Expedicions romanes a l'Àfrica subsahariana a l'oest del nil
Entre el segle I aC i el segle IV dC, diverses expedicions i exploracions al llac Txad i l'Àfrica occidental van ser dutes a terme per grups d'unitats militars i comercials de romans que es van traslladar a través del Sàhara i a l'interior d'Àfrica i la seva costa. La principal motivació de les expedicions era assegurar fonts d'or i espècies. [1]
Característiques
Els romans van organitzar expedicions per creuar el Sàhara al llarg de cinc rutes diferents:
Totes aquestes expedicions van ser recolzades per legionaris i tenien principalment un propòsit comercial. Només la dirigida per l'emperador Neró semblava ser un preparatiu per a la conquesta d'Etiòpia o Núbia; L'any 62, dos legionaris van explorar les fonts del Nil. [3]
Un dels principals objectius de les exploracions va ser localitzar i obtenir or, utilitzant camells per transportar-lo per terra de tornada a les províncies romanes de la costa mediterrània. [4]
Les exploracions prop de les costes van ser recolzades per vaixells romans i profundament relacionades amb el comerç d'ultramar.
Principals exploracions
Els romans van dur a terme cinc exploracions principals: dues al Sàhara occidental, dues al Sàhara central i una a la zona del llac Txad.
Expedicions al Sàhara Occidental
Al Sàhara occidental hi va haver dues expedicions romanes, just al sud de les muntanyes de l'Atles:
- Segons Plini, la primera expedició romana a través del Sàhara va ser la dirigida per Cornelius Balbus, que el 19 aC probablement va arribar al riu Níger prop de Timbuctu. Es va embarcar des de Sabratha líbia i amb deu mil legionaris va conquerir la capital de Garamantes a Fezzan. Després va enviar un petit grup dels seus legionaris més al sud a través de les muntanyes Ahaggar per explorar la "terra dels lleons". Allà van trobar el riu Níger, que segons la seva opinió fluïa cap al riu Nil. El 1955, es van trobar monedes i ceràmiques romanes a la zona de Mali.
- L'expedició de Suetoni Paulí: La segona va ser feta l'any 41 dC per Suetoni Paulí, un cònsol romà, que va ser el primer dels romans que va dirigir un exèrcit a través de la serralada de l'Atles. Al final de deu dies de marxa va arribar al cim de les muntanyes cobert de neu i més tard va arribar a un riu anomenat Gerj. Després va penetrar al país semidesert al sud del Marroc i alguns dels seus legionaris probablement es van acostar al riu Daras (actual riu Senegal).
Des del segle I dC hi ha proves (monedes i peroné) del comerç romà i contactes a Akjoujt i Tamkartkart prop de Tichit a Mauritània.
Expedicions al Sàhara Central
Les dues principals exploracions/expedicions al Sàhara central van ser:
- Expedició flaccus: Durant el regnat d'August, el llac Txad era un enorme llac i es van dur a terme dues expedicions romanes per tal d'arribar-hi: Septimi Flac i Julius Matern van arribar al "llac de l'hipopòtam" (com el llac Txad va ser anomenat per Ptolemeu). Es van traslladar de la costa de Tripolitània i van passar prop de les muntanyes Tibesti. Tots dos van fer les seves expedicions a través dels territoris de Garamantes, i van poder sortir d'una petita guarnició al "llac d'hipopòtams i rinoceronts" després de 3 mesos de viatge en terres desèrtics. Ptolemeu va escriure que l'any 50 dC Septimi Flac va dur a terme la seva expedició per tal de prendre represàlies contra els invasors nòmades que van atacar Leptis Magna, i van arribar a Sebha i al territori d'Aozou. [6] Després va arribar als rius Bahr Erguig, Chari i Logone a la zona del llac Txad, descrita com la "terra d'Etíopes" (o homes negres) i anomenada Agisymba.
- Expedició matiernus: Ptolemeu va escriure que al voltant de l'any 90 Juli Matern (o Matiernus) va dur a terme una expedició principalment comercial. Des del golf de Sirte va arribar a l'Oasi de Cufra i a l'Oasi d'Archei, i després va arribar després de 4 mesos viatjant amb el rei dels Garamantes, als rius Bahr Salamat i Bahr Aouk, prop de l'actual República Centreafricana en una regió llavors anomenada Agisymba. Va tornar a Roma amb un rinoceront amb dues banyes, que es va mostrar al Coliseu. [7] Segons Raffael Joorde, Maternus era un diplomàtic que explorava amb el rei de Garamantes el territori al sud de les muntanyes Tibesti, mentre que aquest rei va executar una campanya militar contra súbdits rebels o com a "razzia". [8]
Zona del riu Níger
No obstant això, alguns historiadors (com Susan Raven[9]) creuen que hi va haver fins i tot una altra expedició romana a l'Àfrica central subsahariana: la de Valerius Festus, que podria haver arribat a l'Àfrica equatorial gràcies al riu Níger.
Exploracions marítimes
El rei vassàre romà Juba II va organitzar un comerç reeixit des de la zona de Volubilis. Plini el Vell, que no només era un autor, sinó també un oficial militar, basant-se en els relats de Juba II, rei de Mauritània al segle I dC, va declarar que una expedició romana de Mauritània va visitar les illes de l'arxipèlag de les Canàries i Madeira al voltant del 10 dC i va trobar grans ruïnes però cap població, només gossos (la base del nom de Canàries).
Segons Plini el Vell, una expedició de mauretans enviada per Juba II a l'arxipèlag va visitar les illes: quan el rei Juba II va enviar un contingent per reobrir la instal·lació de producció de tints a Mogador (nom històric d'Essaouira, Marroc) a principis del segle I dC, la força naval de Juba va ser enviada posteriorment a explorar les Illes Canàries, i possiblement Madeira, utilitzant Mogador com a base.
S'han trobat altres monedes romanes a Nigèria i Níger, i també a Guinea, Togo i Ghana. No obstant això, és molt més probable que totes aquestes monedes es van introduir en una data molt més tardana que que hi hagués relacions romanes directes fins ara per la costa occidental. No s'ha descobert cap article inequívocament originari d'Àfrica al sud de l'Equador en el món grecoromà o en l'Aràbia contemporània, ni hi ha cap menció d'aquest article en registres escrits: mentre que les monedes són els únics articles antics europeus o àrabs que s'han trobat a les parts centrals d'Àfrica. [12]
Els romans tenien dos llocs d'avançada navals a la costa atlàntica d'Àfrica: Sala Colonia prop de l'actual Rabat i Mogador al sud del Marroc (al nord d'Agadir). L'illa de Mogador va prosperar des de la indústria local de tints porpra (molt apreciada a la Roma imperial) des dels regnats d'August fins a Septimi Sever. August, basat en el descobriment d'un vaixell mercant enfonsat del sud d'Hispània a la zona de Djibouti (fet pel seu fill adoptiu Gai Cèsar quan va navegar cap a Aden), volia organitzar una expedició des d'Egipte a Mogador i Sala al voltant d'Àfrica, però sembla que mai va tenir lloc.
Vegeu també
Notes
- ^ Els objectes romans es troben, de fet, al Sàhara i, significativament, al llarg de la ruta de la caravana occidental. S'han trobat nombrosos artefactes romans a la capital de Garamantes, Germa, al Fezzan. El més sorprenent és el gran mausoleu d'estil romà que s'hi troba, evidència de presència romana o de romanització de l'elit. Entre Germa i Ghat a l'Hoggar s'han trobat ceràmiques romanes, vidre, joies i monedes que daten dels segles I al IV. Més avall de la ruta, a l'oasi d'Abelessa, hi ha el lloc conegut localment com el Palau de Tin Hinan. Hi ha una encantadora llegenda local al respecte, però sembla haver estat una fortalesa, en una habitació de la qual es van trobar les restes esquelèriques d'una dona, juntament amb una sèrie d'objectes romans tardans, incloent un llum, un braçalet d'or i una moneda del segle IV. Finalment, hi havia un amagatall de monedes romanes trobat a Timissao a només 600 quilòmetres del Níger. Heinemann-Universitat de Califòrnia-UNESCO (p.514 Mapa)
- ^ Romans a Azania/Raphta
- ^ Buckley, Emma; Dinter, Martin (3 de maig de 2013). Company de l'edat nerònica. John Wiley i els seus fills. p. 364. 9781118316535 d'ISBN.
- ^ Roth, Jonathan, 2002. L'exèrcit romà a Tripolitana i el comerç d'or amb l'Àfrica subsahariana. Convenció anual de l'APA. Nova Orleans.
- ^ Expedició Balbus i expedicions successives, amb mapa
- ^ John Coleman de Graft-Johnson, "La gloria africana: la historia de las civilizacións negros desaparegudas"
- ^ Agisymba i Matern
- ^ Raffael Joorde, "Els avenços romans a l'interior de l'Àfrica subsahariana: el misteriós paisatge d'Agisymba", Dortmund: 2015
- ^ Susan Raven, Susan, Roma a l'Àfrica, 3a ed. Londres, 1993
- ^ Plini el Vell. "Naturalis Historia", V, 5.36
- ^ Cambridge Historia de África, p. 286
- ^ Walker, Eric Anderson (1963). Historia de Cambridge del Imperio Britànico. Arxiu cup. p. 69.
Bibliografia
- Coleman De Graft-Johnson, John. Glòria africana: la història de les civilitzacions negres desaparegudes. Premsa clàssica negra. Nova York, 1986 ISBN 0933121032
- Fage, JD. Història de Cambridge a l'Àfrica Volum 2. Cambridge University Press. 0521215927 isbn de Cambridge, 1979
- Mattern, Susan. Roma i l'enemic: estratègia imperial al principat. Premsa de la Universitat de Califòrnia. San Francisco, 2002 ISBN 0520236831
- Miller, J. Innes. La Ruta de la Canyella en el Comerç d'Espècies de l'Imperi Romà. Premsa universitària. Oxford, 1996 ISBN 0-19-814264-1
- Corb, Susan. Roma en África. Editor Routledge. Londres, 2012 ISBN 113489239X
- Roth, Jonathan. La logística de l'exèrcit romà en guerra (264 aC.C. - 235 dC) Köln : Brill, 1998 (Columbia estudia en la tradició clàssica ; Vol. 23) ISBN 90-04-11271-5
- La Cambridge History of Africa, Volum 2 (de CA. 500 B.C. a 1050). Michael Crowder (I. Fage). Cambridge University Press, 1975 ISBN ISBN 052122215X
Afegeix-hi un comentari: