09-04-2014  (2706 lectures)

BARCELONA, CAPITANIA GENERAL DE MARINA DEL MEDITERRANI


[+]
0 Comentaris    

05-04-2014  (5784 lectures)    

Port o platja? Drassana o grada?

A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'√ļs com a port, de la platja de

[+]
0 Comentaris    

05-04-2014  (6435 lectures)    

Drassanes de Barcelona

A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'√ļs com a port, de la platja de

[+]
0 Comentaris    

05-04-2014  (5983 lectures)    

Llondro

A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'√ļs com a port, de la platja de

[+]
0 Comentaris    

05-04-2014  (6181 lectures)    

Joan Orpí i del Pou

ORP√ć (Joan), natural de Piera, de fam√≠lia noble, governador i capit√† general, conqueridor i poblador de les terres dels Indis de Cumanaga, Potingues, Pyiitus, i altres nacions de la Nova Espanya. Va fundar ali dues ciutats, la nova Barcelona, i la nova Tarragona, i va guanyar les Illes de Sobrevent. La hist√≤ria de tots aquests fets la va referir en un llibre que amb el t√≠tol de Memorial ptesent√≥ a en Felip IV i que cita sovint Serra i Postius en la Hist√≤ria de

[+]
0 Comentaris    

05-04-2014  (6114 lectures)    

Joan Orpí

ORP√ć (Joan), natural de Piera, de fam√≠lia noble, governador i capit√† general, conqueridor i poblador de les terres dels Indis de Cumanaga, Potingues, Pyiitus, i altres nacions de la Nova Espanya. Va fundar ali dues ciutats, la nova Barcelona, i la nova Tarragona, i va guanyar les Illes de Sobrevent. La hist√≤ria de tots aquests fets la va referir en un llibre que amb el t√≠tol de Memorial ptesent√≥ a en Felip IV i que cita sovint Serra i Postius en la Hist√≤ria de

[+]
0 Comentaris    

05-04-2014  (6418 lectures)    

Rada

Una rada és una badia amb l'entrada estreta que permet fondejar-hi una flota. Es tracta d'una àrea tancada amb una obertura al mar, més estreta que una badia o un golf. Si l'obertura al mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seva extensió no pot confondre's amb un estuari. Se les pot considerar ports naturals, atès que, com a tals se les ha utilitzat històricament al poder arrecerar-hi els vaixells de forma fàcil. A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports

[+]
0 Comentaris    

31-03-2014  (4794 lectures)    

Jaume I: Ginys i fonèvols

Es bastant difícil que els "genys" del "Gran Ca" fossin "catapultes" perqué está documentat que van contractar enginyers europeus per a fer-ne, ja que ells les desconeixien. En Marco Polo a "il Miglione" ens explica que va fer una catapulta pel Gran Ca que el va deixar meravellat. Perqué havia de subministrar el "Gran Ca" a Jaume I, uns "genys" que els mongols desconeixien i que en canvi els europeus n'erem experts? En canvi, és més lògic pensar que ens oferia uns "genys" que

[+]
0 Comentaris    

26-03-2014  (3436 lectures)    

Ginys i rellotges

El gran Mill√†s Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929 del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va demanar el 9xx, ja a Fran√ßa, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de Barcelona)" Descriu un astrolabi, com constru√Įr un "domus orologii" i com constru√Įr un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu una frase s√†bia: "no sabem si pot tenir rel¬∑laci√≥ amb el

[+]
0 Comentaris    

26-03-2014  (5210 lectures)    

Escapament català - Rellotge

L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1][2] L’escapament català és un sistema de roda de dents rectes.[3][4][5] Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 en adonar-se, els

[+]
0 Comentaris    

17-03-2014  (8234 lectures)    

Textos de doble lectura - biling√ľes - ambidextrum

Una bella italiana, lectora incansable de literatura l√≠rica, visita Par√≠s. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar. Ni t√≠mida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hind√ļ de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jerogl√≠fica, eterna, que no

[+]
0 Comentaris    

17-03-2014  (6000 lectures)    

Betzoar - antiverí

El betzoar √©s una acumulaci√≥ d'alguna subst√†ncia no digerible, capa√ß de formar masses de volum variable, que es pot trobar en els intestins o est√≥macs dels animals[1], o altres llocs.[2][3] Hi ha molts tipus de betzoar, tant org√†nics com inorg√†nics. La paraula betzoar ve del persa p√Ędzahr , que significa "contraver√≠" o "Ant√≠dot", ja que en l'Antiguitat es creia que el betzoar podia guarir i anul¬∑lar els efectes de tots els verins. Encara que no actua contra tots els verins com es

[+]
0 Comentaris    

17-03-2014  (6448 lectures)    

Benedetto Cotrugli

L'origen de la comptabilitat per partida doble data del segle XV a N√†pols, i va sorgir en el tractat "Della mercatura e del mercante perfetto" escrit per Benedikt Kotruljevińá (Benedetto Cotrugli, natural de Dubrovnik) mentre era conseller d'Alfons el Magn√†nim. Curiosament el va acabar el 25 d'agost de 1458 un mes despr√©s de la mort del rei. Se'n conserva una c√≤pia manuscrita de 1475 a la Biblioteca Nacional de Malta, (Valletta), i entre altres n'hi ha un exemplar publicat en itali√†

[+]
0 Comentaris    

11-03-2014  (43160 lectures)    

KIDNEY PAIN

Known mostly for their waste removing functions in our bodies, kidneys are bean shaped organs. They look like two sprouting beans attached opposite each other and separated by venacava, the aorta, and other gastrointestinal

[+]
0 Comentaris    

24-08-2014  (40383 lectures)    

Was Christopher Columbus Catalan?

The origins of Christopher Columbus are shrouded in mystery and show characteristics of a political cover-up. What seems extremely clear is that the idea of a humble Genoese wool weaver's son gaining favour with kings and leading an expensive expedition to discover the New World is highly

[+]
0 Comentaris    

11-03-2014  (42305 lectures)    

La nit més llarga de la història i el 23O de Colom

La nit del 4 al 15 d'octubre de 1582 es coneix sovint com "la nit més llarga de la història" a causa dels esdeveniments significatius que es van desenvolupar durant aquest temps. Aquest període va marcar un moment crucial en la història dels calendaris, ja que el papa Gregori XIII va introduir el calendari gregorià i va provocar una reforma que corregia les imprecisions del calendari julià. Aquesta transició no només va afectar la manera com la gent mesurava el temps, sinó que també

[+]
0 Comentaris    

11-03-2014  (42019 lectures)    

Palimpsest

Palimpsest El C√≤dex Ephraemi Rescriptus, un manuscrit grec de la B√≠blia del segle 5, √©s un palimpsest. En els estudis textuals, un palimpsest (/ňą p √¶l…™mp s …õst /) √©s una p√†gina manuscrita, ja sigui d'un pergam√≠ o d'un llibre, de la qual el text ha estat raspat o rentat en preparaci√≥ per a la seva reutilitzaci√≥, en forma d'un altre document. [1] El pergam√≠ estava fet de pell de xai, vedell o i era car i no estava f√†cilment disponible, de manera que, en inter√®s econ√≤mic, una

[+]
0 Comentaris    

02-03-2014  (3950 lectures)    

Bibliografy Sirturi - Joan roget - Espasa -

Fam√≠lia de constructors de lents i d‚Äôaltres instruments cient√≠fics, que actu√† a Catalunya a la segona meitat del s XVI. Destaquen en Pere Roget i els seus fills Joan, Mag√≠ i Miquel, que s‚Äôestabliren a Barcelona, i el seu germ√† Joan Roget, que s‚Äôestabl√≠ a Girona. Hom ha considerat que llur treball en el camp de la invenci√≥ del telescopi s‚Äôesdevingu√© paral¬∑lelament al realitzat als Pa√Įsos Baixos i a It√†lia, la qual cosa ha perm√®s a alguns investigadors de situar Catalunya com

[+]
0 Comentaris    

02-03-2014  (2824 lectures)    

Entrevista a E.Joven sobre Roget

Astrònom. Doctor en Ciències Físiques, treballa des de 1991 com a enginyer sènior a l'Institut d'Astrofísica de les Canàries, a Tenerife. Autor de diversos articles i llibres va publicar la seva segona novel·la el 2007 "El Castillo de las Estrellas". La seva inquietud per saber més coses sobre el verdader inventor del telescopi l'ha portat a contribuir amb Nick Pelling investigant informació addicional en castellà ja que fora d'Espanya es desconeixia, fins ara, qui era el gironí

[+]
0 Comentaris    

02-03-2014  (2566 lectures)    

The Long Route to the Invention of the Telescope

Equal parts brilliant and frustrating, Rolf Willach‚Äôs ‚ÄúThe Long Route to the Invention of the Telescope‚ÄĚ (2008), which reprises his featured sessions at the September 2008 conference in Middelburg, is a book formed of two stunningly different

[+]
0 Comentaris    

02-03-2014  (4707 lectures)    

El inventor del telescopio fue un catal√°n

El telescopio lo invent√≥ un catal√°n. He aqu√≠ la sorprendente hip√≥tesis que pone la revista brit√°nica 'History Today'. La historia lleva la firma de Nick Pelling -inform√°tico, consultor e historiador en ciernes- y caer√° como una losa sobre los fastos que conmemorar√°n a lo largo del oto√Īo el 400¬ļ aniversario del

[+]
0 Comentaris    

02-03-2014  (973 lectures)    

Biografia de Joan Roget inventor del telescopi - Pelling


[+]
0 Comentaris    

02-03-2014  (3338 lectures)    

Joan Roget and the catalan telescope - Pelling

Four centuries ago, stories issued from the Netherlands describing the invention of a twin-lens device for seeing at a distance ‚Äď the telescope. Though it began its life as no more than a low-power spyglass, it quickly evolved into a high-magnification precision optical instrument, capable even of viewing Jupiter‚Äôs

[+]
0 Comentaris    

02-03-2014  (6430 lectures)    

Joan Roget i el telescopi catal√° - Biografia

El telescopi el va inventar un catal√†. Heus aqu√≠ la sorprenent hip√≤tesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La hist√≤ria porta a la important investigaci√≥ de Sim√≥n de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y t√©cnica en la sociedad espa√Īola de los siglos XVI y

[+]
0 Comentaris    

...
36
...