Carles Amorósa -Impressor. -Tarascó, Provença, segle XV — Provença, 1549 Vida i obra.. Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apel·latiu Amorós. Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó: el Vocabulari llatí-català de Nebrija.

Verba volant, scripta manent és una frase llatina que es pot traduir a l'anglès com "les paraules volen, els escrits romanen1 ». Aquest antic proverbi, que es diu que té el seu origen en un discurs pronunciat pel senador Gaius Titus (no s'ha de confondre amb l'emperador Titus), al Senat romà2, sufereix una major cautela en la formulació d'un text, l'elecció de les paraules i l'expressió dels sentiments, a l'hora de posar alguna cosa per escrit, perquè les paraules "parlat" es poden

va ser un jurista que va ser nomenat pel rei Martí l'Humà l'any 1409 regent de Còrsega. Era membre de la familia Bonapart, documentada a Mallorca des de mitjans dels segle XIV. Segons alguns genealogistes d'aquest Hug Bonapart descendeix Carlo Maria Buonaparte, pare de Napoleó Bonaparte. D'altres, afirmen que seria descendent d'un Francesco Buonaparte, d’origen florentí que, des de Gènova passa a Còrsega a principis de l segle

Decir que la batalla de Barcelona de 1539 sólo està documentada en la Crónica de Pedro el Ceremonioso es una muestra de un estudio historiogràfico superficial, ya que existen referencias muy claras y detalladas fuera de la historiografía catalana. Al tratarse de un episodio central de la Guerra de los dos Pedros (1356-1369), la principal fuente no catalana es castellana: la Crónica del rey don Pedro I, escrita por el canciller Pero López de

Leonilde Iotti , popularment coneguda com Nilde Iotti ( pronunciació italiana: [ˈnilde ˈjɔtti] ; 10 d'abril de 1920 - 4 de desembre de 1999) fou un política italiana, membre del Partit Comunista Italià (PCI). Va ser la primera dona que va arribar a ser presidenta de la Cambra dels Diputats , un càrrec que va ocupar tres legislatures consecutives des del 1979 fins al 1992, convertint-se en la presidenta de la Cambra amb més