Laigueglia és una localitat i comune italiana de la provÃncia de Savona, regió de Ligúria, amb 1.956 habitants.[1][2][3]
Â
Geografia fÃsica
El promontori de Cap Mele
Laigueglia és un petit poble costaner, igual que molts altres de Ligúria , envoltat per les ciutats de Alassio i Andora i el mar de Ligúria , a l'est.
S'estén al llarg de la costa de la Riviera Ligure di Ponent , a la Badia del Sol, delimitada entre el Cap de Santa Croce i Capo Mele . Per la superfÃcie territorial - 2,72 quilòmetres 2 - és l'entitat municipal més petita de la provÃncia de Savona.
Història
Laigueglia a una foto de la meitat del Novecento
Segons alguns supòsits històrics l'origen del terme Laigueglia derivaria del nom Aquilia, aquest darrer derivat de l'ensenya de les legions de l'Imperi Romà -l'à guila- que creuaven aquest tram de la Ligúria occidental al llarg de la via Iulia Augusta.[4] En canvi, els primers testimonis escrits sobre el territori Laigueglia són del segle XII[4] quan, després haver format part del Comtat d'Albenga, el feu va signar el 1191[4] un jurament de lleialtat a la República de Gènova, pel que, la gestió administrativa, econòmica i jurÃdica de la localitat va quedar sota la potestat Gènova.
El territori de Laigueglia, poblat principalment per pescadors,[4] va patir una forta immigració d'habitants catalans, entre els segles XII i XIII, [4] que s'hi van establir amb les seves famÃlies, contribuint a la ja existent recol·lecció local del corall al llarg de tot el promontori de Capo Mele.[4] Al llarg del segle XV i el següent, la població costanera va conèixer una creixent activitat lligada a la navegació i al comerç i per tant sovint era presa d'atacs de pirates, com en efecte va succeir en molts llocs de la costa de Ligúria..[4]
Entre els desembarcaments més atroços hi ha els duts a terme per l'Almirall turc Dragut i per Khayr Al Din, anomenat Barba-rossa.[4] Aquest últim almirall al servei de l'emperador Solimà [4], va atacar l'indefens poble de Laigueglia en el curs del 1543[4] sotmetent el poble a un furiós canoneig des del mar; fins que els vaixells genovesos van poder arribar i van perseguir la flota turca, mentre que els habitants ja havien fugit refugiant-se als turons a l'interior del paÃs. el desembarcament a terra va ser en canvi més afortunat per a Dragut, el 1546[4], que va saquejar el poble prenent un bon nombre d'ostatges entre la població desarmada: només la intervenció del capità Giulio Berno d'Alassio va poder portar l'episodi piratesc, a un epilog menys trà gic.[4]
Evolució demogrà fica
| Grà fica d'evolució de Laigueglia entre 1861 i 2001 |
|
|
|
| Font ISTAT - elaboració grà fica de Wikipedia |
Â
Agermanaments
Galeria d'imatges
-
L'esglèsia de San Matteo
-
-
-
Vegeu també
Referències
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: