Casa de Merode
Família noble
Blason: O quatre palets de gules, una bordura d'azur
País	Alemanya Bèlgica Països Baixos França Àustria
Fundador	Werner I von Merode 1195-1278
Capçal actual	Carles-Guillaume, marquès de Westerlo, príncep de Rubempré i de Grimbergen, príncep de Merode
Títols	Freiherr de Merode (1473) Baró de Duffel Baró de Frentz Baró de Pietersheim Baró de Ronse (Renaix) Vescomte de Montfort Vescomte de Wavreumont Comte de Merode (Sacre Imperi Romanogermànic)Comte de Merode (Primer Imperi Francès) (1809) Comte d'Oignies (1647) Comte de Waroux (1622) Marquès de Deinze (1632) Marquès de Trélon (1626) Marquès de Westerlo (1626, reconfirmat el 1823) Gran d'Espanya Príncep d'Everberg (reconfirmat el 1823) Príncep de Rubempré (1704 reconfirmat el 1823) Príncep de Grimbergen (reconfirmat el 1827) Príncep de Merode (1930)
Lema	« Plus d'honneur que d'honneurs »
Propietats	Castell de Merode de Westerlo Hôtel de Mérode-Westerloo (Brussel·les) Hôtel de Mérode-Deynze (Brussel·les) Castell d'Ancy-le-Franc Castell d'Everberg Castell de Grimbergen Castell de Ham-sur-Heure Burg Castell d'Odenkirchen Castell de Pietersheim Castell de Castell de Loverval de Rixensart Castell de Ronse Castell de Serrant Castell de Solre-sur-Sambre Castell de Trélon
Branques cadets	Merode-Westerloo Merode-Houffalize Merode-Pietersheim Merode-Deinze Merode-Montfort

La Casa de Merode és una de les famílies més destacades de la noblesa belga. És originari del poble de Merode, que ara es troba al municipi de Langerwehe a Alemanya. Durant els últims cinc segles, diferents branques van tenir títols nobiliaris i van tenir propietats als territoris dels estats moderns d'Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, França i Àustria. A través del matrimoni, la casa està connectada amb moltes famílies nobles europees prominents. La Casa de Merode va tenir un paper important en la història dels Països Baixos del Sud i el Regne de Bèlgica.

El cognom de la família i el nom de la casa de vegades s'escriu de Mérode en francès. El nom s'escriu de Merode o van Merode en neerlandès i von Merode en alemany. L'escut d'armes de la casa de Merode està blasonat com: Or quatre palets de gules, una bordura d'atzur. El lema de la casa és Plus d'honneur que d'honneurs^[1] en francès i Meer eer dan eerbetoon en neerlandès.

La família prové del poble de Merode en el que avui és Alemanya. Merode es troba als voltants de la ciutat de Düren, que es troba entre Aquisgrà i Colònia i que va formar part del Ducat de Jülich. Avui forma, forma part del municipi de Langerwehe, a l'estat de Renània del Nord-Westfàlia. Una branca de la família Merode encara és propietària del castell (Schloss Merode) d'on deriva el nom de la família.

Originalment, la família Merode tenia el rang de Freiherr del Sacre Imperi Romanogermànic. ^[1] Durant l'edat mitjana, la família tenia possessions i influència a Colònia i a Renània, i pertanyia a l'aristocràcia del Reichsunmittelbar. Van donar suport al monestir de Schwarzenbroich, que també va ser el lloc d'enterrament dels membres difunts de la família.

Dels fills de Werner III von Merode (†1278), van descendir dues branques de la casa. La branca més antiga es deia 'Scheiffart von Merode'. La branca "Scheiffart" o "alemanya" es va extingir el 1733. La branca més jove descendeix de Werner IV von Merode (†1316). Aquesta casa també es va dividir en diferents branques, de les quals la branca del marquès de Westerloo, anomenada "de Merode-Westerloo", esdevindria la més famosa. Els actuals "Prínceps de Merode" a Bèlgica descendeixen d'aquesta darrera branca a través de Charles-Guillaume de Merode-Westerloo (1762-1830) i tres dels seus quatre fills.

Castell de Merode a WesterloJean de Merode, 5è marquès de Westerloo

A partir del segle XIV, una branca de la família Merode va guanyar poder i possessions al Ducat de Brabant i al Príncep-Bisbat de Lieja, al territori de l'actual Bèlgica. En aquell moment, aquests territoris pertanyien als Països Baixos borgonyons i més tard als Països Baixos dels Habsburg. ^[1]

El matrimoni de Richard de Merode amb Margareth van Wezemaal va marcar una nova era en la història de la família. A causa d'aquest matrimoni, la casa de Merode va heretar importants senyories de Brabant, com Westerloo i el comtat d'Olen. Joan I de Merode es va casar amb Adelheid van Hoorn el 1451 i va portar Gheel, Diepenbeek i Duffel a la possessió de la família. A través d'aquests i altres matrimonis, la família Merode es va convertir en una de les famílies nobles més importants del Ducat de Brabant.

Joan II de Merode va ocupar el càrrec de Lord Chamberlain de Felip el Guapo. Va ser succeït pel seu fill Joan III. Després de la seva mort el 1551, els seus hereus van ordenar un sepulcre monumental per a ell i la seva dona que va ser realitzat per l'escultor d'Anvers Cornelis Floris. Es troba a l'església de Gheel i va ser erigit el 1554.

La Guerra dels Vuitanta Anys va danyar molt les possessions de la família Merode. En l'època més pròspera després de la treva dels dotze anys, la fortuna de la família va créixer de nou. El 1626, el títol de marquès de Westerloo va ser concedit a Felip I de Meroda pel rei Felip IV d'Espanya. Va ser el seu besnét, Jean-Philippe-Eugène de Merode, marquès de Westerloo, qui es convertiria en un dels descendents més il·lustres de la casa: És conegut com el Feld-Maréchal de Merode i es va convertir en cavaller de l'orde del Toisó d'Or, havent servit com a important comandant militar.

Al segle XVIII, la branca de Merode-Westerloo va adquirir riquesa i poder a causa de l'extinció d'altres branques de la casa (Merode-Houffalize, Merode-Deinze, Merode-Montfort, Merode-Calvo) i alguns matrimonis molt avantatjosos.

Mitjançant el matrimoni de Philippe-François de Mérode amb Louise-Brigitte de Rubempré, van adquirir els dominis i títols de "Prínceps de Rubempré" i "Príncep d'Everberg".

Durant la Revolució Francesa, els Països Baixos austríacs van ser envaïts per les tropes republicanes franceses i van ser incorporats a la República Francesa. Els dominis de la família van ser confiscats i els privilegis nobiliaris van ser abolits. La família va fugir a Alemanya durant un temps. Va ser només després de la declaració de l'Empire des Français per Napoleó el 1804 que la família va poder recuperar els seus dominis i alguns dels seus títols. Una reintroducció dels privilegis nobles, però, mai no s'aconseguiria. Com a resultat, els membres de la família Merode es van dedicar de manera destacada a la política i la diplomàcia. Charles-Guillaume-Ghislain de Merode-Westerloo havia estat actiu com a ministre sota el domini austríac des de 1787 i ocuparia diversos càrrecs polítics importants sota els successius règims, com ara alcalde de Brussel·les el 1805 i senador de l'Imperi Francès el 1809. El 1815, es va convertir en Gran Mariscal de la cort del rei Guillem I dels Països Baixos, quan les províncies belgues formaven part del Regne Unit dels Països Baixos.

Els seus fills, Henri, Félix, Frédéric i Werner tindrien un paper important en la revolució belga i en la vida política del Regne de Bèlgica. Frédéric de Merode es va convertir en un nou heroi nacional quan va morir a la batalla prop de Berchem durant la revolució belga, mentre que Félix de Merode es va convertir en un membre important del Govern Provisional de Bèlgica i del Congrés Nacional Belga. Després de les primeres eleccions legislatives belgues, Henri de Merode es va convertir en senador, mentre que els seus germans Félix i Werner es van convertir en membres del parlament. ^[2]

Els descendents d'Henri, Félix i Werner de Merode formarien branques diferents, els descendents dels quals continuarien jugant un paper important en la política i la diplomàcia belgues.

La família és coneguda per les seves grans finques i antics castells. El 2014, la Casa de Merode-Westerloo va vendre 1.476 hectàrees de terres de propietat privada a la regió flamenca. ^[3] Entre els castells posseïts hi ha Merode, Westerlo, Trelon, Serrant, Rixensart, Everberg, Solre-sur-Sambre i Neffe.

• 
  Schloss Merode
• 
  Westerlo
• 
  Rixensart
• 
  Everberg
• 
  Solre-sur-Sambre
• 
  Trélon
• 
  Guignicourt sur Vence

• Henri de Merode es va casar amb Jeanne-Louise de Thézan Poujol (1787–1862).
• Charles-Antoine-Ghislain (1824–1892) el va succeir i es va casar amb la princesa Marie d'Arenberg (1830–1905).
• El seu fill Henri de Merode (1856–1908) es va casar amb la princesa Nathalie de Croy (1863–1957).
• La seva germana, la comtessa Jeanne de Merode (1853-1944), soltera, filantropa.
• Charles de Merode (1887-1977) es va casar amb Marguerite de Laguiche (1895-1988) i no va tenir fills.

A la mort de Charles de Merode el 1977, aquesta línia es va convertir en la branca sènior de la Casa de Merode.

• Philippe Felix de Merode
• Bisbe Xavier de Merode (1820-1874), fill de Fèlix i ministre del papa Pius IX^[4]
• el príncep Emmanuel de Merode, destacat conservacionista, director del Parc Nacional de Virunga al Congo; casat amb la paleontòloga kenyana Louise Leakey.
• Princesa Balduí de Merode, nascuda Nathalie van den Abeele (1948), primera esposa vídua del baró Guy de Bassompierre, dama de companyia de la reina Paola de Bèlgica des de 1997.

Werner de Merode (1797-1840), fundador de l'actual branca més jove de la família, es va casar el 1818 amb la comtessa Victoire de Spangen d'Uyternesse. Entre els seus descendents hi ha:

• La branca d'Aosta de la família reial italiana, pel matrimoni de Lluïsa de Merode (1819-1868) (germana de la penúltima Meroda de Ham-sur-Heure) amb Carlo Emmanuele dal Pozzo, 5è príncep de Cisterna, i pel matrimoni de la seva filla Maria Vittoria dal Pozzo amb el fundador de la branca d'Aosta: el príncep Amedeo de Savoia, duc d'Aosta i en algun moment el rei Amadeu I d'Espanya. ^[5]
• Margarida, arxiduquessa d'Àustria-Este, mare de Lorenz, arxiduc d'Àustria-Este, marit de la princesa Astrid de Bèlgica, i per tant dels seus fills, que són prínceps de Bèlgica.
• La família principesca de Mònaco, pel matrimoni d'Antonieta de Merode (1828-1864) (una altra germana de la penúltima Meroda de Ham-sur-Heure) amb el príncep Carles III de Mònaco, fundador de Montecarlo, avantpassat d'Albert II de Mònaco.
• La Casa d'Arenberg, pel matrimoni de Marie-Ghislaine (1830-1892) amb el príncep de Merode; Antoine, duc d'Arenberg, era el seu nét.
• Jean de Merode (1864-1933), tinent coronel, Gran Mariscal de la Cort de Bèlgica, va rebre del rei Albert I el 1928 el títol de príncep de Merode, que es va estendre poc després a tots els membres de la família.
• El seu fill, Amaury de Merode (1902-1980), va ser Gran Mariscal de la Cort del Rei Leopold III, president del Reial Automòbil Club de Bèlgica i president de la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA). Es va casar amb la princesa Marie-Claire de Croy (1907-2000).
• El seu besnét Frederic de Merode (1911-1958), president de la Creu Roja de Bèlgica.
• El seu besnét Werner de Merode (1914-1995), diplomàtic belga.
• El seu rebesnét Alexandre de Merode (1934-2002), vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), president de la Comissió Mèdica del COI, president fundador de Sportel a Mònaco, president de la Reial Associació de Cases i Jardins Històrics de Bèlgica, president de diverses federacions esportives i president del Centre d'Oeuvre de Merode.
• Victurnienne Ghislaine Françoise Renée de Mérode, casada amb el comte Charles John d'Oultremont, nebot de Guillem I dels Països Baixos.

Philippe-François de Mérode, 2n príncep de Rubempré

Alguns membres de la Casa de Merode van portar el títol de comte des del segle XV, mentre que una branca va tenir el títol de baró del Sacre Imperi Romanogermànic a mitjans del segle XV i va obtenir el títol de príncep el 1759.

Philippe, comte de Merode (1594–1638), va ser el primer marquès de Westerloo.

La Casa de Merode porta els títols següents:

• Príncep de Rubempré:
  • Incorporada per matrimoni per Philippe-François de Mérode, 2n príncep de Rubempré el 1704. ^[6]
  • Reconeixement pel Regne de Bèlgica el 1846.
• Príncep d'Everberghe al Sacre Imperi Romanogermànic (1759)
• Príncep d'Everberghe al Regne dels Països Baixos (1827)
• Príncep de Grimberghe al Regne de Bèlgica (1842)
• Prince de/van Merode al Regne de Bèlgica (1929)

• 
  Armes de la casa de Merode: O quatre palets de gules, una bordura d'atzur.
• 
  Armes de la casa de Scheiffart von Merode: O quatre palets de gules.

• Castell de Westerlo
• Castell de Serrant, residència del cap de la casa de Merode, Charles-Guillaume, príncep de Merode.
• Frédéric de Merode a la Viquipèdia en francès
• Senyors i marcgravis de Bergen op Zoom
• Retaule Merode de Robert Campin, antigament propietat de la família
• Genealogia recent de la Casa de Merode a la Viquipèdia en francès

• Martin, Georges (1999). Histoire et généalogie de la maison de Merode. Lió.
• Domsta, Hans J. (1981). Geschichte der Fürsten von Merode im Mittelalter | Beiträge zur Geschichte des Dürener Landes Düren, 16. Düren.

• Web oficial del Castell dels Prínceps de Merode a Westerloo
• Web oficial del Castell dels Prínceps de Meroda a Solre-sur-Sambre Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine
• Web del castell de Merode, recentment danyat per un incendi
• Article sobre Frédéric-François-Xavier-Ghislain de Merode, arquebisbe de Melitene (1820-1874)
• Heràldica de la família Merode Arxivat 2018-06-21 a Wayback Machine (en francès)
• Héraldique européenne (en francès)