23-10-2013  (3810 lectures)

Lucena, traductor de Francesc Vicent - 500 anys de misteri

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a València a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher, l'incunabulum, avui perdut, de Francesc Vicent Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100 (L'obra més antiga dels escacs moderns citada per gran quantitat d'autors coetanis Francesc Vicent fou professor d'escacs de Lucrècia Borgia, i marxà amb ella a Itàlia a la cort dels Este, quan ella es va casar, pel que penso que l'obra "sobre els escacs" impresa impresa en

[+]
0 Comentaris    

23-10-2013  (4175 lectures)    

Joch partit

El debat i el joch partit El di√†leg independent entre dos trobadors es va donar des dels inicis de la poesia trobadoresca, per√≤ a la vegada sorgia, dintre d'aquest mateix estil, una nova forma de composici√≥ on dos o m√©s trobadors componien una mateixa pe√ßa de forma conjunta sobre un tema espec√≠fic sobre el qual acabarien debatent. Cadascun dels trobadors es posicionava a favor o en contra en la q√ľesti√≥ plantejada per tal d'argumentar la seva opini√≥ i dotar-la de dramatisme. De

[+]
0 Comentaris    

20-09-2013  (7990 lectures)    

ADSL Technology Explained


[+]
0 Comentaris    

15-09-2010  (3057 lectures)    

Ferràn cortès extremeny?

Mai, abans del Descobriment i Conquesta d'Am√®rica, es va saber de grans iniciatives militars o comercials del poble extremeny. No obstant, un genov√®s i un grapat d'andalusos descobreixen terres inc√≤gnites, i en pocs anys, una fada revolucion√†ria toca amb la seva vareta a aquests gentilhomes arru√Įnats -el Ferran Cort√©s oficial o el Pizarro analfabet, pastor de porcs als 25 anys- i amb els seus dots de comandament, la seva t√†ctica militar innata, la seva ast√ļcia natural, la seva

[+]
0 Comentaris    

15-09-2010  (2606 lectures)    

Ferràn Cortès a Barcelona

Despr√©s de la conquesta de M√®xic, Cort√®s va tornar ‚Äėa Espanya‚Äô, a finals del 1528, per negociar amb el rei Carles I l‚Äôorganitzaci√≥ pol√≠tica dels nous territoris acabats d‚Äôincorporar a la Corona. La trobada s‚Äôhauria produ√Įt entre juny i juliol d‚Äôaquell any. El cronista d‚Äô√ćndies Fray Prudencio de Sandoval (1), home pertanyent a la cort reial, Francisco L√≥pez de G√≥mara (2), secretari i confessor de Ferran Cort√®s, Bernal D√≠az del Castillo (3), soldat destacat de la

[+]
0 Comentaris    

03-09-2013  (3798 lectures)    

Un any 2000 històric - calendari

La meva hip√≤tesi de l'epacta nula: Dionisius Exiguus va escollir la data del naixement de Crist de manera que l'any 1 fora bisextil i, li quadr√©s la lluna per a un c√†lcul f√†cil de l'epacta (nombre de dies transcorreguts des de la lluna plena abans de l'1 de gener), permetent definir el "nombre auri "d'un any determinat com la resta m√©s 1, de dividir l'any cristi√† per 19 (no podia ser zero, aquest n√ļmero estava proscrit el 525 dC), i amb aquest.. poder calcular l'Epacta de l'any. (Una

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (10586 lectures)    

Joan Coromines - Onomasticon Cataloniae

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, √©s un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogr√†fics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini ling√ľ√≠stic

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (10992 lectures)    

Ind√ļstria de la seda valenciana

La ind√ļstria sedera de Val√®ncia ha estat des del segle XIV al XVIII la m√©s puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majorit√†riament jueus, i m√©s tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de D√©u de la Miseric√≤rdia, sota l'advocaci√≥ de la qual est√† la capella de la Llotja de la Seda constru√Įda entre 1484 i 1486. No √©s debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixan√ßa d'aquesta

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (11739 lectures)    

Massacre de la Glacière

La massacre de La Glaci√®re que va tenir lloc durant el 16 i el 17 d'octubre de 1791 al 'Tour de la Glaci√®re' del Palais des Papes al Aviny√≥, unit recentment a Fran√ßa, va ser un exemple a√Įllat i primerenc de viol√®ncia en la fase d‚Äôobertura de la Revoluci√≥ Francesa; les massacres s√≥n interpretades pels historiadors francesos no com a presagiaci√≥ de les massacres de setembre de 1792 i el [regnat del terror]] sin√≥ com un darrer episodi en la lluita entre partidaris i defensors de la

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (84672 lectures)    

Llotja de la Seda - València

La ind√ļstria sedera de Val√®ncia ha estat des del segle XIV al XVIII la m√©s puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majorit√†riament jueus, i m√©s tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de D√©u de la Miseric√≤rdia, sota l'advocaci√≥ de la qual est√† la capella de la Llotja de la Seda constru√Įda entre 1484 i 1486. No √©s debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixan√ßa d'aquesta

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (10527 lectures)    

Onomasticon - Berenguer - Corominas

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, √©s un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogr√†fics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini ling√ľ√≠stic

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (12053 lectures)    

La Semeuse - Marianne l'Occitanne

L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12. El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12. La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La

[+]
0 Comentaris    

09-01-2013  (1502 lectures)    

Gaspar de Corte-Real - Els navegants perduts


[+]
0 Comentaris    

09-01-2013  (811 lectures)    

Miguel de Corte-Real - Els navegants perduts


[+]
0 Comentaris    

09-01-2013  (915 lectures)    

Jo√£o Vaz de Corte-Real - Els navegants perduts


[+]
0 Comentaris    

09-01-2013  (824 lectures)    

Familia Corte-Real - Els navegants perduts


[+]
0 Comentaris    

12-07-2012  (2832 lectures)    

El mapamundi de Leonardo i Amèrica


[+]
0 Comentaris    

12-07-2012  (1696 lectures)    

DESCOBERTA CATALANA D'AM√ąRICA


[+]
0 Comentaris    

21-06-2012  (4351 lectures)    

Bernat II de Cabrera

De l‚Äôestirp dels Cabrera, Bernat II de Cabrera (Calataiud, 1298 ‚Äď Saragossa, 1364), va ser un noble catal√† , Almirall de la Reial flota catalana. Va ser Vescomte de Cabrera (1328-1343, 1349-1350) i Bas (1335,

[+]
0 Comentaris    

15-02-2012  (1038 lectures)    

Anècdotes seleccionades de la wiki

An√®cdotes per tem√†tica: Arts Visuals ¬∑ Andorra ¬∑ Astronomia ¬∑ Biologia ¬∑ Biotecnologia ¬∑ Catal√† ¬∑ Catalunya ¬∑ Cinema ¬∑ Inform√†tica¬∑ Economia ¬∑ F√≠sica ¬∑ Futbol ¬∑ Hist√≤ria militar de Catalunya ¬∑ Inform√†tica ¬∑ Ling√ľ√≠stica ¬∑ Lleida ¬∑ Matem√†tiques ¬∑ M√®xic ¬∑ Mitologia ¬∑ Occit√†nia ¬∑ Paleontologia ¬∑ Polin√®sia ¬∑ Qu√≠mica ¬∑ Terra Mitjana ¬∑

[+]
0 Comentaris    

01-01-2012  (1945 lectures)    

Mapa de Piri Reis

El mapa de Piri Reis √©s un mapa del m√≥n compilat el 1513 per l'almirall i cart√≤graf otom√† Piri Reis (turc: [piňźňą…ĺiňź …ĺeis]). Aproximadament un ter√ß del mapa sobreviu; Mostra les costes occidentals d'Europa i el nord d'√Äfrica i la costa del Brasil amb una precisi√≥ raonable. Es representen diverses illes atl√†ntiques, incloent-hi les A√ßores i les Illes Can√†ries,aix√≠ com la m√≠tica illa d'Antillia i possiblement del Jap√≥. La import√†ncia hist√≤rica del mapa rau en la seva

[+]
0 Comentaris    

10-12-2011  (4456 lectures)    

Escacs d'amor - Francesc Vicent

La Descoberta Catalana d’Amèrica.
25 i 26 de novembre del 2011.
Arenys de Munt. Sala


[+]
0 Comentaris    

14-09-2011  (2558 lectures)    

EL EUROS S√ďN CATALANS

La proppassada Diada, en acabar l'Acte en homenatge al comandant Moragues, en Ramon Carner, president del Cercle Catal√† de Negocis (CCN), qui surt a la fotografia, em va mostrar el seg√ľent. Els bitllets de 20 ‚ā¨ duen les quatre barres. Posant-los a contrallum, s'hi pot distingir clarament un escut amb el nostre s√≠mbol

[+]
0 Comentaris    

14-09-2011  (2341 lectures)    

Batalla de Halmyros o del riu Cefis - Gran companya catalana


[+]
0 Comentaris    

...
37
...