La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la

...]Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal

El Castello Borgia, Rocca di Nepi, també anomenada Rocca dei Borgia , és una fortalesa situada als afores de la ciutat històrica de Nepi,a la província de Viterbo. Tant la ciutat de Castello Borgia (des prés dels Farners) com Civita Castellana eren catalanes... Als Borja tot i ser originaris de Jaca, a Roma se'ls considerava catalans "NO D'ARAGONIA" si ells haguessin volgut podien haver ressuscitat l'origen del nom d'Aragó venint de TARRAGONIA, sinó ho van fer és pq "Els Borja volien

...) haziendose una raya o lina derecha de polo a polo donde se acabaren las dichas doscientas e cincuenta leguas queden e finquen para el dicho Sennor Rey de Portugal e de los algarbes, etc e para sus subçesores e reynos para siempre jamás e que todas las yslas e tierra firme que has ta los dichos veinte días deste mes de junio en que estamos sean falladas e descubiertaspor los nauios de los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e por sus gentes (...) queden e finquen

...]Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal

Es guarden registres que els romans tenien campanes a les cases per avisar les hores i feien sonar una campana per avisar a la gent en moments determinats, com per exemple per avisar que havia arribat l'hora establerta per a l'obertura dels banys al públic. Els actes religiosos n'eren un cas particular encara que prou importants a partir de l'edat mitjana. El manuscrit Ms.225 de Ripoll descriu un "orologgium amb tintinabulla", que servia per cridar els monjos a "maitines". EL rellotge

Carles III va expulsar els jesuites dels seus dominis i va aconseguir que l Papa disolgués l'orde dons bé La universitat jesuita de Georgetown (a 80km d'Annapolis) fou fundada mentre l'orde estava suspesa pel

Sant ELM o Erasme de Formia (c. 253 - c. 303), conegut a Catalunya com Sant Elm patró dels navegants catalans abans q nasqués el San Telmo castellà ja que San Telmo només pot venir del català San-T-ELM, un cas típic de tergiversació històrica .Com podien el catalans de Malta dedicar el 1488 el Fort Sant ELM a un suposat sant Dominic QUE ENCARA NO ERA SANT: "El papa Benedicto XIV confirmó su culto como beato el 13 de diciembre de 1741, si bien aún no ha sido canonizado

"The "jeu parti", or "débat", a debate on love between two poets; the alba, or morning song, in which lovers are warned by a night watchman that day approaches and that the jealous husband may at any time surprise them...