La Flat Earth Society (lit. Societat de la Terra Plana, tamb茅 anomenada International Flat Earth Society o la International Flat Earth Research Society) 茅s una organitzaci贸 que promou la idea que la Terra 茅s plana , en comptes d'un esferoide oblat . Va ser fundada per Samuel Shenton el 1956 i despr茅s dirigida per Charles K. Johnson , qui va donar seu a l'organitzaci贸 a casa a Lancaster . La societat va estar inactiva despr茅s de la mort de Johnson en 2001, per貌 va ser restaurada el 2004

Hermes Trismegist 茅s el nom grec d'un personatge hist貌ric que es va associar a un sincretisme del d茅u egipci Dyehuty (Tot en grec) i el d茅u grec Hermes . Hermes Trismegist significa en grec 'Hermes, el tres vegades gran', 峒櫹佄坚繂蟼 峤� 韦蟻喂蟽渭苇纬喂蟽蟿慰蟼. En llat铆 茅s: Mercurius ter Maximus. Hermes Trismegist 茅s esmentat primordialment en la literatura ocultista com el savi egipci, paral路lel al d茅u Tot , tamb茅 egipci, que va crear l'alqu铆mia i va desenvolupar un sistema

Un s铆mbol solar 茅s un s铆mbol que representa el Sol . Els s铆mbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjan莽ant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistem脿tic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opini贸 acad猫mica tendia a interpretar els mites hist貌rics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser

La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) 茅s un pergam铆 conservat a la Biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar al segle xiii copiant un document originari m茅s vell avui dia perdut, que es va realitzar segurament en temps de l'Imperi Rom脿 entre els segles i i iii. El mapa 茅s una c貌pia de pergam铆, que data d'aproximadament 1200, d'un original de l'Antiguitat tardana. [3] Cobreix Europa (sense la pen铆nsula Ib猫rica i les illes brit脿niques), el nord d'脌frica i

El mapa mostra la part habitada d'una terra rodona, que segons Ptolomeu abastava 180潞 de l'esfera terrestre, a l'altre meitat, no representada, se li deia les ant铆podes i es considerava que era tot oce脿. El mapa est脿 orientat de tal manera que l'est est脿 a la part superior. Tamb茅 hi ha la representaci贸 pict貌rica del parad铆s. Al centre del mapa hi ha la ciutat santa de Jerusalem. Europa es mostra a la cantonada inferior esquerra. De forma semblant a la Taula peutingeriana, que nom茅s

El concepte de Terra esf猫rica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , per貌 va romandre com a mat猫ria d'especulaci贸 filos貌fica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel路len铆stica va establir la esfericitat de la Terra com una dada f铆sic. El paradigma hel路l猫nic va ser gradualment adoptat en el vell m贸n durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Una demostraci贸 pr脿ctica de l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan

A la Genealogia del Casal d'Arag贸, un rotlle geneal貌gic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a ins铆gnia de tots els monarques de la casa d'Arag贸. La interpretaci贸 simb貌lica del globus cruc铆ger, per tant, fou, com a m铆nim, triple: la interpretaci贸 origin脿ria com a orbe del m贸n sotm猫s al domini de l'emperador; la interpretaci贸 reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a s铆mbol del conjunt de regnes d'un mateix sobir脿, i, finalment, la

El sab贸 (incloent el Fairy de Procter&Gamble) 茅s el terme per a una sal d'un 脿cid gras [1] o per a una varietat de productes de neteja i lubricaci贸 produ茂ts a partir d'aquesta subst脿ncia. Els usos de les llars per als sabons inclouen rentar , banyar - se i altres tipus de neteja , on els sabons actuen com a agents tensioactius , emulsionant [2] olis per permetre'ls que es transportin per l'aigua. En la ind煤stria, s'utilitzen com espessidors , components d'alguns lubricants i precursors

Speculum al foder 茅s un llibre medieval en catal脿, d'autor an貌nim, que es pot traduir al catal脿 actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pret茅n ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del g猫nere did脿ctic dels tractats, 茅s un text divulgatiu sobre la seducci贸, les pr脿ctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual er貌tic europeu.[1] Se'n conserven dues c貌pies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de