22-05-2014  (3170 lectures) Categoria: Pseudohistoria

Pero Nin

Portada de El Victorial, manuscrit BNE Ms. 17648 f.1r

Pere Nin (¬Ņ?, 1378 - Cigales, Valladolid, 1453), comte de Buelna , va ser un destacat militar, mar√≠ i corsari catal√† a el servei del rei Enric III el Doliente ' '. Tamb√© √©s conegut per ser el protagonista de El Victorial o la Cr√≤nica de Per√≤ Nin (h. 1436), biografia escrita per l'oficial sota el seu comandament Gutierre D√≠ez de Games i important obra de la literatura hisp√†nica medieval en el seu g√®nere.

 

Contingut

Infància

Pere Nin va néixer a principis de 1378, potser en Valladolid o en les seves rodalies. Era fill de Joan Nen i Inés Lasso (o Lasa). La família, de noble llinatge encara que vinguda a menys en aquell temps, havia servit temps enrere a la Corona.

El 4 d 'octubre de 1379 naixia a Burgos el futur Enrique III, i com era costum se li va proporcionar una nodrissa (que havia de ser d'estirp senyorial) per als tres anys seg√ľents. La triada va ser In√©s Lasso i per aix√≤ els pares d'Nen van rebre una generosa retribuci√≥ [1], que inclo√Įa la concessi√≥ de la senyoria de Cigales. A m√©s van gaudir del privilegi que el seu fill es cri√©s i eduqu√©s amb el Infant, i aix√≠ tots dos van passar junts deu anys com a companys de jocs i pupils de el mateix aig: Ruy L√≥pez D√°valos, en aquell temps Condestable de Castella.

Primeres armes

A l'poc de ser coronat (2 agost de 1393) el jove Enric III va haver de sufocar revoltes nobili√†ries en contra seu. En diverses d'aquestes accions b√®l¬∑liques fer les seves primeres armes Pere Nin. En la primera d'elles (c√®rcol de Gij√≥n, setembre de 1394), quan tenia nom√©s quinze anys, va avan√ßar a l'avantguarda d'una incursi√≥ als voltants del castell de l'[[Alonso Enr√≠quez | comte de Nore√Īa] ]. Es va assenyalar aix√≠ mateix en posteriors enfrontaments contra les hosts d'altres nobles castellans rebels i en la guerra contra Joan I de Portugal, en la qual va formar part de 1396 a [ [1399]] de les tropes a l'comandament del seu antic mentor el condestable L√≥pez D√°valos.

Cap a 1399 Pere Nin va contreure matrimoni amb donya Constanza de Guevara, dama de l'alta noblesa castellana i germana de l'esposa de l condestable. La parella va tenir un fill anomenat Pere, que va viure fins als vint anys, però es va truncar per la mort d'ella als quatre o cinc anys de el casament.

Entorn de 1401 va entrar a el servei de Nen Gutierre D√≠ez de Games, qui comptava amb una edat similar a la seva, i que l'acompanyaria en les seves posteriors empreses i seria el seu bi√≤graf. D√≠ez parla dels m√ļltiples coneixements i habilitats militars que posse√Įa el seu senyor. Explica que era molt destre en el maneig de diverses armes, especialment l'espasa i la ballesta. En aix√≤ √ļltim va haver de instruir el seu avi Per√≤ Fern√°ndez Nen, ballester de Pere el Cruel. Assenyala tamb√© el seu gran domini de la cavalleria.

Mediterrani

Per aquells anys Castella gaudia d'un auge dels seus intercanvis comercials. No obstant això aquests eren amenaçats per un creixent cors. I en el Mediterrani occidental era especialment preocupant el que exercien sobre ella els cristians. I d'entre aquests, els propis corsaris castellans, que actuaven en connivència amb la Corona Catalana, el Papat de Avinyó, i el que era pitjor, amb certs nobles castellans. Per això Enric III va encomanar secretament la tasca de tallar aquest problema a un home de la seva màxima confiança. Aquest era Pere Nin, la labor havia de ser la d'una mena de "policia naval" entre cristians. Tanmateix, la seva missió va acabar derivant en cors cristià contra musulmans.

Nen no posse√Įa cap experi√®ncia naval fins llavors, per√≤ tindria a la seva disposici√≥ a dos veterans marins: el sevill√† Juan B√© i el genov√®s Nicoloso Bonel. En Sevilla es van armar 2 galera s i una nau de vela auxiliar, a les quals es va dotar d'una qualificada tripulaci√≥ de mariners i ballesters. A el front de la nau anava Per√≤ S√°nchez de Laredo dirigint al seu propis homes, i a el comandament de les galeres Pere Nin com a capit√†, acompanyat pel seu cos√≠ germ√† Fernando Nen i fins a trenta homes d'armes.

L'expedició va salpar a principis de maig de 1404, va recórrer riu avall el Guadalquivir, i al sortir a l' Atlàntic es va dirigir a l'estret de Gibraltar. Després ho va creuar i es va dividir en dos: la nau va navegar al seu aire i les galeres van avançar paral·lelament a la costa peninsular.

Quan aquestes es trobaven aproximadament a dues milles de Màlaga es va aixecar una espessa boira. Al dissipar-es van trobar enfront de la ciutat. Pertanyia al Regne de Granada, que en aquell moment gaudia d'un treva amb Castella. Els habitants van obsequiar als nouvinguts amb presents d'hospitalitat, després de la qual cosa aquests van seguir el seu camí i van arribar a Cartagena. Aquí va establir Nen una base d'operacions. Però el primer objectiu no serien els corsaris cristians, com estava previst, sinó les costes de Barbaria. Després navegar diversos dies per les seves proximitats sense trobar cap navili, el capità castellà va decidir desembarcar a Alcoçévar [2] (potser l'actual Mahdia, Tunísia). L'expedició va reposar aigua potable i va tenir un victoriós xoc, encara que militarment intranscendent, amb genets berberiscos. Després reeembarcó, i després de buscar durant diverses jornades sense èxit naus musulmanes al voltant de les Illes Habibas (prop de Orà), va tornar a Cartagena.

Marsella

Al juny Pere Nin va tenir de not√≠cies de l'exist√®ncia d'un corsari castell√† anomenat Joan de Castrillo que efectuava les seves depredacions al costat del mallorqu√≠ Arnau Aymar, i va sortir a la recerca de tots dos des de Cartagena amb rumb nord-est. Quan es va assabentar que es trobaven en les aig√ľes de Marsella es va dirigir all√†.

Des de l'illa de Pomegues, pròxima al port d'aquesta ciutat, un sistema de banderes solia alertar els corsaris de l'arribada d'embarcacions a el lloc. D'aquesta manera els dos perseguits van ser avisats de la presència de les galeres castellanes i van intentar sortir a mar obert per escapar. Però res més travessar la bocana del port es van topar amb Pere Nin, davant la qual cosa hurdieron un estratagema: van simular preparar-se per entaular combat (obligant al rival a fer el mateix i invertint cert temps en això) però van tornar a refugiar-se a port.

No obstant això el perill per als marins castellans estava en els altres vaixells dels defensors de Marsella que ja havien salpat per enfrontar-se a les dues galeres intruses. Malgrat la seva evident inferioritat Nen estava obstinat a lluitar. Però quan el xoc semblava imminent, des de l'abadia de Sant Víctor, i mitjançant un enviat, la màxima autoritat de la plaça va intentar rebaixar la tensió i va sol·licitar la presència d'el capità castellà. Es tractava de l'aragonès Pedro Martínez de Luna, el Papa d'Avinyó reconegut com Benet XIII per Catalunya, Castella i França. Els castellans van comprendre que les preses que perseguien estaven sota la protecció del pontífex, que sense cap dubte s'emparava en el seu profit a la pràctica d'el cors, com així va reconèixer Díez [3]. No obstant això, per evidents raons polítiques la seva situació ara era molt compromesa. Nen es va excusar com va poder, adduint que creia estar donant caça a musulmans, i l'incident va semblar momentàniament apaivagat. El Papa Luna el va convidar a passar uns dies a la seva cort eclesiàstica, durant els quals no obstant això va emmalaltir. Circumstància aquesta que van aprofitar Castrillo i Aymar per fugir. Malgrat el seu mal estat de salut, quant Nen va tenir coneixement d'això va ordenar partir immediatament després d'ells.

Sardenya

El viatge darrere de la captura dels fugitius va portar a les galeres castellanes, despr√©s de patir una forta tempesta, a l'illa de Capraia, on van fer una breu parada. Van reprendre la marxa cap al sud pel Tirr√®, entre C√≤rsega i el Arxip√®lag Tosc√†. Van creuar despr√©s el estret de Bonifacio cap a l'oest, i fent cabotatge per aig√ľes de Sardenya van arribar a Alguer. La vila estava sota el control de la Corona Catalana, que en aquells dies s'enfrontava a la revolta sarda de la fam√≠lia dels jutges d'Arborea. Hi eren fondejades les naus d'altres corsaris castellans: el veter√† Nicolau Jim√©nez de Cadis i el seu germ√† Joan, al costat de el basc Joan de Loda. Aquests van disposar els seus vaixells units al costat de la molla per defensar-se millor. No obstant aix√≤ l'enfrontament no es va donar, doncs a m√©s de que B√© i Bonel el desaconsellaren rotundament per inferioritat, el capit√† aragon√®s de la pla√ßa va demanar vehementment a Nen amb insist√®ncia que no ataqu√©s i va acabar convencent. Les dites corsaris li facilitaven provisions que necessitaven i fins i tot els defensaven. Els castellans van acceptar la invitaci√≥ de l'aragon√®s per baixar a terra i menjar. All√† els van informar de la pres√®ncia a Orest√°n (Oristano) d'una nau robada per corsaris a comerciants sevillans, i quan van embarcar es van dirigir al llocL'esmentat vaixell va ser pres a l'abril pel sard - catal√† Joan Olzina, que el va conduir a la seva base operativa a Caller (C√†ller). El governador aragon√®s de la pla√ßa, Hug de Rosanes, ho va considerar una presa v√†lida, degut a que anteriorment els sevillans havien capturat una barca de Caller prop de el cap de Pula, i es va convertir llavors en nau corsaria d'Olzina. Per√≤ el dia 13 de juny, quan Pere Nin va arribar a Orest√°n, tenia un √ļs diferent. En aquesta ciutat, en poder dels rebels sards, s'havien reunit els representants d'aquests amb els de la Corona Catalana per negociar la pau. I l'acord havia de concloure en Val√®ncia davant la pres√®ncia del rei Mart√≠ l'Hum√†. A Olzina li havien encomanat realitzar el trasllat de tots els congregats amb la seva nova embarcaci√≥.

Sense saber l'incident polític que estava a punt d'ocasionar, Nen va entrar al port i va abordar la nau abans que salpés. Després va ser desvalisada per la marineria, que es va apoderar dels equipatges dels representants i d'una càrrega de blat, cuirs i formatges que havien noliejat els mercaders locals. El capità castellà es va negar a negociar amb els diplomàtics un rescat per les seves pertinences, entre les quals hi havia els documents que havien de presentar davant el monarca, i va enviar la presa a Cartagena amb alguns homes. El succés va servir d'excusa a Brancaleone Doria per trencar les negociacions amb Catalunya.

Tunísia

Decebut per les seves fins llavors problem√†tiques i improductives accions contra el cors cristi√†, Pere Nin va decidir tornar a provar sort en Barbaria. Com li havien comentat en Orest√°n que el rei de Tunis s'armava navilis corsaris, va posar rumb cap a les aig√ľes del golf de el mateix nom. Van arribar les dues galeres a Gemol√≠n [4] (Zembretta), una petita illa al costat de la m√©s gran de Gemal (Zembra) (i ambdues situades a nord-oest del cap Bon ), i va desembarcar la tripulaci√≥ en ella per descansar i situar sentinelles a l'aguait de naus que naveguessin per la zona. Despr√©s de passar deu dies sense albirar cap, una nit Nen va decidir endinsar-se en la badia i avan√ßar amb sigil cap al port de Tun√≠sia. A una llegua d'ell van trobar una galera ancorada i la van assaltar doblegant qualsevol resist√®ncia.

Pels presoners capturats van saber que més a l'interior fondejava la Galiassa del rei de Tunis i van anar a la seva caça confiant en sorprendre-la. Però els sorolls de l'acabat lliurat combat havien alertat a una carraca mercant genovesa propera, i aquesta al seu torn a la Galiassa, que es va posar en moviment buscant resguard. Es va iniciar llavors la persecució. La nau tunisiana va entrar "per la canal d'un riu que sortia de la terra" [5] (el canal de la Goulette). El van seguir les galeres castellanes d'una en una (donada l'estretor del pas), a el comandament de Pere Nin i el seu cosí Fernando respectivament. La d'avantguarda es va acostar a la seva presa fins envestir per popa, moment en què el mateix Nen va saltar a ella armat d'espasa i adarga. El rebot va allunyar a la galera perseguidora i va impedir als homes acompanyar al seu capità en la baralla. No obstant això aquest va poder defensar-se fins que en un nou abast, ja amb les primeres llums del matí, van passar els atacants a la Galiassa per rendir-la finalment. No obstant això, a l'haver encallat no van poder emportar-se-, i com la vinguda de nombrosos defensors des de terra (10.000 segons Díez [6]) posava en perill a tota l'expedició, Nen va ordenar abandonar-la, no sense abans saquejar-la, transbordar els presoners i calar-li foc.

La fuita es va complicar momentàniament en l'estar igualment embarrancada la primera galera castellana, però es va solucionar mitjançant el seu remolc cap a fora per la de Fernando Nen. Després incendiar (previ saqueig) també la seva primera presa els castellans es van retirar a una posició allunyada i segura en la qual aturar-se i reposar. El botí obtingut en aquesta incursió era bàsicament material militar, a l'ésser les dues embarcacions abordades d'aquesta naturalesa, a més dels enemics capturats que serien venuts com a esclaus.

Despr√©s de llevar √†ncores Pere Nin va prosseguir la navegaci√≥ vorejant la costa nord-africana cap a l'oest i passant davant de Bona (Annaba) i Bugia. Per√≤ transcorregudes diverses jornades sense albirar cap navili barbaresc va resoldre tornar a Cartagena (juliol de 1404), on va repartir el bot√≠ entre els homes, va enviar els esclaus a rei, es van reparar les naus i es va curar els ferits. Al port es trobava tamb√© S√°nchez de Laredo, qui per la seva banda havia fet dues preses: 1 gamar√ļs musulm√† amb valuoses mercaderies i un vaixell c√†ntabre noliejat des de Sevilla per mercaders barcelonins amb destinaci√≥ a la ciutat comtal.

Tercera sortida

Després de reposar material i queviures, i tot i estar ferit en un peu, va partir de nou Nen cap Barbaria, afegint a el parell de vaixells 1 galeota del port i una altra aragonesa contractada.

De camí cap a Orà la flotilla va abordar el lleny del mallorquí Joan Ripoll, que transportava grana, cera, or i plomes d'estruç per al mercader xueta Astruc Xibillí, enviats des Orà també per sefardita s. Sota el pretext de ser d'infidels els castellans es van apoderar de la càrrega i van deixar marxar a Ripoll.

Després van fondejar al costat de les illes Habibas a l'espera de naus enemigues. Al no trobar cap Nen decideix atacar algun punt en terra i tria un aduar (llogaret de tendes o cabanes) a dues milles de la costa anomenat Arceo el Nou, en teoria un objectiu fàcil. Ordena desembarcar uns cent homes aproximadament a el comandament del seu cosí Ferran, amb instruccions d'envoltar el campament a la nit i atacar per sorpresa a l'alba. No obstant això, i malgrat buscar-lo per tots els mitjans durant tota la nit, no el van trobar, i van haver de tornar a l'alba. Però el que en principi va semblar un fracàs no va ser tal, ja que van conèixer després els castellans que al costat de l'aduar hi havia el xeic Muley ben Agí, que a causa d'un conflicte amb una altra facció barbaresca es disposava a prendre-ho. I donada la superior força de les seves tropes (1.500 genets) la trobada amb elles hauria estat fatal.

Referències

  • " (...) di√©ronla tal guard√≥, qual mai va ser donat a una altra estima que rei cri√©s a Castella, que van muntar les seues heretats i dons, en viles i en Mercedes, en quantia de cinquanta mill florins. "( D√≠ez de Games, El Victorial , cap. 18).
  • D√≠ez, op. cit., cap. 38.
  • " Aquells dos corsaris eren all√† a la guarda de Papa; havien sou d'ell. Anaven a robar i volv√≠anse a Marsella "(D√≠ez, op. cit., cap. 39).
  • D√≠ez, op. cit., cap. 42.
  • D√≠ez, op. cit., cap. 44.
    1. Díez, op. Cit., Cap. 44.

    Bibliografia

     

    Enllaços externs




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.