05-04-2014  (3975 lectures) Categoria: Biografies

Joan Orpí

Nueva Barcelona (governaci√≥ de Nueva Catalu√Īa, actual Vene√ßuela); 1 de juliol de 1645. Fa 375 anys. Moria Joan Orp√≠ i del Pou, nascut a Piera (Anoia) el 1593; colonitzador del territori dels cumanagotos (a la costa oriental de l‚Äôactual Vene√ßuela); fundador de les ciutats de Nueva Barcelona i Nueva Tarragona, i primer i √ļnic governador de Nueva Catalu√Īa. Joan Orp√≠, inspirat en el model colonitzador neerland√®s que prioritzava la iniciativa privada, va concebre la seva empresa com un projecte estrictament mercantil; que, √ļnicament, mereixeria la hostilitat i la persecuci√≥ de les autoritats colonials hisp√†niques. La hist√≤ria de Joan Orp√≠ i la de Nueva Catalu√Īa dibuixa amb tota la riquesa de detalls una realitat deliberadament oculta: que, fa quatre¬†segles, la La iniciativa catalana ja treballava amb un estat en contra.

 

Fragment d'un mapa d'AmeŐÄrica del Sud (1606) obra de Mercator. La zona de color verd seria on es crearia Nueva CatalunŐÉa /¬†Font: Cartoteca de Catalunya

Qui era Joan Orpí?

 

 

Joan Orp√≠ era membre d‚Äôuna nissaga de propietaris agraris a la vall mitja del riu Anoia que, a finals de la cent√ļria del 1500, era un territori poblat, principalment,¬†per una extensa xarxa de masos. Tot indica que Joan Orp√≠ no n'era l‚Äôhereu perqu√®, en documents posteriors, consta com a llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona; i perqu√® el 1621 el trobem a Sevilla buscant feina a la Casa de Contrataci√≥n. Ara b√©, el fet m√©s destacat de la primera part de la seva biografia, √©s com va passar a Am√®rica. Efectivament, les fonts documentals revelen que no va ser autoritzat a embarcar com a Joan Orp√≠, ni tan sols com a Juan Urp√≠n, que √©s com, m√©s tard, se l‚Äôidentifica a l'Archivo General de Indias (1636),¬†sin√≥ que passaria a Am√®rica (1623)¬†camuflat com a militar amb una falsa identitat castellana: Gregorio Izquierdo.

On va desembarcar Orpí?

Orp√≠ va desembarcar a Araya, a l‚Äôactual costa oriental de Vene√ßuela (1623) que, en aquells moments, era un important centre d‚Äôextracci√≥ de sal que es disputaven la monarquia hisp√†nica i els Pa√Įsos Baixos. I, tot seguit, el trobem exercint c√†rrecs de certa rellev√†ncia en l‚Äôadministraci√≥ colonial. Entre 1624 i 1631, la versi√≥ castellanitzada del seu nom,¬†Juan Urp√≠n, apareix a Cuman√°, a tocar de les salines de Araya; a Santo Domingo, seu de la Real Audiencia de las Indias,¬†i a Caracas, capital de la prov√≠ncia colonial de Vene√ßuela. Tot indica que mentre es va cenyir a la ideologia de l‚Äôaparell funcionarial hisp√†nic, la seva carrera va dibuixar una traject√≤ria ascendent. Per√≤ quan pret√©n implantar un model que ha de transformar el sistema colonial, la figura de Joan Orp√≠ √©s elevada a la categoria d‚Äôamena√ßa a extirpar i a extingir.

 

AutoritzacioŐĀ a favor de Juan Urp√≠n per a viatjar de Araya a Santo Domingo (1636) /¬†Font: Archivo General de Indias

La governaci√≥ de Nueva Catalu√Īa

Efectivament, el 1631 el Consejo de Indias, la m√†xima autoritat pol√≠tica a les col√≤nies,¬†el nomenava governador d‚Äôun territori a explorar i colonitzar situat entre el mar de les Antilles i la riba nord del riu Orinoco, que discorre en paral¬∑lel a l√≠nia de la costa fins, pr√†cticament, la seva desembocadura. Aquest nomenament seria l‚Äôespoleta que provocaria l‚Äôexplosi√≥ del conflicte. En aquell escenari, resultava impensable que un catal√† assol√≠s el cim de la jerarquia colonial. I, fins i tot, els altres personatges que optaven al c√†rrec (naturalment, castellan√≠ssims) van aconseguir que el governador de Caracas, Francisco N√ļ√Īez Meil√°n, l‚Äôempreson√©s durant uns mesos. No seria fins el 1632 que iniciaria¬†la colonitzaci√≥,¬†amb els seus propis recursos econ√≤mics, del territori que li havien assignat, i que batejaria amb el nom de Nueva Catalu√Īa.

La corrupció de la sal

La primera mesura que va emprendre Orp√≠ (sense encomanar l‚Äô√†nima ni a D√©u ni al dimoni), seria desviar, a cop d‚Äôaixada, part del cabal de dos rius per a impedir que els vaixells neerlandesos solquessin, des del mar, el cam√≠ fins a les mines de sal. √Čs a dir, oficialment expulsar els neerlandesos de la nov√≠ssima Nueva Catalu√Īa. I extraoficialment acabar amb una pr√†ctica secular de corrupci√≥ que implicava, directament, les jerarquies colonials hisp√†niques (responsables de la vigil√†ncia d‚Äôaquella costa i que mentre els neerlandesos embarcaven la sal, sospitosament, miraven cap a una altra banda). De fet, N√ļ√Īez Meli√°n, el carceller de Caracas,¬†ja havia estat investigat per la Real Audiencia (i ho estaria en la seva posterior destinaci√≥ del Yucat√°n). Per√≤ aix√≤, reveladorament, no impediria que el Consejo de Indias, temporalment,¬†revoqu√©s a Orp√≠ el c√†rrec i l‚Äôempresa (1632).

 

Mapa de les prov√≠ncies de VenecŐßuela i Nova Andalusia,¬†antiga Nova Catalunya¬†(circa 1660) /¬†Font: Instituto GeograŐĀfico SimoŐĀn Bol√≠var

La colonitzaci√≥ de Nueva Catalu√Īa

El 1634 Orpí recuperava el càrrec i es llançava, definitivament, a la colonització del territori. L’empresa d’Orpí va representar una autèntica revolució al conjunt de la supergovernació de Tierra Firme (el territori de les actuals Veneçuela i meitat oriental de Colòmbia). Va desenvolupar un sistema de producció amb criteris empresarials (naturalment amb el que en aquella època es podria conceptuar d’aquesta manera), radicalment contraposats al model d’explotació senyorial del conjunt de dominis colonials hispànics (representat pels encomenderos). Va ordenar sembrar conreus comercials (blat de moro, farratges, i, fins i tot, va provar d’introduir la vinya) i va crear dues ciutats-fàbrica que havien de centralitzar la transformació i exportació del producte. El 1637 fundava Nueva Barcelona i Nueva Tarragona.

La ideologia de Joan Orpí

Orp√≠ no era el creador d‚Äôaquest sistema. Es va inspirar en el model d‚Äôexplotaci√≥ colonial colomb√≠, representat pel tarragon√≠ Miquel de Ballester, primer alcalde de Santo Domingo (1496) i introductor del conreu i comercialitzaci√≥ de la canya de sucre a Am√®rica. Tamb√© en el model de l‚Äôempordan√®s Joan Jofr√© (1541), primer alcalde de Santiago de Xile i introductor del conreu i comercialitzaci√≥ de la vinya al continent americ√†. I, tamb√©, en el model del jesu√Įta lleidat√† Joan Saloni (1588), que prioritzava la modernitzaci√≥ i la rendibilitat de l‚Äôaparell agrari dels guaran√≠s (a la vall del riu Paran√†), com l‚Äôinstrument que els havia de conduir a l‚Äôevangelitzaci√≥. Reveladorament, les acusacions que, les jerarquies colonials, van formular contra Orp√≠¬†serien les mateixes que el fiscal Fern√°ndez de la Bobadilla va formular contra Colom (1500): maltractaments als indis.

Per què Joan Orpí tenia aquella ideologia?

La Catalunya de la infantesa i joventut d‚ÄôOrp√≠ (1593-1621) era, en contraposici√≥ a Castella, un pa√≠s immers en una din√†mica in√®dita de creixement demogr√†fic i econ√≤mic, i les seves noves elits (sorgides de la revoluci√≥ dels Remences, a finals del segle XV) s‚Äôemmirallaven en els models mercantils neerland√®s i angl√®s (les pot√®ncies emergents de l‚Äô√®poca). De fet, el 1641, poc despr√©s de la proclamaci√≥ de la I Rep√ļblica catalana, el president Pau Claris i el secretari d‚Äôestat Joan Pere Fontanella havien comissionat un grup de fabricants catalans, que passarien una llarga temporada als Pa√Įsos Baixos adquirint coneixements amb el clar prop√≤sit d‚Äôimplantar el model econ√≤mic neerland√®s a Catalunya. √Čs l‚Äôarrel de la ideologia mercantilista ‚ÄúCatalunya, l'Holanda de la Mediterr√†nia‚ÄĚ,¬†i la que explica el projecte de Joan Orp√≠.

Els enemics de Joan Orpí

Catalunya, Pa√Įsos Baixos i Anglaterra eren Satan√†s, Llucifer i Belceb√ļ en l‚Äôimaginari de les oligarquies castellanes. Tant les de la metr√≤poli com les de les col√≤nies. Coincidint amb el temps que Orp√≠ colonitzava Nueva Catalu√Īa, Quevedo -el gran propagandista del r√®gim- havia proclamat ‚ÄúEn tanto (...) quedase un solo catal√°n (...) hemos de tener enemigos y guerra‚ÄĚ. A ulls d‚Äôaquelles oligarquies colonials, Orp√≠ era la personificaci√≥ de tots els mals que amena√ßaven el seu estatus personal; que era, en definitiva, l‚Äô√ļnica cosa que els importava (la corrupci√≥ de la sal¬†ho certificava): catal√†, emprenedor i seguidor de la ideologia mercantil neerlandesa i anglesa. Per√≤ l‚Äô√ļltim quart de volta, el que obligaria Orp√≠ a¬†plegar les veles progressivament del seu projecte, seria la Guerra dels Segadors (1640-1652), i la proclamaci√≥ republicana del president Claris.

 

Mapa de la governacioŐĀ de CumanaŐĀ, antiga Nova Catalunya¬†(circa 1800) /¬†Font: The New York Public Library

Nova Catalunya, una colònia catalana a Amèrica?

Que hauria passat si la Rep√ļblica de Claris (1641) ‚ÄĒen plena expansi√≥ del projecte Orp√≠‚ÄĒ¬†s‚Äôhagu√©s consolidat?¬†No ho sabrem mai. √Čs una pregunta que quedar√†, per sempre, pendent de resposta. Per√≤ el que si sabem es que, un cop desaparegut Orp√≠, les autoritats colonials hisp√†niques van extirpar el nom del territori: el 1654 (dos anys despr√©s de la derrota catalana), Nueva Catalu√Īa era denominada ‚ÄúNueva Andaluc√≠a‚ÄĚ. Sabem que el 1817 (cent vuitanta anys despr√©s de la fundaci√≥ de Nueva Barcelona i en plena guerra de la independ√®ncia de la Rep√ļblica de la Gran Col√≤mbia), els seus 2.000 habitants van ser brutalment assassinats per les tropes espanyoles dels generals Aldama i Morales. I sabem, tamb√©, que el 1945, coincidint amb el tricentenari de la mort de Joan Orp√≠, un grup de 112 republicans catalans exiliats, creava el Centre Catal√† de Caracas.

 

Imatge principal: Fragment d'un planisferi (1590), obra de Sebastiao Lopes i Pedro Lemos / Font: BibliotheŐÄque Nationale de France




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.