Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan Portada Tipus diccionari Fitxa Autor Joan Rosembach Llengua Català i alemany Publicació 1502 Característiques Gènere Diccionari

La navalla d'Ockham (de vegades escrit Occam o Ockam), principi d'economia o principi de parsimònia (lex parsimoniae) és un principi filosòfic i metodològic atribuït al frare franciscà, filòsof i lògic escolàstic Guillem d'Ockham (1285-1347) (tot i que investigacions més profundes suggereixen que aquest es pot rastrejar més enrere, almenys fins a Aristòtil),[1][2][3][4] segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable». Això implica

En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat "2". És un tret gramatical propi de les llengües flexives; contrasta gairebé sempre amb el singular i el plural, i de vegades amb altres variants com el trial. Semànticament fa referència o bé a dos elements en general (p.e.:designa a dos individus), o bé a un parell d'elements, dues entitats que constitueixen una parella natural (els ulls, les

Bartomeu Bermejo, dit també Bartomeu de Cárdenas i l'itinerant (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola

Bartomeu Bermejo, dit també Bartomeu de Cárdenas i l'itinerant (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola

Colom suposava l'illa de Cipango davant d'un nou continent meridional enganxat al continent del Nord a Catay (Xina) .. Colom al arribar a l'Orinoco diu "no puede haber isla que contenga montañas tan grandes para alimentar este rio tan

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre

Di Maio demanà la Unió Europea que estudiès "sancions" per a països que "empobreixen Àfrica", com el fet de França  amb el franc CFA, considerat una divisa colonial, ja que una moneda tan forta els dificulta exportar els seus productes: "La UE hauria castigar França i a tots els països que, com França, empobreixen Àfrica i acaben per obligar les persones a anar-se'n, perquè el lloc dels africans és Àfrica i no el fons del

El 1504 Cristóbal Colón , qui havia encallat a Jamaica durant el seu quart viatge, va enviar en canoes a Diego de Méndez ja Bartolomeo Fieschi juntament amb indígenes a l'illa de l'Espanyola a la recerca d'ajuda. Van passar per una illa que no tenia aigua a la qual van cridar Navassa, nom que li van donar en al·lusió a les navas de Espanya . La descripció del seu descobriment es troba en el llibre Història de l'Almirall, escrit pel seu fill Ferran