20-12-2013  (4716 lectures)

Els romans a l'Àfrica subsahariana


[+]
0 Comentaris    

08-12-2013  (2479 lectures)    

Conquista de México- Miguel Gonzàlez - Hernán Cortés

24 tablas registran la conquista de M√©xico desde el desembarco de Hern√°n Cort√©s en San Juan de Ul√ļa y el hundimiento de las naves hasta la ca√≠da de Tenochtitl√°n. La obra -fechada en 1698- fue realizada por encargo de Carlos II por dos pintores residentes en Nueva Espa√Īa: Miguel y Juan Gonz√°lez. Utilizaron la t√©cnica del enconchado -de influencia oriental-, que consiste en incrustaciones de n√°car con una preparaci√≥n de yeso sobre un soporte de madera forrado con tela de lino, los

[+]
0 Comentaris    

08-12-2013  (2448 lectures)    

The Conquest of Mexico - Hernán Cortés

24 tablas registran la conquista de M√©xico desde el desembarco de Hern√°n Cort√©s en San Juan de Ul√ļa y el hundimiento de las naves hasta la ca√≠da de Tenochtitl√°n. La obra -fechada en 1698- fue realizada por encargo de Carlos II por dos pintores residentes en Nueva Espa√Īa: Miguel y Juan Gonz√°lez. Utilizaron la t√©cnica del enconchado -de influencia oriental-, que consiste en incrustaciones de n√°car con una preparaci√≥n de yeso sobre un soporte de madera forrado con tela de lino, los

[+]
0 Comentaris    

07-12-2013  (4307 lectures)    

Banderes d'estats nord-americans i de Puerto Rico


[+]
0 Comentaris    

07-12-2013  (1451 lectures)    

Jeroni Girava


[+]
0 Comentaris    

05-12-2013  (4183 lectures)    

Miquelot de Prades

Miquel de Prades (Balaguer? 1462?[1][2]- costa de Belvedere Marittimo 1505), conegut amb el nom de Miquelot de Prades, fou un soldat català famós per la seva perícia amb l'espasa i diversos fets militars. No hi ha proves segures que confirmin si tres fets documentats (sobre un esgrimista, sobre un assassí i sobre un militar que va morir a la mar) es puguin atribuir a la mateixa

[+]
0 Comentaris    

23-11-2013  (4695 lectures)    

Vitae - Leonardo da Vinci (1452-1519) - Giorgio Vasari


[+]
0 Comentaris    

04-11-2013  (4501 lectures)    

Pals vila reial

Pals va ser el port de sortida de les naus amb qu√® Colom va realitzar el viatge de descoberta d‚ÄôAm√®rica, l‚Äôany 1492 Que Pals era vila reial ho demostra el document de la m√†xima autoritat de Ferran VII Mi√Īano-Machuca: PALS, V. R. de Espa√Īa, provincia de Catalu√Īa , corregimiento y obispado de Gerona, A. O. , 300 vecinos, 1,500 habitantes , una parroquia , un hospital. Situada en una pe- que√Īa altura , a una legua del mar por la parte del E., y la rodea una dilatada cam-

[+]
0 Comentaris    

28-09-2013  (8185 lectures)    

Història de la xocolata a Espanya


[+]
0 Comentaris    

28-09-2013  (3907 lectures)    

Història de la longitud


[+]
0 Comentaris    

28-09-2013  (4045 lectures)    

Latin nouns and adjectives


[+]
0 Comentaris    

23-10-2013  (3663 lectures)    

Lucena, traductor de Francesc Vicent - 500 anys de misteri

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a València a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher, l'incunabulum, avui perdut, de Francesc Vicent Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100 (L'obra més antiga dels escacs moderns citada per gran quantitat d'autors coetanis Francesc Vicent fou professor d'escacs de Lucrècia Borgia, i marxà amb ella a Itàlia a la cort dels Este, quan ella es va casar, pel que penso que l'obra "sobre els escacs" impresa impresa en

[+]
0 Comentaris    

23-10-2013  (3971 lectures)    

Joch partit

El debat i el joch partit El di√†leg independent entre dos trobadors es va donar des dels inicis de la poesia trobadoresca, per√≤ a la vegada sorgia, dintre d'aquest mateix estil, una nova forma de composici√≥ on dos o m√©s trobadors componien una mateixa pe√ßa de forma conjunta sobre un tema espec√≠fic sobre el qual acabarien debatent. Cadascun dels trobadors es posicionava a favor o en contra en la q√ľesti√≥ plantejada per tal d'argumentar la seva opini√≥ i dotar-la de dramatisme. De

[+]
0 Comentaris    

20-09-2013  (7807 lectures)    

ADSL Technology Explained


[+]
0 Comentaris    

15-09-2010  (2964 lectures)    

Ferràn cortès extremeny?

Mai, abans del Descobriment i Conquesta d'Am√®rica, es va saber de grans iniciatives militars o comercials del poble extremeny. No obstant, un genov√®s i un grapat d'andalusos descobreixen terres inc√≤gnites, i en pocs anys, una fada revolucion√†ria toca amb la seva vareta a aquests gentilhomes arru√Įnats -el Ferran Cort√©s oficial o el Pizarro analfabet, pastor de porcs als 25 anys- i amb els seus dots de comandament, la seva t√†ctica militar innata, la seva ast√ļcia natural, la seva

[+]
0 Comentaris    

15-09-2010  (2511 lectures)    

Ferràn Cortès a Barcelona

Despr√©s de la conquesta de M√®xic, Cort√®s va tornar ‚Äėa Espanya‚Äô, a finals del 1528, per negociar amb el rei Carles I l‚Äôorganitzaci√≥ pol√≠tica dels nous territoris acabats d‚Äôincorporar a la Corona. La trobada s‚Äôhauria produ√Įt entre juny i juliol d‚Äôaquell any. El cronista d‚Äô√ćndies Fray Prudencio de Sandoval (1), home pertanyent a la cort reial, Francisco L√≥pez de G√≥mara (2), secretari i confessor de Ferran Cort√®s, Bernal D√≠az del Castillo (3), soldat destacat de la

[+]
0 Comentaris    

03-09-2013  (3671 lectures)    

Un any 2000 històric - calendari

La meva hip√≤tesi de l'epacta nula: Dionisius Exiguus va escollir la data del naixement de Crist de manera que l'any 1 fora bisextil i, li quadr√©s la lluna per a un c√†lcul f√†cil de l'epacta (nombre de dies transcorreguts des de la lluna plena abans de l'1 de gener), permetent definir el "nombre auri "d'un any determinat com la resta m√©s 1, de dividir l'any cristi√† per 19 (no podia ser zero, aquest n√ļmero estava proscrit el 525 dC), i amb aquest.. poder calcular l'Epacta de l'any. (Una

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (10452 lectures)    

Joan Coromines - Onomasticon Cataloniae

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, √©s un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogr√†fics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini ling√ľ√≠stic

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (10781 lectures)    

Ind√ļstria de la seda valenciana

La ind√ļstria sedera de Val√®ncia ha estat des del segle XIV al XVIII la m√©s puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majorit√†riament jueus, i m√©s tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de D√©u de la Miseric√≤rdia, sota l'advocaci√≥ de la qual est√† la capella de la Llotja de la Seda constru√Įda entre 1484 i 1486. No √©s debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixan√ßa d'aquesta

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (11585 lectures)    

Massacre de la Glacière

La massacre de La Glaci√®re que va tenir lloc durant el 16 i el 17 d'octubre de 1791 al 'Tour de la Glaci√®re' del Palais des Papes al Aviny√≥, unit recentment a Fran√ßa, va ser un exemple a√Įllat i primerenc de viol√®ncia en la fase d‚Äôobertura de la Revoluci√≥ Francesa; les massacres s√≥n interpretades pels historiadors francesos no com a presagiaci√≥ de les massacres de setembre de 1792 i el [regnat del terror]] sin√≥ com un darrer episodi en la lluita entre partidaris i defensors de la

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (11842 lectures)    

Llotja de la Seda - València

La ind√ļstria sedera de Val√®ncia ha estat des del segle XIV al XVIII la m√©s puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majorit√†riament jueus, i m√©s tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de D√©u de la Miseric√≤rdia, sota l'advocaci√≥ de la qual est√† la capella de la Llotja de la Seda constru√Įda entre 1484 i 1486. No √©s debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixan√ßa d'aquesta

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (10393 lectures)    

Onomasticon - Berenguer - Corominas

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, √©s un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogr√†fics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini ling√ľ√≠stic

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (11821 lectures)    

La Semeuse - Marianne l'Occitanne

L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12. El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12. La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La

[+]
0 Comentaris    

09-01-2013  (1358 lectures)    

Gaspar de Corte-Real - Els navegants perduts


[+]
0 Comentaris    

...
36
...