MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
09-06-2014 (10144 lectures) | Categoria: Catalunya |
|
||
La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers més valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebé no va quedar ningú, però almenys varen tallar la gran fúria dels moros, que no van poder avançar ni una passa més enllà de la gran carena. Tots els guerrers que vingueren de fora van caure en la brega, excepte un dels més braus i valents, que, greument ferit i més mort que viu, restà perdut en una de les afraus més aspres i alteroses del Ripollès, al cim de la muntanya de Montgrony. Es deia Otger Catalon. Visqué molt de temps en una tenda sense més companyia que un gos que el guaria llepant-li les nafres. S'alimentava de fruites del bosc i de la llet que li portaven les cérvoles, les cabres i les ovelles que pasturaven soles per aquell muntanyam. Cada dia esmolava les armes amb l'esperança de tornar-les a tenyir amb sang sarraïna. Després de fer vida solità ria sense veure persona nada, i quan es sentà prou refet de cos i d'à nima després de la gran desfeta, decidà cridar la gent de la terra que havia sobreviscut a la gran desfeta per tal d'emprendre la reconquesta de la terra del poder musulmà . I un bell matà de maig sonà el corn amb tanta força que es va sentir ben bé de pertot arreu, i fins dels racons més allunyats i amagats van glatir cors desitjosos de lluitar fins a aconseguir treure els moros. El gos, que era més lleuger que el vent, enardit pel so del corn del seu amo, es llençà terres enllà i arribà fins a les terres de les gents més notables i prestigioses, i empès per la fe i l'entusiasme que li havia comunicat el seu amo els donà entenent que calia armar-se, reunir la seva gent i disposar-se a la brega. Tothom respongué a la crida. De nou indrets diferents feren cap altres cavallers seguits d'un estol de guerrers coratjosos, assedegats de venjança; eren els senyors de Cervelló, d'Erill, de Pinós, de Ribelles, de Montcada, d'Alemany, de Mataplana, d'Anglesola, i de Cervera, que, aplegats sota el comandament d'Otger, es van conjurar a lluitar fins a la mort per treure els à rabs de la terra. Davant de la imatge de la Mare de Déu de Montgrony van estendre llurs espases i van jurar fidelitat a la seva voluntat i a la seva paraula. Cada un seguit de la gran mainada de la seva gent va emprendre un camà diferent i posà a contribució tot el seu esforç per assolir el seu propòsit; tots ho van aconseguir. Otger s'encaminà cap a la marina i morà lluitant contra els moros de Roses. Fou l'únic que va morir en la lluita. Catalunya es veié neta de moros, però hagué de plorar la pèrdua del gran cabdill de la Reconquesta. En agraïment al gos, que amb el seu esforç tant va contribuir a la victòria, el cabdill Otger, mentre durava la lluita, adoptà com a escut la figura del gà nguil corrent amb un collar daurat com a guardó del seu mèrit. Després de mort el gran capità , els nou cavallers que van seguir-lo es van titular barons, i cada un s'ensenyorà de les terres que havia netejat de moros, i per honrar el cabdill van adoptar per a llurs armes el distintiu del gos, que havia pres l'heroi distingint-se entre ells pel color del fons i del sÃmbol. I també el van adoptar com a escut de la terra, de manera que la primera ensenya de Catalunya fou un gà nguil amb un collar daurat i en actitud de córrer fins que el comte Jofre el Pilós li donà les quatre barres de la seva pròpia sang. |
||
Joan Amades (1890-1959) La conjura, l'anomenat Pare de la Pà tria, va conjurar els Nou Cavallers a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer, fins que l'alliberessin del poder de la "mitja lluna" sarraïna, que els havia imposat una cultura diferent de la seva fe originà ria. Els nou cavallers ajuntaren les seves espases i van jurar davant l'altar de la Mare de Déu negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony (a prop de Ripoll, alhora relacionat amb un altre mite català , el de Guifré d'Arrià , el Pilós ) que complirien amb lleialtat el seu compromÃs. Bases històriques de la llegendaEs creu que la llegenda va ser creada i propagada per suposats descendents dels Nou Barons per tal de prestigiar les seves nissagues, ja que els cavallers porten el nom d'importants famÃlies nobles de l'edat mitjana.
CinemaL'any 2017 es va estrenar la pel·lÃcula Pà tria que narra la història d'Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama. |
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: