11-03-2019  (2882 lectures)

El Dinosaure - Augusto Monterroso

El Dinosaure és un microrelat de l'escriptor guatemalenc d'origen hondureny Augusto Monterroso,publicat com a part del llibre Complete Works (and Other Tales),el 1959. És considerada una de les històries més curtes en castellà i el seu text complet és el següent: UwU. M'agrada molt com

[+]
0 Comentaris    

10-03-2019  (3433 lectures)    

Mite de la Terra plana

El mite de la Terra plana és un malentès modern segons el qual la visió cosmològica predominant durant la Edat Mitjana consistia a considerar que la Terra era plana, i no una esfera, atès queÑ "El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma

[+]
0 Comentaris    

10-03-2019  (3680 lectures)    

Terra esfèrica

El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan

[+]
0 Comentaris    

09-03-2019  (2764 lectures)    

Esfera celeste

En astronomia i navegació , l' esfera celeste és una esfera abstracta que té un radi arbitràriament gran i és concèntric a la Terra . Tots els objectes del cel es poden concebre com projectats sobre la superfície interna de l'esfera celeste, que poden estar centrats a la Terra o a l'observador. Si se centra en l'observador, la meitat de l'esfera s'assemblarà a una pantalla hemisfèrica sobre la ubicació d'observació. L'esfera celeste és una eina pràctica per a l' astronomia

[+]
0 Comentaris    

09-03-2019  (138 lectures)    

Globus cruciger - Globus imperial

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la

[+]
0 Comentaris    

09-03-2019  (2791 lectures)    

Sistema de Tycho Brahe o thycònic

El sistema tychònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del segle XVI, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolomeu. El model va poder ser inspirat per Valentin Naboth[1] i Paul Wittich.[2] Un model geo-heliocèntric similar va ser proposat anteriorment per Nilakantha Somayaji de l'Escola de

[+]
0 Comentaris    

06-03-2019  (7475 lectures)    

Història del sabó

El sabó (incloent el Fairy de Procter&Gamble) és el terme per a una sal d'un àcid gras [1] o per a una varietat de productes de neteja i lubricació produïts a partir d'aquesta substància. Els usos de les llars per als sabons inclouen rentar , banyar - se i altres tipus de neteja , on els sabons actuen com a agents tensioactius , emulsionant [2] olis per permetre'ls que es transportin per l'aigua. En la indústria, s'utilitzen com espessidors , components d'alguns lubricants i precursors

[+]
0 Comentaris    

06-03-2019  (5167 lectures)    

Acadèmia dels Desconfiats - Nenias reales

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella,

[+]
0 Comentaris    

06-03-2019  (5458 lectures)    

Speculum al foder

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de

[+]
0 Comentaris    

06-03-2019  (4680 lectures)    

Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan

Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan Portada Tipus diccionari Fitxa Autor Joan Rosembach Llengua Català i alemany Publicació 1502 Característiques Gènere Diccionari

[+]
0 Comentaris    

01-03-2019  (2810 lectures)    

Iayme Pons


[+]
0 Comentaris    

25-02-2019  (1577 lectures)    

Campanya de Nàpols del Magnànim


[+]
0 Comentaris    

25-02-2019  (1503 lectures)    

Nombre dual

En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat "2". És un tret gramatical propi de les llengües flexives; contrasta gairebé sempre amb el singular i el plural, i de vegades amb altres variants com el trial. Semànticament fa referència o bé a dos elements en general (p.e.:designa a dos individus), o bé a un parell d'elements, dues entitats que constitueixen una parella natural (els ulls, les

[+]
0 Comentaris    

24-02-2019  (1616 lectures)    

Fort Sant Àngel


[+]
0 Comentaris    

24-02-2019  (1480 lectures)    

Fort Sant Elm


[+]
0 Comentaris    

24-02-2019  (1570 lectures)    

Fort Sant Mikel


[+]
0 Comentaris    

15-02-2019  (3525 lectures)    

Bartomeu de Cárdenas

Bartomeu Bermejo, dit també Bartomeu de Cárdenas i l'itinerant (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola

[+]
0 Comentaris    

15-02-2019  (1560 lectures)    

CARDONENSIS o CORDUBENSIS - CÁRDENAS o CARDONA?

Bartomeu Bermejo, dit també Bartomeu de Cárdenas i l'itinerant (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola

[+]
0 Comentaris    

13-02-2019  (2727 lectures)    

Llull, Newton i l'alquímia


[+]
0 Comentaris    

12-10-2012  (1789 lectures)    

Colom i el Mondo novo

Colom suposava l'illa de Cipango davant d'un nou continent meridional enganxat al continent del Nord a Catay (Xina) .. Colom al arribar a l'Orinoco diu "no puede haber isla que contenga montañas tan grandes para alimentar este rio tan

[+]
0 Comentaris    

04-02-2019  (3600 lectures)    

Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre

[+]
0 Comentaris    

03-02-2019  (3234 lectures)    

Seshat

Seshat, sota diverses grafies, [6] era l'antiga deessa egípcia de la saviesa, del coneixement i de l'escriptura. Va ser vista com a escriba i guardià del rècord, i el seu nom significa qui escrivia (és a dir, qui és l'escriba ), i se li acredita inventar l'escriptura. També va ser identificada com la deessa de la comptabilitat, l'arquitectura, l'astronomia, l'astrologia, l'edificació, les matemàtiques i la

[+]
0 Comentaris    

26-01-2019  (2924 lectures)    

Fotoqueratitis


[+]
0 Comentaris    

25-01-2019  (3223 lectures)    

Jordi Barre

Jordi Barre (Argelers de la Marenda, Rosselló, 7 d'abril del 1920[1] - Pontellà, 16 de febrer del 2011)[2] fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova cançó a Catalunya del Nord. Estudià al conservatori de Perpinyà i actuà en formacions simfòniques i de música lleugera amb una orquestra pròpia. Des del 1963 interpretà i enregistrà sempre en

[+]
0 Comentaris    

...
20
...