15-09-2010  (2617 lectures) Categoria: Cort√©s

Ferràn Cortès a Barcelona

Ens explica la historiografia oficial que tant la descoberta com la conquesta d’Amèrica van ser obra totalment i exclusiva dels castellans, i que els catalans no hi van intervenir per a res.

Malgrat això, les darreres investigacions sobre la descoberta han revelat que, en realitat, va ser una empresa catalana, liderada pel català Joan Cristòfor Colom i Bertran i secundada per nombrosos catalans, pagada amb diners catalans, finançada i organitzada a Catalunya i legislada segons lleis catalanes.

M√©s enll√† de Colom i del seu entorn, nombroses dades referides a altres personatges significats de la empresa americana, semblen apuntar en la mateixa direcci√≥. √Čs el cas de Ferran Cort√®s, conegut com a Hernan Cort√©s.

Despr√©s de la conquesta de M√®xic, Cort√®s va tornar ‚Äėa Espanya‚Äô, a finals del 1528, per negociar amb el rei Carles I l‚Äôorganitzaci√≥ pol√≠tica dels nous territoris acabats d‚Äôincorporar a¬†la Corona.¬†La¬†trobada s‚Äôhauria produ√Įt entre juny i juliol d‚Äôaquell any. El cronista d‚Äô√ćndies Fray Prudencio de Sandoval (1), home pertanyent a la cort reial, Francisco L√≥pez de G√≥mara (2), secretari i confessor de Ferran Cort√®s, Bernal D√≠az del Castillo (3), soldat destacat de la conquesta de M√®xic, i que coneixia personalment Cort√®s, coincideixen tots tres a dir que Cort√®s va anar a Toledo perqu√® all√≠ hi havia¬†la Cort.

Aquí notem la sistemàtica intervenció dels censors ja que està, totalment i absoluta contrastat, que la cort era a Montsó, puix s’hi celebraren Corts en aquells temps. El rei havia deixat Toledo el 12 de febrer i, després de passar per diferents llocs de Castella i Aragó va arribar a Fraga, el 22 d’abril de 1529. L’1 de maig ja era a Barcleona, d’on no es va moure - tret d’algunes estades a Molins de Rei- fins al 28 de juliol, que va embarcar cap a Itàlia. El fet que l’autor del llibre d’on he tret aquesta informació. Així ho recull, Vicente de Cadenas y Vicent al seu llibre, Diario del Emperador Carlos V (Itinerarios, permanencias, despacho y efemérides relevantes de su vida (4). El fet que l’autor fos falangista, elimina tota sospita de manipulació catalanista sobre aquestes dades.

Tamb√© est√† absolutament contrastat que Carles I havia marxat de Toledo, el 12 de febrer del 1526 (5). I el lloc de¬†la Pen√≠nsula¬†on, b√†sicament, va residir aquells anys de 1528 i 1529 era a Catalunya o Arag√≥ (6), perqu√® hi va haver Corts a Monts√≥ (7). D‚Äôaquesta trobada, en Demetrio Ramos diu: ‚Äúaquest esdeveniment no es produ√≠ a la ciutat del Tajo, on no hi havia¬†la Cort‚ÄĚ, sin√≥ que Cort√®s ‚Äúhagu√© d‚Äôarribar fins a Monts√≥ ‚Äďon se celebraven les Corts¬†aragoneses- per poder-se presentar davant del rei‚ÄĚ (8). En aix√≤, tamb√© hi est√† d‚Äôacord Amanda L√≥pez de Meneses, qui afirma: ‚Äúes ve repetint que la primera entrevista del conqueridor de¬†la Nova Espanya¬†amb el rei de les √ćndies, illes i¬†terra ferma del mar Oce√† tingu√© lloc a Toledo‚ÄĚ, ‚Äúper√≤ en Carles d‚Äô√Äustria¬†havia deixat aquesta ciutat el 12 de febrer del¬†1526‚Ä̬†(9). D‚Äôaltra banda, creu que Cort√®s, ‚Äúdespr√©s de passar per Val√®ncia, arribava a Monts√≥, la tradicional¬†seu de les corts dels dominis de¬†la Corona¬†d‚ÄôArag√≥‚ÄĚ (10). Ho remata Demetrio Ramos afirmant que era llavors, a Monts√≥, ‚Äúon, a m√©s dels procuradors i representants dels bra√ßos, hi havia quasi tots els components del¬†Consell d‚Äô√ćndies‚ÄĚ. Per tant el ‚Äúregne‚ÄĚ que es va alegrar i que va rebre Cort√®s amb tant d‚Äôentusiasme era el de¬†la Corona¬†d‚ÄôArag√≥.

Va ser a Monts√≥ on Carles I va refusar de atorgar a Cort√®s el t√≠tol de virrei (11), encara que en G√≥mara fa servir el t√≠tol de ‚Äúgovernador‚ÄĚ (12). Recordem que virrei era un c√†rrec catal√†, al qual nom√©s hi tenien acc√©s els nobles de sang reial (que no era el cas dels Cort√©s-Altamirano de Medell√≠n), per√≤ el nostre home el demana amb tota la naturalitat del m√≥n. El fill d‚Äôun extremeny de la baixa noblesa i, a m√©s pobre, no ho hauria pogut ni tant sols pensar. El rei i la seva cort s‚Äôhaguessin sentit profundament insultats i, de ben segur, l‚Äôinfractor hauria rebut un c√†stig sever. No cal dir que res de tot aix√≤ no va passar.

Cal destacar que, a Cort√®s, no li van donar el t√≠tol de virrei per motius merament pol√≠tics, no perqu√® no hi tingu√©s dret. Ning√ļ es va escandalitzar pel fet que el deman√©s, tothom ho va trobar l√≤gic i natural.

Cal destacar, a m√©s, que el c√†rrec de Virrei tan sols s‚Äôotorgava ‚Äú¬†en pres√®ncia de les autoritats del pa√≠s ‚ÄĚ, i, en l‚Äôacte de jurament del c√†rrec hi intervenien els consellers i els diputats, els quals demanaven al Virrei ‚Äú¬†l‚Äôobligaci√≥ de jurar a Barcelona ‚ÄĚ (13). M√©s endavant insistir√© en aquest tema, que √©s molt significatiu.

Malgrat aquesta negativa, el 6 de juliol de¬†1529, a¬†Barcelona, Carles I li va concedir el t√≠tol de marqu√®s de¬†la Vall¬†d‚ÄôOaxaca i capit√† general de¬†la Nova Espanya¬†i de les Costes de¬†la Mar¬†del Sud (14). A Barcelona, no a Toledo, com els censors fan dir als cronistes. Carles I no tenia el do de la ubiq√ľitat, i no podia ser a Barcelona ocupant-se de les Corts i a Toledo, negociant amb Cort√®s i amb l‚Äôanomenat Francisco Pizarro, el qual paral¬∑lelament, i al mateix temps que Cort√®s, negociava l‚Äôorganitzaci√≥ pol√≠tica de les terres que havia conquerit. Se sap que es van trobar ambd√≥s homes. I si, com acabem de demostrar, Cort√®s era a Barcelona, Francisco Pizarro tamb√©. I tot va passar a Barcelona perqu√® est√† contrastat que Carles I era en aquesta ciutat (15).

I si el rei va visitar Cortés a casa seva quan aquest va emmalaltir, com que el rei era a Catalunya, això implica que Cortés tenia casa a Catalunya o, com a molt, a Aragó. I, molt probablement, a la ciutat de Barcelona (16).

L‚Äôesfor√ß dels censors per situar la primera trobada entre el conqueridor de M√®xic i l‚Äôemperador a Castella √©s, realment, pat√®tic, ja que un esdeveniment com unes Corts √©s molt dif√≠cil ‚Äúdespla√ßar-lo‚ÄĚ de l‚Äôany en qu√® realment va tenir lloc.

Tot plegat, afegint-hi el fet comprovat que els capítols matrimonials, el mayorazgo, els va firmar, el 27 de juliol de 1529, a Barcelona (18). Malgrat que, segons la història oficial, hauria tancat els tractes amb el rei a Toledo i, després a corre-cuita, hauria anat a Barcelona a arreglar els seus temes privats, fet del tot inversemblant.

Carles Camp

04/06/10

NOTES

(1) Fray Prudencio de Sandoval,¬†Historia de¬†la Vida¬†y Hechos del Emperador Carlos V, M√°ximo, fort√≠simo, Rey Cat√≥lico de Espa√Īa y de las Indias, Islas y Tierra Firme del Mar Oceano; edici√≥ i estudi preliminar de Carlos Seco Serrano. Biblioteca de Autores Espa√Īoles-80, Madrid, 1955, vol. II, p. 303.

(2) Francisco L√≥pez de G√≥mara,¬†Historia de¬†la Conquista¬†de M√©xico; estudio Preliminar de Juan Miralles Ostos. Editorial Purr√ļa, S.A., Ciudad de M√©xico. M√©xico, 1988, Cap. CXCII, p. 272.

(3) Bernal D√≠az del Castillo,¬†Historia Verdadera de¬†la Conquista¬†de Nueva Espa√Īa; edici√≥ a c√†rrec d‚Äôen Miguel Le√≥n Portilla, Editorial Dast√≠n, Dast√≠n Historia, Cr√≥nicas de Am√©rica, Vol II, cap. CXCV, p. 351-360.

(4) Vicente Cadenas y Vicent, Diario del Emperador Carlos V (Itinerarios, permanencias, despacho y efemérides relevantes de su vida ). Ed. Hidalguía, Madrid, 1992, p. 201-202.

(5) Amanda L√≥pez de Meneses, ‚ÄúEl primer regreso de Hern√°n Cort√©s a Espanya‚ÄĚ, Revista de Indias, XIV, 1954, p. 69.

(6) Nota (5), p.71-2.

(7) Nota (4), p. 191-207

(8) Demetrio Ramos, Hernán Cortés. Mentalidad y propósitos. Ediciones Rialp, S.A., Madrid, 1992, p.239.

(9) Nota (5)

(10) Nota (5), p. 71-72.

(11) Nota (8), p.249, nota 16.

(12) Nota (8)

(13) V√≠ctor Ferro,¬†El Dret P√ļblic Catal√†, Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta; Refer√®ncies-1. Eumo Editorial, Vic, p.58.

(14) Leopoldo Martínez Cosío, Heráldica de Cortés. Sociedad de Estudios Cortesianos, 2, Editorial Jus, Mèxic, 1949, p.119-124.

(15) Nota (4), p. 201-202.

(16) Nota (2), Cap. CXCIII, p. 273.

(17) Leopoldo Martínez Cosío, Heráldica de Cortés. Sociedad de Estudios Cortesianos, 2, Editorial Jus, Mèxic, 1949, p.119-124.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.