03-09-2013  (3599 lectures) Categoria: Calendari

Un any 2000 històric - calendari

La meva hip√≤tesi de l'epacta nula: Dionisius Exiguus va escollir la data del naixement de Crist de manera que l'any 1 fora bisextil i, li quadr√©s la lluna per a un c√†lcul f√†cil de l'epacta (nombre de dies transcorreguts des de la lluna plena abans de l'1 de gener), permetent definir el "nombre auri "d'un any determinat com la resta m√©s 1, de dividir l'any cristi√† per 19 (no podia ser zero, aquest n√ļmero estava proscrit el 525 dC), i amb aquest.. poder calcular l'Epacta de l'any. (Una f√≥rmula creada a posteriori "quadrant exactament "amb el naixement de Crist !.)

Aquest canvi de mil·lenni ens porta de cap, i el causant n'és Dionisius Exiguus (Dionís el poca cosa). L'any 2000 del naixement de Crist va tenir lloc de 4 a 7 anys abans del 2000, (segons les versions). Dionisius Exiguus va buscar un any en el que la seva formula de l'epacta donés un valor "0"

L'origen del problema està en la disincronia i la inexactitud dels moviments "aparents"del sol i de la lluna (1 any tròpic = 365,2422 dies = 12,368 mesos sinòdics).

Metó d'Atenes (5 aC) va trobar la manera de sincronitzar els cicles lunars amb l'any solar; va definir un període de 19 anys (anomenat metònic = 234,997 mesos sinòdics), passat el qual, la fase lunar guarda la mateixa relació amb els equinoccis.

Corria l'any 525 d.C. o 1279 AUC (ab urbe condita: des de la creaci√≥ de Roma, si b√© llavors els anys es comptaven des de Diocleci√†), quan el Papa Joan I va demanar a Dion√≠s que gener√©s unes taules per al c√†lcul del diumenge de Pasqua. El problema era complex, ja que la Pasqua celebra la fugida d'Egipte (anyell pasqual, travessia del mar Roig, etc.), cau del 14 al 15 del mes Nisan o pleniluni de primavera (mar√ß o abril). La quaresma dura els quaranta dies que van del dimecres de cendra al diumenge de Pasqua,¬†amb la setmana de Carnestoltes que comen√ßa el dijous gras, set dies abans. En oposici√≥ a l'√†rab que √©s lunar pur, el calendari jueu √©s mixt, sincronitzat amb el sol per√≤ en canvi, amb mesos sin√≤dics, l'any rom√† era solar i comen√ßava l'equinocci de primavera amb un nombre de dies canviant d'any en any. Numa Pompili va afegir februarius i januarius als 10 mesos existents (d'aqu√≠: september -7¬ļ, october - 8√®, november -9¬ļ, december -10¬ļ) i Juli C√®sar (amb l'ajuda d'en Sos√≠genes d'Alexandria), l'any 45 aC el va normalitzar i va afegir el Bisextus Kalendis Martii (dos dies 24 febrer seguits) cada quatre anys (anomenats bisextils o de trasp√†s), quedant l'any amb una longitud de 365,25 dies (amb un error d'un dia cada 128 anys aprox.).

Dion√≠s va situar el naixement de Crist a 25 de desembre de l'any 753 AUC i, conseq√ľentment, l'1 de gener de 754 AUC va passar a ser-ho de l'any 1 de l'era cristiana.

Diferents historiadors han datat el naixement de Crist fins a 7 anys abans. Se sap que Herodes va morir el 750 AUC, Quirino va fer el cens sobre el 747 AUC, etc... Aquests historiadors han dit sempre que Dionís es va equivocar.

La meva hip√≤tesi va m√©s lluny: Dionis va escollir la data del naixement de Crist de manera que l'any 1 fora bisextil i, li quadr√©s la lluna per a un c√†lcul f√†cil de l'epacta (nombre de dies transcorreguts des de la lluna plena abans de l'1 de gener), permetent definir el "nombre auri "d'un any determinat com la resta m√©s 1, de dividir l'any cristi√† per 19 (no podia ser zero, aquest n√ļmero estava proscrit el 525 dC), i amb aquest calcular l'Epacta de l'any. (Una f√≥rmula creada a posteriori "quadrant expressament "amb el naixement !.)

La imprecisió del calendari Julià havia acumulat ja un error de 7 dies al s. XIII i diferents astrònoms van proposar solucions per tal de corregir-ho:

Roberto Grossatesta, Sacrobosco (De anni ratione), i Roger Bacon (De reformatione calendarii); s. XV: Pierre d'Ailly, Nicolo di Cusa en els Concilis Constan√ßa i Basilea; s. XV: Sixte V amb Giovanni M√ľller el fam√≥s Regiomontanus (Colom va predir el 1504 un eclipsi de lluna als indis de Jamaica, fent √ļs de les seves taules, usant l'eclipsi al mateix temps per a calcular la longitud de l'illa, encara que la va reportar amb un error de 60¬ļ - volia posar tota sudam√©rica, que al seu mapa havia batejat "mundus novus ", al costat del rei Ferran), s. XVI: Lle√≥ X amb Paolo de Middelburg en el Concili Lateranense V. Per√≤ van fer falta gaireb√© cent anys m√©s per a la reforma de Gregori VIII "Bulla Inter-gravissima ", atribuint-li la f√≥rmula al calabr√®s Luigi Giglio, que de fet ja havia mort. (al dia 4-octubre-1582 li va seguir el dia 15... Va ser la nit m√©s llarga de la hist√≤ria, curiosament en ella hi va morir Sta. Teresa de Jes√ļs).

En el calendari gregori√†, s√≥n bisextils els anys m√ļltiples de quatre, exceptuant els m√ļltiples de cent, per√≤ tenint en compte que els m√ļltiples de 400 s√≠ que ho s√≥n (el dos mil, per tant, ho √©s). Queda aix√≠ un any de 365,2425 dies (amb un error d'un dia cada 3.300 anys aproximadament).

Se sap, que no hi va haver any 0, els romans coneixien el 0 però fugien d'ell (de la divisió per zero en fugen fins i tot els nostres ordinadors personals).

El zero el van treure els √†rabs de l'√ćndia, a trav√©s d'Al- Kharizmi (d'ell v√©nen algorisme i guarisme) es va introduir a la pen√≠nsula ib√®rica, al segle IX, juntament amb les xifres hind√ļs i les fraccions i dels monestirs catalans (Ripoll) va passar a la resta d'Europa

Gerbert d' Orlhac creador del rellotge mecànic i del primer autòmat de la història"(que va estudiar i va ensenyar a Ripoll ia Vic, convertit més tard, com a Papa, en Silvestre II l'any 1006) va ser el seu gran defensor i propulsor. No obstant això, no es van aconseguir imposar els "guarismes ", fins avançat el segle XVI, a les fraccions els va costar una mica més.

Per cert, una altra cosa que ens van portar els √†rabs de l'√ćndia, √©s la canya de sucre. Els romans i els grecs, per endolcir, nom√©s coneixien la mel... Quan Alexandre el Gran va enviar a un dels seus generals a l'√ćndia a fer un "un cop d'ull", va tornar dient:¬† "...Tenen unes canyes que donen mel sense ajuda de les abelles.. ".

Colom (que com tots sabeu era catal√†), mitjan√ßant Miquel Ballester, la va portar de Gandia-X√†tiva (l'assentament m√©s important de la ind√ļstria sucrera a la pen√≠nsula) al Carib en el seu segon viatge. Per cert, a la quarta illa que va trobar en aquest viatge, "com a bon genov√®s"..., la va batejar "Montserrat" (la col√≤nia anglesa del volc√† en erupci√≥), i a la illa Margarita: "Margalida "

El més curiós és que he trobat termes "anglesos" de la fabricació del sucre, que jo penso que són catalans. (La Britannica diu que són d'origen francès però la canya de sucre necessita un clima tropical o màxim subtropical, i... a França hi fa massa fred...):

- Els termes són: Bagasses, molasses, masse cuite, calàndria... -

El sucre de "bet-rab " (castellà: remolatxa) no va arribar fins a finals del XVIII..

Històricament: El segle XXI comença el 1-1-2001.

Cient√≠ficament: √Čs "convenient" tenir any 0:

- Una funció contínua que passa de positiva a negativa passa per "0".

- A l'Àlgebra de Boole el "primer" element d'una matriu o d'un conjunt és el "0".

- Una persona nascuda el 1-1-5 aC i morta el 1-1-5 d. C. no té 10 anys sinó 9.

- A la fórmula de càlcul de l'epacta els segles es compten fins al 99.

- Fa més de 100 anys que els astrònoms van canviar l'any 1 a. C. (-1) Per l'any 0, el -2 pel -1, etc...

Per a ells el segle XXI comença el 1-1-2000. De totes maneres, per seguir aquest sistema de numeració dels astrònoms el primer dia del 2000 seria:

El dia "0" (dies numerats de 0-6 i de 0-30), de la setmana "0" (setmanes numerades de 0-51), del mes "0" (mesos numerats de 0-11), del primer any (any "0") i..., del segle 20 (ja que el primer segle va haver de ser, el segle "0")... i tot això per enrere per tots els segles dels segles...

Amb les hores i graus no hi ha cap problema perqu√®: 24:00 h = 00:00 h, 360¬ļ = 0¬ļ, etc...

 

Manel Capdevila

Article publicat a la rierada l'any 1999




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.