20-07-2014  (2950 lectures) Categoria: Dones

Hildegarda de Bingen

Infotaula de personaDoctora de l'Església modifica
Santa Hildegarda de Bingen
Hildegard von Bingen.jpg
Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba modifica
Nom original (de) Hildegard von Bingen modifica
Biografia
Naixement Hildegard de Bingen
1098 (Gregorià) modifica
Bermersheim (en) Tradueix modifica
Mort 17 setembre 1179 modifica (80/81 anys)
Bingen am Rhein modifica
Lloc d'enterrament Esgl√©sia de Hildegard, a Einbingen, prop de R√ľdesheim am Rhein (Hesse)


Abadessa


1136¬†‚Äď 1179 modifica
Dades personals
Religió Catolicisme modifica
Formació Disibodenberg modifica
Conegut per Escriptora, miniaturista i autora de m√ļsica
Activitat
Ocupació Naturalista, escriptora, compositora, filòsofa, il·luminadora, metgessa, religiosa, poeta, teòloga i abadessa modifica
Estil Medieval
Professors Jutta von Sponheim modifica
Orde religiós Monges benedictines
Abadessa, Sibil·la del Rin, Doctora de l'Església (2012)
Celebració Església Catòlica Romana, anglicanisme (com a santa)
Beatificació Antiga, el procés de canonització no ha continuat
Canonització 10 de maig de 2012 (canonització equipolent) , Roma nomenat per Benet XVI
Pelegrinatge Abadia d'Eibingen
Festivitat 17 de setembre
Iconografia Com a monja, escrivint, o amb l'Esperit Sant inspirant-la
Patrona de Dels esperantistes
Obra
Obres destacables
Trajectòria
  • 1112 Es fa monja als quinze anys
  • 1136 Abadessa del monestir de Disibodenberg
  • 1147 Funda un convent prop de Bingen
  • 1150-1160 Recopila poemes l√≠rics i m√ļsica en la Symphonia armonie celestium
  • 1151 Escriu l'obra moral Ondo virtutum

IMDB: nm1388183 Spotify: 2xt1t3lfZ5FGaEKrs0jp0d Musicbrainz: 2d923f7b-45a1-4204-beb8-5b106e913b58 Discogs: 743697 IMSLP: Category:Hildegard Find a Grave: 20988 Modifica els identificadors a Wikidata
L'Univers, il·luminació d'Hildegarda de Bingen

Santa Hildegarda von Bingen (Alemanya, 1098-1179), va n√©ixer el 16 de septembre de 1098, abadessa benedictina, cient√≠fica, escriptora, il¬∑luminadora, m√≠stica i compositora, √©s la primera persona al m√≥n de qui es conserva m√ļsica escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vig√®ncia del seu pensament, doctora de l'Esgl√©sia pel papa Ratzinger.[1][2]

Predicava en p√ļblic per les places utilitzant m√ļsica i text. Per a ella "igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit". El seu repertori musical √©s un dels m√©s extensos de tots els autors medievals. Va escriure representacions sacres, misses, himnes i responsos, a m√©s de nombrosos textos explicatius dels evangelis. Va tenir correspond√®ncia amb papes i emperadors, i esdevingu√© una figura diplom√†tica.[3]

Avui √©s considerada protofeminista per la seva visi√≥ i actitud pr√†ctica del paper de la dona en la societat. Tamb√©, per haver inventat la lingua ignota, una de les primeres lleng√ľes artificials, √©s la patrona dels que promouen l'esperanto. L'any 2009 es va estrenar la pel¬∑l√≠cula Vision - Aus dem Leben der Hildegard von Bingen, dirigida per Margarethe von Trotta, que narra part de la seva vida.[4]

Contingut

Context

Les dones participaven activament en la vida econòmica, cultural i social en l'època medieval. Al segle xii hi havia una gran efervescència cultural. El coneixement era global, encara no existia l'especialització. Els monestirs femenins encara no eren com van ser del segle xv fins al Concili Vaticà II, no hi havia clausura i eren centres oberts de cultura i investigació on les monges podien estudiar, investigar i exercir una missió de portes enfora. En canvi, era inusual que una monja sortís a predicar.[5]

Hildegarda de Bingen va viure en una època de floriment de la literatura religiosa escrita per dones, referit per alguns com "el moment de les mares de l'Església". Des d'un punt de vista literari van destacar Hildegarda i Hadewijch, i altres ho van fer pel valor científic, històric, etc., de la seva obra. Al llarg dels segles XII i XIV van proliferar moltes autores interessants per diversos motius, com per exemple Christine de Pisan, Elisabet de Schönau, Clara d'Assís, Matilde de Hackeborn, Gertrudis la Gran, Matilde de Magdeburg, Margarida Porete (cremada a la foguera per les seves obres), Beatriu de Natzaret, Caterina de Siena, Brígida de Suècia o Juliana de Norwich.[6]

Hi devia haver compositores brillants per√≤ pel fet de ser dones no formaven part del c√†non, i foren oblidades i la seva obra perduda. La musicologia ha ignorat figures femenines de rellev√†ncia art√≠stica i ha amagat les homosexualitats. Hildegarda, per exemple, √©s una de les artistes m√©s prol√≠fiques en la m√ļsica medieval per√≤ no ha estat considerada interessant fins despr√©s dels anys seixanta del segle XX, a partir del moment en qu√® els estudiosos de literatura hagueren demostrat la seva excel¬∑l√®ncia en poesia. Les nombroses int√®rprets tampoc no s'estudien a causa que el pensament modern ent√©n l'int√®rpret com un transmissor neutre entre el compositor i el p√ļblic, i que per tant no √©s interessant. La m√ļsica d'Hildegarda sona diferent a la dels homes de la seva √®poca, per√≤ no √©s possible avui saber si √©s una particularitat d'ella, personal, o era un estil femen√≠ propi de m√©s dones.[7]

Al segle XII hi havia pocs metges i era usual dirigir-se als monestirs femenins o masculins, on sempre hi havia alg√ļ amb coneixements m√®dics i solia haver-hi un hospital per a pobres i pelegrins, una farm√†cia, un jard√≠ de plantes medicinals i una casa de sagnies. Ja s'havien escrit diversos tractats m√®dics, com el de Tr√≤tula al segle¬†xi, De mulierum passionibus. D'altra banda, l'Esgl√©sia estava dividida per heretgies i cismes, i hi havia corrupci√≥ i relaxaci√≥ de costums entre els bisbes, clergues i monjos.[5]

Biografia

L'alfabet Littere ignote ('lletres desconegudes') inventat per a la lingua ignota

Hildegarda va ser la desena filla d'una família de la baixa noblesa, que havia promés dedicar un delme de la seva descendència a l'església, així que, el seu destí ja estava donat quan va néixer. Tot i ser una nena malaltissa, amb tan sols vuit anys, els seus pares la van fer entrar en un convent on l'abadessa Jutta von Sponheim es va fer càrrec de la seva instrucció. Després de la mort de Jutta, l'any 1136, Hildegarda va esdevenir abadessa del convent.[4] Cap el 1150 va organitzar i coordinar el trasllat de la seva comunitat, al nou monestir, prop de Bingen, que era independent jurídica i econòmicament de la comunitat de monjos de Disibodenberg.[5]

A partir del 1158 va emprendre quatre viatges de peregrinaci√≥ seguint el curs dels quatre rius que conflu√Įen a Bingen, el riu Main, el Mosel¬∑la, el Rin cap al nord i cap al sud. En aquests viatges sortia a predicar a les places i feia confer√®ncies on parlava de la reforma de la clerecia i de la redempci√≥, criticant tant la corrupci√≥ del clergat com l'heretgia dels c√†tars.[4]

Va mantindre una intensa correspondència amb Bernat de Claravall, qui era un gran admirador de la seva obra, i també amb les principals autoritats de l'època, entre d'altres, quatre papes, el rei d'Anglaterra Enric II i la seva dona Elionor d'Aquitània i l'emperador d'Alemanya. Tota la vida va ser malaltissa, aparentment somatitzava una gran sensibilitat i emoció. Es va dedicar a atendre malalts, escoltar-los i fer investigació i recerca de remeis per a guarir-los.

Proclamava la igual dignitat entre homes i dones, com també va lluitar per la dignitat dels oprimits. Va caure en alguns prejudicis misògins propis de la seva època.[5] Hildegarda predicava una teologia en femení i amb simbologia femenina.[8][9] Sobre la sexualitat també tenia un punt de vista femení i positiu, d'ella tenim la primera descripció de l'orgasme.[10] Alguns apunten la seva homosexualitat, tot i que altres consideren que els textos són massa ambigus i no en poden estar segurs.[7][11][12][13]

Obra

Les visions

Des de jove tingu√© visions de tipus m√≠stic per√≤ no va comen√ßar a escriure les seves visions fins als quaranta anys d'edat, un cop ven√ßuts escr√ļpols i dubtes.[6] Va escriure tres llibres sobre aquestes experi√®ncies religioses: Scivias Domini ('Coneix els camins del Senyor'), considerada la m√©s important, Liber vitae meritorum i De operatione Dei. Les seves visions o "inspiraci√≥ divina" venien sense √®xtasi ni transport. Les elaborava, interpretava i dictava en vig√≠lia a col¬∑laboradors que les escrivien, i en destaca la monja Ricarda, a qui estava fortament unida.[6]

Els escrits d'Hildegarda van impressionar profundament a Bernat de Claravall i aquest els hi va fer arribar al Papa Eugeni III (1145-53) qui després de llegir-los va escriure una carta a Hildegarda felicitant-la, animant-la a seguir escrivint i donant-li permís perquè fundés un convent a Bingen, sense la tutela de cap monjo, com era el seu desig.[4]

Il·luminació

Hildegarda tamb√© va ser una il¬∑luminadora notable, amb una simbologia pr√≤pia i dibuixos molt originals, ja que feia √ļs de molts colors, predominant el vermell que ella considerava que era el s√≠mbol de la vida. A totes les miniatures es representava a si mateixa a una cantonada escrivint sobre tauletes de cera i rebent la inspiraci√≥ divina, simbolitzada amb unes flames que li arriben des del cel.[4]

Obra musical

De la seva producci√≥ musical, es coneixen m√©s de setanta composicions entre cants, himnes i seq√ľ√®ncies, que en fan un dels repertoris m√©s extensos entre els compositors medievals i l'obra amb la que va comen√ßar la seva producci√≥ musical va ser la Simfonia de l'harmonia de les revelacions celestials.[4] Hildegarda tamb√© √©s la primera compositora de qui es coneix la biografia i la primera dona compositora de m√ļsica sacra.[4] Una de les seves obres m√©s conegudes, Ordo Virtutum ('Obra de les virtuts'), √©s un drama lit√ļrgic o representaci√≥ al¬∑leg√≤rica de la moralitat que t√© 82 melodies monof√≤niques, en cant pla, per a l'√†nima, i disset virtuts, amb una part parlada per al diable. Hildegarda organitzava celebracions a la seva congregaci√≥ en forma de rituals amb m√ļsica en els quals ella i les seves companyes es vestien de n√ļvies de D√©u, amb bonics vestits de colors clars i tocats al cabell. Per a elles escrivia poemes i els musicava.[5][2]

Obra científica

La seva obra científica més important i per la que és més coneguda va ser Subtilitates diversaron naturarum creaturarum, (Subtileses de la diversa naturalesa de les coses creades) que va escriure entre 1151 i 1158. A partir de la seva publicació el segle XIV es presenta com dos textos: Physica o Llibre de la medicina simple, per una banda i, Causae et curae o Llibre de la medicina complexa. La Physica és una recopilació de coneixements de l'època relacionats amb la botànica, zoologia i mineralogia, tot i que, a diferència de l'enciclopèdia d'Herrada de Landsberg, aquesta incorporava coneixements propis d'Hildegarda. Causae et curae estava organitzada en cinc seccions que inclouen receptes detallades per tal de curar més de dues-centes malalties conegudes de l'època que, probablement, Hildegarda havia utilitzat, ja que va tractar molts malalts a l'hospital del convent.[4] Tenia coneixements de física, dels principis actius de plantes medicinals, anatomia, fisiologia i psicologia. Amb una visió holística del món, va desenvolupar uns mètodes medicinals pels quals era ben coneguda i que fan servir avui dia alguns metges austríacs i alemanys.[6][14][5]

Aquesta obra també te altres seccions com cosmologia i una descripció del paper de l'home a l'univers. Hildegarda també utilitza per primera vegada l'innovador concepte de viriditas, el poder de reverdir, i que utilitza tant a nivell físic com espiritual. També tracta profusament la sexualitat incloent-hi, no només el paper de la procreació si no mencionant expressament el plaer sexual, tant de l'home com de la dona i fent la primera descripció detallada de l'orgasme femení i les seves semblances i diferències amb el masculí.[4]

La lingua ignota

Una altra de les seves principals obres √©s la creaci√≥ de la seva lingua ignota ('llengua desconeguda'), una de les primeres lleng√ľes artificials de la hist√≤ria, per la qual √©s considerada patrona dels esperantistes.[15]

Reliquiari amb les restes de la santa a l'església d'Eibingen

Veneració

En vida ja fou tinguda per santa pel poble, que li atribu√Įa guaricions i, fins i tot, la resurrecci√≥ d'un mort. En morir, malgrat que r√†pidament s'engeg√† un proc√©s de canonitzaci√≥ per part de Gregori IX i posteriorment per Innocenci IV, s'interromp√©.

Popular i localment, continuà sent venerada i, encara que anomenada santa, tenia el rang de beata. El 2012, el 10 de maig, Benet XVI la inscrigué al catàleg de sants de l'Església catòlica, en un procés de canonització equipol·lent.

Va anunciar, a més, la seva intenció de declarar-la doctora de l'Església, acte que va tenir lloc el 7 d'octubre de 2012.[4]

Hildegarda apareix també en el calendari de sants d'algunes esglésies anglicanes, com l'Església d'Anglaterra, en què es venera com a santa el 17 de setembre.

Vegeu també

Referències

  • Nota: Nom√©s hi havia trenta-tres Doctors de l'Esgl√©sia, trenta homes i tres dones, i l'any 2012 van ser afegits Juan de √Āvila i Hildegarda de Bingen. En 2016 en s√≥n 36 en total.
  • Hildegarda de Bingen: la reforma mediante la belleza Diana Barnes Pardos y Alejandro Garc√≠a Ingrisano 18/01/2012 (castell√†)
  • Montany√†, Xavier ¬ęLa revoluci√≥ d'una monja¬Ľ. S√†piens [Barcelona], n√ļm. 96, octubre 2010, p.76. ISSN: 1695-2014.
  • Mu√Īoz P√°ez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en espanyol). Penguin Random House, 1/3/2017, p.¬†109-120. ISBN 9788499927022.
  • Hildegarda de Bingen: un mensaje para nuestro tiempo Rosa Maria Pirquer i Pom√©s (castell√†)
  • Hildegarda de Bingen Publicaci√≥ Visat, n√ļmero 6, octubre de 2008 (catal√†)
  • Pilar Ramos L√≥pez (2003), Feminismo y m√ļsica: Introducci√≥n cr√≠tica, Narcea Ediciones. ISBN 9788427714199 (castell√†)
  • Andrea Dickens,(2009). The Female Mystic, Ed. Tauris. ISBN 9781845116415 (angl√®s)
  • Barbara Newman, (1987). Sister of Wisdom: St. Hildegard‚Äôs Theology of the Feminine, ed. Berkeley, University of California Press. ISBN 9780520211629 (angl√®s)
  • Monson, Craig A.; Montemorra Marvin, Roberta. Music in Print and Beyond (en angl√®s). Boydell & Brewer, 2013, p.¬†8. ISBN 1580464165.
  • Bruce Wood Holsinger (1993), Embodiment and homoerotics of devotion in the music of Hildegarde von Bingem, Signs: Journal of Women in Culture and Society 19 (Autumn, 1993): pp. 92-125. (angl√®s)
  • Karen Cherewatuk and Ulrike Wiethaus (1993), Dear Sister: Medieval Women and the Epistolary Genre. Middle Ages Series. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. (angl√®s)
  • "Hildegard von Bingen ha llegado a convertirse en un icono l√©sbico y protofeminista internacional. Al margen de argumentos a favor o en contra de esta calificaci√≥n; al margen de si existen o no pruebas convincentes de la homosexualidad de la sabia monja, su conversi√≥n en s√≠mbolo de la comunidad lesbia es ya un hecho irreversible." Canonizaci√≥n de Hildegarda de Bingen Carlos Manuel L√≥pez Campos, Andaluc√≠a Informaci√≥n 07/05/2014 (castell√†)
  • Teolog√≠a hecha por mujeres a partir de la feminidad Leonardo Boff (castell√†)
    1. Schnapp, Jeffrey T. Virgin's words : Hildegard of Bingen's Lingua Ignota and the Development of Imaginary Languages Ancient to Modern (en anglès). 2a ed., 1991.

    Bibliografia

    Enllaços externs

     




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.