MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
El papagall o papagai, és una paraula occitana que fa referència a un ocell relacionat amb el lloro. El terme es va utilitzava antigament per referir-se a un fet amb un ocell de fusta o cartró col·locat a la part superior d'un pal o torre, com objectiu pels tiradors de tir amb arc, amb ballesta, i més tard amb arquebus.
Papagai o Papagall.. Ocell prensor de diferents gèneres, i principalment el Psittacus d'Africa i l'Amazona d'Amèrica, generalment de colors vius i variats, i moltes espècies són capaces d'aprendre de dir paraules i frases imitant el llenguatge humà; cast. papagayo. Amenles al papagay..., Sement de safrà e de cànem al papagayl, doc. a. 1268 (Soldevila PG, i, 221). Un papagay estaua en un arbre ab un corp, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Pagam an Jacme Cama mercader per un papagay que'n compram a obs del senyor Rey, doc. a. 1329 (BSAL, ix, 116). Nos faem portar un vostre papagall, doc. a. 1400 (Rubió Docs. cult. ii, 355). Com papagay | de lengua juga, Spill 7738. Una vànove... obrada de alguns papaguays, doc. a. 1523 (Alós Inv. 45).
Papagall és una antiga paraula occitana (Papageai, Papagall, Papegault) que procedeix del grec bizantí, i que al seu torn prové de l'àrab بببباة, babaḡāʾ ("lloro"). Variants en diferents idiomes en turc: papaan; en francès: papegai; en català: papagall; en castellà: papagayo; en portuguès: papagaio; en italià: pappagallo; cors: pappagallu; Romanès: papagal; en alemany: Papagei; en neerlandès: Papegaai; en flamenc: papegen; en danès: Papeg-je; en anglès: popinjay; en escocès: papingo; en rus: Popugai.
Papegaï, papegay, papeguay, papapegay, papogay
Papegau, papegaulx, papegaut, papegaud,
Papegant.
El terme papagall es refereix al lloro en la terminologia heràldica d'escuts i escuts d'armes.
A l'Edat Mitjana, es practicava un joc de "tir d'ocells" cada any, normalment a la primavera, també conegut com el "Tir de Roy" o "Bird's Shooting"1. Un objectiu, en representació d'un ocell, va ser penjat a la part superior d'un pal, un pal llarg, a la part superior d'un arbre o a la part superior d'una torre, o en el fossat dels castells i les rases de les muralles. El joc del papagall o el popegault consistia, per a aquells que se'ls permetia allà, disparar amb un arc o ballesta, contra l'objectiu. Aquest joc era organitzat per les confraries d'arquers, ballesters, i després arquebusiers que van establir l'ordre de foc: primer l'emperador (si n'hi havia un de l'any anterior), el rei anterior, el capità, els oficials, després els cavallers per ordre d'antiguitat, finalment els arquers, ballesters i després arquebusers
El guanyador del torneig, considerat un heroi, rebia el títol de "Rei" o "Emperador" 2,3. Tenia dret a representar la fraternitat l'any següent i rebre tots els honors. Va rebre la "joia del Rei", sovint un timbal gravat amb el seu nom. A més, tenia exempcions en la tributació, sobretot en vi: el dret de papagai.
Els orígens d'aquest joc medieval es troben entre els guardes de protecció que tenen els habitants pobles des del segle XIII. Les milícies burgeses es van formar per protegir els habitants de les incursions de soldats de senyors rivals o bandes armades, i aquest exercici de tir era un exercici d'entrenament.
Ja al segle xv, es va trobar en ús en la majoria de les províncies de França, a Anjou, a Alvèrnia, al Bresse, a Bretanya, Comtat de Laval, al Dauphiné,al Franche-Comté Gascony, Lorena, a Lió, Normandia, Picaria, Provença i Savoia. Les ordenances ducals emeses el 1407 i 1471, així com la carta de patent del rei Carles IX de França de desembre de 1573 relativa als drets del joc de l'arquebus i la ballesta, havien concedit al que va massacrar al Papa la franqueria de mides, ajudes, donacions, préstecs, etc. El joc de papagall també es va practicar en altres països europeus, especialment a Alemanya, Anglaterra, Els Països Baixos, Itàlia i Suïssa.
En el Renaixement, aquestes milícies, organitzades militarment en batallons i empreses, eren dirigides per oficials. El poder reial va trobar tiradors entrenats qualificats per als seus exèrcits i la defensa del territori, especialment prop de les fronteres.
El joc del papagall o popegault va desaparèixer durant el segle XVIII. Diverses raons per a això, incloent el final de les pertorbacions entre senyors, atacs de bandes armades; així com la formació d'empreses marten formades per persones armades conegudes com gendarmes, a l'Antic Règim. Finalment, el final dels privilegis concedits al guanyador d'aquest joc d'habilitat. Durant la Revolució Francesa, aquest joc ja no es practicava.
Durant el segle xx, associacions de tiradors han reviscut la pràctica d'aquest joc, especialment a Alvèrnia, Bretanya, Picardy, en les rodalies del sarbacane del Loira, a Bèlgica a la província de Lieja, etc.
Segons la pàgina web de l'associació d'un club esportiu, un arquer que dispara a l'ocell tres anys seguits a 50 o 60 metres es diu Emperador. El seu títol es manté per a tota la vida 9.
Torres sobre les quals es va erigir un pal al qual penjava un papagall o popegault. Des de llavors, aquestes torres han conservat aquest nom.
Visita al Papegault a Saumur a Anjou.
Tour du Papegault a Montfort-sur-Meu, Bretanya.
Gira pels Papegaud a Fougères a Bretanya.
Torre Duchesne a Rennes, Bretanya.
Torre de tir de la Santa Creu a Genval (Bèlgica).
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: