05-07-2014  (3256 lectures)

Original català perdut de la Celestina

En Jordi Bilbeny defensa que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època,[1] que féu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la catalanitat del Quixot i del Lazarillo de Tormes. La tesi es fonamenta tant en anteriors estudis acadèmics com en estudis d'aficionats sense reconeixement acadèmic.

Presentaci√≥ de la tesi al p√ļblic

El dissabte 29 de novembre del 2008, va tenir lloc la confer√®ncia d'en Jordi Bilbeny L'original perdut de la Celestina, organitzat pel Centre d'Estudis Josep Baralt d'Arenys de Mar en col.laboraci√≥ amb la Fundaci√≥ Nova Hist√≤ria. En Bilbeny va donar a con√®ixer el seu parer i el de molts entesos, que coincideixen en el fet que hi va haver una edici√≥, avui dia desapareguda, anterior a l'edici√≥ castellana de Burgos del 1499, l'autor de la qual no va ser Fernando de Rojas. Recordem que en aquesta suposada primera edici√≥ del 1499, on no hi ha el nom de l'autor, hi diu literalment: 'nuevamente revista y enmendada con la adici√≥n de los argumentos de cada un auto en principio'. De manera que no pot ser l'edici√≥ pr√≠nceps. Tot i havent quedat provat aquest fet, alguns erudits volen que l'edici√≥ pr√≠nceps sigui la de Toledo del 1500, tan sols pel fet que hi apareix com autor el bachiller Fernando de Rojas a l'acr√≤stic dels versos inicials: el bachjller fernando de royas acabo la comedia de calysto y melybea y fve nascjdo en la puebla de montalvan. Tamb√© creuen que la data del 1499 √©s err√≤nia. En contra dels qui diuen que l'edici√≥ pr√≠nceps √©s la de Toledo de 1500), tenim els seg√ľents arguments:
  1. Els versos acròstics (encara que molt enginyosos) no poden provar per si sols que l'edició de Toledo del 1500 és l'edició prínceps. Li volen donar el valor d'acta notarial: Copio una obra afegint-hi uns versos acròstics; prova això que en sóc l'autor?
  2. Si , tal com diuen, l'edició de Burgos del 1499 és posterior a la de Toledo del 1500, hauria de contenir (com presumeix a la portada), alguna cosa afegida a la versió de Rojas, i és just al contrari, ja que té, com a mínim, menys versos.
  3. La frase 'Fernando de royas acabó la comedia', és probatòria per si sola, ja que pot molt bé significar que hi havia un treball previ i que Rojas el va acabar.
Per la qual cosa, tant si la més antiga coneguda és la de Burgos, com si és la de Toledo, ha d'existir una edició prínceps, o bé anterior al 1499 o bé anterior al 1500. Amb tota seguretat abans del 1492 perquè esmenta la futura conquesta de Granada. En el decurs de l'acte en Bilbeny va presentar dos documents dels segles XVII i XVIII que proven que l'autor era aragonès (de la Corona d'Aragó) i que per algun motiu el van encobrir o esborrar. Al llibre 'La agudeza y Arte de Ingenio' de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment: 'y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea'

Antecedents de la tesi i altres investigadors

Fragment d'en Joan Lluís Vives, en què es diu que l'obra va ser escrita "in nostra lingua" ("en la nostra llengua").
Versi√≥ del text de Vives en qu√® s'ha tradu√Įt "nostra lingua" per "en nuestro vulgar castellano".

Tot i que el principal difusor de la tesi és en Bilbeny, no existeix obra bibliogràfica pròpia d'en Bilbeny en què desenvolupi aquesta tesi, exposada en conferències esporàdiques.[2][3] Altres autors què han defensat aquesta tesi són:

  • Jos√© Guillermo Garc√≠a Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i actual rector de la mateixa, √©s qui, al llibre La ocultaci√≥n de la Celestina (2000),[4] defens√† per primer cop que tant l'autoria de l'obra com l'escenari de l'acci√≥ s'han de buscar a la Corona d'Arag√≥, i m√©s precisament a Val√®ncia,[5] del segle XV. Seguint les traces[6] d'aquells elements relacionats amb la vida jur√≠dica, les institucions i les lleis,[5] arribava a la conclusi√≥ que els fets narrats a l'obra ocorren a Val√®ncia[5]i que els tres "cimenterios" (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni a Toledo, ni a Sevilla, ja que Castella havia proscrit l'estada de musulmans en els seus dominis, mentre que, per exemple, a Val√®ncia era normal trobar-n'hi durant tot el segle XV. Mentre que Garc√≠a Valdecasas dubta entre Val√®ncia i Saragossa com a la ubicaci√≥ original de la novel¬∑la, en Bilbeny es decanta per Val√®ncia.
  • Alejandro Sendra, que no pertany al m√≥n acad√®mic, afirma que la llengua original del text era el catal√†: va fer un recull exhaustiu de mots del text de l'obra que considera "catalanismes". El fet que originalment hagu√©s estat escrita en catal√† explicaria un gran nombre de presumptes catalanades i catalanismes que hi apareixen i "errors de traducci√≥".[7] Ell mateix, resseguint la refer√®ncia de l'eclipsi de sol que s'esmenta a l'obra,[8] apunta que la localitzaci√≥ de l'obra hauria de ser a la ciutat de Val√®ncia.
  • L'editor Josep Maria Orteu, al pr√≤leg del llibre La vida de Ll√†tzer de Tormos (2007),[9] ha assenyalat dues c√≤pies d'un llibre[10] d'en Joan Llu√≠s Vives (edicions de 1531 i 1785), on Vives diu expl√≠citament que l'autor de La Celestina la va escriure en la "nostra llengua": "In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam" (vegeu thumbs). La llengua d'en Vives (la fam√≠lia del qual fou perseguida per la Inquisici√≥) seria, segons l'Orteu, √ļnicament el catal√†, i quan no va poder escriure en aquesta llengua, abans de fer-ho en la castellana optaria per escriure en llat√≠, tamb√© segons l'Orteu. A l'edici√≥ en castell√† de 1948 d'aquestes mateixes obres[11] de Joan Llu√≠s Vives, es tradu√≠ "nostra lingua" per "vulgar castellano".

Arguments de García-Valdecasas dient que va ser escrita a la corona d'Aragó

  • El parlar de la Celestina, amb molts sufix amb -ico, i altres trets, s√≥n de la corona d'Arag√≥ (283).
  • L'esment de Sant Jordi (Celestina, acte IV) no √©s t√≠pic de Castella, sin√≥ de la corona d'Arag√≥ (284).
  • L'esment del "vi de Monviedro" (Sagunt) exclou a Castella, on el tr√†fec de vins estava prohibit per la llei (285).
  • El fet que la Celestina i la Claudina visitessin cementiris cristians, moros i jueus tamb√© porta cap a la corona d'Arag√≥, on hi havia molts musulmans (281).
  • La Celestina diu "no vull posar taxa, ja que el rei no la posa" (IX, 211). No hi havia rei a Castella, que tenia reina, de rei n'hi havia a la corona d'Arag√≥ (287).
  • La Celestina, quan va cap a la seva primera entrevista amb Melibea, esmenta als "rogadores" (els que intercedeixen pel reu), que √©s una instituci√≥ de la corona d'Arag√≥ (287).
  • El c√†stig per bruixeria (imposat a la Claudina) porta cap a la inquisici√≥ papal, vigent a la corona d'Arag√≥ i no a Castella, que era molt m√©s benigna que la dels Reis Cat√≤lics, fundada el 1480 (276).
  • La r√†pida execuci√≥ dels criats ens porta a la corona d'Arag√≥, on era possible si el delicte era flagrant (290). El Dret castell√† hauria tingut en compte la curta edat de P√°rmeno (292).
  • A la pregunta de Calisto "Qu√© justicia lo hizo?" (XII, 267) trobem just√≠cia com a sin√≤nim de "juez", de passar a Castella hauria emprat "juez" que √©s el terme com√ļ castell√† (292).
  • Baltasar Graci√°n, en la seva obra "Agudeza y arte de ingenio" diu: ‚ÄúEl encubierto aragon√©s en su ingenios√≠sima Tragicomedia de Calisto y Melibea..." Graci√°n diu clarament que era aragon√©s i que s'amagava (299).

Altres argumentacions de la tesi

Context polític i social

Al comen√ßament del segle XV hi va haver un canvi de dinastia als Pa√Įsos Catalans. De tenir uns reis respectuosos amb les lleis i la manera de fer dels catalans van passar als Trast√†mara, gens respectuosos, absolutistes i no pactistes. El primer d'ells, Ferran I d'Arag√≥, i la seva fam√≠lia robava a les botigues, va fugir de sobte una nit de Barcelona i despr√©s de fer-se pujar a Montserrat en llitera, per pregar a la Moreneta, mor√≠ l'endem√† a Igualada. El seu fill Alfons el Magn√†nim no va ni voler viure a Barcelona, va deixar la seva dona de virreina i es va establir a N√†pols. El va succeir el seu germ√† Joan II, a qui la Generalitat va declarar la guerra. Posteriorment, Ferran el Cat√≤lic va patir un atemptat en qu√® li van clavar un ganivet al coll i va passar dies entre la vida i la mort. Va sobreviure i llavors va portar a la Corona d'Arag√≥ la Inquisici√≥ castellana, una eina de repressi√≥ que controlava qualsevol cosa que no li agrad√©s, fins i tot all√≤ catal√†. Per exemple Ferran el Cat√≤lic va treure tots els monjos de Montserrat i hi va portar els de Valladolid, que s'hi van quedar fins a la revolta dels segadors. La Inquisici√≥ va seguir fent aquesta feina al llarg dels segles XV i XVI, com quan ja a l'√®poca de Felip II va posar tots els diputats de la Generalitat a la pres√≥.[5]

Al segle XVI, a Castella, la gent del poble no sabia llegir ni escriure, no hi havia burgesia i els senyors feudals, a causa de l'honra, tenien prohibit treballar. Als Pa√Įsos Catalans tothom parlava catal√† al carrer, a la Universitat i a les Corts. La correspond√®ncia s'escrivia en catal√†, els notaris i els llibres de just√≠cia i les lleis tamb√© s'escrivien sempre en catal√†. En canvi, la literatura impresa d'aquesta √®poca que es conserva actualment √©s en castell√†. L'excepci√≥ √©s el Tirant lo Blanc, editat a Barcelona en catal√† i signat per Joanot Martorell, que onze anys m√©s tard es va editar a Val√®ncia en castell√† i com a an√≤nim. L'original en catal√† es va perdre i no va ser trobat fins que el trob√† Mari√† Aguil√≥ al segle XIX. Tamb√© es van traduir i plagiar llibres pr√†ctics o de no ficci√≥, traient el nom de l'autor o castellanitzant-lo, com √©s el cas del Llibre del Coch, que passa de ser de Robert a Ruperto de Nola. Si s'hagu√©s perdut l'original catal√†, actualment hom pensaria que l'original √©s an√≤nim i en castell√†.[5]

Discrepàncies sobre l'edició prínceps

Una part dels estudiosos (com Menéndez Pidal, Julio Cejador, el mateix García Valdecasas o Víctor de Lama) coincideixen en què hi va haver una edició, avui dia desapareguda, anterior a l'edició castellana de Burgos de 1499, l'autor de la qual no era Fernando de Rojas. A aquesta acceptada primera edició de 1499 (que apareix com a anònima) hi diu literalment "nuevamente revista y enmendada con la adición de los argumentos de cada un auto en principio". Per a altres, però, l'edició prínceps és la de Toledo del 1500, perquè hi apareix com a autor el batxiller Fernando de Rojas en l'acròstic als versos inicials: "el bachjller fernando de royas acabo la comedia de calysto y melybea y fve nascjdo en la puebla de montalvan", argumentant que la data de 1499 és errònia.

En contra de la teoria que l'edici√≥ pr√≠nceps √©s la de Toledo de 1500, hi ha els seg√ľents arguments:

  • Els versos acr√≤stics no poden provar per si sols que l'edici√≥ de Toledo del 1500 √©s l'edici√≥ pr√≠nceps.
  • Si l'edici√≥ de Burgos 1499 √©s posterior a la de Toledo de 1500, hauria de contenir (segons suggereix la coberta), alguna cosa afegida a la versi√≥ de Rojas, i √©s just al contrari, ja que t√© molt menys contingut.
  • La frase "Fernando de royas acab√≥ la comedia", pot ser probat√≤ria per si sola que ell no n'era l'autor original, sin√≥ que hi havia un treball previ que Rojas va enllestir.

La conclusió d'en Bilbeny és que ha d'existir una edició prínceps o bé anterior al 1499 o bé anterior al 1500, que seria l'original catalana perduda.

Documents que recolzen la tesi

Passatge de l'Agudeza y arte de ingenio en què s'indica que l'autor de la Celestina era "aragonés".
Mapa antic de València, a partir del qual Bilbeny identifica els escenaris de l'obra.

Garc√≠a Valdecasas present√† dos documents dels segles XVII i XVIII en qu√® es diu que l'autor era "aragon√®s" i que per algun motiu era "encobert" (vegeu thumbs). Als llibres La agudeza y Arte de Ingenio[12] de Baltasar Graci√°n (de 1669 i 1757) hi diu textualment "y el encubierto Aragon√®s en su ingenios√≠ssima tragicomedia de Calixto y Melibea". Per en Bilbeny, el terme "aragon√®s" denomina un membre de la Corona d'Arag√≥, ja que afirma que hi havia una tradici√≥ d'anomenar-ne aix√≠ els s√ļbdits.

Tamb√© afirma en Bilbeny que en un pl√†nol de la ciutat de Val√®ncia del segle XVII (vegeu-lo m√©s amunt) s'hi poden identificar refer√®ncies topogr√†fiques de la ciutat (el riu, les blanqueries, l'esgl√©sia de la Magdalena [n¬ļ18], la parr√≤quia de Sant Miquel [n¬ļ13]...) esmentades a la novel¬∑la, all√† on es desenvolupa l'acci√≥: "...una gran ciutat, al costat d'un riu, que t√© drassanes, i unes naus que es poden veure f√†cilment des de la torre de la casa de Melibea". L'obra diu textualment: Subamos, se√Īor, al a√ßotea alta, porque desde all√≠ goze de la deleytosa vista de los nav√≠os. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo ni amb Sevilla, segons asseguren alguns entesos. Algun erudit, per√≤, diu que la versi√≥ pr√≠nceps va ser feta en prosa i situada a una ciutat imagin√†ria, una mena de barreja de Salamanca i Toledo, i en la versi√≥ posterior, Rojas, en situar-la a Sevilla, hi afeg√≠ l'esment incoherent als "nav√≠os".

Per √ļltim, una edici√≥ anglesa de La Celestina del XVIII esmentaria Val√®ncia com la ciutat on viuen els protagonistes, segons en Bilbeny

Tesi de Sagunt de Manuel Civera

L'historiador valencià Manuel Civera, sosté que "la història que es narra a 'La Celestina' té lloc a Sagunt (València) i que l'autoria de l'obra és de l'escriptor i cavaller valencià Joan Martorell, el mateix que va escriure l'obra de cavalleries 'Tirant lo Blanc ". Civera recalca que hi ha nombrosos petits aspectes de l'obra que vinculen la trama amb el poble valencià i no amb la capital salmantina.

"Sempre s'ha relacionat que gran part de l'autoria de l'obra √©s de Fernando de Rojas, per√≤ en realitat ell va fer una traducci√≥ d'un original en catal√† que no estava acabat", sentencia Civera, qui remata dient que l'√ļnica relaci√≥ entre la coneguda tragicom√®dia i la capital salmantina √©s que Fernando de Rojas va estudiar a la Universitat de Salamanca. L'estudi√≥s valenci√† ha afegit que l'hort de Calixto i Melibea Salamanca no t√© cap relaci√≥ amb la cl√†ssica obra de la literatura espanyola. "L'hort on va succeir tot est√† a Sagunt, no a Salamanca", ha sentenciat.

Aquesta teoria de Civera es fonamenta en que a Sagunt en 1427 es va produir un fet real que va inspirar la hist√≤ria. Es tracta de l'√ļnic proc√©s criminal d'√®poca medieval que es conserva complet del Regne de Val√®ncia. Llavors, es va processar a la jove saguntina √örsola Vilarroya, al seu amant, Joan Argent, ia altres persones relacionades amb ells per l'intent d'assassinat del marit de √örsola.

Oposició

Una part del món universitari ha pronunciat crítiques a les tesis de Bilbeny en general. Hi ha una crítica del doctor José Antonio Bernaldo de Quirós Mateo sobre l'obra La ocultación de la Celestina de García Valdecasas.[13]

Vegeu també

Referències

  1. Segons defensa el mateix Bilbeny en diverses obres. Vegeu aquesta tesi del Bilbeny a Jordi Bilbeny
  2. Vilaweb,Xavier Mir
  3. Entrevista a en Bilbeny Diari de Prada
  4. La adulteración de La Celestina : J Guillermo García Valdecasas : Madrid : Editorial Castalia, ©2000 : ISBN 847039875X
  5. La literatura catalana al segle XVI i XVII, basat en entrevistes a Jordi Bilbeny, d'Eugènia Carrasco, Història de Catalunya, publicació dDONA, pàgs. 74-75, abril-maig 2011, dipòsit legal B-4987-2006 (català)
  6. La adulteración de La Celestina : J Guillermo García Valdecasas : Madrid : Editorial Castalia, ©2000 : ISBN 847039875X ISBN 9788470398759
  7. Catalanades a la Celestina Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  8. Eclipsi de sol a la Celestina Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  9. La vida de Ll√†tzer de Tormos, An√≤nim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edici√≥ a cura de Josep Maria Orteu, Llibres de l'√ćndex, Barcelona, 2007. (ISBN 978-84-96563-51-3)
  10. Joannis Lodovici Vivis Valentini de disciplinis libri XX. : Excvdebat Antverpiae Michael Hillenivs in Rapo, 1531; [T.I] de corruptis artibus liber primus [ -septimus]. [T. II] de tradendis disciplina sev de institvtione Christiana liber primvs. [T. III] De prima philosophia siue de intimo naturae opificio liber primus [ -octavus]( Juan Luis Vives : Amberes : Michael Hillenius, 1531)
  11. Juan Luis Vives Obras completas : primera translación castellana íntegra y directa : Juan Luis Vives - Lorenzo Riber : Madrid : M. Aguilar, 1947. OCLC: 234096159
  12. La agudeza y arte de ingenio. Oraculo manual y arte de prudencia. El comulgatorio de varias meditaciones de la sagrada comunion. Baltasar Graci√°n, Amberes, Verdussen, 1669.
  13. Comentarios a la hipótesis de García-Valdecasas sobre la gestación de La Celestina (en castellà)

Manel Capdevila
Doncs bé, sembla que aquesta relació no és tal per l'historiador valencià Manuel Civera, que sosté que "la història que es narra a 'La Celestina' té lloc a Sagunt (València) i que l'autoria de l'obra és de l'escriptor i cavaller valencià Joan Martorell, el mateix que va escriure l'obra de cavalleries 'Tirant lo Blanc ".

Aquestes conclusions d'Civera seran publicades pròximament, segons ha explicat el mateix autor a aquest diari, mentre que ha recalcat que hi ha nombrosos petits aspectes de l'obra que vinculen la trama amb el poble valencià i no amb la capital salmantina.

"Sempre s'ha relacionat que gran part de l'autoria de l'obra √©s de Fernando de Rojas, per√≤ en realitat ell va fer una traducci√≥ d'un original en catal√† que no estava acabat", sentencia Civera, qui remata dient que l'√ļnica relaci√≥ entre la coneguda tragicom√®dia i la capital salmantina √©s que Fernando de Rojas va estudiar a la Universitat de Salamanca. L'estudi√≥s valenci√† ha afegit que l'hort de Calixto i Melibea Salamanca no t√© cap relaci√≥ amb la cl√†ssica obra de la literatura espanyola. "L'hort on va succeir tot est√† a Sagunt, no a Salamanca", ha sentenciat.

Aquesta teoria de Civera es fonamenta en que a Sagunt en 1427 es va produir un fet real que va inspirar la hist√≤ria. Es tracta de l'√ļnic proc√©s criminal d'√®poca medieval que es conserva complet del Regne de Val√®ncia. Llavors, es va processar a la jove saguntina √örsola Vilarroya, al seu amant, Joan Argent, ia altres persones relacionades amb ells per l'intent d'assassinat del marit de √örsola.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.