A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de

ORPÍ (Joan), natural de Piera, de família noble, governador i capità general, conqueridor i poblador de les terres dels Indis de Cumanaga, Potingues, Pyiitus, i altres nacions de la Nova Espanya. Va fundar ali dues ciutats, la nova Barcelona, i la nova Tarragona, i va guanyar les Illes de Sobrevent. La història de tots aquests fets la va referir en un llibre que amb el títol de Memorial ptesentó a en Felip IV i que cita sovint Serra i Postius en la Història de

Una rada és una badia amb l'entrada estreta que permet fondejar-hi una flota. Es tracta d'una àrea tancada amb una obertura al mar, més estreta que una badia o un golf. Si l'obertura al mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seva extensió no pot confondre's amb un estuari. Se les pot considerar ports naturals, atès que, com a tals se les ha utilitzat històricament al poder arrecerar-hi els vaixells de forma fàcil. A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports

El gran Millàs Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929 del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va demanar el 9xx, ja a França, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de Barcelona)" Descriu un astrolabi, com construïr un "domus orologii" i com construïr un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu una frase sàbia: "no sabem si pot tenir rel·lació amb el

Una bella italiana, lectora incansable de literatura lírica, visita París. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar. Ni tímida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hindú de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jeroglífica, eterna, que no

L'origen de la comptabilitat per partida doble data del segle XV a Nàpols, i va sorgir en el tractat "Della mercatura e del mercante perfetto" escrit per Benedikt Kotruljević (Benedetto Cotrugli, natural de Dubrovnik) mentre era conseller d'Alfons el Magnànim. Curiosament el va acabar el 25 d'agost de 1458 un mes després de la mort del rei. Se'n conserva una còpia manuscrita de 1475 a la Biblioteca Nacional de Malta, (Valletta), i entre altres n'hi ha un exemplar publicat en italià

The origins of Christopher Columbus are shrouded in mystery and show characteristics of a political cover-up. What seems extremely clear is that the idea of a humble Genoese wool weaver's son gaining favour with kings and leading an expensive expedition to discover the New World is highly

La nit del 4 al 15 d'octubre de 1582 es coneix sovint com "la nit més llarga de la història" a causa dels esdeveniments significatius que es van desenvolupar durant aquest temps. Aquest període va marcar un moment crucial en la història dels calendaris, ja que el papa Gregori XIII va introduir el calendari gregorià i va provocar una reforma que corregia les imprecisions del calendari julià. Aquesta transició no només va afectar la manera com la gent mesurava el temps, sinó que també

Weather-related pain—also known as meteorological pain or climate-induced pain—is a phenomenon reported by individuals with conditions such as arthritis, bone injuries, or neuromuscular disorders. These individuals claim to experience increased pain, especially during changes in barometric pressure, humidity, or other weather patterns. Symptoms may intensify with shifts in humidity or the onset of precipitation. Other conditions commonly associated with this phenomenon include

Astrònom. Doctor en Ciències Físiques, treballa des de 1991 com a enginyer sènior a l'Institut d'Astrofísica de les Canàries, a Tenerife. Autor de diversos articles i llibres va publicar la seva segona novel·la el 2007 "El Castillo de las Estrellas". La seva inquietud per saber més coses sobre el verdader inventor del telescopi l'ha portat a contribuir amb Nick Pelling investigant informació addicional en castellà ja que fora d'Espanya es desconeixia, fins ara, qui era el gironí

El telescopio lo inventó un catalán. He aquí la sorprendente hipótesis que pone la revista británica 'History Today'. La historia lleva la firma de Nick Pelling -informático, consultor e historiador en ciernes- y caerá como una losa sobre los fastos que conmemorarán a lo largo del otoño el 400º aniversario del

Four centuries ago, stories issued from the Netherlands describing the invention of a twin-lens device for seeing at a distance – the telescope. Though it began its life as no more than a low-power spyglass, it quickly evolved into a high-magnification precision optical instrument, capable even of viewing Jupiter’s