Benet Viñes Martorell (Poboleda, Priorat, 1837 - l'Havana, 1893), sacerdot de la Companyia de Jesús, va ser un científic altruista que, destinat per l'orde al seu col·legi de l'Havana, va dur a terme estudis meteorològics que establiren els mètodes per al pronòstic de ciclons, de fet, va ser el primer a efectuar-ne un, formulat científicament, l'any 1875; les seves prediccions estalviaren moltes pèrdues materials i humanes. Les seves obres, en especial Apuntes relativos a los huracanes

Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "retornat" per tant a la REGIAM OBED�ENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>

La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Itàlia de 1542–46. Un exèrcit format per tropes franceses i otomanes va posar setge a la ciutat el 6 d'agost, encara que la ciutadella resistiria el setge fins a l'arribada del socors i va ser alliberada per forces imperials un mes més

Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "revocat" per tant la REGIAM OBED�ENTIAM..

Es coneix poc sobre la seva infància, per exemple la seva data exacta de naixement no és segura i pot oscil·lar entre 1537 o 1538. El seu veritable nom tampoc és molt conegut i l'origen és degut al fet que els col·legues de l'època l'anomenaven Christoph Clau o Klau i el so de la pronunciació alemanya de l'època hauria de sonar semblant a "Clavius", tot i que hauria d'haver estat "Schlüssel" (Paraula alemanya per a "clau", o el que és el mateix en llatí

© Fototeca.cat Poble i cap del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), situat a 1 091 m d’altitud, a un quilòmetre a la dreta del Segre, sobre un con de dejecció que es confon amb la terrassa fluvial superior al peu dels escorxats de la plataforma terciària de

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És

Isabel d'Aragó (2 d'octubre de 1470 - 11 de febrer de 1524), també coneguda com Isabella de Nàpols, va ser duquessa de Milà per matrimoni amb Gian Galeazzo Sforza i el seu jure Duchessa de Bari. La seva vida es va caracteritzar per les crisis polítiques que envoltaven les guerres italianes. Isabella sovint es trobava trencada entre el seu regne natal de Nàpols i la seva casa matrimonial del ducat de Milà, que la feia patir dificultats personals i polítiques. Després d’un matrimoni