Família d'origen Alemany. La seva antiguitat, llustre i noblesa, la publiquen les històries, i els escriptors antics i moderns amb la veneració que pondera el Pare Juan de la Senguella, Fra Joan de la És, Fra Joan Vives, Esteban Corbera, Fra Gabriel Téllez, Jerónimo Zurita, Diago , Escolano i altres; assignant el seu tronc al Comte Kerhart de Astolberg, Príncep d'Alemanya dels que diuen lliures sense subjecció, i, la veu comuna, potentats, amb la suprema potestat de govern i monedatge que avui gaudeixen els seus descendents. Hi ha memòries que va viure des de l'any 690 fins 720. Aquest es casà amb Clotilde de Baviera, del matrimoni en va ser fill, entre d'altres: Altmand, primogènit, en la successió va continuar la Casa d'Astolberg, sense faltar la línia masculina. observant l'escut d'armes dels seus progenitors, que són en camp d'or amb un cérvol blau, les mateixes que sempre han fet servir els descendents del segon fill, branca dels antics senyors de Saxonia.

II. Kerhart Rachmont de Astolberg, fill segon de Kerhart de Astolberg i Clotilde de Baviera, Comtes de Astolberg; mogut pel zel catòlic, va ser un dels nou capitans que van seguir el valor de Ottoger Katalo, Governador de l'Aquitània, per Carlos Martel, l'any 728, per la santa empresa de recuperar dels àrabs que van perdre els gots, entrant per els Pirineus a Espanya per aquella part que avui es diu Vall d'Aran i Pedres Blanques i per les terres de Pallars Urgell, on van obrar les meravelles proeses que refereixen les mes comuns històries, poc encarides d'alguns escriptors a qui guiava la ploma amb enveja mes que amb ignorància, contra l'corrent de tants historiadors com refereix Corbera, que asseguren l'entrada de Ottoger Katalo amb els seus nou capitans. Un d'ells va ser el referit Kerhart Rechmont, a qui aquests, per no poder pronunciar aquests noms, el van nomenar Guerau Ramon de Cervol o Cervelló, del qual refereixen morir l'any 766, havent tingut ja per dona a Claramunda de Foix, filla del que llavors governava la vall de Foix i part del bearnès, per Carlos Martel.

III. Alamán Cervelló de Astolberg, a qui van anomenar l'Alemany del Cèrvol, pel que portava pintat en el seu pavès. va heretar dels seus pares el que posseïen. Va procurar avançar-se al valor, i amb els exèrcits dels Reis de França. Prosseguint la guerra contra els moros, es va fer Senyor d'alguns llocs en el Caspir, Sardenya i muntanyes d'Urgell. Es va casar amb Arçenda, filla del Senyor de Sorp, Alós i dels llocs veïns del' port de Pedres Blanques. Va morir pels anys 897, deixant entre altres fills al seu primogènit.

IV. Guerau Alamán de Cervelló, Senyor de Sorp, Alós i altres castells i llocs, continuant les guerres del seu temps va rendir el castell de Beldeim, que li va mudar el nom en el de Cervelló, fent-li solar de la seva família, a qui l'Emperador Carlemany li va donar el títol de Baró per haver servit en els llocs de Barcelona i de Tortosa que va posar Ludovico Pío, li van anomenar Príncep Cervellón. Va casar amb una noble senyora el nom i cognom no s'ha pogut saber.Va deixar per primogènit a:

V. Ramón Alemany Cervelló, segon Baró de Cervelló, va continuar el títol de Príncep; trobant-se en contínues guerres contra els àrabs, de les quals va sortir sempre amb victòria. I encara que per les tradicions de Ayzón, Barcelona i gran part de l'estat dels Cervellones i Moncadas van perillar, es va oposar don Ramón (amb la gent que va poder recollir davant d'una impensada invasió) als moros, obligant-los a buscar la retirada abans que vinguessin el exèrcit de França. Ignórase el nom i llinatge de la seva dona; només se sap va morir l'any 849.

VI. Guerau Ramon de Cervelló, va tenir el nom del seu avi, sent tercer Baró de Cevellón i Senyor dels castells de Sorp i Alós, a més de les viles i llocs que a costa de la seva sang va afegir al seu estat, com ho declara un privilegi de Carles II, el Calb, rei de França, fent-li mercè d'ells l'any 849. Va morir en el de 872, havent estat casat amb la infanta de Ribagorça, donya Theuda, filla de Bernat i Theuda, Comtes de Ribagorça.

VII. Ramon de Cervelló, quart Baró de Cervelló, hereu dels seus pares i majors en els estats i en el valor. En el seu temps ocupats els Reis de França en les guerres domèstiques i d'Alemanya, van cedir el dret que tenien adquirit a Catalunya a favor de Guifré el Pilós, amb títol de Comte de Barcelona, ​​absolent als naturals de Catalunya el jurament d'homenatge, amb que Ramon de Cervelló va poder assistir i fonamentar la corona del Principat a les temples del nou comte, no només en la seva persona i hisenda, sinó també amb un exèrcit amb el qual es va fer temut als moros, augmentant el seu estat amb la Baronia de Valldespinora i altres llocs. La seva mort es computa pels anys de 921. Va deixar a la seva dona, Adalauda de Cruïlles, dos fills que van ser: 1. El senyor Guerau de Cervelló, que va succeir; i 2. Don Ramón Alamán de Cervelló, a qui va deixar heretat a la Baronia de Valldespinora i els seus annexos. Els seus fills descendents la van posseir llargues edats, i un d'ells continuarà la genealogia dels Cervellones, pel casament que va fer amb donya Elfa Alemany.

VIII. Guerau de Cervelló, quart del nom i cinquè Baró de Cervelló. Tres vegades hi ha memòria que va casar; de la primera i l'última dona no se sap nom ni cognom; de la segona només es troba es deia Brunicenda. Va morir l'any 957.

IX. Guillem Ramon Alamán de Cervelló, sisè Baró de Cervelló, va ser un dels mes esforçats cavallers del seu temps i el més expert capità que en temps del Comte de Barcelona, ​​don Borrell, en dues ocasions, que van ser l'any 986 i 993, va poder defensar la seva costa i dels seus vassalls els llocs convinguts del seu antic solar de la invasió dels àrabs, sense experimentar els infortunis que va patir dues vegades Barcelona i la seva comarca del rigor mahomético. Va morir l'any 998, deixant de la seva dona Lincelina un sol fill.

X. Guillem Alemany de Cervelló, va ser el setè Baró de Cervelló. Va estar en totes les guerres del seu temps, així en les referències dels anys 986 i 993, sent de poc edat, com l'any 1003, assistint al Comte de Barcelona, ​​don Ramon Borrell, per resistir l'entrada dels moros a Catalunya, la multitud era sense nombre, cobrint com llagostes els camps de Catalunya i fent els danys que ells acostumen a fer i encara més grans, ja que aquestes talen les messes i arruïnen els arbres mes frondosos; però els bàrbars no perdonen camps, castells, viles i llocs ni cosa vivent, fent la guerra a foc i sang, fins a vista de les armes catòliques, de la resistència van experimentar el càstig i la seva ruïna, i poc després, en venjança del dany que els sarraïns van fer al Principat, va executar el Comte don Ramon Borrell altre tant en els camps d'Andalusia amb un poderós exèrcit, l'any 1001, acabdillant Guillem Alamán de Cervelló la cavalleria, amb la qual va arribar a trepitjar les portes de la ciutat de Còrdova, cort dels reis moros. Ple de trofeus va morir l'any 1019, deixant de la seva dona donya Sibilia Folch de Cardona, entre d'altres fills a:

XI. Don Guillem Ramon de Cervelló, vuitè Baró de Cervelló, va ser sorpresa i terror dels àrabs en la joventut i després columna que va sustentar la Corona a les reals temples del Comte Ramon Berenguer I, el qual agraït li va donar la Baronia del castell i lloc de la Llacuna, el castell de Portils i els seus llogarets, amb facultat de fundar mayorazgo. Ple de trofeus i anys, va morir el de 1065, havent casat amb la infanta Constança, filla de Bernardo Quiebrafierro i de donya Tota, comtes de Besalú, branca il·lustre de la Casa dels Comtes de Barcelona.

XII. Grau o Guerau Alamán Cervelló, novè Baró de Cervelló i segon de la Llacuna, va ser Cabalero de valor i experiència en la disciplina militar i política, acudint a totes les ocasions de pau i guerra que es van oferir en temps del Comte Barcelona, ​​Ramon Berenguer II , el qual li va donar títol i renom de Còndor, que és síncope de Senyor o Condeseñor, perquè eren absoluts i sobirans dels Barons de les nou baronies assignades als descendents dels nou herois que van donar principi a la recuperació de Catalunya i exceptos de tota jurisdicció i vassallatge als comtes de Barcelona i més lliures que els Vescomtes.La seva mort es computa l'any 1075, deixant hereu al seu fill Gerardo Alemany de Cervelló, i de la seva dona, donya Julia, que va ser filla de Geribert, senyor de Montjuïc, i de la Infanta Hermengarda, filla del senyor Borrell i de Idegarda, comtes de Barcelona.

XIII. Gerardo Alemany de Cervelló, desè Baró de Cervelló i tercer de la Llacuna i Còndor, va seguir els passos del seu pare i avis; així, amb la seva pròpia persona en les guerres com amb voluntaris donatius dels Comtes de Barcelona, ​​dels qui va adquirir els castells i viles de magüer i Santa Perpètua de Panadés pel dot de la seva primera dona la infanta Sança, filla del Comte de Barcelonay de la seva segona dona donya Almoadis, en qui va tenir dos fills: 1r, que va heretar; 2n, Ramon Cervelló, que de la seva dona Elizeta va procrear a donya Petronila Cervelló de Pinós, primera dona del seu oncle. Va morir l'any 1099.

XIV. Guillem de Cervelló Còndor, onceno Baró de Cervelló, i quart de la Llacuna, hallóse en temps del Comte don Ramon Berenguer III en la guerra que va fer per restituir al Comte d'Urgell Armengol de Castella. Va morir a les mans dels àrabs, en una emboscada, l'any 1113. Va casar dues vegades; la primera amb Peronella Cervelló, la seva neboda, filla de Ramon Cervelló, els seus germà, en qui va tenir per fill a do ... Cervelló, que va ser hereu de les Baronies de Cervelló i la Llacuna. La segona dona va ser donya Elfa Alemany (filla única i hereva de Pere Alemany, Baró d'Alemany i de Guila, filla de Udalard, vescomte de Barcelona), el fill i hereu va ser Pere Berenguer, que prossegueix la línia fins que es torni a continuar en els descendents del mayorazgo.

XV. Pere Berenguer Cervelló i Alemany va heretar del seu avi Pere d'Alemany, una de les nou baronies exceptas de tot vassallatge. Va morir a l'any 1140. El seu casament va ser amb donya Maria de Moncda, filla del senyor Guillem Ramon Dapifer, Gran Senescal de Catalunya, senyor de la ciutat de Vic i baró de nya Baronia de Montcada i de la seva dona donya Inés. Van ser fills de Pere Berenguer: 1. Do ... Alemany de Cervelló, que va morir abans que el seu pare; 2. Donya Elfa Cervelló i Alemany, que prosseguirà la línia d'aquesta generació; i 3. Do ... Alemany de Cervelló, que no va tenir fills.

XVI. Donya Elfa Alemany i Cervellón continuarà la línia d'aquesta casa, per haver mort els seus germans sense fills. Va morir l'any 1139, un abans que el seu pare, havent casat amb don Joan Guillem de Cervelló, fill segon de Pere Alemany de Cervelló i de Lugarda, la seva dona, Barons de Valldespinora, nét de Ramon de Cervelló, fill segon de Ramon de Cervelló i de Adalauda, ​​la seva dona, cambres Barons de Cervelló. El referit do Guillem de Cervelló, marit de donya Elfa, després de vidu, va passar a la conquesta de Mallorca amb Ramon Berenguer, Comte de Barcelona. El va succeir el seu fill Guillem de Cervelló.

XVII. Don Guillem de Cervelló i Alamán va ser el que va heretar de la seva mare les Baronies de Ferran, Viciana i Guimerà, i del seu avi la Casa i estat d'Alemany, Cavaller de valor i molt destre en les armes. Va ser casat amb donya Oria Pallás i Cabadans, filla de Arnaldo, Baró i Senyor de Cabadans i els seus llogarets i de donya Oria de Pallars, Comtessa propietària de Pallars, de la sang reial de França, del matrimoni van ser fills: 1. El senyor Guerau Alamán de Cervelló, primogènit, i 2. El senyor Hugo de Cervelló, Arquebisbe de Tarragona.

XVIII. Guerao Alamán de Cervelón, per mort del seu pare va ser Baró de Ferran i d'Alemany i per haver mort el seu oncle do ... de Cervelló, catorzè Baró de Cervelló i sisè de la Llacuna, sense fills, va heretar tots els castells, viles i llocs d'aquell estat que es va dur do ... de Cervelló com fill gran del senyor Guillem de Cervelló i de donya Elfa Alemany, Barons oncenos de Cervelló i quart de la Llacuna. amb aquesta herència va ser -Grao un dels més grans i més poderosos ricohombres de la seva edat a Catalunya. El Convent de Santes Creus, de monjos bernats, reconeix pel seu fundador a aquest do Guerao de Cervelló. Va casar amb donya Berenguela, el cognom del va posar en oblit la injúria dels temps. D'aquest matrimoni van ser fills: 1. El senyor Guillem, primogènit, que va heretar els castells i llocs de la Baronia de Cervelló, la Baronia de la Llacuna, la Baronia de la Roqueta, de Miralles, de Granda, de Ferran, i els llocs de la seva jurisdicció amb els honors i feus que posseïa a Llobregat i el Vallès; 2. Don Ramón Alamán de Cervelló va tenir del seu pare la Baronia de Montagud i Santa Perpètua, amb els llocs de Querol, Pinyana, Pontils, Aguillón i Talavera; i 3. Don Guerao Alamán de Cervelló va morir abans que el seu pare, al seu fill don Guerao Alemany, va deixar els castells i llocs de Montfalcó, Copons, la Tallada, Guimerà i la Baronia de Viciana.

XIX. Don Guillem de Cervelló i Alemany, quinzè Senyor Baró de Cervelló i vuitè de la Llacuna, va ser un dels ricohombres que van acompanyar al Rei don Pedro II d'Aragó a l'entrada que va fer l'any 1220 pel Regne de València i les seves fronteres. Va tenir de la seva dona, donya Elvira Pérez d'Urrea, filla de don Pedro Ximénez d'Urrea, Senyor d'Urrea, i de Fona María Fernández, filla de Fernán Núñez de Azgra i de donya Teresa de Cabrera, senyors d'Albarracín, els fills següents: 1. El senyor Grau de Cervelló, successor de la Casa; 2. Don Guillem de Cervelló; i 3. Don Gerardo de Cervelló.

XX. Don Guerao Cervellón va ser, en vida del seu pare, novè Baró de la Llacuna per haver-la cedit quan va casar do donya Leonor de Cabrera, filla del senyor Ponce de Cabrera i de donya Miracle d'Urgell, vescomte de Cabrera, deixant entre altres fills a: Guillem Cervelló, que va succeir a la Casa; 2. El senyor Hugo de Cervelló, que va ser heretat pel seu pare a la Baronia de la Llacuna; i 3. Don Gerardo Cervellón.

XXI. Don Guillem Guerao de Cervelló, setzè Baró de Cervelló. Asitió a la guerra de Mallorca i després a la conquesta de València, i allí el seu consell va ser tan important com la seva espasa, sent un dels confirmadors dels capítols del lliurament que va fer Zaén, rei moro, al Rei En Jaume, rendint la ciutat. Va ser casat tres vegades: la primera amb donya Blanca de Leet, filla de Pedro Martínez de Leet, ricohombre de Navarra, i de la seva dona donya Alodis de Almoravid. La segona vegada va casar amb donya Raimunda de Montcada, filla de don Ramon de Montcada i de la seva dona donya Margarita, Senyors de Fraga i Tortosa. El nom i cognom de la tercera dona s'ignora. Els fills van ser molts, però només hi ha memòria dels que segueixen: 1. El senyor Guerau de Cervelló, que va succeir la Casa; 2. Donya Guillema de Cervelló, dona que va ser de don Dalmao de Rocaberti, Vescomte de Rocaberti, de qui descendeixen els Senyors d'aquesta Casa, Comtes de Peralada; 3. Don Alamán de Cervelló, que va servir als Reis don Pedro i don Alfonso; 4. Joan de Cervelló, fill natural de Guillem Guerao de Cervelló, nascut a Mallorca i criat a la guerra de València, a qui va deixar el seu pare bona part d'hisenda adquirida en la conquesta perquè visqués amb el lluïment causa; però la va vendre tota comprant una altra a Catalunya, on els seus descendents van ser Senyors de Damaguer. Un fill segon d'aquesta casa, per ocasió d'uns bàndols, es va haver de passar al Regne de València i assentar en la vila de Benicarló.

XXII. Don Guerao de Cervelló, dissetè Baró de Cervelló, va heretar del seu pare l'estat i l'obligació de la sang i del valor. Va morir l'any 1286, deixant de la seva dona i cosina donya Alemanda Rocaberti, filla de don Dalmao Rocaberti i donya Guillerma de Cervelló, els següents fills: 1. El senyor Guero de Cervelló, que va heretar la casa; 2. Don Guillem de Cervelló, que amb el seu oncle va anar a Roma acompanyant al Reuy Jaume II l'any 1298, després va acompanyar al mateix Rei a la conquesta d'Almeria, el seu fill don Alamán de Cervelló, va heretar la hisenda adquirida a Sardenya; 3. Berenguer Arnau de Cervelló; i 4. En Ramon Berenguer de Cervelló.

XXIII. Don Guerao de Cervelló, divuitè i últim Baró de Cervelló. Abans d'heretar servir en les guerres de Catalunya. Després va passar a Sardenya amb l'Infant don Alfonso amb el títol de Baró d'Arbós, estat que va tenir en recompensa, encara que no igual al de Cervelló, que voluntàriament va cedir a la Corona real, l'any 1297, per saber desitjava el Rei Jaume II unir-li i incorporar al seu patrimoni i Corona.

XXIV. Donya Blanca de Cervelló, Baronessa d'Arbós, Molins de Rei i els seus llogarets. Va casar amb don Grau Alamán de Cervelló, el ​​seu cosí. Va deixar per hereu al senyor Ramon de Cervelló, nét seu, fill de Hugueto de Cervelló, el ​​seu primogènit.

XXV. Don Hugueto de Cervelló, encara que no va posseir els estats dels seus pares, per morir abans que ells, és el que continua la genealogia. Van ser els seus fills i de donya Leonor d'Aragó de Cardona, filla de don Ramon de Cardona, Baró de Torà, Senyor de Lloret i otos llocs, i de donya Beatriz d'Aragó, filla del Rei don Pedro IV: 1. Don Ramón Alamán de Cervellón; 2. El senyor Grau Alamán de Cervelló va ser valerós cavaller, servint al Rei don Pedro en la guerra amb el Rei de Castella al Regne de València; 3. Don Guillem Ramon de Cervelló, va ser acompanyant al Rei don Pere a la guerra de la Unió en el Regne de València. Va tenir per fill al senyor Guillem Ramon Alamán de Cervelló, Cabalero de l'Hàbit de Calatrava i Comendador de la vila d'Alcanyís.

XXVI. Don Ramón Alamán de Cervelló, tercer Baró d'Arbós i catorzè baró de la Llacuna. Va ser casat amb donya Elisen de Queralt, filla de don Pedro de Queralt i donya Alamanda de Rocaberti, Barons de Santa Coloma, que entre altres fills van tenir al senyor Berenguer de Cervelló, que va heretar la Casa.

XXVII. En Ramon Berenguer Arnau de Cervelló, setzè Baró de la Llacuna i cinquè d'Arbós. Va ser un dels esforçats cavallers del seu temps, en qui va fiar el Rei Joan I d'Aragó la guarda i custòdia de les fronteres del Rosselló i Cerdanya. Va casar dues vegades: La primera amb donya Teresa de Boxados. La segona amb donya Beatriz de Rajadel, filla de don Manuel Rajadel i de donya Constanza de Fenollet d'de Xèrica, Barons de Rajadel. Van ser els seus fills: 1. El senyor Guerao Alamán de Cervelló, que va morir són deixar fills; 2. Don Arano Guillem de Cervelló que va succeir a la Casa; 3. Donya Margarita Joan de Cervelló, dona que va ser del senyor Gilabert de Cruïlles; i 4. Don Martín Joan de Cervelló, que va casar amb donya Antonia de Alagón.

XXVIII. Don Arnao Guillem de Cervelló, va ser per mort del seu germà Guerao Alamán de Cervelló, sense fills, l'hereu i divuitè Baró de la Llacuna i sisè d'Arbós. La seva mort va ser el 1498, havent casat amb donya Elieta de Pinós i Castro. Van ser els seus fills: 1. El senyor Berenguer Arnau de Cervelló que va heretar la Casa; i don Joan de Cervelló.

XXIX. Don Berenguer Arnau de Cervelló, hereu de la Casa, dinovè Baró de Llacuna i setè de l'Arbós, va adquirir fama i opinió de gran soldat a costa de la seva mateixa sang vessada en servei del Rei don Ferran el Catòlic, al Regne de Nàpols, de les gestes va ser testimoni el Gran Capità. La seva mort es computa l'any 1501. Va casar amb Donya Juana de Castro i Mendoza, la seva cosina, filla de don Felip de Castro i Pinós i de donya Leonor de Mendoza i Manuel. Els seus fills van ser: 1. Do ... de Cervelló i Castro, que va morir sense successió; i 2. Don Berenguer Arnaldo, que va heretar al seu germà.

XXX. Don Berenguer Arnau de Cervelló va ser vigesimoprimer Baró de la Llacuna i novè del Arbós. Estava servint a Nàpols quan va heretar, i va venir a Espanya per prendre estat, casant amb donya Estefania de Centelles, filla de don Francisco Gilabert de Centelles i de donya Beatriz de Urrea, primers Comtes d'Oliva. Va morir lluitant a Llombardia, l'any 1522. Va deixar per fills a: 1. El senyor Berenguer Arnao, que va heretar dels seus pares els estats i Baronies de Castro i la Llacuna, que va casar amb-la Leonor de Boxados; 2. Do ... de Cervelló; i 3. Don Joan de Cervelló, que prossegueix la Casa dels Cervellones de València i Barons d'Orpesa.

XXXI. Don Joan de Cervelló i Centelles. Va ser l'Hàbit de Calatrava i Comendador de Villarrubia, Senyor de l'estat i vila de Casse a Llombardia i primer Baró de Orpesa. La seva mort va ser l'any 1551. Va ser casat amb donya Isabel March o Marc. Van tenir per fill a don Pedro de Cervelló.

XXXII. Don Pedro de Cervelló va ser segon Baró d'Orpesa, Cavaller de l'Hàbit de Santiago, Comendador de Dos Barris i Paracuellos i Gentilhombre del Rei don Felip II, a qui, i al seu pare l'Emperador Carles V, va servir per espai de quaranta anys. Va ser Cuadralvo i Governador, en dues ocasions, de les galeres d'Espanya. Va casar amb Donya Francisca Llensol de Romaní i Borja, filla de don Luis Llensol i de donya Ángela Llensol i Borja, Barons de Gilet.Va morir l'any 1586. Els fills van ser: 1. Don Joan de Cervelló, tercer Baró d'Orpesa, que va morir sense fills; i 2. Donya Laura de Cervelló, que va heretar.

XXXIII. Donya Laura de Cervelló, quarta Baronessa d'Orpesa i el seu estat en successió al seu germà don Joan, i senyora de les Baronies de Bunyol, Setaigües, Yátova, Macastre, Alboraig i Mirabonell, pel seu marit don Gaspar Mercader, setè Baró de Bunyol , les seves viles i llogarets. Van ser els seus fills: 1. Gaspar Mercader, vuitè baró de Bunyol; 2. Do ... Mercader; 3. Donya Victòria Mercader i Cervellón; 4. Don Miguel de Cervelló, que va heretar de la seva mare; 5.Don Pere Cervellón; 6 Don Garcerán Cervelló i Mercader, Cavaller de l'Hàbit de de Nostra Senyora de Montesa i Sant Jordi d'Alfama; 7. El senyor Jeroni Mercader Cervelló i Casp; 8. Don Miguel Mercader i Cervelló, Canonge de València; 9. Don Bartolomé Cervelló, religiós agustí; i 10.Don Garcerán Mercader i Cervelló, Canonge de València.

XXXIV. Don Miguel de Cervelló, cinquè Baró d'Orpesa, per heretament de la seva mare, continuant el cognom de Cervelló, com el mayorazgo d'Orpesa, va deixar de signar-Mercader.

Bibliografia: Nobiliario Valencià, Tom I, pàg. 316 i següents, d'Onofre Esquerdo.

Mossèn Jaume Febrer cita en les seves Trovas a Guillermo Cervelló, fill també de Guillem, que posseïa les baronies de Montclar i Querol a Catalunya.Segurament descendeix dels comtes de Zafra, i mereix lloc en el consell de guerra, per les seves aguerrides accions; doncs la seva espasa és cruel flagell del moro i alarbe; quan l'empunya i embraza l'adarga, els enemics fugen precipitadament d'ell i dels seus. Per les seves bons serveis està domiciliat a la vila de Puçol.

A Catalunya va tenir cases solars a Flix de Balaguer (Lleida), els seus amos Antoni Cervelló, Bernat Cervelló, Jono Cervelló, Pere Cervelló, Pere Cervelló del Cant, Gabriel Cervelló Grabilondo i la vídua de Bernat Cervelló; a Corbera, els seus amos Françoy Cervelló, Gabriell Cervelló i Pere Cervelló; a Villalba, el seu amo Gabriell Cervelló; a Riba-roja d'Ebre, el seu amo diumenge Cervelló; en Alilla, el seu amo Joan Cervelló, i en Montblanc (tot a Tarragona), els seus amos Jaume Cervelló i Salvador Cervelló, documentades en la Fogueración catalana de 1553.

A Aragó van tenir cases solars a Alcanyís, els seus amos Pere Dalmau de Cerbellón i Martín de Cerbellón, i en Valdelinares (ambdues a Terol), el seu amo Bertholomeu Cerbellón, documentades a la Fogueración aragonesa de 1495.

A Múrcia es va establir una altra línia dels Cervelló, dimanada de la branca de Catalunya.

Berthomeu Cervelló va ser veí de Benicarló (Castelló) en 1358-1366. Martí Cervelló i Pere Cervelló van ser veïns de Xàtiva (València) en 1421.

Luis de Cervelló i Alemany de Cervelló, natural de Barcelona, ​​va ser abat de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) a 1561-1573. Va ser habilitat pel Braç eclesiàstic en les Corts del Principat de Catalunya, en 1563. Va morir en 1573. Era fill de Martí Joan de Cervelló i de Castro Pinós, Doncel de Cervelló, Baró de la Llacuna, Senyor de Mager i de Pontils, i de Catalina Alemany de Cervelló i de Castro Pinós, Baronessa de Querol, de Montagut i de Sant Martí Sarroca.

Van passar a Cuba, Estats Units, Hondures, El Salvador i Perú.

Van provar la seva neteja de sang per exercir càrrecs davant el Sant Ofici de la Inquisició: Tomàs Cervelló Vendoval, canonge, per a Oficial, a les Canàries, en 1626; Bernat Cervelló Aguilar Meseguer i Montalvo, natural d'Alberic (València), per a Familiar, a València , en 1717, i Maria Llacer i Sanchís, natural d'Alberic; José Cervelló Romea Baldillo i Canet, natural d'Alberic, Ciutadà, per a Familiar, a València, en 1734, i Pedro Juan Cervelló Llacer Aguilar i Sánchiz, natural d'Alberic per a Familiar, a València, en 1726.

R. Cervelló va ser Comendador de l'Espluga de Francolí, de l'Ordre de Sant Joan al Gran Priorat de Catalunya, en 1316.

Francisco Luxorio de Cerbellón i Barbarán Castelví i Zapata, natural de Càller (Sardenya), va ser Cavaller de l'Ordre d'Alcántara, en la qual va ingressar en 1635. Era fill de Joan de Cerbellón i d'Isabel de Barbarán.

Joan de Cervelló, Ciutadà de Barcelona, ​​va obtenir el privilegi de Cavaller concedit per Don Carlos I, a Màntua, el 19 abril 1530.

Joan Cervelló, natural de València, va provar la seva noblesa per a ingressar com Caballero en l'Ordre de Calatrava a 1543.

Pere de Cervelló i Maza, natural de València, Senyor de la vila d'Orpesa, Comendador de Dos Barris i de Paracuellos, va provar la seva noblesa per a ingressar com Cavaller en l'Ordre de Santiago en 1553.

 

 

armes