La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
| 27-12-2013 (6222 ) | Categoria: Articles |
Un senyal horari és un senyal audible, visible, mecà nic o electrònic que s'utilitza com a referència per determinar l'hora del dia.
Els senyals públics per marcar una hora determinada (cant del gall com a senyal de la sortida del sol)[1] es remunten als inicis de la civilització quan es va voler anunciar un moment determinat del dia, per exemple, per avisar a la gent per a fer certs actes en comú. Per aquest propòsit s'empraven diversos aparells sonors com gongs, campanes, i qualsevol element que tingués un suficient nivell sonor, com per exemple una flauta.[2]
Hi ha dissenys de clepsidres a Grècia descrites per Arquimedes o a Roma, descrites per Vitruvi, que feien sonar campanes a una hora determinada. Aquestes constituirien un senyal horari primitiu.[3][4]
Es guarden registres de que els romans tenien campanes a les cases per avisar les hores i feien sonar una campana per avisar a la gent en moments determinats, com per exemple per avisar que havia arribat l'hora establerta per a l'obertura dels banys al públic.[5]
Els actes religiosos n'eren un cas particular encara que prou importants a partir de l'edat mitjana. El manuscrit Ms.225 de Ripoll descriu un "orologgium amb tintinabulla", que servia per cridar els monjos a "maitines".[6][7][8][9]
EL rellotge del campanar d'una església també emet, per descomptat, un tipus de senyal horari públic. El primer rellotge de campanar d'una església de que es té notÃcia és a València el 1350. Avui dia les campanes de Sant Pere del Vaticà encara criden als fidels cada dia a resar l'à ngelus.[10]
Els rellotges de campanar, però, són tan precisos com el mecanisme de rellotgeria que els activa, encara que han millorat substancialment des dels primers rellotges supervivents del segle XIV.
Per a molts membres del públic en general, un rellotge públic, com el Big Ben, va ser durant molt de temps, l'únic està ndard de temps que necessitaven.
El moment en que van fer més falta els "senyals de temps" públics va ser per al seu ús en la navegació. Es van establir una sèrie de "senyals de temps" audibles o visibles per tal de permetre als navegants comprovar el seu cronòmetre nà utic. Aquests "senyals de temps" públics es van establir tradicionalment en molts port i ciutats.
En moltes comunitats no marineres, el xiulet de les fà briques es va fer servir com a senyal horari abans que la rà dio el convertÃs en obsolet.
Sandford Fleming va proposar un rellotge de 24 hores per al món sencer. En una reunió de l'Institut Reial del Canadà el 8 de febrer de 1879 el va vincular a l'anti-meridià de Greenwich (és a dir 180°). Va suggerir que es podia usar una zona horà ria local, repartida en franges al voltant del món, però quedant subordinades a aquesta hora mundial.
Un està ndard de temps, es va començar a utilitzar als Estats Units el 18 de novembre de 1883. Anteriorment,l'11 d'octubrede 1883, la Convenció General Temps, precursora de l'Associació de Ferrocarrils, va aprovar un pla que dividia els Estats Units en diverses zones (zona horà ria). En aquest dia de novembre, l'Observatori Naval dels Estats Units va telegrafiar un senyal que coordinava les 12:00 (Hora de l'Est), amb les 11:00 (Hora Central), amb les 10:00 (Hora de les Muntanyes), i amb les 9:00 (Hora del PacÃfic).
Sandford Fleming va proposar un "temps està ndard" de 24 hores per a tothom. En una reunió de l'Institut Reial del Canadà del 8 de febrer 1879 el va vincular a la lluita contra el meridià de Greenwich (actualment 180°). Va suggerir que els "temps està ndard" de les zones, es podien usar de forma local, però havien d'estar subordinats a un temps universal únic.
La distribució dels senyals telegrà fics temps es va fer obsoleta per l'ús d'AM, FM, rà dio d'ona curta, Internet Network Time Protocol servidors, aixà com rellotge atòmic a GPS satèl·lits. Des de 1905 els senyals de temps s'han transmès per rà dio.[11]
Afegeix-hi un comentari: