Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser

La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar al segle xiii copiant un document originari més vell avui dia perdut, que es va realitzar segurament en temps de l'Imperi Romà entre els segles i i iii. El mapa és una còpia de pergamí, que data d'aproximadament 1200, d'un original de l'Antiguitat tardana. [3] Cobreix Europa (sense la península Ibèrica i les illes britàniques), el nord d'Àfrica i

El mapa mostra la part habitada d'una terra rodona, que segons Ptolomeu abastava 180º de l'esfera terrestre, a l'altre meitat, no representada, se li deia les antípodes i es considerava que era tot oceà. El mapa està orientat de tal manera que l'est està a la part superior. També hi ha la representació pictòrica del paradís. Al centre del mapa hi ha la ciutat santa de Jerusalem. Europa es mostra a la cantonada inferior esquerra. De forma semblant a la Taula peutingeriana, que només

El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la

El sabó (incloent el Fairy de Procter&Gamble) és el terme per a una sal d'un àcid gras [1] o per a una varietat de productes de neteja i lubricació produïts a partir d'aquesta substància. Els usos de les llars per als sabons inclouen rentar , banyar - se i altres tipus de neteja , on els sabons actuen com a agents tensioactius , emulsionant [2] olis per permetre'ls que es transportin per l'aigua. En la indústria, s'utilitzen com espessidors , components d'alguns lubricants i precursors

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de

Bartomeu Bermejo, dit també Bartomeu de Cárdenas i l'itinerant (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola