Una rada és una badia amb l'entrada estreta que permet fondejar-hi una flota. Es tracta d'una àrea tancada amb una obertura al mar, més estreta que una badia o un golf. Si l'obertura al mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seva extensió no pot confondre's amb un estuari. Se les pot considerar ports naturals, atès que, com a tals se les ha utilitzat històricament al poder arrecerar-hi els vaixells de forma fàcil. A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports

El gran Millàs Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929 del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va demanar el 9xx, ja a França, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de Barcelona)" Descriu un astrolabi, com construïr un "domus orologii" i com construïr un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu una frase sàbia: "no sabem si pot tenir rel·lació amb el

Una bella italiana, lectora incansable de literatura lírica, visita París. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar. Ni tímida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hindú de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jeroglífica, eterna, que no

L'origen de la comptabilitat per partida doble data del segle XV a Nàpols, i va sorgir en el tractat "Della mercatura e del mercante perfetto" escrit per Benedikt Kotruljević (Benedetto Cotrugli, natural de Dubrovnik) mentre era conseller d'Alfons el Magnànim. Curiosament el va acabar el 25 d'agost de 1458 un mes després de la mort del rei. Se'n conserva una còpia manuscrita de 1475 a la Biblioteca Nacional de Malta, (Valletta), i entre altres n'hi ha un exemplar publicat en italià

The origins of Christopher Columbus are shrouded in mystery and show characteristics of a political cover-up. What seems extremely clear is that the idea of a humble Genoese wool weaver's son gaining favour with kings and leading an expensive expedition to discover the New World is highly

Palimpsest El Còdex Ephraemi Rescriptus, un manuscrit grec de la Bíblia del segle 5, és un palimpsest. En els estudis textuals, un palimpsest (/ˈ p ælɪmp s ɛst /) és una pàgina manuscrita, ja sigui d'un pergamí o d'un llibre, de la qual el text ha estat raspat o rentat en preparació per a la seva reutilització, en forma d'un altre document. [1] El pergamí estava fet de pell de xai, vedell o i era car i no estava fàcilment disponible, de manera que, en interès econòmic, una

Astrònom. Doctor en Ciències Físiques, treballa des de 1991 com a enginyer sènior a l'Institut d'Astrofísica de les Canàries, a Tenerife. Autor de diversos articles i llibres va publicar la seva segona novel·la el 2007 "El Castillo de las Estrellas". La seva inquietud per saber més coses sobre el verdader inventor del telescopi l'ha portat a contribuir amb Nick Pelling investigant informació addicional en castellà ja que fora d'Espanya es desconeixia, fins ara, qui era el gironí

El telescopio lo inventó un catalán. He aquí la sorprendente hipótesis que pone la revista británica 'History Today'. La historia lleva la firma de Nick Pelling -informático, consultor e historiador en ciernes- y caerá como una losa sobre los fastos que conmemorarán a lo largo del otoño el 400º aniversario del

Four centuries ago, stories issued from the Netherlands describing the invention of a twin-lens device for seeing at a distance – the telescope. Though it began its life as no more than a low-power spyglass, it quickly evolved into a high-magnification precision optical instrument, capable even of viewing Jupiter’s

Hyeronymus Sirturus ( Girolamo Sirtori ) va ser un erudit jesuïta milanès que va escriure almenys dos llibres sobre política i telescopis entre 1614 i 1618. Segons alguns és possible que inventés el mètode de poliment amb motlles esfèrics, que va millorar manera espectacular les tècniques d'esmerilat i poliment de lents.[1] No és improbable que aquesta suposada innovació fos una simple còpia del mètode dels germans

Sempre s'ha dit Mare de Déu, aplicat a les advocacions marianes en català. Les mare-de-deus trobades, la Marededeueta dels Desamparats..., A Mèxic hi trobareu la Madre de Dios. Qui els va fixar aquesta denominació? en Ginebró Serra? en Bertomeu Casaus...? Bon Aire: (Bell Aire): A totes les poblacions marineres del litoral català hi ha un carrer amb el nom de Bonaire, alguns cops es diu Bellaire, una expressió o invocació al bon temps, de quan el vent era l'impulsor de les naus i tothom

Es tracta d'una sèrie de tapissos representant la conquesta de Tunis el 1535 per l'emperador Carles V, els originals, perduts, eren d'origen flamenc, teixits el 1546 per Francisco i Cornelio Van der Gotte, del taller de Willem Pannemaker per encàrrec de la regent Maria d'Hongria, germana de l'emperador. La intenció de la sèrie era mostrar a l'emperador Carles V com l'heroi militar de la cristiandat enfront del amenaçador imperi turc. La col·lecció va estar exposada a Londres el 1554, amb