El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant (actual Orient Mitjà) el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada. Va ser destruït el 1291 amb la conquesta d'Acre. La capital era Jerusalem i el seu territori es troba actualment inclòs en l'estat d'Israel. Fou creat pels prínceps cristians en la figura de Guifré de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels

Item per la conservació dels dits tapiners prohibim que ningun sabeter pusque fer tapins de ninguna manera, sino sols per sa casa y familia, declarant empero que qualsevol sabeter primater pugue fer sabates y plantoflas de dona y de home de altaria de tres dits y no mésm y que lo tapiner no puesque fer plantofes de home de ninguna manera sots les mateixas

Posteriorment, dos historiadors italians més, Lioniero Boccianti i Renato Biagioli, van presentar el 2004 noves investigacions que ampliaven les notícies del 2001. El nom de pila d'Innocenci VIII va ser Giovanni Battista Cybo, i va néixer a Gènova el 1432. Els seus pares van ser el noble genovès Arano Cybo i Teodorina d’Mari. Arano tenia habilitats com a diplomàtic, i va ser enviat a Nàpols amb la missió de donar suport a Alfons el Magnànim. En acabar el seu encàrrec va tornar a

A Anglaterra entenen de tots els gustos, el de evitar el "tocat tu pares" es comú amb Catalunya... No hi ha cap evidència que suggereixi que aquesta frase no pugui ser el llegat d'un joc infantil (com el tig) on el fet de "tocar fusta", et salvava impedint que fossis capturat (en català es diu "tocat.. tu pares"). No hi ha proves que s'hagi utilitzat abans del segle XIX, cosa que suggeriria que no hi havia orígens pagans o cristians

Els portolans comparteixen una caracterĂ­stica comuna: la "xarxa de rumbs". Aquesta xarxa Ă©s com una teranyina, que forma una retĂ­cula sobre el mapa, que Ă©s un element bĂ sic de tot portolĂ .

Pienso torcer de la común carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en él mi interior hombre, dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho.