ORPÍ (Joan), natural de Piera, de família noble, governador i capità general, conqueridor i poblador de les terres dels Indis de Cumanaga, Potingues, Pyiitus, i altres nacions de la Nova Espanya. Va fundar ali dues ciutats, la nova Barcelona, i la nova Tarragona, i va guanyar les Illes de Sobrevent. La història de tots aquests fets la va referir en un llibre que amb el títol de Memorial ptesentó a en Felip IV i que cita sovint Serra i Postius en la Història de

Una rada és una badia amb l'entrada estreta que permet fondejar-hi una flota. Es tracta d'una àrea tancada amb una obertura al mar, més estreta que una badia o un golf. Si l'obertura al mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seva extensió no pot confondre's amb un estuari. Se les pot considerar ports naturals, atès que, com a tals se les ha utilitzat històricament al poder arrecerar-hi els vaixells de forma fàcil. A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports

El gran Millàs Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929 del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va demanar el 9xx, ja a França, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de Barcelona)" Descriu un astrolabi, com construïr un "domus orologii" i com construïr un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu una frase sàbia: "no sabem si pot tenir rel·lació amb el

Una bella italiana, lectora incansable de literatura lírica, visita París. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar. Ni tímida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hindú de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jeroglífica, eterna, que no

L'origen de la comptabilitat per partida doble data del segle XV a Nàpols, i va sorgir en el tractat "Della mercatura e del mercante perfetto" escrit per Benedikt Kotruljević (Benedetto Cotrugli, natural de Dubrovnik) mentre era conseller d'Alfons el Magnànim. Curiosament el va acabar el 25 d'agost de 1458 un mes després de la mort del rei. Se'n conserva una còpia manuscrita de 1475 a la Biblioteca Nacional de Malta, (Valletta), i entre altres n'hi ha un exemplar publicat en italià

The origins of Christopher Columbus are shrouded in mystery and show characteristics of a political cover-up. What seems extremely clear is that the idea of a humble Genoese wool weaver's son gaining favour with kings and leading an expensive expedition to discover the New World is highly

La nit del 4 al 15 d'octubre de 1582 es coneix sovint com "la nit més llarga de la història" a causa dels esdeveniments significatius que es van desenvolupar durant aquest temps. Aquest període va marcar un moment crucial en la història dels calendaris, ja que el papa Gregori XIII va introduir el calendari gregorià i va provocar una reforma que corregia les imprecisions del calendari julià. Aquesta transició no només va afectar la manera com la gent mesurava el temps, sinó que també

Família de constructors de lents i d’altres instruments científics, que actuà a Catalunya a la segona meitat del s XVI. Destaquen en Pere Roget i els seus fills Joan, Magí i Miquel, que s’establiren a Barcelona, i el seu germà Joan Roget, que s’establí a Girona. Hom ha considerat que llur treball en el camp de la invenció del telescopi s’esdevingué paral·lelament al realitzat als Països Baixos i a Itàlia, la qual cosa ha permès a alguns investigadors de situar Catalunya com

Equal parts brilliant and frustrating, Rolf Willach’s “The Long Route to the Invention of the Telescope” (2008), which reprises his featured sessions at the September 2008 conference in Middelburg, is a book formed of two stunningly different

El telescopi el va inventar un català. Heus aquí la sorprenent hipòtesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La història porta a la important investigació de Simón de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de José María López Piñero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y

En Diego A. ens explica una altre prova de la petjada Catalana a l’Argentina: EL PITO CATALÁN, la versió argentina del Pam i Pipa, que juntament amb el fet de que posen l'article davant dels noms de persona: "El Hugo..la Nilde.. el Manuel" i l'altre costum dels argentins de dir "grande en lloc de mayor": "Ja sós bastante GRANDE para haser esas tonterías" ens deixen oberta una via d'investigació fins esbrinar perqué Buenos Aires porta el nom de la Verge de Bonaire catalana