MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Tipus | diccionari de la llengua catalana |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Joan Coromines i Vigneaux |
L'Onomasticon Cataloniae és una obra etimològica que recull l'origen i explica els noms de persona i els topònims antics i moderns, emprats a diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent. Fou escrita per Joan Coromines, amb la col·laboració d'altres autors com Max Cahner, Josep Giner, Joseph Gulsoy o Josep Mascaró Pasarius.
Fruit de més de seixanta anys de dedicació (1931-1994),[1] conté més de 400.000 topònims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis, als quals cal afegir antropònims i topònims antics registrats a documents antics i moderns consultats pel mateix Coromines.
La metodologia per a la recollida d'aquests noms va ser la següent:
Comentaris sobre l'obra titànica de Joan Coromines són, entre molts d'altres, aquestos dos: el primer d'un amic personal seu i el segon, del seu editor. "M'ha interessat moltíssim el projecte. Serà una obra d'importància capital no sols per als filòlegs, sinó també per als historiadors. La toponímia és l'arxiu anterior als arxius documentals. Els exemples que doneu parlen d'una manera eloqüent. Si encara persistiu en la idea del comitè de patronatge, estaré molt honrat de comptar-m'hi, tant més que és un estudi que m'havia temptat." Lluís Nicolau d'Olwer, 1953.
"Però, de fet, l'enorme producció de Joan Coromines, fruit no solament d'una excepcional capacitat intel·lectual i d'una dedicació total, sinó també de la seva completíssima formació lingüística (que inclou el coneixement de tota la gamma de llengües indoeuropees, del basc i d'algunes de semítiques), així com de la seva condició d'humanista, han permès que Catalunya s'hagi enriquit amb uns instruments de coneixement de la llengua com pocs països disposen." Max Cahner, 1976.
Onomasticon Cataloniae – Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, 8 volums, Barcelona 1989–1997, ISBN 84-7256-331-6:
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: