Sent un llibre imprès en català a Venècia el 1482 pel valencià Joan Esteve, quan no hi havia cap perill de què el prohibís la Inquisició, implica que aquest llibre, que ensenya regles gramaticals amb frases fetes, tenia un gran interès a Venècia. no solament a Catalunya, i la raó només pot ser una, que als venecians els hi interessava ja que A VENÈCIA PARLAVEN LA MATEIXA LLENGUA, com ja he explicat a la meva web des del 2013, teoria que va en contra d'un que deia que el català no

«Jo. Stephani. Liber elegantiarum seu vocabularius latine et in catalan». Amb aquest sintètic registre a la Biblioteca Colombina de Sevilla,1 trobem una de les primeres referències, pocs anys després de l’única impressió a Venècia el 1489, d’una de les produccions més originals del segle XV en llengua catalana, el

L’occità no té esdrúixols: oc. musica, agla (amb tractament de reducció); cat. música, àguila (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità transforma paraules planes en agudes: oc. catolic [catulic]; cat. catòlic (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità no palatalitza el is, sc, cs llatins: oc. caissa, lessiu; cat. caixa, lleixiu (mes sí a gascunya i allondre: caisha, leshiu) La intervocàlica llatina d s'esborra

El color groc és el color oficial de la branca d'armadura de l'exèrcit nord-americà, utilitzat en insígnies, etc., i es representa a les pel·lícules de Hollywood pel mocador groc adornant a la segona meitat del segle XIX, cavallers soldats de cavalleria dels EUA. Tanmateix, una revisió del Reglament del uniforme i vestimenta de l'exèrcit dels Estats Units (1872, 1898) del Departament de Guerra dels Estats Units revela que un mocador de qualsevol color no era un element requerit pel codi

“…o a manera d´una balesta de tro qui despara ab tota la sua viguor…” i Antoni Canals (1352-1419), en “Scala de contemplacio” parlarà d´una “nau que corre al port ab totes les veles plenes o a manera d una ballesta de

És una teoria, també mantinguda per Fomenko, que treu el somni dels arqueòlegs clàssics: El fet que alguns dels immensos blocs de les grans piràmides d'Egipte podrien haver estat emmotllats de material sintètic - el primer formigó conegut - no tallats en blocs a les pedreres i arrossegats al seu lloc per exèrcits de treballadors. Aquesta innovació hauria estalviat milions d'hores-home en la construcció dels enigmàtics edificis de l'altiplà de Gizeh. Aquesta és una idea que

Barcelona tenia lampistes de gas el 1826, Madrid no n'ha tingut mai, és per això que en lloc de la professió de lampista (professió bivalent), tenen dues professions: "fontaneros i electricistes".. Barcelona va ser el primer lloc d'Espanya on hi haver fàbriques de gas, i l'Ajuntament de Barcelona en va ser el conductor indirecte, ja que el 1841 va convocar un concurs per a la il·luminació dels carrers amb llum de gas. El concurs va ser guanyat per l'industrial francès Charles Lebon,