El rellotge de la torre Spasskaya, segons algunes proves històriques, va aparèixer entre 1491 i 1585. Inicialment, la torre es va anomenar Frolovskaya, el nom de l'Església de Frol i Lavra, situada al Kremlin. Va rebre el seu nom modern en honor a la icona del Salvador no feta a mà, col·locada l'any 1658 sobre la porta d'entrada. La torre Spasskaya va ser construïda per l'arquitecte Pietro Antonio Solari l'any 1491, com ho demostren plaques de pedra blanca amb inscripcions en llatí i

El sistema horari de 12 hores és una convenció de mesura del temps en què les 24 hores del dia es divideixen en dos períodes [1] ante meridiem ( a. m., català : «abans del migdia») i post meridiem ( p. m., català : «després del migdia»). [2] Cada període es compon de 12 hores, la numeració de les quals comença a les 12 (actuant com a 0), la 1, les 2 i així successivament fins a les 11. Per a les dotze del migdia es recomana fer servir l'abreviatura m. ( meridiem 'mediodia') per

L'esfera del rellotge del Kremlin de Moscou, Rússia, antigament estava dividida en 17 parts iguals, cadascuna corresponia a una hora de llum del dia més llarg de l'any, el solstici d'estiu. Aquesta esfera tenia una imatge del sol a dalt al mig, amb la busca que indicava les hores en forma d'un raig de llum del sol allargat. L'esfera estava retolada amb els números ciríl·lics i girava en sentit antihorari. Les xifres, que eren de llautó cobert amb pa d'or, tenien una llargària d'uns 71

És un exhaustiu llibre sobre la caça de bruixes que després de ser publicat a Alemanya el 1487 va tenir dotzenes de noves edicions, es va difondre per Europa i va tenir un profund impacte en els judicis contra les bruixes al continent durant 200 anys aproximadament. Aquesta obra és notòria pel seu ús en el període de la histèria per la caça de bruixes, que va assolir la seva màxima expressió des de mitjan segle xvi fins a mitjans del

Francisco Salvá y Campillo va néixer a Barcelona, Espanya, el 12 de juliol de 1751 [1]–[4], encara que alguns autors es refereixen a la seva data de naixement com l'11 de juliol [5], [6]. El seu pare era doctor en medicina, que treballava com a metge de personal a l'Hospital General de Barcelona, Espanya, i la seva mare era filla d'un farmacèutic acomodat. Salvá va estudiar durant tres anys a la Universitat de València, Espanya, doctorant-se en medicina per la Universitat d'Osca,

Avui dia i per analogia, en llenguatge col·loquial, és algú que defensa una postura contrària als interessos del grup a qui assessora a partir d'arguments lògics o amb proves, per tal de jutjar la fortalesa en la qualitat de l'argumentació original i identificar possibles febleses en la seva estructura lògica. Ras i curt pot designar una persona que argumenta a favor d'un punt de vista en el qual no necessàriament creu, però que ho fa simplement per presentar un argument contrari.

"Un système d'alerte créé à partir de 1285 par les rois de Majorques (...) Ces tours communiquaient entre elles par un seul moyen : le feu. La journée , la fumée se voyait au loin. La nuit, c'est l'éclat du feu qui faisait office de signal. Les églises, les châteaux et les chapelles participaient aussi au réseau d'alerte". Le livre évoque les guardias et les farahons qui ont précédé ces fameuses

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,

La cançó va ser originalment gravada en anglès pel cantant britànic Noel Harrison, el 1968, i inclosa a la pel·lícula The Thomas Crown Affair, d'aquell mateix any, dirigida per Norman Jewison. Les dues primeres línies melòdiques van ser preses del segon moviment de la Simfonia per a violí, viola i orquestra, de Mozart. D'acord amb Alan Bergman, és a dir, Alan i Marilyn