El betzoar és una acumulació d'alguna substància no digerible, capaç de formar masses de volum variable, que es pot trobar en els intestins o estómacs dels animals[1], o altres llocs.[2][3] Hi ha molts tipus de betzoar, tant orgànics com inorgànics. La paraula betzoar ve del persa pâdzahr , que significa "contraverí" o "Antídot", ja que en l'Antiguitat es creia que el betzoar podia guarir i anul·lar els efectes de tots els verins. Encara que no actua contra tots els verins com es

Known mostly for their waste removing functions in our bodies, kidneys are bean shaped organs. They look like two sprouting beans attached opposite each other and separated by venacava, the aorta, and other gastrointestinal

Palimpsest El Còdex Ephraemi Rescriptus, un manuscrit grec de la Bíblia del segle 5, és un palimpsest. En els estudis textuals, un palimpsest (/ˈ p ælɪmp s ɛst /) és una pàgina manuscrita, ja sigui d'un pergamí o d'un llibre, de la qual el text ha estat raspat o rentat en preparació per a la seva reutilització, en forma d'un altre document. [1] El pergamí estava fet de pell de xai, vedell o i era car i no estava fàcilment disponible, de manera que, en interès econòmic, una

Família de constructors de lents i d’altres instruments científics, que actuà a Catalunya a la segona meitat del s XVI. Destaquen en Pere Roget i els seus fills Joan, Magí i Miquel, que s’establiren a Barcelona, i el seu germà Joan Roget, que s’establí a Girona. Hom ha considerat que llur treball en el camp de la invenció del telescopi s’esdevingué paral·lelament al realitzat als Països Baixos i a Itàlia, la qual cosa ha permès a alguns investigadors de situar Catalunya com

Equal parts brilliant and frustrating, Rolf Willach’s “The Long Route to the Invention of the Telescope” (2008), which reprises his featured sessions at the September 2008 conference in Middelburg, is a book formed of two stunningly different

El telescopi el va inventar un català. Heus aquí la sorprenent hipòtesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La història porta a la important investigació de Simón de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de José María López Piñero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y

En Diego A. ens explica una altre prova de la petjada Catalana a l’Argentina: EL PITO CATALÁN, la versió argentina del Pam i Pipa, que juntament amb el fet de que posen l'article davant dels noms de persona: "El Hugo..la Nilde.. el Manuel" i l'altre costum dels argentins de dir "grande en lloc de mayor": "Ja sós bastante GRANDE para haser esas tonterías" ens deixen oberta una via d'investigació fins esbrinar perqué Buenos Aires porta el nom de la Verge de Bonaire catalana

Es tracta d'una sèrie de tapissos representant la conquesta de Tunis el 1535 per l'emperador Carles V, els originals, perduts, eren d'origen flamenc, teixits el 1546 per Francisco i Cornelio Van der Gotte, del taller de Willem Pannemaker per encàrrec de la regent Maria d'Hongria, germana de l'emperador. La intenció de la sèrie era mostrar a l'emperador Carles V com l'heroi militar de la cristiandat enfront del amenaçador imperi turc. La col·lecció va estar exposada a Londres el 1554, amb

Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició"), és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.[1] Concretament, és un metaplasme que consisteix en el canvi de lloc dels sons dins de la paraula, atrets o repel·lits uns pels altres. Poden ser dos els sons que intercanvien el seu lloc, i llavors se sol parlar de metàtesi recíproca (carabela <>