A Anglaterra entenen de tots els gustos, el de evitar el "tocat tu pares" es comĂș amb Catalunya... No hi ha cap evidĂšncia que suggereixi que aquesta frase no pugui ser el llegat d'un joc infantil (com el tig) on el fet de "tocar fusta", et salvava impedint que fossis capturat (en catalĂ  es diu "tocat.. tu pares"). No hi ha proves que s'hagi utilitzat abans del segle XIX, cosa que suggeriria que no hi havia orĂ­gens pagans o cristians

Els portolans comparteixen una caracterĂ­stica comuna: la "xarxa de rumbs". Aquesta xarxa Ă©s com una teranyina, que forma una retĂ­cula sobre el mapa, que Ă©s un element bĂ sic de tot portolĂ .

Pienso torcer de la comĂșn carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en Ă©l mi interior hombre, dĂł va, dĂł estĂĄ, si vive, o quĂ© se ha hecho.

‎Flegma‎‎ (‎‎/‎‎ˈ‎‎f‎‎l‎‎ɛ‎‎m‎‎/‎‎; ‎‎El grec antic:‎‎ â€Žâ€ŽÏ†Î»Î­ÎłÎŒáŸ°,‎‎ ‎‎phlĂ©gma,‎‎"inflamaciĂł",‎‎"humor‎‎ causat per la calor") Ă©s ‎‎mucositat‎‎ produĂŻda pel ‎‎sistema respiratori,‎‎excloent el produĂŻt per les fosses ‎‎nasals.‎‎ Sovint es refereix a la mucositat respiratĂČria expulsada per ‎‎tos,‎‎tambĂ© coneguda com a ‎‎esput.‎‎ La flegma, i la mucositat en el seu conjunt,

La primera traducciĂł completa de la BĂ­blia catalana va ser produĂŻda per l'EsglĂ©sia CatĂČlica,entre 1287 i 1290. Va ser confiada a Jaume de MontjuĂŻc per Alfons II d'AragĂł. Les restes d'aquesta versiĂł es poden trobar a ParĂ­s(BibliothĂšque Nationale). A principis del segle XV, la BĂ­blia va ser traduĂŻda de nou al catalĂ  per Bonifaci Ferrer. La traducciĂł de Ferrer, coneguda com la BĂ­blia valenciana,es va imprimir el 1478 abans que s'imprimĂ­s cap BĂ­blia en anglĂšs o castellĂ . [1]

En segles passats, els lÀrmfeuer s'utilitzaven per designar punts de senyal per a la transmissió simple de missatges. El terme està format per les paraules LÀrm terme alemany primitiu alarma i Feuer (foc). En aquest cas, significa fer sonar l' alarma

Phryctoria (grec: φρυÎșÏ„Ï‰ÏÎŻÎ± ) va ser un sistema de semĂ fors utilitzat a l' antiga GrĂšcia. Les phryctoriae eren torres construĂŻdes en cims de muntanyes seleccionades perquĂš una torre ( phryctoria ) fos visible des de la segĂŒent torre (normalment a 20 milles de distĂ ncia). Les torres s'utilitzaven per a la transmissiĂł d'un missatge preestablert especĂ­fic. Les torxes s'encenien en una torre i desprĂ©s la segĂŒent torre i aixĂ­ successivament, fins a arribar a la torre mĂ©s

Les torres de guaita tingueren una gran importĂ ncia en la MediterrĂ nia . Calia vigilar per avisar del moviment dels vaixells i determinar si eren forces amigues i enemigues. Un document de 1468 relaciona una torre de vigilĂ ncia amb un possible telescopi. Antoni Paluzie i Borrell va escriure (en un article publicat per Frederic Armenter al BoletĂ­n de la Sociedad astronĂłmica de Barcelona) que: l’any 1468, «Els guaites de la badia d'AlcĂșdia observaren tres naus en la via de Barcelona»,

Al segle ix, durant les guerres Ă rab-bizantines, l'Imperi RomĂ  d'Orient va utilitzar un sistema de semĂ fors de balises per transmetre missatges des de la frontera amb el califat abbĂ ssida a travĂ©s d'Àsia Menor fins a la capital bizantina, Constantinoble