Crema de ripoll

Qui t茅 ra贸

Article Marc Pons

Tal dia com avui de l鈥檃ny 1835, fa 183 anys, en el context de la聽Primera Guerra Carlina (1833-1839), un batall贸 de l鈥檈x猫rcit constitucional espanyol anomenat 鈥淭iradores de Isabel II鈥�, format per elements radicals del b脿ndol liberal i comandat pel capit脿 Jos茅 Rodr铆guez, es lliuraven al saqueig i a la聽destrucci贸 del monestir de Ripoll. El batall贸 de 鈥淭iradores de Isabel II鈥� s鈥檋avia emparat a la vila de Ripoll dos mesos abans amb l鈥檕bjectiu d鈥檈mpaitar les partides carlines que operaven al territori. A mitja tarda del dia dels fets, despr茅s del toc de vespres i, segons algunes fonts al crit聽鈥溌os facciosos escalan el monasterio!鈥�, van assaltar les depend猫ncies monacals i en poques hores les van deixar redu茂des a foc i cendra.

Article Manel Capdevila

Despr茅s de la mort de聽Ferran VII聽el 1833, en nom de la聽Llei S脿lica, va preferir posar-se al servei del germ脿 del difunt,聽Carles de Borb贸聽(Don Carles), per貌 va romandre a聽Catalunya. Durant la聽Primera Guerra Carlina聽entre els lleialistes i els rebels catalans que es van unir per la聽junta de Berga聽(1837-1838), el comte va tornar a distingir-se per la seva crueltat. Va haver de fugir i anar a Fran莽a durant aquesta guerra. Reconegut, va ser detingut prop de la frontera i internat a聽Lille聽el 1835, d'on va fugir el 1838 per unir-se als聽carlins聽de Ram贸n Cabrera聽a聽Arag贸.

A聽Catalunya, les seves exaccions (l'incendi de les poblacions del聽Bergued脿, del Monestir de聽聽Ripoll聽i la seva biblioteca amb 10.000 volums (la B铆blia fou salvada per un frare), acabant amb la voladura de totes les armeries聽de Ripoll que ja mai m茅s existiran),

Tot aix贸 ho vaig llegir fa m茅s de 30 anys i es parlava q els carlins d'Espagnac van saquejar el monestir i les tombes de Poblet i van jugar ala pilota amb el cap de

Per tant 茅s l貌gic q fessin el mateix a Ripoll i consta a la versi贸 de fr.wiki

https://fr.wikipedia.org/wiki/Roger_Bernard_Charles_d%27Espagnac_de_Ramefort

Apr猫s la mort de聽Ferdinand VII聽en 1833, au nom de la聽Loi salique, il pr茅f猫re se mettre alors au service du fr猫re du d茅funt,聽Charles de Bourbon聽(Don Carlos), mais restera en聽Catalogne. Au cours de la聽premi猫re guerre Carliste聽entre les loyalistes et les Catalans r茅volt茅s que regroupera la聽junte de Berga聽(1837-1838), le comte va s'illustrer 脿 nouveau par sa cruaut茅. Il dut s'enfuir et passer en France au cours de cette guerre. Reconnu, il fut arr锚t茅 pr猫s de la fronti猫re et intern茅 脿聽Lille聽en 1835 d'o霉 il s'茅chappa en 1838 pour rejoindre en聽Aragon聽les聽carlistes聽de聽Ram贸n Cabrera.

En聽Catalogne, ses exactions (incendie de聽Ripoll聽et des localit茅s de la聽Bergued脿), la rancune des聽carlistes聽que le comte avait auparavant pers茅cut茅, le fanatisme des plus extr茅mistes entra卯n猫rent son exclusion de la junte d'Avia (pr猫s de聽Berga), puis son ex茅cution, apr猫s sa capture, le聽2 f茅vrier 1839聽non loin du pont d'Espias (environ d'Organy脿). Son corps fut jet茅 dans le聽S猫gre聽puis enterr茅 脿 proximit茅.

Le comte d'Espagne eut donc une existence mouvement茅e qui se perp茅tua apr猫s sa mort car sa tombe fut profan茅e en 1840 et son cr芒ne exhib茅 comme 茅tant celui du "Tigre de Catalogne".

R茅f茅rences[modifier聽|聽modifier le code]

References

鈫懧�(en)聽Wellesley, Arthur聽(1836)聽The Dispatches of Field Marshal the Duke of Wellington, K. G. During His Various Campaigns in India, Denmark, Portugal, Spain, the Low Countries, and France: Peninsula, 1809-1813,聽p.聽578. J. Murray聽[archive]聽: Dans ses lettres et d茅p锚ches, Wellington se r茅f茅rait 脿 lui sous le nom de聽Carlos de Espa帽a.

Pot ser hi hagi dos incendis el del Monestir i l'incendi del poble per part dels carlins volantamb polvora totes les armeries de Ripoll, tinc bona mem貌ria i ho vaig llegir fa 30 anys

aquesta pregunta q has fet

Caldria veure si les fonts que diuen que els carlins van cremar "Ripoll" es refereixen expl铆citament al monestir, o a una part de la vila, o a una data diferent.

Data 1839, per貌 es despren q cremen el monestir llegint tot el par脿graf

"en 1839 qued贸 casi destruida por el fuego y el ataque de los carlistas .. pero la reconstrucci贸n del monasterio le han dado nueva prosperidad"

L'Enciclopedia Espasa est脿 titllada de Reaccion脿ria, de dretes, es va fer amb Primo de Ribera i acabar amb Franco q tenia a ca seva al Carlins, per tant si l?espasa dona la culpa als carlins t茅 molta credibilitat

aquest par脿graf:

El carlisme, tot i ser un moviment amb el qual el franquisme va tenir una relaci贸 complexa (d'alian莽a en la Guerra Civil, per貌 posteriorment de cooptaci贸 i submissi贸 sota el "Movimiento Nacional")

Jo crec i entin proves q Franco va anar contra els monarquics de Don Juan per貌 a un coronel metge carl铆 q va anar a la Divisi贸n azul el va posar al anys 50 com cap de la seguretat social a Catalunya