Sota les cartes de cartró (amb la rosa dels vents) hi havia uns ferrets que eren d'un (més o menys) bon acer... magnetitzable mitjançant un imant natural que tots els pilots guardaven amb extrma cura... mireu si era secret a la seva tècnica que no trovareu cap passatge d'en Colom , o de qualsevol dels altres pilots navegants, que en parli.. n'he tret una descripció de la tècnica emprada al

‎La ‎‎bateria de Bagdad‎‎ o bateria ‎‎persa la formen un conjunt de tres artefactes que es van trobar junts: una olla de ceràmica, un tub de coure i una vareta de ferro. Va ser descobert en ‎‎l'actual‎‎ ‎‎Ràbu de Khujut,‎‎Iraq, prop de la metròpoli de ‎‎Ctesifont,‎‎la capital del ‎‎Part‎‎ (150 aC - 223 dC) i ‎‎l'era‎‎ ‎‎sassànida‎‎ (224-650 dC) Iran, i es creu que data de qualsevol d'aquests períodes. ‎ ‎El seu origen i

Els joves no coneixen els fets sobre el Concierto de Aranjuez..jo llavors tenia pocs anys.. al 1967 quan Richard Anthony va llençar amb gran èxit la cançó Aranjuez, mon amour -sense esmentar el seu autor- (vegeu wordcat i la BNP on no indiquen el nom de Rodrigo), podem certificar aquest fet els que varem comprar la 1ª edició fora d'Espanya del disc (45rpm). És trist dir-ho però a les hores, el gran públic no coneixia ni el Concierto de Aranjuez ni el Maestro Rodrigo (només els

Els joves no coneixen els fets sobre el Concierto de Aranjuez..jo llavors tenia pocs anys.. al 1967 quan Richard Anthony va llençar amb gran èxit la cançó Aranjuez, mon amour -sense esmentar el seu autor- (vegeu wordcat i la BNP on no indiquen el nom de Rodrigo), podem certificar aquest fet els que varem comprar la 1ª edició fora d'Espanya del disc (45rpm). És trist dir-ho però a les hores, el gran públic no coneixia ni el Concierto de Aranjuez ni el Maestro Rodrigo (només els

Com que de tant en tant m’agrada remenar llibres que tinc a casa, un dia em va venir al cap un, que mirava de joveneta i que narrava els viatges fets pels primers i mítics exploradors, d’una manera absolutament científica però amena i planera. Així m’endinsava en els viatges dels antics egipcis, els periples nàutics del grecs, les incursions dels Vikings a Groenlàndia, l’anada de Marco Polo a la Xina, el llegendari “Preste Juan”, etc. El llibre es diu La Aventura de los

Va ser especialment famós per la seva participació en el despoblament de l'illa de Pasqua. El progressiu movimentabolicionista durant el segle XIX, va fer que alguns negrers es dirigissin cap a les illes de la Polinèsia. Després de l'abolició de l'esclavatge a Xile, el port d'El Callao, al Perú, es va convertir en la principal base

Ens han robat Sta.Eulàlia.. en aquest cas per doble compte..diuen que Santa Eulàlia és de Mèrida!.. com "los conquistadores", que nosaltres l'hem copiat d'ells i a sobre diuen que el document Sequència de Santa Eulàlia -escrit en proto-occità-.. està en escrit en francès antic!.. -com en el cas dels juraments d'Estrasburg... però si només cal llegir-lo!. Ha calgut fer un altre article corregint els despropòsits que s'arriben a dir sobre el document més antic conservat sobre

A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'Ăşs com a port, de la platja de

ORPÍ (Joan), natural de Piera, de família noble, governador i capità general, conqueridor i poblador de les terres dels Indis de Cumanaga, Potingues, Pyiitus, i altres nacions de la Nova Espanya. Va fundar ali dues ciutats, la nova Barcelona, i la nova Tarragona, i va guanyar les Illes de Sobrevent. La història de tots aquests fets la va referir en un llibre que amb el títol de Memorial ptesentó a en Felip IV i que cita sovint Serra i Postius en la Història de

Una rada és una badia amb l'entrada estreta que permet fondejar-hi una flota. Es tracta d'una àrea tancada amb una obertura al mar, més estreta que una badia o un golf. Si l'obertura al mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seva extensió no pot confondre's amb un estuari. Se les pot considerar ports naturals, atès que, com a tals se les ha utilitzat històricament al poder arrecerar-hi els vaixells de forma fàcil. A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports

El gran Millàs Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929 del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va demanar el 9xx, ja a França, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de Barcelona)" Descriu un astrolabi, com construïr un "domus orologii" i com construïr un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu una frase sàbia: "no sabem si pot tenir rel·lació amb el

Una bella italiana, lectora incansable de literatura lĂ­rica, visita ParĂ­s. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar. Ni tĂ­mida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hindĂş de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jeroglĂ­fica, eterna, que no