15-09-2010  (3253 lectures) Categoria: Cortés

Ferràn cortès extremeny?

Mai, abans del Descobriment i Conquesta d'Amèrica, es va saber de grans iniciatives militars o comercials del poble extremeny. No obstant, un genovès i un grapat d'andalusos descobreixen terres incògnites, i en pocs anys, una fada revolucionària toca amb la seva vareta a aquests gentilhomes arruïnats -el Ferran Cortés oficial o el Pizarro analfabet, pastor de porcs als 25 anys- i amb els seus dots de comandament, la seva tàctica militar innata, la seva astúcia natural, la seva intuïció legislativa, la seva capacitat organitzativa ... derroten imperis, estableixen aliances, funden ciutats, promulguen lleis ... Queda clar que tots els emprenedors van marxar a Amèrica, perquè el que és després, i fins al moment present, la iniciativa comercial extremenya ha brillat per la seva absència. Actualment és la CCAA espanyola amb el% més elevat de funcionariat, i la seva contribució al PIB espanyol és de vergonya comparada amb la mitjana.

Tot seguit mostrem una sèrie de quadres de Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com Hernan Cortès, que sense cap mena de dubtes, no poden deixar a ningú impassible. De vegades una imatge val mes que mil paraules.

En primer lloc mostrem tres imatges on apareix l'escut d'armes que utilitzava en Ferran Cortès. En aquest cas no hem pogut aconseguir imatges més grans on es pugui veure-ho amb mes claredat, però pensem que són suficients per adonar-nos que en tot el centre de l'escut, apareixen les quatre barres catalanes. Els raonaments que donen els historiadors oficialistes a aquest fet sorprenent (no per nosaltres) són tan ridículs i incomprensibles, i tan allunyades del que s'espera d'uns professionals, que és millor no reproduir-los.

En aquestes darreres dues fotografies entrem ja en una qüestió de banderes. Qui de debò no vulgui admetre el que representen les ensenyes que apareixen a les figures, hauria de recordar que aquest colors no son pas representatius de cap estat ibèric de la època a excepció de la corona catalano-aragonesa.

I què és el que trobem?, doncs com no podia ser d'altra manera, una senyera catalana. Fixem-nos també en l'altra bandera, la de la creu vermella, que encara ens aclarirà mes. Aquesta creu és la creu de Jerusalem, i qui eren els reis de Jerusalem?, doncs els comtes de Barcelona. De fet, si algú té dubtes, pot verificar quins títols té en l'actualitat el rei Joan Carles I, i veurà que és entre d'altres, Comte de Barcelona i Rei de Jerusalem.

Una imatge més de banderes. Aquí en aquesta escena a Veracruz, les tenim per tot arreu. Les barres vermelles i grogues són per tot el quadre. No oblidem que la marina catalana no portava el mateix número de pals que l'escut reial. Abaix, imatges de la presa de Tenochtitlan.

Seguent imatge es de la segona meitat del XVII The entrance of Hernan Cortés into the city of Tabasco (120x200 cm). Per veure les imatges més grans, feu clic al damunt.

AQQ

Dibuix contemporari de Christoph Weidlitz (1529)

ADDENDUM

- "Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio" (1ª Edició Nuremberg de 1524)

Data: 1524

Autor:

Escola cartogràfica:

Breu descripció: "Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio" (1ª Edició Nuremberg)

Localització Física: New York Public Library

Petita descripció dels elements clau que hi apareixen: Senyeres a la ciutat de Tenochtitlan i les possessions del Rei Carles I.

Imatges: 04

Ressenya històrica: L'Actual disseny de la Bandera Espanyola amb els seus colors Vermell i Groc varen ser aprovats pel Rei Carles III l'any 1785 per ser utilitzada per la marina espanyola. A partir de l'any 1845 també s'instaurà la seva utilització a terra ferma. Així doncs la iconografia amb l'actual format de la bandera espanyola, ja s'utilitzava en els segles anteriors (XII-XVIII) per representar les possessions Catalanes i de la Corona Aragonesa.

Nosaltres des de l'INH, mantenim que l'ús dels colors vermell i groc de la bandera espanyola va ser el darrer intent d'apropiament iconogràfic dels colors de la Corona catalana i aragonesa i per tant dels colors dels Senyors del Cap i Casal de Barcelona. Així doncs, aquest fet suposaria el darrer pas per a la consumació definitiva de l'apropiació de la nostra història per part dels castellans.

La marina catalana feia segles que ja utilitzava aquests colors. Només ens cal mirar, per exemple, els quadres referents a la "Batalla de Lepant", "L'Armada Invencible", i de "La Conquesta de Mèxic per en Ferran Cortès". En cap d'ells no es veu ni un sol lleó ni cap castell.

En referència als Mapes i Portulans, més de 300 exemplars dels segles XIV al XVIII, corroboren aquesta mateixa idea.

Aclariment:

Aquestes dues imatges formen part del llibre "Praeclara Ferdinandi Cortesii de Nova Maris Oceani Hyspania Narratio", que el Ferran Cortès envià al seu Rei Carles I, explicant-li els fets i conquestes que succeïren a l'actual Mèxic. Els espanyols no són conscients que la seva bandera es realment una bandera catalana pels quatre costats?

Per saber-ne més sobre l'establiment de la bandera de l'actual Espanya us podeu descarregar l'article d'en Jordi Bilbeny "Les banderes catalanes i la descoberta d'Amèrica" .

Enric Guillot




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.