Hi ha un acord general en considerar l’origen de l’equitació d’alta escola a Nàpols a partir de l’obra “Ordini di cavalcare� (1551)[1][2][3] i del seu autor Federico Grisone, que va fundar una escola d’equitació l’any 1532.[4][5][6] El que obliden els estudiosos del tema és la influència prèvia de l’equitació catalana a Nàpols: cavalls, cavallers i forma de muntar,

Zuane Pizzigano (de vegades donat com Giovanni Pizzigano),va ser un cartògraf venecià del segle XV. És autor d'una famosa carta portolanade 1424, la primera coneguda que representa les illes fantasma del suposat arxipèlag d'Antillia (Antillia, Satanazes, Royllo i Tanmar), al nord de l'Oceà

L'arqueologia ha fet possible identificar llavors de raïm de 10.000 anys d'antiguitat en els llocs dels primers assentaments humans que són Çatal Höyük,a Turquia, Damasc, Síria i Biblos, "Líban". Eren llavors de lambrusc (vitis vinifera silvestris))6. Aquest consum de raïm va precedir a una possible vinificació. Un descobriment recent ha fet possible datar l'aparició del vi. Durant l'any 2007,un equip de vint-i-sis arqueòlegs irlandesos, nord-americans i armenis van excavar un

Luisa Isabel �lvarez de Toledo y Maura‎‎ ‎‎(Estoril,‎‎21 d'agost de 1936 -‎‎Sanlúcar de Barrameda,‎‎7 de març de 2008) va ser una ‎‎aristòcrata,‎‎ ‎‎escriptora‎‎ i ‎‎historiadora espanyola,‎‎ ‎‎xxi‎‎ duquessa de ‎‎Medina Sidonia‎‎ —el primer ducat hereditari concedit a la ‎‎Corona de Castella,‎‎el ‎‎1445—‎‎i diverses vegades ‎‎Grandesa d'Espanya,‎‎que va ocupar la direcció de tres importants cases.

Joan Theodor de Bry (NO S'HA DE PRONUNCIAR DEBRAI) o també Theodorus de Bry (1528 – 27 de març de 1598) va ser un gravador, orfebre, editor i editor, famós per les seves representacions de les primeres expedicions europees a les Amèriques . La Inquisició espanyola va obligar a de Bry, que era protestant, a fugir dels seus Països Baixos del sud, controlats per espanyols . Es va traslladar per Europa, a partir del seu naixement a la ciutat de Lieja, al Príncep-Bisbat de Lieja, i després

Es coneix com a enfrontament del vectigal a la reclamació feta el 1416 pel conseller de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran d'Antequera, per tal que aquest pagués el dret del vectigal sobre la carn que la corona comprava a Barcelona. Ferran I havia estat coronat rei d'Aragó en 1412 com a resultat del Compromís de Casp. Poc acostumat al pactisme català, ja va tenir algún enfrontament amb les Corts Catalanes pel seu estil més autoritàri. Tant és així, que les Corts de Barcelona

Els ibers podien tenir llavors de raïm, però sempre procedent d'orient mitjà, primer amb el fenicis, i després amb els cartaginesos van arribar a ca nostre el 400 aC i van estar amb el ibers fins el 218 aC, com aliats o com enemics, amb 200 anys de convivència en els que van poder plantar molts ceps o el fenicis que eren el mateix poble que van arribar a ca nostre el 1200 aC, són el mateix poble procedent de Tir i Sidó a l'actual Líban, que van plantar el raïm a tot el Mediterrani,

El pa maltès (en maltès, Il-Ħobż tal-Malti) és un pa cruixent fet de massa mare típic de Malta, generalment cuit en un forn de llenya . Com tot pa, es pot menjar com a acompanyament d'un dinar o farciment; una forma típica de consumir-lo és amb oli d'oliva (Ħobż Biz-żejt), per al que el pa es frega amb tomàquet (com el pa amb tomàquet català) o s'unta amb pasta de tomàquet, i se li afegeix un raig d'oli . De vegades s'omple amb tonyina, olives, tàperes, ceba, bigilla o ġbejna

Una informació curiosa que En Leandre Martí ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la província de Sevilla anomenat «Pruna», terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducció literal de la paraula en castellà:

Als llibres d'història la pregonada Victòria del Gran Capità sobre els GALLIS a la batalla de Cannas (com Anníbal sobre els romans) ha quedat com Batalla de Cerignola quan ell de fet porta el nom CANNAS "en llatí" com a MOTTO grabat al pom de la seva espasa, per la proximitat del lloc, i comparant la seva victòria sobre els GALLI-francesos amb la d'Hannibal sobre els romans. La gran festa que vam fer els catalans per celebrar la victòria ha quedat en el costumari català com FER XERINOLA

El romanç de Jaufré és una novel·la del cicle artús en vers, en occità, amb 10.956 versos octosíl·labs, escrits a finals del segle xii o principis del segle xiii. L'heroi, Jaufré fill de Doson, és en realitat Girflet,fill de Do,un dels cavallers de la Taula Rodona2. És l'única novel·la artúvica conservada en occità (amb Blandin de Cornouaille,més aviat considerada com un conte de fades relacionat amb la matèria de