28-08-2021  (261 lectures) Categoria: Articles

Gran Khan - Khagan


Khagan o¬†Qaghan (turc antic: ,¬†romanitzat: Ka…£an,¬†mongol: X–į–į–Ĺ ,¬†romanitzat: Khaan, turc¬†otom√†:¬†romanitzat: Šł™ńĀkan,¬†Šł™ńĀn,¬†turc: Kańüan o¬†Hakan,¬†uigur:¬†romanitzat: Qaghan) √©s un t√≠tol de rang¬†imperial en¬†turc, mongol i algunes altres lleng√ľes, igual a l'estatus d'emperador i alg√ļ que governa un¬†khaganat (imperi). L'equivalent femen√≠ √©s¬†Khatun.

Tamb√© es pot traduir com"Khan de Khans", equivalent a¬†Rei de Reis. En b√ļlgar, el t√≠tol es va con√®ixer com "Kan" (com en la "Nominalia dels Kan b√ļlgars"), mentre que en el turc modern, el t√≠tol es va convertir en¬†Khaan amb el so "g" esdevenint gaireb√© silenci√≥s o inexistent (√©s a dir, una¬†fricativa velar sense veumolt lleugera); El¬†ńü en el¬†kańüan turc modern tamb√© est√† en silenci. Des de la¬†divisi√≥ de l'Imperi Mongol,els emperadors de la¬†dinastia Yuan tenien el t√≠tol de Khagan i els seus successors a Mong√≤lia continuaven tenint el t√≠tol.¬†Kańüan i¬†Kaan s√≥n¬†noms turcs comuns a¬†Turquia.

La representaci√≥ occidental comuna com¬†a Gran Khan (o Gran Khan), notablement en el cas de l'Imperi¬†Mongol,√©s una traducci√≥ de¬†Yekhe Khagan (Gran Emperador o –ė—Ö –•–į–į–Ĺ).

Contents

Etimologia[edit | edit source]

El terme √©s d'origen desconegut i possiblement un pr√©stec de la¬†llengua ruanruana. Pulleyblank (1962) va suggerir per primera vegada que un t√≠tol xiongnu, transcrit com Ť≠∑šļé(xin√®s antic: *hwa Ē-hwah) podria haver estat darrere¬†del prototurqu√®s *qa…£an ~ *xa…£an. Segons¬†Vovin (2007, 2010) el terme prov√© de¬†qaő≥an (que significa"emperador"o "governant suprem") i m√©s tard es va utilitzar en diversos idiomes, especialment en turc i mongol.

L'origen turc i¬†para-mongol ha estat suggerit per diversos estudiosos, incloent¬†Ramstedt,Shiratori,¬†Sinor i¬†Doerfer,i va ser utilitzat per primera vegada pels¬†Xianbei. Mentre que Sinor creu que¬†qaő≥an o¬†qapő≥an √©s una intensificaci√≥ de¬†qan de la mateixa manera que¬†qap-qara √©s una intensificaci√≥ de¬†qara "negre", en turc (amb l'eventual p√®rdua de la¬†p),Shiratori rebutja una etimologia turca, en lloc de donar suport a un origen mongol tant per¬†qan com per a la forma femenina¬†qatun.

Segons Vovin, la paraula¬†*qa-qan "gran-qan"(*qa- per "gran" o "suprem") √©s d'origen no altaic, per√≤ en canvi vinculada a¬†ienise√† *qőĶ Ē ~ qa Ē "gran, gran". L'origen de¬†qan en si √©s m√©s dif√≠cil segons Vovin. Diu que l'origen de la paraula¬†qan no es troba en cap protoidigua reconstru√Įda i va ser √†mpliament utilitzat pels turcs, mongols, xinesos i coreans amb variacions de¬†kan, qan, han i hwan. Hi ha una relaci√≥ possiblement amb les paraules ienisees¬†*q Ć:j o¬†*Ōá Ć:j que significa "governant".

Pot ser impossible demostrar l'origen √ļltim del t√≠tol, per√≤ Vovin diu: "Per tant, sembla molt probable que la font √ļltima tant de¬†qaő≥an com¬†de qan es pugui remuntar a Xiong-nu i Ieniseian".

Història[edit | edit source]

El t√≠tol es va veure per primera vegada en un discurs entre 283 i 289, quan el cap¬†xianbei Tuyuhun va intentar escapar del seu germanastre menor¬†Murong Hui,i va comen√ßar la seva ruta des de la pen√≠nsula de¬†Liaodong fins a les zones del desert d'Ordos. En el discurs un dels generals de Murong, Yinalou, es va dirigir a ell com¬†kehan (xin√®s:ŚŹĮŚĮí, m√©s tard¬†xin√®s:ŚŹĮśĪó); algunes fonts suggereixen que Tuyuhun tamb√© podria haver utilitzat el t√≠tol despr√©s d'establir-se al¬†llac Qinghai al segle III.

El Khaganat de Rouran (330-555) va ser el primer poble a utilitzar els títols de Khagan i Khan per als seus emperadors, en substitució dels chanyu dels Xiongnu,als quals Grousset i altres assumeixen que són turcs. Es va afirmar que els rourans eren descendents del poble donghu,[8]que al seu torn se suposa que sónproto-mongols,[9]o un grup "no altaic".[10][11][12][13]

El¬†khaganat d'√Ävar (567-804), que podria haver incl√≤s elements rourans despr√©s que els¬†G√∂kt√ľrks aixafessin la Mong√≤lia governant de Rouran, tamb√© va utilitzar aquest t√≠tol. Els¬†√†vars van envair¬†Europa,i durant m√©s d'un segle van governar la regi√≥ dels C√†rpats. Els occidentals llatinitzaven el t√≠tol de "Khagan" en "Gaganus" (en¬†Historia Francorum),"Cagan" (en els¬†Annales Fuldenses),o "Cacano" (en la¬†Historia Langobardorum).

Khagans mongols[edit | edit source]

Per obtenir una llista més completa, vegeu Llista de governants mongols. 8 dels 15 khagans de l'Imperi Mongol (imatges xineses)

La Història Secreta dels Mongols,escrita per a aquesta mateixa dinastia, distingeix clarament Khagan i Khan:només Genghis Khan i els seus descendents governants són anomenats Khagan,mentre que altres governants són referits com a Khan. [cal citació] El títol "Khagan" o "Khaan" es tradueix literalment com "gran/governant suprem" en llengua mongola, i per extensió "sobirà", "monarca", "alt rei", o "emperador". El títol també es pot ampliar amb l'addició de "Yekhe" (que significa "gran" o "gran") per produir "Yekhe Khagan", que significa "Gran Emperador".

L'Imperi Mongol va començar a dividir-se políticament amb la Guerra Civil Toluida entre 1260 i 1264 i la mort de Kublai Khan el 1294, però el terme Ikh Khagan (Gran Khan, o Emperador) encara va ser utilitzat pels emperadors de la dinastia Yuan (1271-1368), que van assumir el paper d'emperador de la Xina,i després de la caiguda del iuan a la Xina (1368) va continuar sent utilitzat durant la dinastia Yuan del Nord a Mongòlia. Per tant, el Yuan de vegades es coneix com l'Imperi del Gran Khan,coexistint amb els khanats mongols independents a l'oest, incloent el Khanat de Chagatai i l'Horda d'Or. Només l'Ilkhanate realment va reconèixer el senyoriu del Yuan com a aliat (encara que era efectivament autònom). Com que Kublai va fundar el Yuan, els membres de les altres branques del Borjigin podien participar en l'elecció d'un nou Khagan com a partidaris d'un o altre dels concursants, però no podien participar en el concurs com a candidats. Més tard els emperadors Yuanvan fer les paus amb els tres khanats occidentals de l'Imperi Mongol i van ser considerats com el seu suzerain nominal. La supremacia nominal, tot i que no es basava en els mateixos fonaments que els anteriors khagans (com els continus enfrontaments fronterers entre ells), va durar unes dècades, fins que la dinastia Yuan va caure a la Xina (1368).

Despr√©s de la ruptura de l'Imperi Mongol i la caiguda de la dinastia Yuan a mitjans del segle XIV, els mongols es van convertir en una agitaci√≥ pol√≠tica.¬†Dayan Khan (1464-1517/1543) una vegada va reviure l'autoritat de l'emperador i va recuperar la seva reputaci√≥ a Mong√≤lia, per√≤ amb la distribuci√≥ del seu imperi entre els seus fills i parents com a feus va tornar a causar un govern descentralitzat. L'√ļltim khagan dels¬†chahars, Ligdan Khan,va morir el 1634 mentre lluitava contra la¬†dinastia Qing fundada pel¬†poble manx√ļ. En¬†mongol contemporani les paraules "Khaan" i "Khan" tenen significats diferents, mentre que la llengua¬†anglesa en general no diferencia entre elles. El t√≠tol tamb√© s'utilitza com a terme gen√®ric per a un rei o emperador (com —ć–∑—ć–Ĺ —Ö–į–į–Ĺ,¬†ezen khaan),com en "–ė—Ā–Ņ–į–Ĺ–ł–Ļ–Ĺ —Ö–į–į–Ĺ –•—É–į–Ĺ –ö–į—Ä–Ľ–ĺ—Ā"(Ispaniin khaan Khuan Karlos,"rei/khaan d'Espanya Joan Carles").

Els primers khagans de l'Imperi Mongol van ser:

  1. Genghis Khan (1206-1227) (21 anys)
  2. √Ėgedei Khan (1229-1241) (12 anys)
  3. G√ľy√ľk Khan (1246-1248) (2 anys)
  4. Möngke Khan (1251-1259) (8 anys)

Entre els pobles turcs[edit | edit source]

Vegeu tamb√©:¬†Arbre geneal√≤gic de G√∂kt√ľrk

El t√≠tol es va associar amb el clan governant¬†Ashina dels¬†G√∂kt√ľrks i els seus successors din√†stics entre pobles com els¬†kh√†zars (cf. el t√≠tol militar compost¬†Khagan Bek). Els governants menors van ser m√©s aviat relegats al t√≠tol inferior de khan.

Tant Khagan com a tal com la forma¬†turca Hakan, amb l'especificaci√≥ en¬†√†rab al-Barrayn wa al-Bahrayn (que significa literalment "d'ambdues terres i ambd√≥s mars"), o m√©s aviat plenament en¬†turc otom√† Hakan √ľl-Berreyn vel-Bahreyn,es trobaven entre els t√≠tols en l'estil oficial complet del Gran Sult√† (i m√©s tard califa) de l'Imperi¬†Otom√†,reflectint la legitimaci√≥ hist√≤rica del govern de la dinastia com a successor pol√≠tic de diversos estats conquerits (sovint islamitzats). (El t√≠tol va comen√ßar: Sultan H√Ęn N.N.,¬†Padishah, H√ľnkar,Sobir√† de la Casa d'Osman,¬†Sult√† dels Sultans,Khan de Khans, Comandant dels Fidels i Successor del Profeta del Senyor de l'Univers; a continuaci√≥ va seguir una s√®rie de t√≠tols espec√≠ficament "regionals", comen√ßant per Protector de les Ciutats Santes de la Meca, Medina i Jerusalem.)

Khagan és el segon títol de Safàvida i Qajar shahs (reis) de l'Iran. Per exemple, Agha Muhammad Khan Qajar, Fath Ali Shah i altres shahs qajar van utilitzar aquest títol. El sobrenom de Shah Ismail i altres xas safàvides és Kagan-i Suleyman shan (Khagan amb la glòria de Salomó).

Imperi Otomà[edit | edit source]

Els governants otomans, despr√©s del segle XIV, nom√©s van utilitzar dos t√≠tols de "shah" i "khan" fins al final de l'imperi. com¬†Mehmet el Conqueridor i¬†Solim√† el Magn√≠fic van utilitzar el t√≠tol de "Khagan dels dos mars". YazńĪcńĪońülu Ali, a principis del segle XV, va rastrejar la geneatologiad'Osmana¬†Oghuz Khagan,els m√≠tics avantpassats dels turcs occidentals, a trav√©s del seu n√©t s√®nior del seu fill gran, donant aix√≠ als sultans otomans la primacia entre¬†els monarques turcs. i que no era del tot una imitaci√≥ de la doctrina¬†Genghis Khanid, la reclamaci√≥ oghuz de sobirania va seguir el mateix patr√≥.¬†Bayezid I va avan√ßar aquesta afirmaci√≥ contra¬†Timur,que va denigrar el llinatge otom√†.

Khagans xinesos[edit | edit source]

Article principal: Khan del Cel

Per a una llista més completa, vegeu Llista d'emperadors de la dinastia Tang, Llista d'emperadors de la dinastia Yuani Llista d'emperadors de la dinastia Qing.

L'emperador Taizong de Tang va ser coronat¬†Tian Kehan,o "khagan celestial" despr√©s de derrotar els¬†tujue (G√∂kt√ľrks). Una carta posterior enviada per la cort Tang al¬†Yenisei Kirghiz Qaghan va explicar que "els pobles del nord-oest" havien demanat a Tang Taizong que es convert√≠s en el "Qaghan celestial". emperadors xinesos de la¬†dinastia Tang van ser reconeguts com a khagans dels turcs almenys de 665 a 705; A m√©s, dues cartes d'apel¬∑laci√≥ dels governants h√≠brids turcs, Ashina Qutluő≥ Ton Tardu el 727, el Yabgu de¬†Tokharistan,i Yina Tudun Qule el 741, el rei de¬†Taixkent,dirigint-se a¬†l'emperador Xuanzong de Tang com¬†Tian Kehan durant l'expansi√≥¬†dels omeia.

Entre els eslaus[edit | edit source]

Article principal: Khaganat de Rus

A principis del segle X, el poble rus va emprar el títol de kagan (o qaghan),segons el geògraf persa Ahmad ibn Rustah,que va escriure entre el 903 i el 913.

Es creu que la tradició va perdurar al segle XI, com el bisbe metropolità de Kíev a la Rus de Kíev, Hilarió de Kíev,anomena tant el gran príncep Vladímir I de Kíev (978-1015) com el gran príncep Iaroslav el Savi (1019-1054) pel títol de kagan,mentre que un grafit a les parets de la catedral de Santa Sofia dóna el mateix títol al fill d'Iaroslav, gran príncep Sviatoslav II de Kíev (1073-1076).

Veure també[edit | edit source]

Notes[edit | edit source]

  1. ^ Escriptura mongola: Š†¨Š††Š†≠Š††Š†®¬†;¬†Xin√®s:ŚŹĮśĪó;¬†pinyin:¬†K√®h√°n o¬†xin√®s:Ś§ßśĪó;¬†pinyin:¬†D√†h√°n;¬†Persa: ōģōßŔāōßŔܬ†KhńĀqńĀn, alternativament escrit¬†Kańüan, Kagan, Khaghan, Kaghan, Khakan, Khakhan, Xagahn, Qaghan, Chagan, “ö–į–Ĺ,o¬†Kha'an
  2. ^ Comen√ßant en els √ļltims anys (1304) de¬†Tem√ľr Khan,n√©t de Kublai; La majoria dels historiadors medievals com Rashid al-Din i Alugh Beg Mirza el van descriure com a Grand Khaan. Hist√≤ria universal i El Shajrat ul Atrak
  3. ^ Durant aquest període, els emperadors mongols del Yuan tenien el títol (nominal) de Gran Khan de tots els Khanats Mongols (de l'Imperi Mongol), dels quals els tres khanats mongols occidentals encara mostraven el seu respecte en diversos casos. Per exemple, les monedes dels ilkhans van portar el nom del Khagan fins a principis del segle XIV. També es va dir una vegada que Khagan és "la benedicció del creador" a la cort de l'Horda d'Or durant el regnat d'Ozbek Khan (1313-1341).

Referències[edit | edit source]

Cites[edit | edit source]

  1. ^ Fairbank 1978, p. 367).
  2. ^ Vovin, Alexander (2010). "Una vegada m√©s, en la llengua ruan-ruan."¬†√Ėt√ľken'den ńįstanbul'a T√ľrk√ßenin 1290 YńĪlńĪ (720‚Äď2010) Sempozyumu / D'√Ėt√ľken a Istanbul, 1290 Anys de turc (720‚Äď2010). 3‚Äď5 AralńĪk 2010, Istanbul / 3‚Äď5 desembre 2010, Istanbul, pp. 1‚Äď10.
  3. ^ Jump up to:a b Vovin, Alexander (2007). "Una vegada m√©s sobre l'etimologia del t√≠tol¬†qaő≥an". Studia Etymologica Cracoviensia, vol. 12 (recursos en l√≠nia)
  4. ^
  5. ^
  6. ^ Zhou 1985, p. 3-6
  7. ^ Grousset (1970), pp. 61, 585, n. 92.
  8. ^ Wei Shou. Llibre de Wei. vol. 103 "Ť†ēŤ†ē,śĚĪŤÉ°šĻčŤčóŤ£ĒšĻü,ŚßďťÉĀšĻÖťĖ≠śįŹ" tr. "R√ļr√ļ, offsprings of DŇćngh√ļ, cognom Y√ĻjiŇ≠l«ė"
  9. ^ Pulleyblank, Edwin G. (2000). "Ji Śß¨ i Jiang Śßú: El paper dels clans exog√†mics en l'Organitzaci√≥ de la Pol√≠tica Zhou",¬†Xina Primerenca. p. 20
  10. ^ Art, Butlletí Iranià de l'Institut Asiàtic, volum 17, p. 122
  11. ^ Nihon Gakushiin-Proceedings of the Japan Academy, volum 2, p. 241
  12. ^ Teikoku Gakushiin (Japó)-Actes de l'Acadèmia Imperial, volum 2, p. 241
  13. ^ Vovin, Alexander. 2010. Un cop m√©s sobre la llengua ruan-ruan. √Ėt√ľken'den ńįstanbul'a T√ľrk√ßenin 1290 YńĪlńĪ (720‚Äď2010) Sempozyumu D'√Ėt√ľken a Istanbul, 1290 Anys de turc (720‚Äď2010). 3‚Äď5 AralńĪk 2010, Istanbul / 3‚Äď5 desembre 2010, Istanbul: 1‚Äď10.
  14. ^ H. Howorth. Història dels mongols,volum 1; René Grousset. L'imperi de les estepes D. Pokotilov. Història dels mongols orientals durant la dinastia Ming de 1368 a 1631
  15. ^ Ed. Herbert Franke, Denis Twitchett, John King Fairbank. Cambridge History of China: Alien regimes and border states, 907-1368,p. 493.
  16. ^ L'Imperi Mongol i el seu llegat,p. 14.
  17. ^ H√ľseyin YńĪlmaz, (2018),¬†Califat redefinit: el gir m√≠stic en el pensament pol√≠tic otom√†,p. 124
  18. ^ Cihan Y√ľksel Muslu, (2014), Els otomans i els mamelucs: diplom√†cia imperial i guerra al m√≥n isl√†mic, p. 118
  19. ^ Evliya Çelebi, Narrativa dels viatges a Europa, Àsia i Àfrica al segle XVII,p. 19
  20. ^ Colin Imber, (2002), L'Imperi Otomà, 1300-1650, p. 95
  21. ^ Douglas Streusand, (2010), Imperis Islàmics de la Pólvora: Otomans, Safàvides i Mogols,p. 66
  22. ^ Liu, pp. 81-83.
  23. ^
  24. ^ Skaff 2012, pp. 120‚Äď121.
  25. ^
  26. ^ Bai, p. 230.
  27. ^ Xue, pp. 674-675.

Fonts[edit | edit source]

  • Fairbank, John King.¬†Historia de Cambridge de la Xina. Cambridge University Press,1978.¬†p√†gina web
  • Grousset, Ren√©. (1970).¬†L'Imperi de les Estepes: una hist√≤ria d'√Äsia Central. Traducci√≥ de Naomi Walford. Premsa universit√†ria de Rutgers. New Brunswick, Nova Jersey, U.S.A.Third Paperback Printing, 1991.¬†ISBN 0-8135-0627-1 (casebound);¬†ISBN 0-8135-1304-9 (pbk).
  • Whittow, Mark.¬†The Making of Byzantium, 600‚Äď1025,University of California Press, Berkeley, Los Angeles, 1996.
  • Xue, Zongzheng (1992).¬†Historia de turks. Pequ√≠n: Premsa Xinesa de Ci√®ncies Socials.¬†ISBN 7-5004-0432-8.
  • Zhou, Weizhou (1985) (2006).¬†Historia de Tuyuhun. Guilin: Guangxi Normal University Press.¬†ISBN 7-5633-6044-1.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.