Els colors dels Guisa procedents d'Hongria a trav茅s del nostre rei Ren茅 passen a Esc貌cia amb els Estuard i a UK amb Jacobo I Estuard Fa anys que explico a qui m'ho pregunta que les senyeres de l'epoca Tudor sobre fons platejat o blanc eren angleses (vegeu detall m茅s avall) S贸n l'origen de la bandera de la West indian Co. i m茅s tard de la bandera

Fa anys que explico a qui m'ho pregunta que les senyeres de l'epoca Tudor sobre fons platejat o blanc eren angleses (vegeu detall m茅s avall) S贸n l'origen de la bandera de la West indian Co. i m茅s tard de la bandera americana.. Per mostrar la

La Contraarmada Invencible Anglesa o Expedici贸 Drake-Norreys va ser una flota d'invasi贸 enviada contra la Monarquia Hisp脿nica per la reina Isabel I d'Anglaterra a la primavera de 1589, en el marc de les operacions de la guerra anglo-espanyola de 1585-1604. Els anglosaxons s'hi refereixen com English Armada, Counter Armada o Drake-Norris Expedition. Aquesta 煤ltima denominaci贸 es deu al al al seu que l'expedici贸 va ser manada per Francis Drake, que exercia d'almirall de la flota, i per John

Hi ha un historiador contemporani que diu que els documents no s鈥檋an retocat mai. B茅, al menys en tenim un que.. tot solet, auto-demostra el contrari, heus ac铆 Carta de Joan d鈥櫭�ustria a Felip II sobre la situaci贸 de la mar a les costes mediterr脿nies.., del 22 d鈥橝gost de 1569 conservada a l鈥橝rxiu del Palau Menor dels Requesens (avui a l'A.N.C.) i que pret茅n estar escrita a 鈥淐artagena鈥�, (quan de fet es va passar quasi dos anys preparant l鈥檃rmada de Lepant a

La seva hist貌ria est脿 molt vinculada a la hist貌ria religiosa de Catalunya, i m茅s concretament de Barcelona. El temple 茅s el primer i principal exemple de l'arquitectura g貌tico-catalana a Sardenya. Sardenya, dominada en aquella 猫poca per pisans i genovesos, pass脿 sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisi贸 del papa Bonifaci VIII. De Sardenya aquesta devoci贸 pass脿 a Sevilla, on es venera una imatge amb aquest t铆tol al Palau de Sant Telm i tamb茅 hi ha una altra

Lluny de centre urb脿, una carretera amb pronunciades corbes; despr茅s de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la pres猫ncia, en hist貌ries a cavall entre llegenda i realitat, del mitol貌gic comte Arnau i m茅s rigorosament, de les fam铆lies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, m茅s aviat va ser una resid猫ncia. Una esgl茅sia dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la