24-05-2014  (2754 lectures) Categoria: Articles

Setge del Castell de Sant Jordi

Vegeu //www.histo.cat/sabies/agostino-barbarigo

El¬†Setge del Castell de¬†Sant Jordi fou un enfrontament b√®l¬∑lic entre tropes de l'Imperi otom√† i una coalici√≥ de la¬†Rep√ļblica de Ven√®cia, la¬†monarquia hisp√†nica i el¬†Regne de Fran√ßa, del¬†8 de novembre al¬†24 de desembre de¬†1500 amb vict√≤ria dels aliats, a l'illa de¬†Sant Jordi, una de les¬†illes J√≤niques.

Antecedents

La tensa pau existent entre els Estats cristians i l'Imperi otom√† es va trencar el¬†1495, amb la no aclarida mort de¬†Cem, germ√† del sult√†¬†Baiazet II i ostatge del¬†Papa Alexandre VI. A partir d'aquest moment, el sold√† va emprendre una en√®rgica ofensiva contra les possessions venecianes en la¬†Mar J√≤nica i les costes d'Alb√†nia i els¬†Balcans. Despr√©s de prendre diverses places fortes al¬†Pelopon√®s (com¬†Patres,Modona, Pilos i Car√≥n) els turcs van avan√ßar per la ribera del¬†Mar Adri√†tic conquerint¬†Durazzo, Kilia i Akkerman. Despr√©s es van apoderar de¬†Corf√ļ amb la intenci√≥ de bloquejar l'estret d'Otranto i a√Įllar aix√≠ a la Rep√ļblica.

Les successives derrotes van alarmar al Dux de Venècia Agostino Barbarigo, que el 1500 va demanar ajuda al Papa i a Ferran el catòlic. Els va proposar formar una coalició i enviar una expedició per fer front a l'amenaça turca. Aquesta era descrita pels venecians en termes molt preocupants, advertint amb això del perill que podria córrer tota la Cristiandat si no s'actuava amb promptitud. No obstant això, era una cosa exagerada pel que fa a l'occident europeu, i la Serenissima temia més aviat la pèrdua irreparable dels seus importants nuclis comercials de llevant. Barbarigo va suggerir a més a més que l'expedició fos dirigida pel militar espanyol Gonzalo Fernández de Córdoba, que havia cobrat notorietat, amb el sobrenom de Gran Capità, en la recent Primera Guerra d'Itàlia.

Ferran el catòlic va acceptar anar a la crida d'auxili, confirmant a Còrdova com comandament suprem de les forces marítimes i terrestres conjuntes que s'enviarien en missió defensiva i ofensiva a la Mediterrània oriental. Li va atorgar amplis poders militars i de governació a la zona. També s'hi va afegir França, encara que amb una aportació molt escassa. El Papat hi va contribuir pagant un deu per cent de les despeses. Venècia va preparar en total 53 vaixells: 18 galiasses, 25 galeres i 10 naus.

El contingent espanyol, embarcat en 57 naus, va salpar del port de Màlaga el 4 de juny de 1500. Després de vorejar la costa est de la península Ibèrica i fent escala a València, Palma de Mallorca, Càller aSardenya, i va posar rumb cap a Sicília. La travessa va durar més temps del previst, degut a l'absència de vent, i es va esgotar l'aigua, causant la mort de bastants homes i cavalls.

A Itàlia, diversos destacaments espanyols van provocar altercats i motins per falta de paga. Al cap de dos mesos es va imposar finalment la disciplina sobre la tropa, afegint-hi 2.000 homes més de suport per a la protecció de ports i ciutats. Com a part del sistema defensiu de l'estret de Sicília, el comandant militar Fernando de Valdés va partir cap a Yerba per encarregar-se de la seva fortificació.

El 27 de setembre l'esquadra espanyola va partir des de¬†Messina cap al mar J√≤nic. El 2 d'octubre va prendre sense resist√®ncia¬†Corf√ļ, abandonada pels turcs en adonar-se de la seva arribada. A continuaci√≥ va fer el mateix, f√†cilment, amb¬†Santa Maura, i despr√©s va anar cap a¬†Zante, punt de reuni√≥ de les forces de la coalici√≥.

Per culpa del mal temps, per part francesa, només va acudir a Zante una carraca (de les quatre previstes) sota el comandament del vescomte de Rouen, constituint una aportació merament simbòlica. En canvi, la major part dels vaixells de Venècia, van participar en la campanya.

Setge de Sant Jordi

Estava acordat per endavant anar cap a¬†Modona, per√≤ at√®s que ja havia comen√ßat l'hivern amb els temporals, l'almirall veneci√†¬†Benedetto Pesaro, bon coneixedor de la zona, va aconsellar al Gran Capit√† canviar de plans i atacar Sant Jordi, una mica m√©s al nord de la seva actual posici√≥. Aquesta illa (en mans turques des¬†1485) patia menys tempestes, i la seva possessi√≥, juntament amb la de la contigua¬†√ćtaca, permetria als aliats vigilar millor els accessos al¬†Golf de Corint i a l'Adri√†tic.

Un cop a Sant Jordi, el gruix de l'armada cristiana es va endinsar, a principis de novembre, al Golf d'Argostoli, on quedava a recer dels temporals. La resta es va distribuir per l'illa. Al fons de l'esmentada cala hi havia la fortalesa de Sant Jordi, on és acantonada la guarnició otomana de l'illa. Era una Orta (regiment) degenísserss, el nombre oscil·la entre 300 i 700 segons les fonts. Aquest seria doncs l'objectiu primordial.

El Gran Capità va començar per intentar una negociació amb l'enemic per evitar la batalla, ia tal efecte va enviar dos emissaris al castell. El capità de la guarnició, un albanès anomenat Gisdar, tot i coneixent a què comandant i tropes s'enfrontava, va rebutjar qualsevol tipus de rendició pactada i va fer saber al seu rival que resistiria a ultrança l'atac. Va regalar el comandant espanyol un arc i un buirac amb fletxes en dues safates d'or, un gest cavallerós però alhora arrogant.

El terreny circumdant al castell era escarpat i pedregós, i dificultava l'emplaçament de les peces d'artilleria. No obstant això, els atacants van poder situar algunes d'elles després d'un turó davant de la porta. Més enrere es trobaven les botigues dels alts comandaments.

Va comen√ßar les hostilitats l'artilleria hispano-veneciana, obrint foc sobre les muralles amb¬†basiliscs i¬†bombardes, que no obstant aix√≤ no van produir l'efecte desitjat per la inestabilitat del s√≤l sobre el qual es van allotjar. Llavors va entrar en acci√≥¬†Pere Navarro, un home que es faria c√®lebre pel seu √ļs de les mines militars. Aquesta va ser una de les primeres vegades que les va emprar. Va aconseguir, amb el seu √ļs, enderrocar un¬†llen√ß de muralla, obrint pas a l'atac de la infanteria, per√≤ aquesta es va trobar despr√©s enfront d'un segon mur, que els defensors havien aixecat despr√©s de localitzar la posici√≥ de les mines. Malgrat aix√≤ es va seguir intentant, encara que sense √®xit, l'assalt amb escales.

Els veterans gen√≠ssers de Sant Jordi eren bons arquers i van repel¬∑lir diverses ofensives disparant fletxes incendi√†ries i enverinades. Llan√ßant pedres, vessant oli bullent sobre els enemics, i deixant caure un cop darrere l'altre (despr√©s d'hissar-los) uns garfis anomenats¬†llops pels espanyols. A part d'aquesta tena√ß defensa, tamb√© es van aventurar a realitzar incursions nocturnes en camp cristi√†, que van ser neutralitzades pels¬†arcabussers espanyols. Fins i tot van cavar un t√ļnel des del castell fins al campament enemic, amb el que pretenien dipositar barrils de p√≥lvora i fer-los esclatar. Per√≤ van ser descoberts abans de poder executar l'acci√≥.

Després de molts dies de incursions infructuoses dels espanyols, van provar sort els venecians. 2.000 d'ells es van emprar a fons en l'intent, però va ser en va.

La pertina√ß resist√®ncia otomana estava allargant m√©s del previst l'estada a Sant Jordi, i en unes condicions molt desfavorables: inclem√®ncies meteorol√≤giques, humitat marina, insalubritat (particularment perjudicial per ferits i malalts) i escassetat de queviures. Per posar remei a l'√ļltim punt, Gonzalo de C√≤rdova va enviar dos vaixells a¬†Cal√†bria i Sic√≠lia respectivament que van tornar setmanes m√©s tard amb provisions. Mentrestant, el carregament d'avellanes i castanyes d'un mercant naufragat a la rodalia va ajudar a pal¬∑liar la fam de la tropa.

Assalt final

La situació era insostenible a llarg termini, tenint en compte a part, la proximitat de bases otomanes. Per això, cap a mitjans de desembre el Gran Capità va prendre la determinació d'executar un assalt definitiu.

Durant diversos dies es va emprar amb gran intensitat l'artilleria per castigar el més possible les muralles. I de nou Pere Navarro va contribuir-hi amb les seves mines. La nit anterior a l'assalt final no va cessar el bombardeig, al qual s'hi va sumar el foc d'arcabusseria, de manera que els defensors van passar la nit en blanc, en màxima alerta i esperant l'inici d'un assalt nocturn en qualsevol moment.

A l'alba del dia 24 de desembre Còrdova va animar als seus homes amb vehements arengues i al·lusions als recents triomfs espanyols a Nàpols. De seguit, amb ell entre ells, van emprendre la càrrega contra un dels murs que semblaven més febles. Amb ajuda d'escales i protegits amb rodeles van aconseguir arribar a l'adarb. Aleshores va tenir lloc un combat duríssim, en què tots dos bàndols es van batre amb ferocitat, mentre s'acumulaven morts i ferits.

El general espanyol va obrir un segon punt de xoc a una altra posici√≥ del castell distant de l'anterior, per dividir aix√≠ per dos la intensitat i efic√†cia de la for√ßa jen√≠zara. En ambd√≥s llocs la lluita era aferrissada. Llavors C√≤rdova va portar un pont de fusta constru√Įt durant la nit anterior, i el va dirigir a un tercer punt, pel qual van passar sobtadament cap a l'interior del castell diverses capitanies de reserva que van trobar poca oposici√≥, ja que la maniobra va sorprendre als otomans. El mateix general va acompanyar els seus homes en la lluita, que ja a l'interior es va decantar cap al costat cristi√†. El capit√† Gisdar i altres resistents van quedar acorralats en un reducte, per√≤ no es van rendir. Van lluitar amb coratge fins a la mort de l'√ļltim home. Segurament tota la guarnici√≥ otomana va acabar morint en el setge de Sant Jordi, encara que segons algunes fonts hi va haver algun supervivent. Les baixes hispano-venecianes van ser aproximadament un centenar.

Conseq√ľ√®ncies

L'armada espanyola va sortir de Sant Jordi (ja sota control veneci√†) a mitjans de¬†gener de¬†1501. Algunes galeres es van quedar un temps a Corf√ļ i la resta de la flota va anar a Sic√≠lia. All√†, la manca d'aliments i pagues va causar una vegada m√©s malestar entre els soldats, que van tornar a crear grans problemes d'indisciplina, aldarulls i greus abusos contra els civils.

Tot i que sota la perspectiva estratègica global de la Mediterrània la victòria cristiana en Sant Jordi no és de les més importants, va tenir en el seu moment assenyalat repercussions per als principals participants. Va representar un precedent al trencar la imbatibilitat de l'Imperi Otomà, que des de 1495 semblava imparable en el seu avanç per l'est d'Europa. Es va perdre així en part la por d'Europa al Gran Turc. Es va complir l'objectiu d'allunyar l'amenaça que planava sobre Itàlia i els enclavaments espanyols. Venècia va recuperar Sant Jordi (que mantindria fins a 1797) i va poder guanyar un temps indispensable per recuperar energies per a la seva pugna particular amb els otomans.

Gonzalo Fern√°ndez de C√≥rdoba va veure augmentada la seva fama com a militar i va rebre m√ļltiples felicitacions i agra√Įments, en especial de la Rep√ļblica de Ven√®cia, que el va premiar amb el t√≠tol de¬†gentilhome, un sou vitalici i nombrosos i valuosos regals.

El Setge de¬†Sant Jordi¬†guarda certes similituds t√†ctiques amb el setge d'Ostia, tamb√© dirigit pel Gran Capit√†, quatre anys abans, durant la¬†Primera Guerra d'It√†lia. L'esquema b√†sic consistia en exercir pressi√≥ sobre l'enemic tancat en tres punts: en el primer per provocar el desconcert, en el segon com estratagema per enganyar, i en el tercer per llan√ßar l'assalt definitiu per sorpresa. En qualsevol cas, la decisi√≥ final que va prendre a l'illa de Sant Jordi va ser una mostra de la capacitat que posse√Įa Gonzalo de C√≤rdova per idear solucions que li donessin la vict√≤ria en situacions aparentment estancades.

Vegeu també

 

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.