29-06-2016  (2741 lectures) Categoria: Articles

Cerbelló

Fam√≠lia d'origen Alemany. La seva antiguitat, llustre i noblesa, la publiquen les hist√≤ries, i els escriptors antics i moderns amb la veneraci√≥ que pondera el Pare Juan de la Senguella, Fra Joan de la √Čs, Fra Joan Vives, Esteban Corbera, Fra Gabriel T√©llez, Jer√≥nimo Zurita, Diago , Escolano i altres; assignant el seu tronc al Comte Kerhart de Astolberg, Pr√≠ncep d'Alemanya dels que diuen lliures sense subjecci√≥, i, la veu comuna, potentats, amb la suprema potestat de govern i monedatge que avui gaudeixen els seus descendents. Hi ha mem√≤ries que va viure des de l'any 690 fins 720. Aquest es cas√† amb Clotilde de Baviera, del matrimoni en va ser fill, entre d'altres: Altmand, primog√®nit, en la successi√≥ va continuar la Casa d'Astolberg, sense faltar la l√≠nia masculina. observant l'escut d'armes dels seus progenitors, que s√≥n en camp d'or amb un c√©rvol blau, les mateixes que sempre han fet servir els descendents del segon fill, branca dels antics senyors de Saxonia.

II. Kerhart Rachmont de Astolberg, fill segon de Kerhart de Astolberg i Clotilde de Baviera, Comtes de Astolberg; mogut pel zel catòlic, va ser un dels nou capitans que van seguir el valor de Ottoger Katalo, Governador de l'Aquitània, per Carlos Martel, l'any 728, per la santa empresa de recuperar dels àrabs que van perdre els gots, entrant per els Pirineus a Espanya per aquella part que avui es diu Vall d'Aran i Pedres Blanques i per les terres de Pallars Urgell, on van obrar les meravelles proeses que refereixen les mes comuns històries, poc encarides d'alguns escriptors a qui guiava la ploma amb enveja mes que amb ignorància, contra l'corrent de tants historiadors com refereix Corbera, que asseguren l'entrada de Ottoger Katalo amb els seus nou capitans. Un d'ells va ser el referit Kerhart Rechmont, a qui aquests, per no poder pronunciar aquests noms, el van nomenar Guerau Ramon de Cervol o Cervelló, del qual refereixen morir l'any 766, havent tingut ja per dona a Claramunda de Foix, filla del que llavors governava la vall de Foix i part del bearnès, per Carlos Martel.

III. Alam√°n Cervell√≥ de Astolberg, a qui van anomenar l'Alemany del C√®rvol, pel que portava pintat en el seu pav√®s. va heretar dels seus pares el que posse√Įen. Va procurar avan√ßar-se al valor, i amb els ex√®rcits dels Reis de Fran√ßa. Prosseguint la guerra contra els moros, es va fer Senyor d'alguns llocs en el Caspir, Sardenya i muntanyes d'Urgell. Es va casar amb Ar√ßenda, filla del Senyor de Sorp, Al√≥s i dels llocs ve√Įns del' port de Pedres Blanques. Va morir pels anys 897, deixant entre altres fills al seu primog√®nit.

IV. Guerau Alamán de Cervelló, Senyor de Sorp, Alós i altres castells i llocs, continuant les guerres del seu temps va rendir el castell de Beldeim, que li va mudar el nom en el de Cervelló, fent-li solar de la seva família, a qui l'Emperador Carlemany li va donar el títol de Baró per haver servit en els llocs de Barcelona i de Tortosa que va posar Ludovico Pío, li van anomenar Príncep Cervellón. Va casar amb una noble senyora el nom i cognom no s'ha pogut saber.Va deixar per primogènit a:

V. Ramón Alemany Cervelló, segon Baró de Cervelló, va continuar el títol de Príncep; trobant-se en contínues guerres contra els àrabs, de les quals va sortir sempre amb victòria. I encara que per les tradicions de Ayzón, Barcelona i gran part de l'estat dels Cervellones i Moncadas van perillar, es va oposar don Ramón (amb la gent que va poder recollir davant d'una impensada invasió) als moros, obligant-los a buscar la retirada abans que vinguessin el exèrcit de França. Ignórase el nom i llinatge de la seva dona; només se sap va morir l'any 849.

VI. Guerau Ramon de Cervelló, va tenir el nom del seu avi, sent tercer Baró de Cevellón i Senyor dels castells de Sorp i Alós, a més de les viles i llocs que a costa de la seva sang va afegir al seu estat, com ho declara un privilegi de Carles II, el Calb, rei de França, fent-li mercè d'ells l'any 849. Va morir en el de 872, havent estat casat amb la infanta de Ribagorça, donya Theuda, filla de Bernat i Theuda, Comtes de Ribagorça.

VII. Ramon de Cervell√≥, quart Bar√≥ de Cervell√≥, hereu dels seus pares i majors en els estats i en el valor. En el seu temps ocupats els Reis de Fran√ßa en les guerres dom√®stiques i d'Alemanya, van cedir el dret que tenien adquirit a Catalunya a favor de Guifr√© el Pil√≥s, amb t√≠tol de Comte de Barcelona, ‚Äč‚Äčabsolent als naturals de Catalunya el jurament d'homenatge, amb que Ramon de Cervell√≥ va poder assistir i fonamentar la corona del Principat a les temples del nou comte, no nom√©s en la seva persona i hisenda, sin√≥ tamb√© amb un ex√®rcit amb el qual es va fer temut als moros, augmentant el seu estat amb la Baronia de Valldespinora i altres llocs. La seva mort es computa pels anys de 921. Va deixar a la seva dona, Adalauda de Cru√Įlles, dos fills que van ser: 1. El senyor Guerau de Cervell√≥, que va succeir; i 2. Don Ram√≥n Alam√°n de Cervell√≥, a qui va deixar heretat a la Baronia de Valldespinora i els seus annexos. Els seus fills descendents la van posseir llargues edats, i un d'ells continuar√† la genealogia dels Cervellones, pel casament que va fer amb donya Elfa Alemany.

VIII. Guerau de Cervell√≥, quart del nom i cinqu√® Bar√≥ de Cervell√≥. Tres vegades hi ha mem√≤ria que va casar; de la primera i l'√ļltima dona no se sap nom ni cognom; de la segona nom√©s es troba es deia Brunicenda. Va morir l'any 957.

IX. Guillem Ramon Alam√°n de Cervell√≥, sis√® Bar√≥ de Cervell√≥, va ser un dels mes esfor√ßats cavallers del seu temps i el m√©s expert capit√† que en temps del Comte de Barcelona, ‚Äč‚Äčdon Borrell, en dues ocasions, que van ser l'any 986 i 993, va poder defensar la seva costa i dels seus vassalls els llocs convinguts del seu antic solar de la invasi√≥ dels √†rabs, sense experimentar els infortunis que va patir dues vegades Barcelona i la seva comarca del rigor mahom√©tico. Va morir l'any 998, deixant de la seva dona Lincelina un sol fill.

X. Guillem Alemany de Cervell√≥, va ser el set√® Bar√≥ de Cervell√≥. Va estar en totes les guerres del seu temps, aix√≠ en les refer√®ncies dels anys 986 i 993, sent de poc edat, com l'any 1003, assistint al Comte de Barcelona, ‚Äč‚Äčdon Ramon Borrell, per resistir l'entrada dels moros a Catalunya, la multitud era sense nombre, cobrint com llagostes els camps de Catalunya i fent els danys que ells acostumen a fer i encara m√©s grans, ja que aquestes talen les messes i arru√Įnen els arbres mes frondosos; per√≤ els b√†rbars no perdonen camps, castells, viles i llocs ni cosa vivent, fent la guerra a foc i sang, fins a vista de les armes cat√≤liques, de la resist√®ncia van experimentar el c√†stig i la seva ru√Įna, i poc despr√©s, en venjan√ßa del dany que els sarra√Įns van fer al Principat, va executar el Comte don Ramon Borrell altre tant en els camps d'Andalusia amb un poder√≥s ex√®rcit, l'any 1001, acabdillant Guillem Alam√°n de Cervell√≥ la cavalleria, amb la qual va arribar a trepitjar les portes de la ciutat de C√≤rdova, cort dels reis moros. Ple de trofeus va morir l'any 1019, deixant de la seva dona donya Sibilia Folch de Cardona, entre d'altres fills a:

XI. Don Guillem Ramon de Cervell√≥, vuit√® Bar√≥ de Cervell√≥, va ser sorpresa i terror dels √†rabs en la joventut i despr√©s columna que va sustentar la Corona a les reals temples del Comte Ramon Berenguer I, el qual agra√Įt li va donar la Baronia del castell i lloc de la Llacuna, el castell de Portils i els seus llogarets, amb facultat de fundar mayorazgo. Ple de trofeus i anys, va morir el de 1065, havent casat amb la infanta Constan√ßa, filla de Bernardo Quiebrafierro i de donya Tota, comtes de Besal√ļ, branca il¬∑lustre de la Casa dels Comtes de Barcelona.

XII. Grau o Guerau Alam√°n Cervell√≥, nov√® Bar√≥ de Cervell√≥ i segon de la Llacuna, va ser Cabalero de valor i experi√®ncia en la disciplina militar i pol√≠tica, acudint a totes les ocasions de pau i guerra que es van oferir en temps del Comte Barcelona, ‚Äč‚ÄčRamon Berenguer II , el qual li va donar t√≠tol i renom de C√≤ndor, que √©s s√≠ncope de Senyor o Condese√Īor, perqu√® eren absoluts i sobirans dels Barons de les nou baronies assignades als descendents dels nou herois que van donar principi a la recuperaci√≥ de Catalunya i exceptos de tota jurisdicci√≥ i vassallatge als comtes de Barcelona i m√©s lliures que els Vescomtes.La seva mort es computa l'any 1075, deixant hereu al seu fill Gerardo Alemany de Cervell√≥, i de la seva dona, donya Julia, que va ser filla de Geribert, senyor de Montju√Įc, i de la Infanta Hermengarda, filla del senyor Borrell i de Idegarda, comtes de Barcelona.

XIII. Gerardo Alemany de Cervell√≥, des√® Bar√≥ de Cervell√≥ i tercer de la Llacuna i C√≤ndor, va seguir els passos del seu pare i avis; aix√≠, amb la seva pr√≤pia persona en les guerres com amb voluntaris donatius dels Comtes de Barcelona, ‚Äč‚Äčdels qui va adquirir els castells i viles de mag√ľer i Santa Perp√®tua de Panad√©s pel dot de la seva primera dona la infanta San√ßa, filla del Comte de Barcelonay de la seva segona dona donya Almoadis, en qui va tenir dos fills: 1r, que va heretar; 2n, Ramon Cervell√≥, que de la seva dona Elizeta va procrear a donya Petronila Cervell√≥ de Pin√≥s, primera dona del seu oncle. Va morir l'any 1099.

XIV. Guillem de Cervell√≥ C√≤ndor, onceno Bar√≥ de Cervell√≥, i quart de la Llacuna, hall√≥se en temps del Comte don Ramon Berenguer III en la guerra que va fer per restituir al Comte d'Urgell Armengol de Castella. Va morir a les mans dels √†rabs, en una emboscada, l'any 1113. Va casar dues vegades; la primera amb Peronella Cervell√≥, la seva neboda, filla de Ramon Cervell√≥, els seus germ√†, en qui va tenir per fill a do ... Cervell√≥, que va ser hereu de les Baronies de Cervell√≥ i la Llacuna. La segona dona va ser donya Elfa Alemany (filla √ļnica i hereva de Pere Alemany, Bar√≥ d'Alemany i de Guila, filla de Udalard, vescomte de Barcelona), el fill i hereu va ser Pere Berenguer, que prossegueix la l√≠nia fins que es torni a continuar en els descendents del mayorazgo.

XV. Pere Berenguer Cervelló i Alemany va heretar del seu avi Pere d'Alemany, una de les nou baronies exceptas de tot vassallatge. Va morir a l'any 1140. El seu casament va ser amb donya Maria de Moncda, filla del senyor Guillem Ramon Dapifer, Gran Senescal de Catalunya, senyor de la ciutat de Vic i baró de nya Baronia de Montcada i de la seva dona donya Inés. Van ser fills de Pere Berenguer: 1. Do ... Alemany de Cervelló, que va morir abans que el seu pare; 2. Donya Elfa Cervelló i Alemany, que prosseguirà la línia d'aquesta generació; i 3. Do ... Alemany de Cervelló, que no va tenir fills.

XVI. Donya Elfa Alemany i Cervell√≥n continuar√† la l√≠nia d'aquesta casa, per haver mort els seus germans sense fills. Va morir l'any 1139, un abans que el seu pare, havent casat amb don Joan Guillem de Cervell√≥, fill segon de Pere Alemany de Cervell√≥ i de Lugarda, la seva dona, Barons de Valldespinora, n√©t de Ramon de Cervell√≥, fill segon de Ramon de Cervell√≥ i de Adalauda, ‚Äč‚Äčla seva dona, cambres Barons de Cervell√≥. El referit do Guillem de Cervell√≥, marit de donya Elfa, despr√©s de vidu, va passar a la conquesta de Mallorca amb Ramon Berenguer, Comte de Barcelona. El va succeir el seu fill Guillem de Cervell√≥.

XVII. Don Guillem de Cervelló i Alamán va ser el que va heretar de la seva mare les Baronies de Ferran, Viciana i Guimerà, i del seu avi la Casa i estat d'Alemany, Cavaller de valor i molt destre en les armes. Va ser casat amb donya Oria Pallás i Cabadans, filla de Arnaldo, Baró i Senyor de Cabadans i els seus llogarets i de donya Oria de Pallars, Comtessa propietària de Pallars, de la sang reial de França, del matrimoni van ser fills: 1. El senyor Guerau Alamán de Cervelló, primogènit, i 2. El senyor Hugo de Cervelló, Arquebisbe de Tarragona.

XVIII. Guerao Alam√°n de Cervel√≥n, per mort del seu pare va ser Bar√≥ de Ferran i d'Alemany i per haver mort el seu oncle do ... de Cervell√≥, catorz√® Bar√≥ de Cervell√≥ i sis√® de la Llacuna, sense fills, va heretar tots els castells, viles i llocs d'aquell estat que es va dur do ... de Cervell√≥ com fill gran del senyor Guillem de Cervell√≥ i de donya Elfa Alemany, Barons oncenos de Cervell√≥ i quart de la Llacuna. amb aquesta her√®ncia va ser -Grao un dels m√©s grans i m√©s poderosos ricohombres de la seva edat a Catalunya. El Convent de Santes Creus, de monjos bernats, reconeix pel seu fundador a aquest do Guerao de Cervell√≥. Va casar amb donya Berenguela, el cognom del va posar en oblit la inj√ļria dels temps. D'aquest matrimoni van ser fills: 1. El senyor Guillem, primog√®nit, que va heretar els castells i llocs de la Baronia de Cervell√≥, la Baronia de la Llacuna, la Baronia de la Roqueta, de Miralles, de Granda, de Ferran, i els llocs de la seva jurisdicci√≥ amb els honors i feus que posse√Įa a Llobregat i el Vall√®s; 2. Don Ram√≥n Alam√°n de Cervell√≥ va tenir del seu pare la Baronia de Montagud i Santa Perp√®tua, amb els llocs de Querol, Pinyana, Pontils, Aguill√≥n i Talavera; i 3. Don Guerao Alam√°n de Cervell√≥ va morir abans que el seu pare, al seu fill don Guerao Alemany, va deixar els castells i llocs de Montfalc√≥, Copons, la Tallada, Guimer√† i la Baronia de Viciana.

XIX. Don Guillem de Cervell√≥ i Alemany, quinz√® Senyor Bar√≥ de Cervell√≥ i vuit√® de la Llacuna, va ser un dels ricohombres que van acompanyar al Rei don Pedro II d'Arag√≥ a l'entrada que va fer l'any 1220 pel Regne de Val√®ncia i les seves fronteres. Va tenir de la seva dona, donya Elvira P√©rez d'Urrea, filla de don Pedro Xim√©nez d'Urrea, Senyor d'Urrea, i de Fona Mar√≠a Fern√°ndez, filla de Fern√°n N√ļ√Īez de Azgra i de donya Teresa de Cabrera, senyors d'Albarrac√≠n, els fills seg√ľents: 1. El senyor Grau de Cervell√≥, successor de la Casa; 2. Don Guillem de Cervell√≥; i 3. Don Gerardo de Cervell√≥.

XX. Don Guerao Cervellón va ser, en vida del seu pare, novè Baró de la Llacuna per haver-la cedit quan va casar do donya Leonor de Cabrera, filla del senyor Ponce de Cabrera i de donya Miracle d'Urgell, vescomte de Cabrera, deixant entre altres fills a: Guillem Cervelló, que va succeir a la Casa; 2. El senyor Hugo de Cervelló, que va ser heretat pel seu pare a la Baronia de la Llacuna; i 3. Don Gerardo Cervellón.

XXI. Don Guillem Guerao de Cervell√≥, setz√® Bar√≥ de Cervell√≥. Asiti√≥ a la guerra de Mallorca i despr√©s a la conquesta de Val√®ncia, i all√≠ el seu consell va ser tan important com la seva espasa, sent un dels confirmadors dels cap√≠tols del lliurament que va fer Za√©n, rei moro, al Rei En Jaume, rendint la ciutat. Va ser casat tres vegades: la primera amb donya Blanca de Leet, filla de Pedro Mart√≠nez de Leet, ricohombre de Navarra, i de la seva dona donya Alodis de Almoravid. La segona vegada va casar amb donya Raimunda de Montcada, filla de don Ramon de Montcada i de la seva dona donya Margarita, Senyors de Fraga i Tortosa. El nom i cognom de la tercera dona s'ignora. Els fills van ser molts, per√≤ nom√©s hi ha mem√≤ria dels que segueixen: 1. El senyor Guerau de Cervell√≥, que va succeir la Casa; 2. Donya Guillema de Cervell√≥, dona que va ser de don Dalmao de Rocaberti, Vescomte de Rocaberti, de qui descendeixen els Senyors d'aquesta Casa, Comtes de Peralada; 3. Don Alam√°n de Cervell√≥, que va servir als Reis don Pedro i don Alfonso; 4. Joan de Cervell√≥, fill natural de Guillem Guerao de Cervell√≥, nascut a Mallorca i criat a la guerra de Val√®ncia, a qui va deixar el seu pare bona part d'hisenda adquirida en la conquesta perqu√® visqu√©s amb el llu√Įment causa; per√≤ la va vendre tota comprant una altra a Catalunya, on els seus descendents van ser Senyors de Damaguer. Un fill segon d'aquesta casa, per ocasi√≥ d'uns b√†ndols, es va haver de passar al Regne de Val√®ncia i assentar en la vila de Benicarl√≥.

XXII. Don Guerao de Cervell√≥, disset√® Bar√≥ de Cervell√≥, va heretar del seu pare l'estat i l'obligaci√≥ de la sang i del valor. Va morir l'any 1286, deixant de la seva dona i cosina donya Alemanda Rocaberti, filla de don Dalmao Rocaberti i donya Guillerma de Cervell√≥, els seg√ľents fills: 1. El senyor Guero de Cervell√≥, que va heretar la casa; 2. Don Guillem de Cervell√≥, que amb el seu oncle va anar a Roma acompanyant al Reuy Jaume II l'any 1298, despr√©s va acompanyar al mateix Rei a la conquesta d'Almeria, el seu fill don Alam√°n de Cervell√≥, va heretar la hisenda adquirida a Sardenya; 3. Berenguer Arnau de Cervell√≥; i 4. En Ramon Berenguer de Cervell√≥.

XXIII. Don Guerao de Cervell√≥, divuit√® i √ļltim Bar√≥ de Cervell√≥. Abans d'heretar servir en les guerres de Catalunya. Despr√©s va passar a Sardenya amb l'Infant don Alfonso amb el t√≠tol de Bar√≥ d'Arb√≥s, estat que va tenir en recompensa, encara que no igual al de Cervell√≥, que volunt√†riament va cedir a la Corona real, l'any 1297, per saber desitjava el Rei Jaume II unir-li i incorporar al seu patrimoni i Corona.

XXIV. Donya Blanca de Cervell√≥, Baronessa d'Arb√≥s, Molins de Rei i els seus llogarets. Va casar amb don Grau Alam√°n de Cervell√≥, el ‚Äč‚Äčseu cos√≠. Va deixar per hereu al senyor Ramon de Cervell√≥, n√©t seu, fill de Hugueto de Cervell√≥, el ‚Äč‚Äčseu primog√®nit.

XXV. Don Hugueto de Cervelló, encara que no va posseir els estats dels seus pares, per morir abans que ells, és el que continua la genealogia. Van ser els seus fills i de donya Leonor d'Aragó de Cardona, filla de don Ramon de Cardona, Baró de Torà, Senyor de Lloret i otos llocs, i de donya Beatriz d'Aragó, filla del Rei don Pedro IV: 1. Don Ramón Alamán de Cervellón; 2. El senyor Grau Alamán de Cervelló va ser valerós cavaller, servint al Rei don Pedro en la guerra amb el Rei de Castella al Regne de València; 3. Don Guillem Ramon de Cervelló, va ser acompanyant al Rei don Pere a la guerra de la Unió en el Regne de València. Va tenir per fill al senyor Guillem Ramon Alamán de Cervelló, Cabalero de l'Hàbit de Calatrava i Comendador de la vila d'Alcanyís.

XXVI. Don Ramón Alamán de Cervelló, tercer Baró d'Arbós i catorzè baró de la Llacuna. Va ser casat amb donya Elisen de Queralt, filla de don Pedro de Queralt i donya Alamanda de Rocaberti, Barons de Santa Coloma, que entre altres fills van tenir al senyor Berenguer de Cervelló, que va heretar la Casa.

XXVII. En Ramon Berenguer Arnau de Cervell√≥, setz√® Bar√≥ de la Llacuna i cinqu√® d'Arb√≥s. Va ser un dels esfor√ßats cavallers del seu temps, en qui va fiar el Rei Joan I d'Arag√≥ la guarda i cust√≤dia de les fronteres del Rossell√≥ i Cerdanya. Va casar dues vegades: La primera amb donya Teresa de Boxados. La segona amb donya Beatriz de Rajadel, filla de don Manuel Rajadel i de donya Constanza de Fenollet d'de X√®rica, Barons de Rajadel. Van ser els seus fills: 1. El senyor Guerao Alam√°n de Cervell√≥, que va morir s√≥n deixar fills; 2. Don Arano Guillem de Cervell√≥ que va succeir a la Casa; 3. Donya Margarita Joan de Cervell√≥, dona que va ser del senyor Gilabert de Cru√Įlles; i 4. Don Mart√≠n Joan de Cervell√≥, que va casar amb donya Antonia de Alag√≥n.

XXVIII. Don Arnao Guillem de Cervelló, va ser per mort del seu germà Guerao Alamán de Cervelló, sense fills, l'hereu i divuitè Baró de la Llacuna i sisè d'Arbós. La seva mort va ser el 1498, havent casat amb donya Elieta de Pinós i Castro. Van ser els seus fills: 1. El senyor Berenguer Arnau de Cervelló que va heretar la Casa; i don Joan de Cervelló.

XXIX. Don Berenguer Arnau de Cervelló, hereu de la Casa, dinovè Baró de Llacuna i setè de l'Arbós, va adquirir fama i opinió de gran soldat a costa de la seva mateixa sang vessada en servei del Rei don Ferran el Catòlic, al Regne de Nàpols, de les gestes va ser testimoni el Gran Capità. La seva mort es computa l'any 1501. Va casar amb Donya Juana de Castro i Mendoza, la seva cosina, filla de don Felip de Castro i Pinós i de donya Leonor de Mendoza i Manuel. Els seus fills van ser: 1. Do ... de Cervelló i Castro, que va morir sense successió; i 2. Don Berenguer Arnaldo, que va heretar al seu germà.

XXX. Don Berenguer Arnau de Cervelló va ser vigesimoprimer Baró de la Llacuna i novè del Arbós. Estava servint a Nàpols quan va heretar, i va venir a Espanya per prendre estat, casant amb donya Estefania de Centelles, filla de don Francisco Gilabert de Centelles i de donya Beatriz de Urrea, primers Comtes d'Oliva. Va morir lluitant a Llombardia, l'any 1522. Va deixar per fills a: 1. El senyor Berenguer Arnao, que va heretar dels seus pares els estats i Baronies de Castro i la Llacuna, que va casar amb-la Leonor de Boxados; 2. Do ... de Cervelló; i 3. Don Joan de Cervelló, que prossegueix la Casa dels Cervellones de València i Barons d'Orpesa.

XXXI. Don Joan de Cervelló i Centelles. Va ser l'Hàbit de Calatrava i Comendador de Villarrubia, Senyor de l'estat i vila de Casse a Llombardia i primer Baró de Orpesa. La seva mort va ser l'any 1551. Va ser casat amb donya Isabel March o Marc. Van tenir per fill a don Pedro de Cervelló.

XXXII. Don Pedro de Cervell√≥ va ser segon Bar√≥ d'Orpesa, Cavaller de l'H√†bit de Santiago, Comendador de Dos Barris i Paracuellos i Gentilhombre del Rei don Felip II, a qui, i al seu pare l'Emperador Carles V, va servir per espai de quaranta anys. Va ser Cuadralvo i Governador, en dues ocasions, de les galeres d'Espanya. Va casar amb Donya Francisca Llensol de Roman√≠ i Borja, filla de don Luis Llensol i de donya √Āngela Llensol i Borja, Barons de Gilet.Va morir l'any 1586. Els fills van ser: 1. Don Joan de Cervell√≥, tercer Bar√≥ d'Orpesa, que va morir sense fills; i 2. Donya Laura de Cervell√≥, que va heretar.

XXXIII. Donya Laura de Cervell√≥, quarta Baronessa d'Orpesa i el seu estat en successi√≥ al seu germ√† don Joan, i senyora de les Baronies de Bunyol, Setaig√ľes, Y√°tova, Macastre, Alboraig i Mirabonell, pel seu marit don Gaspar Mercader, set√® Bar√≥ de Bunyol , les seves viles i llogarets. Van ser els seus fills: 1. Gaspar Mercader, vuit√® bar√≥ de Bunyol; 2. Do ... Mercader; 3. Donya Vict√≤ria Mercader i Cervell√≥n; 4. Don Miguel de Cervell√≥, que va heretar de la seva mare; 5.Don Pere Cervell√≥n; 6 Don Garcer√°n Cervell√≥ i Mercader, Cavaller de l'H√†bit de de Nostra Senyora de Montesa i Sant Jordi d'Alfama; 7. El senyor Jeroni Mercader Cervell√≥ i Casp; 8. Don Miguel Mercader i Cervell√≥, Canonge de Val√®ncia; 9. Don Bartolom√© Cervell√≥, religi√≥s agust√≠; i 10.Don Garcer√°n Mercader i Cervell√≥, Canonge de Val√®ncia.

XXXIV. Don Miguel de Cervelló, cinquè Baró d'Orpesa, per heretament de la seva mare, continuant el cognom de Cervelló, com el mayorazgo d'Orpesa, va deixar de signar-Mercader.

Bibliografia: Nobiliario Valenci√†, Tom I, p√†g. 316 i seg√ľents, d'Onofre Esquerdo.

Moss√®n Jaume Febrer cita¬†en les¬†seves Trovas a Guillermo Cervell√≥, fill tamb√© de Guillem, que posse√Įa les baronies de Montclar i Querol a Catalunya.Segurament descendeix dels comtes de Zafra, i mereix lloc en el consell de guerra, per les seves aguerrides accions; doncs la seva espasa √©s cruel flagell del moro i alarbe; quan l'empunya i embraza l'adarga, els enemics fugen precipitadament d'ell i dels seus. Per les seves bons serveis est√† domiciliat a la vila de Pu√ßol.

A Catalunya va tenir cases solars a Flix de Balaguer (Lleida), els seus amos Antoni Cervelló, Bernat Cervelló, Jono Cervelló, Pere Cervelló, Pere Cervelló del Cant, Gabriel Cervelló Grabilondo i la vídua de Bernat Cervelló; a Corbera, els seus amos Françoy Cervelló, Gabriell Cervelló i Pere Cervelló; a Villalba, el seu amo Gabriell Cervelló; a Riba-roja d'Ebre, el seu amo diumenge Cervelló; en Alilla, el seu amo Joan Cervelló, i en Montblanc (tot a Tarragona), els seus amos Jaume Cervelló i Salvador Cervelló, documentades en la Fogueración catalana de 1553.

A Aragó van tenir cases solars a Alcanyís, els seus amos Pere Dalmau de Cerbellón i Martín de Cerbellón, i en Valdelinares (ambdues a Terol), el seu amo Bertholomeu Cerbellón, documentades a la Fogueración aragonesa de 1495.

A M√ļrcia es va establir una altra l√≠nia dels Cervell√≥, dimanada de la branca de Catalunya.

Berthomeu Cervell√≥ va ser ve√≠ de Benicarl√≥ (Castell√≥) en 1358-1366. Mart√≠ Cervell√≥ i Pere Cervell√≥ van ser ve√Įns de X√†tiva (Val√®ncia) en 1421.

Luis de Cervell√≥ i Alemany de Cervell√≥, natural de Barcelona, ‚Äč‚Äčva ser abat de Sant Cugat del Vall√®s (Barcelona) a 1561-1573. Va ser habilitat pel Bra√ß eclesi√†stic en les Corts del Principat de Catalunya, en 1563. Va morir en 1573. Era fill de Mart√≠ Joan de Cervell√≥ i de Castro Pin√≥s, Doncel de Cervell√≥, Bar√≥ de la Llacuna, Senyor de Mager i de Pontils, i de Catalina Alemany de Cervell√≥ i de Castro Pin√≥s, Baronessa de Querol, de Montagut i de Sant Mart√≠ Sarroca.

Van passar a Cuba, Estats Units, Hondures, El Salvador i Per√ļ.

Van provar la seva neteja de sang per exercir càrrecs davant el Sant Ofici de la Inquisició: Tomàs Cervelló Vendoval, canonge, per a Oficial, a les Canàries, en 1626; Bernat Cervelló Aguilar Meseguer i Montalvo, natural d'Alberic (València), per a Familiar, a València , en 1717, i Maria Llacer i Sanchís, natural d'Alberic; José Cervelló Romea Baldillo i Canet, natural d'Alberic, Ciutadà, per a Familiar, a València, en 1734, i Pedro Juan Cervelló Llacer Aguilar i Sánchiz, natural d'Alberic per a Familiar, a València, en 1726.

R. Cervelló va ser Comendador de l'Espluga de Francolí, de l'Ordre de Sant Joan al Gran Priorat de Catalunya, en 1316.

Francisco Luxorio de Cerbellón i Barbarán Castelví i Zapata, natural de Càller (Sardenya), va ser Cavaller de l'Ordre d'Alcántara, en la qual va ingressar en 1635. Era fill de Joan de Cerbellón i d'Isabel de Barbarán.

Joan de Cervell√≥, Ciutad√† de Barcelona, ‚Äč‚Äčva obtenir el privilegi de Cavaller concedit per Don Carlos I, a M√†ntua, el 19 abril 1530.

Joan Cervelló, natural de València, va provar la seva noblesa per a ingressar com Caballero en l'Ordre de Calatrava a 1543.

Pere de Cervelló i Maza, natural de València, Senyor de la vila d'Orpesa, Comendador de Dos Barris i de Paracuellos, va provar la seva noblesa per a ingressar com Cavaller en l'Ordre de Santiago en 1553.

 

 

armes


Les de Guillermo Cervelló: En camp d'or, un cérvol passant, d 'atzur.

Aquestes armes consten en el sepulcre d'Hug de Cervell√≥, a la Catedral de Tarragona, immediat a la Capella de Santa B√†rbara, i en el segell de l'esmentat Abat Luis de Cervell√≥ i Alemany de Cervell√≥, natural de Barcelona, ‚Äč‚Äčde 1566. Tamb√© consten a la llaura her√†ldica de la sepultura d'Hugo de Cervell√≥ i de Vilaragut, Bar√≥ de Querol i de Montagut, mort en 1335 a l'Esgl√©sia del Convent de Sant Francesc de Vilafranca del Pened√®s (Barcelona), de la sepultura de Alamanda de Cervell√≥ i de Cervera , mort en 1285 al Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i de les sepultures d'Isabel i Beatriz de Cervell√≥ i de Sant Pa, morta en 1410 i 1413, respectivament, filles del Bar√≥ de la Llacuna, al Reial Monestir de Pedralbes. Aquestes armes feia servir Joan de Cervell√≥, Ciutad√† de Barcelona, ‚Äč‚Äčque va obtenir el privilegi de Cavaller concedit per Don Carlos I, a M√†ntua, el 19 d'abril de 1530, i Miguel Cervell√≥ Centellas Vilaregut i Castro, de Montagut, Cavaller de l'h√†bit de Sant Joan al Gran Priorat de Catalunya, en la qual va ingressar en 1534.

Aquestes armes porten els originaris de Catalunya i les seves l√≠nies establertes a M√ļrcia i radicats a Val√®ncia, segons Vicente de Cadenas, aix√≠ com els Comte del Cervell√≥n.


Segons Pedro Vitals alguns Cervelló van pintar el cérvol de sabre: En camp d'or, un cérvol, de sabre.


Per concessió de Carles V, les primitives armes van afegir una corona d'or, i queda: En camp d'or, un cérvol, d'atzur, coronat d'or.


Segons Juliol de Atienza i Vicente de Cadenes alguns Cervelló van pintar el cérvol de de gules: En camp d'or, un cérvol passant, de gules.


Altres ostenten: En camp d'atzur, un cérvol passant, d'or.


Altres: Escut partit: 1¬ļ, en camp d'or, un c√©rvol, d'atzur; 2n, en camp de plata, cinc corbs, de sabre, posats en sautor.


Altres van portar: En camp de gules, dues cérvols d'or (altres cárdenos).

Segons les notes sobre blasons aragonesos del segle XVI, preses dels brodats en teles o gravats en l'orfebreria del temple metropolità del Salvador (La Seu), de Saragossa, d'acord amb l'inventari de 1521.


Els de M√ļrcia, originaris de Catalunya, van usar: Escut partit: 1¬ļ, en camp d'argent, un c√©rvol d'atzur, i 2n, en camp de plata, cinc c√©rvols de sabre, posades en sautor.


Els Cervelló de diverses poblacions aragoneses des del segle XV, porten: En camp de gules, dues cérvols del seu color.


Els Cervelló de València, segons Suárez Noguera, porten: En camp d'or, un cérvol passant, al natural i sobremuntat d'un àguila bicèfala, coronada de sable.


Els Cervelló, segons Vicente de Cadenas, porten: En camp de sinople, sobre ones d'azur i plata, un castell, d'or.


Els Cervelló, segons Vicente de Cadenas, porten: En camp d'atzur, un lleó rampant, d'or, coronat del mateix; bordura cosida d'atzur, amb cinc escudets d'or, carregats cadascun d'una banda, de gules.

Els Cervelló, originaris de Catalunya i radicats a Girona, segons Vicente de Cadenas, fan servir: En camp d'argent, una torre coberta, d'atzur, emmerletada i maçonada de sabre.

En l'expedient del Cavaller de l'hàbit de Sant Joan al Gran Priorat de Catalunya Bernardo Ortaffa Madrigal Terré i Cervelló, originari de la casa solar de Cervelló de Mallorca, any 1566, consten: En camp d'or, una cérvola passant d'atzur.

Altres de Catalunya: En camp de gules, un cérvol d'atzur.

En l'expedient del Gu√†rdia Marina Diumenge de Guisla i Salazar, natural de Las Palmas (Can√†ries), any 1749, consten les seg√ľents armes per als Cerbell√≥n: "En camp d'or, un c√©rvol del seu color, i en el mateix camp d'or , quatre barres vermelles ".

Pere Alemany de Cervelló, any 1364, usava: Un cap llorejada a la dreta




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.