14-08-2009  (8117 lectures) Categoria: Montserrat

Església de Santa Maria de Montserrat

Infotaula d'edifici
Església de Santa Maria de Montserrat

Regola - SantaMaria di Monserrato 00442-5.JPG
modifica
Epònim Mare de Déu de Montserrat modifica
Dades
Tipus Església modifica
Arquitecte Antonio da Sangallo el Jove modifica
Creació 1518 (Gregorià) modifica
Dedicat a Maria modifica
Característiques
Estil arquitectònic barroc modifica
Ubicació geogràfica


Estat Itàlia
Regió Laci
Ciutats metropolitanes Ciutat metropolitana de Roma Capital
Ciutat Roma
Municipi Municipio Roma I
Rioni Regola (en) Tradueix modifica
41¬į¬†53‚Ä≤¬†45‚Ä≥¬†N, 12¬į¬†28‚Ä≤¬†09‚Ä≥¬†E
Activitat

Diòcesi bisbat de Roma modifica
Lloc web vicariatusurbis.org… modifica

Tomba dels papes Borja

Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), despr√©s d'haver estat l'esgl√©sia representativa de CATALUNYA durant quatre segles, avui dia √©s l'esgl√©sia nacional d'Espanya a Roma. Va ser constru√Įda (al avui dia Viale Monserrato) en honor a la Verge que es venera al Monestir de Montserrat, a Catalunya.

DE FORMA TOTALMENT FRAUDULENTA USURPADA A TARRAGONA!!!!¬† Des de 2003 disposa de t√≠tol cardenalici, atorgat a inst√†ncies de la Conferencia Episcopal Espa√Īola a Carlos Amigo Vallejo, arquebisbe de Sevilla pel Papa Joan Pau I.

Es va crear el s.XVI amb el nom d'Església de Santa Maria de Montserrat al carrer de l'Ospedale que va acabar agafant el seu nom (el que té avui dia, Viale Monserrato). Era una institució centre d'acollida per als pelegrins de la Corona d'Aragó, especialment els pobres o malalts, i per representants de diversa procedència i rang social que provenien de Catalunya, València, Balears i Aragó.[1]

Contingut

Història

El 1354, Jacoba Ferrandes va fundar a la via Arenula de Roma San Niccolò di Catalani,[2] un hospici per als pelegrins[3] de la Corona d'Aragó, especialment els pobres o malalts, i per representants de diversa procedència i rang social. L'exemple de Jacoba Ferrandes va ser imitat el 1363 per Margarida Pauli de Mallorca, que al seu torn va fundar un hospici contigu per a dones, Santa Margarida di Catalani.

En 1495, Alexandre VI (Roderic de Borja) va fusionar els dos hospicis en una sola fraternitat sota el patrocini de la Verge de Montserrat. Els diputats es van reunir el 1506 a Roma per aixecar l'Església de Santa Maria de Montserrat en honor a la Verge sobre l'antiga capella de San Niccolò a Corte Savella, annexa a l'hospici,[4] que es va començar el 1518 amb addicions posteriors durant el segle XVII.[5]

Fusió de San Giacomo degli Spagnoli

L'església actual de Santa Maria di Monserrato de gli Spangnoli va sortir en fusionar-li entre els anys 1803-1807, la Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli (avui Nostra Signora del sacro Cuore segle xiii) de la Piazza Navona, (agregant-li el personal d'aquesta església independent), perquè... "dicevasi" minacciasse ruina",[6] aquesta església des de l'època medieval havia servit d'allotjament a pelegrins espanyols a Roma, principalment de la Corona de Castella. Algunes de les obres de San Giacomo degli Spagnoli van ser traslladades a Santa Maria di Monserrato.

Mariano Armellini -1870: "sembla impossible que la noble nació espanyola hagi venut un monument tan insigne, un veritable tresor de la història i de l'art. Ara la té la congregació francesa de "Nostra Senyora del Sagrat Cor" .[7]

Durant aquests anys (final del segle XIX), despr√©s de ser abandonada pels espanyols, perqu√® "es va dir", que amena√ßava ru√Įna,[8] Lle√≥ XIII va ordenar una reestructuraci√≥ radical de l'esgl√©sia a l'arquitecte Luca Carimini, que entre altres coses, va canviar (amb un estil molt auster) la fa√ßana principal de la Piazza Navona, mantenint "tot" l'edifici original amb l'absis i el creuer, al costat oposat de la Piazza Navona. L'esgl√©sia va ser consagrada de nou, confiada a la Congregaci√≥ dels Missioners del Sagrat Cor de Jes√ļs amb el nom de Nostra Signora del Sacro Cuore.

El 1931 l'obertura del Corso del Rinascimento va fer perdre a l'edifici original del segle XVI l'absis i el creuer, però en compensació, el 1965 Pau VI, la va fer diaconat cardenalíci.

Tot i que el 1878 "les autoritats espanyoles" van dir que amena√ßava ru√Įna",[8] avui en dia encara es pot admirar, tota l'estructura de l'esgl√©sia original del segle XVI, (exceptuant l'absis i el creuer fets enderrocar el 1931 per obrir el nou vial), amb la segona capella a l'esquerra de l'altar dedicada a Santiago, obra de Sangallo, el cor de marbre policromat situat a la tercera capella de la dreta, obra de Torrigiano i el fons de marbre de serliana darrere de l'altar, obra de Pietro i Domenico Rosselli.

Arquitectura

El fris de la façana.

El projecte arquitect√≤nic de l'esgl√©sia √©s d'Antonio da Sangallo, el Jove. Els treballs d'edificaci√≥ van patir diverses interrupcions a causa de la manca de recursos, per√≤ els arquitectes que van continuar les obres (Bernardino Valperga, Francesco da Volterra, etc.) van respectar el projecte original. Les obres van comen√ßar despr√©s de ser escollit el lloc el 1518, la fa√ßana da Volterra s'aixeca el 1582-1593, l'altar major es va consagrar el 1594, la volta de la nau es va acabar a 1598 per√≤ fins a 1675 no es va concloure la de l'absis, consagrant llavors l'altar major. Va ser restaurada per complet entre 1818- 21 i constru√Įt ex novol'altar major, i reconsagrada l'any 1822.

Façana i portal

La façana, de dos cossos, va ser projectada per Francesco da Volterra (1588), que va construir la meitat dreta del primer cos entre 1582 i 1584, la meitat esquerra en canvi és de 1593, és a dir, posterior a la mort de l'arquitecte. El segon cos pertany a un nou projecte de Giuseppe Sarti de 1855, més tosc i carregat en les proporcions. El portal està format en ordre corinti amb pilastres i fornícules aveneradas, i un arquitrau i entaulament còncau. El fris i la cornisa d'aquest primer cos apareixen separats i en el centre es troba el grup escultòric de Giambattista Contini, realitzat entre 1673 i 1675: una representació naturalista de roca que enquadra el grup de la Verge amb el Nen en acte de tallar la muntanya, tema iconogràfic de l'església.

Interior

Va ser la primera esgl√©sia de Roma dissenyada amb una nau √ļnica rectangular, amb tres capelles a cada costat i un profund presbiteri amb terminacions absidals semicirculars. El fresc sobre l'arc de la capella central, de Francesco Nappi (segle XVII) representa el Somni de la Verge , a l'esquerra es troba la Coronaci√≥ de la Mare de D√©u , de Giambattista Ricci d√≥na Novara. En els n√≠nxols que s'obren sobre les portes laterals estan posades les est√†tues dels aragonesos Santa Isabel de Portugal i Sant Pere Arbu√©s, de l'escultor neocl√†ssic Juan Adam. La decoraci√≥ en clarobscurs sobre fons daurat, de Giuseppe Camporese i del seu nebot Pietro, va ser realitzada el 1820 -21. Els escuts de les prov√≠ncies, de 192 9, s√≥n obra del pintor Eugeni Cisterna. El Viacrucis en bronze, de 1958, √©s de l'escultor valenci√† Carmel Pastor.

Primera capella de la dreta

Aquesta capella, dedicada en principi a sant Felip i sant Nicolau, va ser concedida el 1590 a Bernardino Rocci (1599), del qual es conserva la làpida sepulcral i, en la clau de l'arc, l'escut nobiliari de la família. El quadre a l'oli, del mestre barroc Annibale Carracci, representa el franciscà sant Diego d'Alcalá i prové de la capella que tenia dedicada a l'església de Santiago. A la dreta, el mausoleu dels dos papes espanyols de la família dels Borja, el papa Calixt III i el papa Alexandre VI, de l'escultor Felip Moratilla, acabat el 1889. El sarcòfag conté, barrejats en la mateixa tomba, els ossos dels dos pontífexs (Calixt III era oncle d'Alexandre VI). A sota hi ha el cenotafi del rei d'Espanya Alfons XIII, mort a l'exili a Roma el 1941, i les restes van ser traslladats el 1980 al Panteó dels Reis del monestir de El Escorial, a Madrid. A l'esquerra, a la part alta, el monument sepulcral neoclàssic de l'escultor català Antonio Solá, obra de l'escultor Josep Vilches, realitzat el 1862, i sota el monument de Francesc de Paula Mora, fill dels marquesos de Lugros, mort a Nàpols el 1842 i traslladat a aquesta església el 1843.

Segona capella a la dreta

Interior de l'església.

Cedida el 1624 al benefactor Gabriel Ferrer (1607), la capella conserva la seva l√†pida sepulcral a terra i, en la clau de l'arc, el seu escut nobiliari. Les pintures s√≥n totes de Francesco Nappi. A l'altar un quadre de L'Anunciaci√≥ . A les parets laterals, dos frescos: Naixement de la Mare de D√©u i l'Assumpci√≥. A la part baixa, els monuments sepulcrals de dos ambaixadors d'Espanya morts a Roma: Juli√°n de Villalba (1843) i Salvador de Cea Berm√ļdez (1852). Les quatre claraboies triangulars representen figures d'√†ngels que porten s√≠mbols lusius a la Mare de D√©u, sent un d'ells el referit a la Visitaci√≥ de Maria a santa Isabel . Sota l'arc i en les pilastres es troben alguns retrats de profetes i altres s√≠mbols marians, a la c√ļpula apareix la imatge de Santa Cec√≠lia i en el timp√† la del Pare Etern.

Tercera capella a la dreta

La decoraci√≥, realitzada al segle XVII pels canonges aragonesos Antonio Franc√®s i Miguel de Cetina, √©s la que gaudeix d'una major esplendor pels seus marbres policroms, segons va estipular en el seu projecte l'√ļltim art√≠fex, Francisco G√≥mez Garc√≠a, canonge de Barcelona (1778). El quadre que es troba a l'altar, obra de Francisco Preciado de la Vega, mostra a la Mare de D√©u del Pilar amb l'Ap√≤stol Jaume i sant Vicent Ferrer postrats als seus peus. El quadre que es troba a la dreta, obra de Francesco di Citt√† di Castello, de 1551, representa l'Assumpci√≥ de Maria , mentre que el situat a l'esquerra ludeix al Triomf de la Immaculada Concepci√≥ , patrona d'Espanya, obra del pintor Louis Cousin (√†lies de Luigi Primer Gentile) de 1663. Tots dos quadres provenen de l'esgl√©sia de Santiago.

Presbiteri

Amb un absis ampli i profund, el presbiteri va ser molt modificat en el segle XIX. Al centre de l'absis, presideix aquest espai una Crucifixió , Girolamo Siciolante dóna Sermoneta, pintada entre 1564-65 per a l'església de Santiago. Les tribunes i la cantoria, datades el 1828-29, amb columnes corínties de marbre de Carrara i de l'Illa d'Elba, són obra de Pietro Camporese el Jove. Es troba també en aquesta capella un orgue, portat de Santiago i col·locat damunt de l'entrada a aquesta.

Tercera capella a l'esquerra

Interior de la capella de Sant Jaume amb l'estàtua de Jacopo Sansovino.

Aquesta capella, patrocinada per la fam√≠lia del canonge Francesc Robuster (1570), estava dedicada a Crist Crucificat. el 1882 es va col¬∑locar en el seu interior l'est√†tua de Jaume el Major , Patr√≥ d'Espanya, excel¬∑lent obra de Jacopo Sansovino, encarregada pel cardenal Jaume Serra (1517) per a la seva capella a l'antiga esgl√©sia de Santiago. Les veneres que porta la imatge s√≥n una addici√≥ de 1822. De l'escultor neocl√†ssic Antonio Sol√° √©s el monument sepulcral de F√©lix Aguirre (1832) i de Jos√© Alvarez Bouguel (1805-1830), aix√≠ com l'ambaixador Antonio Vargas Laguna (1824). A l'esquerra, a la part inferior, es troba la tomba del bisbe Alfonso de Paradinas, ia la dreta, la de Joan de Fuensalida (1498), bisbe de Terni i secretari del papa Alexandre VI, atribu√Įdes ambdues a Andrea Bregno (1503).

Segona capella a l'esquerra

Cedida al bisbe de Malta, el catal√† Tom√†s Gargall (1614), l'escut apareix en la decoraci√≥ de la capella, est√† dedicada aa Mare de D√©u de Montserrat, titular de l'esgl√©sia. La imatge de la Verge, de l'escultor Manuel Mart√≠ Cabrer de mitjans del segle XIX, √©s c√≤pia de la que es venera en el santuari catal√†, i va ser regal dels monjos, ofert a l'Any Sant de 1950, la mateixa va ser solemnement bene√Įda pel papa Pius XII. Els frescos laterals, representant una escena de la vida de sant Ramon de Penyafort, i una vista del Mont Sant, aix√≠ com els evangelistes de les llunetes i les escenes marianes de l'arc s√≥n atribu√Įts a Giambattista Ricci d√≥na Novara.

Primera capella a l'esquerra

El grup escult√≤ric, en marbre, que es venera en aquesta capella des de 1821, dedicada abans a santa Eul√†lia de Barcelona, representa Anna, la Verge i el Nen Jes√ļs i va ser esculpit el 1544 pel florent√≠ Maso del Bosco (Tommaso Boscoli) sota comissi√≥ del sacerdot sevill√† Pedro de Velasco. A la columna de la dreta est√† col¬∑locat un coetani Tabernacle dels Olis Sants de finals del segle XV, atribu√Įt a l'escultor milan√®s Luigi Capponi, deixeble d'Andrea Bregno. Ambdues s√≥n obres provinents de l'esgl√©sia de Santiago. A la paret de la dreta, el monument sepulcral neocl√†ssic, d'autor an√≤nim, l'ambaixador d'Espanya Jos√© Narc√≠s Aparici Soler, mort a Roma el 1845.

Visites

La Bas√≠lica dep√®n actualment de la seu cardenal√≠cia de Sevilla, estant oberta al p√ļblic nom√©s en horari de missa, al final de la qual √©s possible aprofitar uns deu minuts abans del tancament. Les misses se celebren (en castell√†) els diumenges i festius a les 10 i 13. En tot cas √©s possible demanar la visita fora d'aquests horaris (exclusivament en dia laborable) dirigint-se a la porteria en via Giulia 151, des de les 10 fins a les 12,30.

El títol cardenalici

El títol cardenalici de Santa Maria a Monserrato degli Spagnoli va ser erigit pel papa Joan Pau II el 2003

Galeria d'imatges

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols

Referències

  • (itali√†) Roma segreta Via di Monserrato
  • (itali√†) Claudio Rendina, Aria di Spagna in via di Monserrato
  • (itali√†) Mariano Armellini. Le chiese di Roma dal secolo IV al XIX, p.415-418
  • (itali√†) Elisbetta Fatori, [Via di Monserrato: Chiese e Palazzi tra passato e presente]
  • Girolamo Francini. Le cose maravigliose dell'alma citta di Roma, col movimento delle guglie et gli aquedotti ... Nuov. corr. ed ampliate da Santi. Guglielmo Facciotto, 1595, p.¬†1‚Äď.
  • Mariano Armellini-1870. Le chiese di Roma dal secolo IV al XIX, p415-418
  • Mariano Armellini -1870. *Esgl√©sies de Roma del segle IV a XIX , p382-383
    1. Mariano Armellini-1870. Esglésies de Roma del segle IV a XIX , P415-418

    Bibliografia




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.