âExpedicions romanes a l'Ăfrica subsahariana a l'oest del nilâ
âEntre el segle I aC i el segle IV dC, diverses expedicions i exploracions al ââllac Txadââ i ââl'Ăfrica occidentalââ van ser dutes a terme per grups d'unitats militars i comercials de ââromansââ que es van traslladar a travĂŠs del ââSĂ haraââ i a l'interior d'Ăfrica i la seva costa. La principal motivaciĂł de les expedicions era assegurar fonts d'or i espècies. ââ[1]â
âCaracterĂstiquesâ
âEls romans van organitzar expedicions per creuar el SĂ hara al llarg de cinc rutes diferents: â
âTotes aquestes expedicions van ser recolzades per legionaris i tenien principalment un propòsit comercial. NomĂŠs la dirigida per l'emperador ââNerĂłââ semblava ser un preparatiu per a la conquesta ââd'Etiòpiaââ o ââNĂşbiaââ; L'any 62, dos legionaris ââvan explorar les fonts del Nilââ. ââ[3]â
âUn dels principals objectius de les exploracions va ser localitzar i obtenir ââorââ, utilitzant ââcamellsââ per transportar-lo per terra de tornada a les provĂncies romanes de la costa mediterrĂ nia. ââ[4]â
âLes exploracions prop de les costes van ser recolzades per vaixells romans i profundament relacionades amb el comerç d'ultramar. â
âPrincipals exploracionsâ
âEls romans van dur a terme cinc exploracions principals: dues al SĂ hara occidental, dues al SĂ hara central i una a la zona del ââllac Txadââ. â
âExpedicions al SĂ hara Occidentalâ
âAl SĂ hara occidental hi va haver dues expedicions romanes, just al sud de ââles muntanyes de l'Atlesââ: â
- âSegonsââ Plini, la primera expediciĂł romana a travĂŠs del SĂ hara va ser la dirigida per ââCornelius Balbusââ, que el 19 aC probablement va arribar al ââriu NĂger prop deââ ââTimbuctuââ. Es va embarcar des de ââSabrathaââ lĂbia i amb deu mil legionaris va conquerir la capital ââde Garamantesââ a ââFezzanââ. DesprĂŠs va enviar un petit grup dels seus legionaris mĂŠs al sud a travĂŠs de les muntanyes ââAhaggarââ per explorar la "terra dels lleons". AllĂ van trobar el riu NĂger, que segons la seva opiniĂł fluĂŻa cap al riu Nil. El 1955, es van trobar monedes i cerĂ miques romanes a la zona de ââMaliââ.â
- âL'expediciĂł de Suetoni PaulĂââ: La segona va ser feta l'any 41 dC per ââSuetoni PaulĂââ, un cònsol romĂ , que va ser el primer dels romans que va dirigir un exèrcit a travĂŠs de la serralada de l'Atles. Al final de deu dies de marxa va arribar al cim de les muntanyes cobert de neu i mĂŠs tard va arribar a un riu anomenat Gerj. DesprĂŠs va penetrar al paĂs semidesert al sud del ââMarrocââ i alguns dels seus legionaris probablement es van acostar al riu Daras (ââactual riu Senegalââ).â
âDes del segle I dC hi ha proves (monedes i ââperonĂŠââ) del comerç romĂ i contactes a ââAkjoujtââ i Tamkartkart prop ââde Tichitââ a ââMauritĂ niaââ. â
âExpedicions al SĂ hara Centralâ
âLes dues principals exploracions/expedicions al SĂ hara central van ser: â
- âExpediciĂł ââflaccusââ: Durant el regnat ââd'Augustââ, ââel llac Txadââ era un enorme llac i es van dur a terme dues expedicions romanes per tal d'arribar-hi: ââSeptimi Flac iââ ââJulius Matern vanââ arribar al "llac de l'hipopòtam" (com el llac Txad va ser anomenat per ââPtolemeuââ). Es van traslladar de la costa ââde TripolitĂ niaââ i van passar prop de les muntanyes Tibesti. Tots dos van fer les seves expedicions a travĂŠs dels territoris de ââGaramantesââ, i van poder sortir d'una petita guarniciĂł al "llac d'hipopòtams i rinoceronts" desprĂŠs de 3 mesos de viatge en terres desèrtics. Ptolemeu va escriure que l'any 50 dC Septimi Flac va dur a terme la seva expediciĂł per tal de prendre represĂ lies contra els invasors nòmades que van atacar ââLeptis Magnaââ, i van arribar a Sebha i al territori d'Aozou. ââ[6]ââ DesprĂŠs va arribar als rius ââBahr Erguigââ, ââChariââ i ââLogoneââ a la zona del llac Txad, descrita com la "terra d'EtĂopes" (o homes negres) i anomenada ââAgisymbaââ.â
- âExpediciĂł matiernusââ: Ptolemeu va escriure que al voltant de l'any 90 Juli Matern (o Matiernus) va dur a terme una expediciĂł principalment comercial. Des del golf de Sirte va arribar a ââl'Oasi de Cufraââ i a ââl'Oasi d'Archeiââ, i desprĂŠs va arribar desprĂŠs de 4 mesos viatjant amb el rei dels Garamantes, als rius ââBahr Salamatââ i ââBahr Aoukââ, prop de l'actual ââRepĂşblica Centreafricanaââ en una regiĂł llavors anomenada Agisymba. Va tornar a ââRomaââ amb un rinoceront amb dues banyes, que es va mostrar al ââColiseuââ. ââ[7]ââ Segons Raffael Joorde, Maternus era un diplomĂ tic que explorava amb el rei de Garamantes el territori al sud de ââles muntanyes Tibestiââ, mentre que aquest rei va executar una campanya militar contra sĂşbdits rebels o com a "razzia". ââ[8]â
âZona del riu NĂgerâ
âNo obstant això, alguns historiadors (com Susan Ravenââ[9]ââ) creuen que hi va haver fins i tot una altra expediciĂł romana a l'Ăfrica central subsahariana: la de Valerius Festus, que podria haver arribat a l'Ăfrica equatorial grĂ cies al riu NĂger. â
âExploracions marĂtimesâ
âEl rei vassĂ re romĂ ââJuba IIââ va organitzar un comerç reeixit des de la zona de ââVolubilisââ. Plini el Vell, que no nomĂŠs era un autor, sinĂł tambĂŠ un oficial militar, basant-se en els relats de Juba II, rei de MauritĂ nia al segle I dC, va declarar que una expediciĂł romana de MauritĂ nia va visitar les illes de l'arxipèlag de ââles CanĂ riesââ i ââMadeiraââ al voltant del 10 dC i va trobar grans ruĂŻnes però cap poblaciĂł, nomĂŠs gossos (la base del nom de CanĂ ries). â
âSegons Plini el Vell, una expediciĂł de mauretans enviada per Juba II a l'arxipèlag va visitar les illes: quan el rei Juba II va enviar un contingent per reobrir la instal¡laciĂł de producciĂł de tints a ââMogadorââ (nom històric d'Essaouira, ââMarrocââ) a principis del segle I dC, la força naval de Juba va ser enviada posteriorment a explorar ââles Illes CanĂ riesââ, i possiblement ââMadeiraââ, utilitzant Mogador com a base. â
âS'han trobat altres monedes romanes a ââNigèriaââ i ââNĂgerââ, i tambĂŠ a ââGuineaââ, ââTogoââ i ââGhanaââ. No obstant això, ĂŠs molt mĂŠs probable que totes aquestes monedes es van introduir en una data molt mĂŠs tardana que que hi haguĂŠs relacions romanes directes fins ara per la costa occidental. No s'ha descobert cap article inequĂvocament originari d'Ăfrica al sud de l'Equador en el mĂłn grecoromĂ o en l'ArĂ bia contemporĂ nia, ni hi ha cap menciĂł d'aquest article en registres escrits: mentre que les monedes sĂłn els Ăşnics articles antics europeus o Ă rabs que s'han trobat a les parts centrals d'Ăfrica. ââ[12]â
âEls romans tenien dos llocs d'avançada navals a la costa atlĂ ntica d'Ăfrica: ââSala Coloniaââ prop de l'actual ââRabatââ i ââMogadorââ al sud del Marroc (al nord d'Agadir).ââ L'illa de Mogador va prosperar des de la indĂşstria local de ââtints porpraââ (molt apreciada a la Roma imperial) des dels regnats d'August fins a ââSeptimi Severââ. August, basat en el descobriment d'un vaixell mercant enfonsat del sud ââd'HispĂ niaââ a la zona de ââDjiboutiââ (fet pel seu fill adoptiu Gai Cèsar quan va navegar cap a ââAdenââ), volia organitzar una expediciĂł des d'Egipte a Mogador i Sala al voltant d'Ăfrica, però sembla que mai va tenir lloc.ââ â
âVegeu tambĂŠâ
Notes
- ^ âEls objectes romans es troben, de fet, al SĂ hara i, significativament, al llarg de la ruta de la caravana occidental. S'han trobat nombrosos artefactes romans a la capital de Garamantes, Germa, al ââFezzanââ. El mĂŠs sorprenent ĂŠs el gran mausoleu d'estil romĂ que s'hi troba, evidència de presència romana o de romanitzaciĂł de l'elit. Entre Germa i Ghat a l'Hoggar s'han trobat cerĂ miques romanes, vidre, joies i monedes que daten dels segles I al IV. MĂŠs avall de la ruta, a l'oasi d'Abelessa, hi ha el lloc conegut localment com el Palau de Tin Hinan. Hi ha una encantadora llegenda local al respecte, però sembla haver estat una fortalesa, en una habitaciĂł de la qual es van trobar les restes esquelèriques d'una dona, juntament amb una sèrie d'objectes romans tardans, incloent un llum, un braçalet d'or i una moneda del segle IV. Finalment, hi havia un amagatall de monedes romanes trobat a Timissao a nomĂŠs 600 quilòmetres del NĂger. Heinemann-Universitat de Califòrnia-UNESCO (ââp.514 Mapaââ)â
- ^ âRomans a Azania/Raphtaâ
- ^ âBuckley, Emma; Dinter, Martin (3 de maig de 2013). ââCompany de l'edat nerònicaââ. ââJohn Wiley i els seus fillsââ. p. 364. ââ9781118316535 d'ISBNââ.ââ â
- ^ âRoth, Jonathan, 2002. ââL'exèrcit romĂ a Tripolitana i el comerç d'or amb l'Ăfrica subsaharianaââ. ConvenciĂł anual de l'APA. Nova Orleans.â
- ^ âExpediciĂł Balbus i expedicions successives, amb mapaâ
- ^ âJohn Coleman de Graft-Johnson, ââ"La gloria africana: la historia de las civilizaciĂłns negros desaparegudas"â
- ^ âAgisymba i Maternâ
- ^ âRaffael Joorde, ââ"Els avenços romans a l'interior de l'Ăfrica subsahariana: el misteriĂłs paisatge d'Agisymba",ââ Dortmund: 2015â
- ^ âSusan Raven, Susan, ââRoma a l'Ăfricaââ, 3a ed. Londres, 1993â
- ^ âPlini el Vell. "Naturalis Historia", V, 5.36â
- ^ âCambridge Historia de Ăfricaââ, p. 286â
- ^ âWalker, Eric Anderson (1963). ââHistoria de Cambridge del Imperio BritĂ nicoââ. Arxiu cup. p. 69.â
âBibliografiaâ
- âColeman De Graft-Johnson, John. ââGlòria africana: la història de les civilitzacions negres desaparegudesââ. Premsa clĂ ssica negra. Nova York, 1986 ââISBNââ ââ0933121032â
- âFage, JD. ââHistòria de Cambridge a l'Ăfricaââ Volum 2. Cambridge University Press. 0521215927 ââisbnââ ââdeââ Cambridge, 1979â
- âMattern, Susan. ââRoma i l'enemic: estratègia imperial al principatââ. Premsa de la Universitat de Califòrnia. San Francisco, 2002 ââISBNââ ââ0520236831â
- âMiller, J. Innes. ââLa Ruta de la Canyella en el Comerç d'Espècies de l'Imperi RomĂ ââ. Premsa universitĂ ria. Oxford, 1996 ââISBNââ ââ0-19-814264-1â
- âCorb, Susan. ââRoma en Ăfricaââ. Editor Routledge. Londres, 2012 ââISBNââ ââ113489239Xâ
- âRoth, Jonathan. ââLa logĂstica de l'exèrcit romĂ en guerra (264 aC.C. - 235 dC)ââ KĂśln : Brill, 1998 (Columbia estudia en la tradiciĂł clĂ ssica ; Vol. 23) ââISBNââ ââ90-04-11271-5â
- âLa Cambridge History of Africa, Volum 2 (de CA. 500 B.C. a 1050). Michael Crowder (I. Fage). Cambridge University Press, 1975 ISBN ââISBNââ ââ052122215Xâ
Â
Afegeix-hi un comentari: