01-03-2019  (2685 lectures)

Iayme Pons


[+]
0 Comentaris    

25-02-2019  (1471 lectures)    

Campanya de Nàpols del Magnànim


[+]
0 Comentaris    

25-02-2019  (1389 lectures)    

Nombre dual

En morfologia ling√ľ√≠stica el nombre dual (o simplement dual), √©s una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat "2". √Čs un tret gramatical propi de les lleng√ľes flexives; contrasta gaireb√© sempre amb el singular i el plural, i de vegades amb altres variants com el trial. Sem√†nticament fa refer√®ncia o b√© a dos elements en general (p.e.:designa a dos individus), o b√© a un parell d'elements, dues entitats que constitueixen una parella natural (els ulls, les

[+]
0 Comentaris    

24-02-2019  (1520 lectures)    

Fort Sant Àngel


[+]
0 Comentaris    

24-02-2019  (1382 lectures)    

Fort Sant Elm


[+]
0 Comentaris    

24-02-2019  (1450 lectures)    

Fort Sant Mikel


[+]
0 Comentaris    

15-02-2019  (3290 lectures)    

Bartomeu de C√°rdenas

Bartomeu Bermejo, dit tamb√© Bartomeu de C√°rdenas i l'itinerant (C√≤rdova, cap a 1440 ‚Äď Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolom√© Bermejo s'emmarca a la pintura g√≤tica del segle XV, dintre de la tend√®ncia hispanoflamenca. Encara que va n√©ixer a C√≤rdova, el seu estil no √©s andal√ļs, sin√≥ que √©s el mestre m√©s representatiu de l'escola

[+]
0 Comentaris    

15-02-2019  (1458 lectures)    

CARDONENSIS o CORDUBENSIS - C√ĀRDENAS o CARDONA?

Bartomeu Bermejo, dit tamb√© Bartomeu de C√°rdenas i l'itinerant (C√≤rdova, cap a 1440 ‚Äď Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolom√© Bermejo s'emmarca a la pintura g√≤tica del segle XV, dintre de la tend√®ncia hispanoflamenca. Encara que va n√©ixer a C√≤rdova, el seu estil no √©s andal√ļs, sin√≥ que √©s el mestre m√©s representatiu de l'escola

[+]
0 Comentaris    

13-02-2019  (2555 lectures)    

Llull, Newton i l'alquímia


[+]
0 Comentaris    

12-10-2012  (1657 lectures)    

Colom i el Mondo novo

Colom suposava l'illa de Cipango davant d'un nou continent meridional enganxat al continent del Nord a Catay (Xina) .. Colom al arribar a l'Orinoco diu "no puede haber isla que contenga monta√Īas tan grandes para alimentar este rio tan

[+]
0 Comentaris    

04-02-2019  (3408 lectures)    

Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre

[+]
0 Comentaris    

03-02-2019  (3065 lectures)    

Seshat

Seshat, sota diverses grafies, [6] era l'antiga deessa egípcia de la saviesa, del coneixement i de l'escriptura. Va ser vista com a escriba i guardià del rècord, i el seu nom significa qui escrivia (és a dir, qui és l'escriba ), i se li acredita inventar l'escriptura. També va ser identificada com la deessa de la comptabilitat, l'arquitectura, l'astronomia, l'astrologia, l'edificació, les matemàtiques i la

[+]
0 Comentaris    

26-01-2019  (2799 lectures)    

Fotoqueratitis


[+]
0 Comentaris    

25-01-2019  (3087 lectures)    

Jordi Barre

Jordi Barre (Argelers de la Marenda, Rossell√≥, 7 d'abril del 1920[1] - Pontell√†, 16 de febrer del 2011)[2] fou un cantant nord-catal√† i un dels cantautors m√©s emblem√†tics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Gin√©) de la Nova can√ß√≥ a Catalunya del Nord. Estudi√† al conservatori de Perpiny√† i actu√† en formacions simf√≤niques i de m√ļsica lleugera amb una orquestra pr√≤pia. Des del 1963 interpret√† i enregistr√† sempre en

[+]
0 Comentaris    

24-01-2019  (1923 lectures)    

Flori√°n de Liechtenstein


[+]
0 Comentaris    

23-01-2011  (2835 lectures)    

Ocupació de Malta

L'ocupaci√≥ de Malta per part de les hosts napole√≤niques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que la Valeta, la ciutat m√©s gran i important de l'arxip√®lag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies. L'ocupaci√≥ va durar dos anys escassos, tenint en compte que va ser in√ļtil com a base militar ja que l'1 d'agost de 1798, la Royal Navy va iniciar un bloqueig sobre l'illa que va durar fins la seva capitulaci√≥ el 4 setembre de

[+]
0 Comentaris    

22-01-2019  (3361 lectures)    

Franc CFA -Història de l'euro africà

Di Maio deman√† la Uni√≥ Europea que estudi√®s "sancions" per a pa√Įsos que "empobreixen √Äfrica", com el fet de Fran√ßa¬† amb el franc CFA, considerat una divisa colonial, ja que una moneda tan forta els dificulta exportar els seus productes: "La UE hauria castigar Fran√ßa i a tots els pa√Įsos que, com Fran√ßa, empobreixen √Äfrica i acaben per obligar les persones a anar-se'n, perqu√® el lloc dels africans √©s √Äfrica i no el fons del

[+]
0 Comentaris    

21-01-2019  (2717 lectures)    

ILLA NAVASSA- 4rt viatge

El 1504 Cristóbal Colón , qui havia encallat a Jamaica durant el seu quart viatge, va enviar en canoes a Diego de Méndez ja Bartolomeo Fieschi juntament amb indígenes a l'illa de l'Espanyola a la recerca d'ajuda. Van passar per una illa que no tenia aigua a la qual van cridar Navassa, nom que li van donar en al·lusió a les navas de Espanya . La descripció del seu descobriment es troba en el llibre Història de l'Almirall, escrit pel seu fill Ferran

[+]
0 Comentaris    

21-01-2019  (3034 lectures)    

Projecció Da Vinci octant

La Projecció Da Vinci octant (o simplement Projecció octant), és un tipus de projecció proposta per primera vegada, el 1508, per Leonardo da Vinci en el seu Còdex Atlàntic.[1][2][3][4][5] L'autoria de Leonardo queda demostrada per Christoher Tyler en el seu informe sobre aquesta,[6]"..For those projections dated later than 1508, his drawings should be effectively considered the original precursors..", ja que hi ha un esbós d'aquesta projecció en una pàgina dels manuscrits del Codex

[+]
0 Comentaris    

21-01-2019  (3011 lectures)    

Gertrudis Barceló - La Tules

Maria Gertrudis "Tules" Barceló (c. 1800, Tolosa - 17 de gener de 1852, Santa Fe), coneguda com "La Tules", va ser propietària d'un saló i mestre del joc al Territori de Nou Mèxic en el moment de la guerra dels Estats Units-Mèxic . Barceló va aconseguir una petita fortuna aprofitant el flux de comerciants nord-americans i mexicans que participaven en la ruta del Santa Fe de al s.XIX . Es va fer famosa als Estats Units com la "Reina del pecat" mexicana a través d'una sèrie d'articles de

[+]
0 Comentaris    

20-01-2019  (4179 lectures)    

stemma codicum

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) √©s una taula geneal√≤gica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic ŌÉŌĄő≠őľőľőĪ, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre geneal√≤gic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llat√≠ codicum, genitiu plural de c√≤dex,

[+]
0 Comentaris    

12-01-2019  (1954 lectures)    

fusell doble

El fusell doble, tamb√© conegut com fusell de dos canons, √©s un fusell amb dos canons paral¬∑lels. Sin√≤nim amb la ca√ßa major a l'√Äfrica i l' √ćndia , el fusell doble √©s una arma destinada √ļnicament per ca√ßar i no t√© or√≠gens

[+]
0 Comentaris    

12-01-2019  (2913 lectures)    

Tractat de Corbeil

El Tractat de Corbeil (1258) va ser un acord signat a Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament francès de l'Essonne, prop de París) entre Lluís IX de França i el Rei de Catalunya Jaume I el Conqueridor . Per aquest tractat, el rei de França renuncia a les seves pretensions a Catalunya i el rei de Catalunya renuncia per la seva banda a algunes dels seus drets al Llenguadoc (excepte a Montpeller entre

[+]
0 Comentaris    

10-01-2019  (3021 lectures)    

Paraules ameríndies al castellà

Despr√©s del descobriment i la conquesta d'Am√®rica, la pen√≠nsula va adoptar molts vocables procedents de les lleng√ľes que parlaven els natius d'aquest continent. Aquests vocablos s√≥n coneguts com americanismes, i en el DRAE se n'han recollit 26.299, inclosos els procedents de Filipines. El pa√≠s que m√©s americanismes aporta √©s M√®xic, amb 2.895, i el que menys Panam√†, amb 253. Si b√©, encara s√≥n menys els que procedeixen de Filipines:

[+]
0 Comentaris    

...
20
...