La Casa de Merode és una de les famÃlies més destacades de la noblesa belga. És originari del poble de Merode, que ara es troba al municipi de Langerwehe a Alemanya. Durant els últims cinc segles, diferents branques van tenir tÃtols nobiliaris i van tenir propietats als territoris dels estats moderns d'Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, França i Àustria. A través del matrimoni, la casa està connectada amb moltes famÃlies nobles europees prominents. La Casa de Merode va tenir un paper important en la història dels Països Baixos del Sud i el Regne de Bèlgica.
El cognom de la famÃlia i el nom de la casa de vegades s'escriu de Mérode en francès. El nom s'escriu de Merode o van Merode en neerlandès i von Merode en alemany. L'escut d'armes de la casa de Merode està blasonat com: Or quatre palets de gules, una bordura d'atzur. El lema de la casa és Plus d'honneur que d'honneurs[1] en francès i Meer eer dan eerbetoon en neerlandès.
Origen
L'escut d'armes dels Merode deriva de l'escut dels comtes de Barcelona. Aquest escut d'armes es va convertir llavors en l'escut emprat per la Corona d'Aragó, i en l'actualitat l'utilitzen molts estats diferents. L'escut d'armes dels Merode, o "Les quatre amis", és només conegut com les 'Quatre Barres' o el 'Sang et Or.' Tots els Merodes actuals descendeixen de Pierre Bérenger, el tercer germà d'Alfons II rei d'Aragó .
El moto famÃlia Merode és ‘Plus d’Honneurs que d’Honneurs.’
L'entrada dels colors de Catalunya a la famÃlia Merode es remunta a Pere Berenger, tercer fill de Ramon Berenguer, comte de Barcelona i de Provença, i Peronella, que el 1179, al tornar de la creuada a Terra Santa, es va retirar a Alemanya casant-se amb Adelaida de Rode -filla d'Hugh, Baró de Rode i de Constanza de La Marca-, d'ells va néixer un fill, Werner Rode (Werner III) que va ser el primer Merode en portar les barres dels nostres comtes a la segona meitat de segle XII.. (ref: Le lief de Mérode: plus de 830 ans d'histoire)
As the Aragon were the ancestors of the Merode family, the actual weapon shield of the Merodes still represent the same 4 red (blood) bars on a golden shield background. (Kasteel van Weterlo).
Les descendants des Chevaliers Croisés : Monseigneur Xavier de Mérode descendait de Pierre Bérenger, troisième fils de Raymond Bérenger, Roi d'Aragon et Comte de Barcelone et de Provence. En 1179, Pierre Bérenger, revenu des Croisades, épousa l'héritière des Mérode et leurs descendants gardèrent ce nom. (Croisade des Zouaves Pontificaux: origines et motivations).
La famÃlia prové del poble de Merode en el que avui és Alemanya. Merode es troba als voltants de la ciutat de Düren, que es troba entre Aquisgrà i Colònia i que va formar part del Ducat de Jülich. Avui forma, forma part del municipi de Langerwehe, a l'estat de Renà nia del Nord-Westfà lia. Una branca de la famÃlia Merode encara és propietà ria del castell (Schloss Merode) d'on deriva el nom de la famÃlia.
Originalment, la famÃlia Merode tenia el rang de Freiherr del Sacre Imperi Romanogermà nic. [1] Durant l'edat mitjana, la famÃlia tenia possessions i influència a Colònia i a Renà nia, i pertanyia a l'aristocrà cia del Reichsunmittelbar. Van donar suport al monestir de Schwarzenbroich, que també va ser el lloc d'enterrament dels membres difunts de la famÃlia.
Dels fills de Werner III von Merode (†1278), van descendir dues branques de la casa. La branca més antiga es deia 'Scheiffart von Merode'. La branca "Scheiffart" o "alemanya" es va extingir el 1733. La branca més jove descendeix de Werner IV von Merode (†1316). Aquesta casa també es va dividir en diferents branques, de les quals la branca del marquès de Westerloo, anomenada "de Merode-Westerloo", esdevindria la més famosa. Els actuals "PrÃnceps de Merode" a Bèlgica descendeixen d'aquesta darrera branca a través de Charles-Guillaume de Merode-Westerloo (1762-1830) i tres dels seus quatre fills.
Història
Castell de Merode a Westerlo
Jean de Merode, 5è marquès de Westerloo
A partir del segle XIV, una branca de la famÃlia Merode va guanyar poder i possessions al Ducat de Brabant i al PrÃncep-Bisbat de Lieja, al territori de l'actual Bèlgica. En aquell moment, aquests territoris pertanyien als Països Baixos borgonyons i més tard als Països Baixos dels Habsburg. [1]
El matrimoni de Richard de Merode amb Margareth van Wezemaal va marcar una nova era en la història de la famÃlia. A causa d'aquest matrimoni, la casa de Merode va heretar importants senyories de Brabant, com Westerloo i el comtat d'Olen. Joan I de Merode es va casar amb Adelheid van Hoorn el 1451 i va portar Gheel, Diepenbeek i Duffel a la possessió de la famÃlia. A través d'aquests i altres matrimonis, la famÃlia Merode es va convertir en una de les famÃlies nobles més importants del Ducat de Brabant.
Joan II de Merode va ocupar el cà rrec de Lord Chamberlain de Felip el Guapo. Va ser succeït pel seu fill Joan III. Després de la seva mort el 1551, els seus hereus van ordenar un sepulcre monumental per a ell i la seva dona que va ser realitzat per l'escultor d'Anvers Cornelis Floris. Es troba a l'església de Gheel i va ser erigit el 1554.
La Guerra dels Vuitanta Anys va danyar molt les possessions de la famÃlia Merode. En l'època més pròspera després de la treva dels dotze anys, la fortuna de la famÃlia va créixer de nou. El 1626, el tÃtol de marquès de Westerloo va ser concedit a Felip I de Meroda pel rei Felip IV d'Espanya. Va ser el seu besnét, Jean-Philippe-Eugène de Merode, marquès de Westerloo, qui es convertiria en un dels descendents més il·lustres de la casa: És conegut com el Feld-Maréchal de Merode i es va convertir en cavaller de l'orde del Toisó d'Or, havent servit com a important comandant militar.
Al segle XVIII, la branca de Merode-Westerloo va adquirir riquesa i poder a causa de l'extinció d'altres branques de la casa (Merode-Houffalize, Merode-Deinze, Merode-Montfort, Merode-Calvo) i alguns matrimonis molt avantatjosos.
Mitjançant el matrimoni de Philippe-François de Mérode amb Louise-Brigitte de Rubempré, van adquirir els dominis i tÃtols de "PrÃnceps de Rubempré" i "PrÃncep d'Everberg".
Durant la Revolució Francesa, els Països Baixos austrÃacs van ser envaïts per les tropes republicanes franceses i van ser incorporats a la República Francesa. Els dominis de la famÃlia van ser confiscats i els privilegis nobiliaris van ser abolits. La famÃlia va fugir a Alemanya durant un temps. Va ser només després de la declaració de l'Empire des Français per Napoleó el 1804 que la famÃlia va poder recuperar els seus dominis i alguns dels seus tÃtols. Una reintroducció dels privilegis nobles, però, mai no s'aconseguiria. Com a resultat, els membres de la famÃlia Merode es van dedicar de manera destacada a la polÃtica i la diplomà cia. Charles-Guillaume-Ghislain de Merode-Westerloo havia estat actiu com a ministre sota el domini austrÃac des de 1787 i ocuparia diversos cà rrecs polÃtics importants sota els successius règims, com ara alcalde de Brussel·les el 1805 i senador de l'Imperi Francès el 1809. El 1815, es va convertir en Gran Mariscal de la cort del rei Guillem I dels Països Baixos, quan les provÃncies belgues formaven part del Regne Unit dels Països Baixos.
Els seus fills, Henri, Félix, Frédéric i Werner tindrien un paper important en la revolució belga i en la vida polÃtica del Regne de Bèlgica. Frédéric de Merode es va convertir en un nou heroi nacional quan va morir a la batalla prop de Berchem durant la revolució belga, mentre que Félix de Merode es va convertir en un membre important del Govern Provisional de Bèlgica i del Congrés Nacional Belga. Després de les primeres eleccions legislatives belgues, Henri de Merode es va convertir en senador, mentre que els seus germans Félix i Werner es van convertir en membres del parlament. [2]
Els descendents d'Henri, Félix i Werner de Merode formarien branques diferents, els descendents dels quals continuarien jugant un paper important en la polÃtica i la diplomà cia belgues.
Riquesa
La famÃlia és coneguda per les seves grans finques i antics castells. El 2014, la Casa de Merode-Westerloo va vendre 1.476 hectà rees de terres de propietat privada a la regió flamenca. [3] Entre els castells posseïts hi ha Merode, Westerlo, Trelon, Serrant, Rixensart, Everberg, Solre-sur-Sambre i Neffe.
Membres notables de la branca d'Henri
- Henri de Merode es va casar amb Jeanne-Louise de Thézan Poujol (1787–1862).
- Charles-Antoine-Ghislain (1824–1892) el va succeir i es va casar amb la princesa Marie d'Arenberg (1830–1905).
- El seu fill Henri de Merode (1856–1908) es va casar amb la princesa Nathalie de Croy (1863–1957).
- La seva germana, la comtessa Jeanne de Merode (1853-1944), soltera, filantropa.
- Charles de Merode (1887-1977) es va casar amb Marguerite de Laguiche (1895-1988) i no va tenir fills.
Membres notables de la branca de Fèlix
A la mort de Charles de Merode el 1977, aquesta lÃnia es va convertir en la branca sènior de la Casa de Merode.
Membres notables de la branca de Werner
Werner de Merode (1797-1840), fundador de l'actual branca més jove de la famÃlia, es va casar el 1818 amb la comtessa Victoire de Spangen d'Uyternesse. Entre els seus descendents hi ha:
- La branca d'Aosta de la famÃlia reial italiana, pel matrimoni de Lluïsa de Merode (1819-1868) (germana de la penúltima Meroda de Ham-sur-Heure) amb Carlo Emmanuele dal Pozzo, 5è prÃncep de Cisterna, i pel matrimoni de la seva filla Maria Vittoria dal Pozzo amb el fundador de la branca d'Aosta: el prÃncep Amedeo de Savoia, duc d'Aosta i en algun moment el rei Amadeu I d'Espanya. [5]
- Margarida, arxiduquessa d'Àustria-Este, mare de Lorenz, arxiduc d'Àustria-Este, marit de la princesa Astrid de Bèlgica, i per tant dels seus fills, que són prÃnceps de Bèlgica.
- La famÃlia principesca de Mònaco, pel matrimoni d'Antonieta de Merode (1828-1864) (una altra germana de la penúltima Meroda de Ham-sur-Heure) amb el prÃncep Carles III de Mònaco, fundador de Montecarlo, avantpassat d'Albert II de Mònaco.
- La Casa d'Arenberg, pel matrimoni de Marie-Ghislaine (1830-1892) amb el prÃncep de Merode; Antoine, duc d'Arenberg, era el seu nét.
- Jean de Merode (1864-1933), tinent coronel, Gran Mariscal de la Cort de Bèlgica, va rebre del rei Albert I el 1928 el tÃtol de prÃncep de Merode, que es va estendre poc després a tots els membres de la famÃlia.
- El seu fill, Amaury de Merode (1902-1980), va ser Gran Mariscal de la Cort del Rei Leopold III, president del Reial Automòbil Club de Bèlgica i president de la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA). Es va casar amb la princesa Marie-Claire de Croy (1907-2000).
- El seu besnét Frederic de Merode (1911-1958), president de la Creu Roja de Bèlgica.
- El seu besnét Werner de Merode (1914-1995), diplomà tic belga.
- El seu rebesnét Alexandre de Merode (1934-2002), vicepresident del Comitè OlÃmpic Internacional (COI), president de la Comissió Mèdica del COI, president fundador de Sportel a Mònaco, president de la Reial Associació de Cases i Jardins Històrics de Bèlgica, president de diverses federacions esportives i president del Centre d'Oeuvre de Merode.
- Victurnienne Ghislaine Françoise Renée de Mérode, casada amb el comte Charles John d'Oultremont, nebot de Guillem I dels Països Baixos.
TÃtols de la famÃlia
Philippe-François de Mérode, 2n prÃncep de Rubempré
Alguns membres de la Casa de Merode van portar el tÃtol de comte des del segle XV, mentre que una branca va tenir el tÃtol de baró del Sacre Imperi Romanogermà nic a mitjans del segle XV i va obtenir el tÃtol de prÃncep el 1759.
Philippe, comte de Merode (1594–1638), va ser el primer marquès de Westerloo.
La Casa de Merode porta els tÃtols següents:
- PrÃncep de Rubempré:
- PrÃncep d'Everberghe al Sacre Imperi Romanogermà nic (1759)
- PrÃncep d'Everberghe al Regne dels Països Baixos (1827)
- PrÃncep de Grimberghe al Regne de Bèlgica (1842)
- Prince de/van Merode al Regne de Bèlgica (1929)
Galeria
-
Armes de la casa de Merode:Â O quatre palets de gules, una bordura d'atzur.
-
Armes de la casa de Scheiffart von Merode:Â O quatre palets de gules.
Vegeu també
Referències
- ^Â Jump up to:un b c "Sobre la famÃlia Merode", Castell de Merode Westerlo
- ^ Eugène Duchesne, "Merode (Henri-Marie-Ghislain, comte de)", Biographie Nationale de Belgique, vol. 14 (Brussel·les, 1897), 563-566.
- ^ "Les châteaux de la noblesse". L'Echo. 16 de març de 2017.
- ^ Sollier, Josep. "Frédéric-François-Xavier Ghislain de Mérode." L'Enciclopèdia Catòlica Vol. 10. Nova York: Robert Appleton Company, 1911
Aquest article incorpora text d'aquesta font, que és de domini públic.
- ^ de Badts de Cugnac, Chantal. Coutant de Saisseval, Guy. ''Le Petit Gotha''. Nouvelle Imprimerie Laballery, ParÃs 2002, p. 612 (francès) ISBN 2-9507974-3-1
- ^ Nobiliare des Pays-bas et du Comte de Bourgogne, /J. S. F. J. L. de Iierckenrode
Fonts
- Martin, Georges (1999). Histoire et généalogie de la maison de Merode. Lió.
- Domsta, Hans J. (1981). Geschichte der Fürsten von Merode im Mittelalter | Beiträge zur Geschichte des Dürener Landes Düren, 16. Düren.
Enllaços externs
.jpg)
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: