“…o a manera d´una balesta de tro qui despara ab tota la sua viguor…” i Antoni Canals (1352-1419), en “Scala de contemplacio” parlarà d´una “nau que corre al port ab totes les veles plenes o a manera d una ballesta de

És una teoria, també mantinguda per Fomenko, que treu el somni dels arqueòlegs clàssics: El fet que alguns dels immensos blocs de les grans piràmides d'Egipte podrien haver estat emmotllats de material sintètic - el primer formigó conegut - no tallats en blocs a les pedreres i arrossegats al seu lloc per exèrcits de treballadors. Aquesta innovació hauria estalviat milions d'hores-home en la construcció dels enigmàtics edificis de l'altiplà de Gizeh. Aquesta és una idea que

Barcelona tenia lampistes de gas el 1826, Madrid no n'ha tingut mai, és per això que en lloc de la professió de lampista (professió bivalent), tenen dues professions: "fontaneros i electricistes".. Barcelona va ser el primer lloc d'Espanya on hi haver fàbriques de gas, i l'Ajuntament de Barcelona en va ser el conductor indirecte, ja que el 1841 va convocar un concurs per a la il·luminació dels carrers amb llum de gas. El concurs va ser guanyat per l'industrial francès Charles Lebon,

Barcelona va ser el primer lloc d'Espanya on hi haver fàbriques de gas, i l'Ajuntament de Barcelona en va ser el conductor indirecte, ja que el 1841 va convocar un concurs per a la il·luminació dels carrers amb llum de gas. El concurs va ser guanyat per l'industrial francès Charles Lebon, que ja havia dirigit la instal·lació de llums de gas al municipi de Dieppe i que aquí va rebre el suport financer dels germans Gil i Serra i altres inversors catalans, amb qui va establir, el 1843,

Sis graus de separació és la idea que totes les persones estan a sis, o menys, connexions socials lluny l'una de l'altra. També coneguda com la regla de les 6 encaixades de mans. Com a resultat, una cadena de declaracions d'"un amic d'un amic" es poden fer per connectar a qualsevol parell de persones en un màxim de sis passos. Va ser originalment establert per Frigyes Karinthy el 1929 i popularitzat en una obra homònima de 1990 escrita per John Guare. De vegades es generalitza a la

Esther Giménez-Salinas i Colomer (Barcelona, 1949) és una professora universitària de dret penal, escriptora i tertuliana. Va ser rectora de la Universitat Ramon Llull del 2002 al 2012.[1] Pertany al Consell d'administració del Banc Santander des del

El genealogista hongarès Szabolcs de Vajay va proposar, en un article aparegut el 1980, que l'esposa del comte Guifré II de Barcelona era filla del comte Eudes I de Tolosa i de Garsenda d'Albi. Es basava en arguments onomàstics: la coincidència del nom Garsenda, entre l'esposa de Guifré Borrell i el de la seva pretesa mare, l'esposa d'Odó; a més el nom de Riquilda que la parella comtal li va posar a la seva única filla no era conegut fins aquell moment dins el casal de Barcelona. Vajay

Es denominen "Diamants de Sang" (Blood Diamonds) a aquells que procedeixen de països productors immersos en conflictes bèl·lics, i on l'extracció i comercialització de diamants es realitza en flagrant violació dels drets humans més fonamentals, i amb el propòsit de finançar els costos de la

En el Tirant lo Blanc hi ha algunes anècdotes no gaire habituals , difícils d’entendre des de l’actualitat. Aqueixes particularitats, recollides en el present anecdotari , permeten ser explicades i divulgades sense haver de llegir tota l’obra per a gaudir-ne. La lectura comparada de les mateixes en algunes traduccions confirma la llengua de l’obra