Barcelona va ser el primer lloc d'Espanya on hi haver fàbriques de gas, i l'Ajuntament de Barcelona en va ser el conductor indirecte, ja que el 1841 va convocar un concurs per a la il·luminació dels carrers amb llum de gas. El concurs va ser guanyat per l'industrial francès Charles Lebon, que ja havia dirigit la instal·lació de llums de gas al municipi de Dieppe i que aquí va rebre el suport financer dels germans Gil i Serra i altres inversors catalans, amb qui va establir, el 1843,

Sis graus de separació és la idea que totes les persones estan a sis, o menys, connexions socials lluny l'una de l'altra. També coneguda com la regla de les 6 encaixades de mans. Com a resultat, una cadena de declaracions d'"un amic d'un amic" es poden fer per connectar a qualsevol parell de persones en un màxim de sis passos. Va ser originalment establert per Frigyes Karinthy el 1929 i popularitzat en una obra homònima de 1990 escrita per John Guare. De vegades es generalitza a la

Esther Giménez-Salinas i Colomer (Barcelona, 1949) és una professora universitària de dret penal, escriptora i tertuliana. Va ser rectora de la Universitat Ramon Llull del 2002 al 2012.[1] Pertany al Consell d'administració del Banc Santander des del

El genealogista hongarès Szabolcs de Vajay va proposar, en un article aparegut el 1980, que l'esposa del comte Guifré II de Barcelona era filla del comte Eudes I de Tolosa i de Garsenda d'Albi. Es basava en arguments onomàstics: la coincidència del nom Garsenda, entre l'esposa de Guifré Borrell i el de la seva pretesa mare, l'esposa d'Odó; a més el nom de Riquilda que la parella comtal li va posar a la seva única filla no era conegut fins aquell moment dins el casal de Barcelona. Vajay

Es denominen "Diamants de Sang" (Blood Diamonds) a aquells que procedeixen de països productors immersos en conflictes bèl·lics, i on l'extracció i comercialització de diamants es realitza en flagrant violació dels drets humans més fonamentals, i amb el propòsit de finançar els costos de la

En el Tirant lo Blanc hi ha algunes anècdotes no gaire habituals , difícils d’entendre des de l’actualitat. Aqueixes particularitats, recollides en el present anecdotari , permeten ser explicades i divulgades sense haver de llegir tota l’obra per a gaudir-ne. La lectura comparada de les mateixes en algunes traduccions confirma la llengua de l’obra

El Comtat de Malta era un senyoriu feudal del Regne de Sicília, relacionat amb les illes de Malta i Gozo. Malta era essencialment un feu dins del regne, amb el títol donat per Tancred de Sicília rei normand de Sicília a Margarit de Brindisi el 1192 que es va guanyar l'aclamació com a Gran Almirall de Sicília. Després el feu va passar de noble a noble que romania com a possessió familiar en alguns casos. Va ser utilitzat principalment com una eina de negociació en la política siciliana

Les investigacions de Pelling publicades a la revista britànica History Today, van atribuir l'autoria del telescopi a un gerundi anomenat Joan Roget el 1590, dient (segons aquesta investigació) que la seva invenció hauria estat copiada per Zacharias Janssen, que va intentar patentar-lo el 17 d'octubre de 1608 (dues setmanes després que fos patentat per Hans Lippershey). Poc abans, el 14 d'octubre de 1608, Jacob Metius també havia intentat patentar un telescopi. Aquests fets van despertar

La icona narra la història de la vinya de la vídua Kallitropi que va ser relacionada de forma injustificada, amb la venda de la vinya a l'eparca d'Alexandria (bisbe). En un intent de reivindicar-se, Kallitropi va apel·lar sense éxit, a l'emperadriu Eudocia per a resoldre el problema. Sant Joan Crisòstom va condemnar l'episodi fet que li va costar el seu exili a Komana de Capadòcia, on va romandre fins a la seva