09-06-2014  (7896 lectures) Categoria: Catalunya

ELS NOU BARONS DE LA FAMA


La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers m√©s valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gaireb√© no va quedar ning√ļ, per√≤ almenys varen tallar la gran f√ļria dels moros, que no van poder avan√ßar ni una passa m√©s enll√† de la gran carena.

Tots els guerrers que vingueren de fora van caure en la brega, excepte un dels m√©s braus i valents, que, greument ferit i m√©s mort que viu, rest√† perdut en una de les afraus m√©s aspres i alteroses del Ripoll√®s, al cim de la muntanya de Montgrony. Es deia Otger Catalon. Visqu√© molt de temps en una tenda sense m√©s companyia que un gos que el guaria llepant-li les nafres. S'alimentava de fruites del bosc i de la llet que li portaven les c√©rvoles, les cabres i les ovelles que pasturaven soles per aquell muntanyam. Cada dia esmolava les armes amb l'esperan√ßa de tornar-les a tenyir amb sang sarra√Įna. Despr√©s de fer vida solit√†ria sense veure persona nada, i quan es sent√≠ prou refet de cos i d'√†nima despr√©s de la gran desfeta, decid√≠ cridar la gent de la terra que havia sobreviscut a la gran desfeta per tal d'emprendre la reconquesta de la terra del poder musulm√†. I un bell mat√≠ de maig son√† el corn amb tanta for√ßa que es va sentir ben b√© de pertot arreu, i fins dels racons m√©s allunyats i amagats van glatir cors desitjosos de lluitar fins a aconseguir treure els moros. El gos, que era m√©s lleuger que el vent, enardit pel so del corn del seu amo, es llen√ß√† terres enll√† i arrib√† fins a les terres de les gents m√©s notables i prestigioses, i emp√®s per la fe i l'entusiasme que li havia comunicat el seu amo els don√† entenent que calia armar-se, reunir la seva gent i disposar-se a la brega.

Tothom respongu√© a la crida. De nou indrets diferents feren cap altres cavallers seguits d'un estol de guerrers coratjosos, assedegats de venjan√ßa; eren els senyors de Cervell√≥, d'Erill, de Pin√≥s, de Ribelles, de Montcada, d'Alemany, de Mataplana, d'Anglesola, i de Cervera, que, aplegats sota el comandament d'Otger, es van conjurar a lluitar fins a la mort per treure els √†rabs de la terra. Davant de la imatge de la Mare de D√©u de Montgrony van estendre llurs espases i van jurar fidelitat a la seva voluntat i a la seva paraula. Cada un seguit de la gran mainada de la seva gent va emprendre un cam√≠ diferent i pos√† a contribuci√≥ tot el seu esfor√ß per assolir el seu prop√≤sit; tots ho van aconseguir. Otger s'encamin√† cap a la marina i mor√≠ lluitant contra els moros de Roses. Fou l'√ļnic que va morir en la lluita. Catalunya es vei√© neta de moros, per√≤ hagu√© de plorar la p√®rdua del gran cabdill de la Reconquesta.

En agra√Įment al gos, que amb el seu esfor√ß tant va contribuir a la vict√≤ria, el cabdill Otger, mentre durava la lluita, adopt√† com a escut la figura del g√†nguil corrent amb un collar daurat com a guard√≥ del seu m√®rit. Despr√©s de mort el gran capit√†, els nou cavallers que van seguir-lo es van titular barons, i cada un s'ensenyor√≠ de les terres que havia netejat de moros, i per honrar el cabdill van adoptar per a llurs armes el distintiu del gos, que havia pres l'heroi distingint-se entre ells pel color del fons i del s√≠mbol. I tamb√© el van adoptar com a escut de la terra, de manera que la primera ensenya de Catalunya fou un g√†nguil amb un collar daurat i en actitud de c√≥rrer fins que el comte Jofre el Pil√≥s li don√† les quatre barres de la seva pr√≤pia sang.




Joan Amades (1890-1959)

La conjura

Otger Cataló

, l'anomenat Pare de la P√†tria, va conjurar els Nou Cavallers a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist n√©ixer, fins que l'alliberessin del poder de la "mitja lluna" sarra√Įna, que els havia imposat una cultura diferent de la seva fe origin√†ria.

Els nou cavallers ajuntaren les seves espases i van jurar davant l'altar de la Mare de Déu negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony (a prop de Ripoll, alhora relacionat amb un altre mite català, el de Guifré d'Arrià, el Pilós

) que complirien amb lleialtat el seu compromís.

Bases històriques de la llegenda

Es creu que la llegenda va ser creada i propagada per suposats descendents dels Nou Barons per tal de prestigiar les seves nissagues, ja que els cavallers porten el nom d'importants famílies

nobles de l'edat mitjana.

  • Baronia d'Alamany: no ha existit mai una "Baronia d'Alamany". Els Alamany s√≥n els barons de Cervell√≥ a partir d'Alamany Hug de Cervell√≥ (?-1063).
  • Baronia d'Anglesola: la Baronia d'Anglesola sorg√≠ el 1056, quan Ramon Berenguer ¬ęel Vell¬Ľ de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de T√†rrega als sarra√Įns, que ced√≠ el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d'Anglesola.
  • Baronia de Cervell√≥: el primer bar√≥ de Cervell√≥ conegut va existir quasi tres segles despr√©s de l'√®poca atribu√Įda a Otger Catal√≥, i no es deia Galceran ni Guerau, sin√≥ Odalric. Aquest Odalric √©s descendent del comte Arnau (suposat oncle d'Otger Catal√≥).
  • Baronia de Cervera: Cervera va romandre en poder sarra√≠ fins al 1067. Hug Dalmau (1067-1095) va comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocup√† la pla√ßa. Ramon Berenguer I annexion√† la comarca al comtat d'Osona i constitu√≠ la Baronia de Cervera, que don√† en feu a Hug Dalmau, anomenat des d'aleshores Hug Dalmau de Cervera.
  • Baronia d'Erill: el primer bar√≥ d'Erill que es coneix fou At√≥ d'Erill (?-977). A l'edat moderna passaren a ser comtes.
  • Baronia de Mataplana: el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s'anomen√† Hug de Mataplana, per√≤ va n√†ixer tres segles despr√©s de l'√®poca en qu√® se suposa que visqu√© Otger Catal√≥. El castell de Mataplana est√† documentat des del 1076.
  • Baronia de Montcada: al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l'anomena en la llegenda Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada (un "dapifer", a l'√®poca d'Otger, era un senescal). Segons el mite, √©s un fill d'Otger Catal√≥: Ramist√† (?-768), comte de Llemotges i senescal d'Aquit√†nia, assassinat el 768 per Pip√≠ ¬ęel Breu¬Ľ (714-768), rei dels francs des del 751 fins a la seva mort. Segons els cantars de gesta, acompany√† el 752 el seu pare Otger i el seu fill Arnau en les campanyes contra els sarra√Įns a Septim√†nia, i mor√≠ en el setge de Narbona, per√≤ no en batalla, sin√≥ v√≠ctima d'unes febres (segurament √©s una confusi√≥ amb les circumst√†ncies de la mort del seu pare). La realitat √©s que de 767 fins a 768 entr√† en guerra contra Pip√≠, rei dels francs, per√≤ fou ven√ßut, capturat i decapitat. El seu fill primog√®nit fou Arnau, (?-813) comte d'Emp√ļries del 795 fins a la seva mort, primer bar√≥ de Rocabert√≠ i primer bar√≥ de Montcada.
  • Baronia de Pin√≥s: el primer Pin√≥s fou Mir Riculf de Pin√≥s (?-1068). El seu fill Galceran de Pin√≥s (1068-1117) trasllad√† la seu al castell de Bag√†

Cinema

L'any 2017 es va estrenar la pel·lícula

Pàtria que narra la història d'Otger Cataló

i els Nou Barons de la Fama.






versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.