MAGAZÍN D'INVESTIGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Arquers durant el joc de les papes a Avinyó al XVII XVII segle .
El joc de les papeixes a Anjou durant el Renaixement.
Arcabusers durant el joc de papes a Rennes el 1532 .
El joc de papegai a Brussel·les el 1652 per David Teniers el Jove .
El retorn del guanyador del joc de les papeixes per Pierre-Jean Mariette ( XVIIIXVIII ) segle ).
El joc del papagall, papegai o papegault, segons la regió, és una una antiga paraula occitana que designa un ocell relacionat amb el lloro.
El terme es va utilitzar més tard per referir-se a una diana feta d'un ocell de fusta o cartró col·locat a la part superior d'un pal o màstil, per a arquers o ballesters i, més tard, arcabusers .
Papagall és una antiga paraula occitana (amb variants papegeai, papegail, papegault ) que prové del grec bizantí παπαγάς , ell mateix de l'àrab ببغاء, babaḡāʾ (" lloro ". Es pot trobar en turc. papağan en occità papagai ; en català papagall ; en castellà papagaio ; en portuguès papagaio ; en italià papagallo ; a Còrsega papagallu ; en romanès papagal ; en alemany Papagei ; en neerlandès : papegaai ; en flamenc : papegen / Paepegaey ; en danès : paperegøje ; en anglès popinjay ; en escocès : papingo ; en rus : попугай, popougaï .
El terme papegai fa referència al lloro en la terminologia heràldica dels escuts d'armes i blasons.
El cavaller del Papegau és un conte medieval anònim que data de finals XIVXIV . segle o principis XV XV segle . El cavaller amb el Papegau és una novel·la romàntica artúrica tardana escrita en prosa i en francès antic. Relata les aventures del rei Artús, representat com un cavaller errant amb un fidel company alat, el popegau, un tipus de lloro
Le Papegault és un conte de Lucien Gillet publicat a Monde et Voyages (núm. 176 de août 1938
, pàg. 188-190)
Quand le printemps poussoit l'herbe nouvelle
Qui de couleurs se faisoit aussi belle
Qu'est la couleur d'un gaillard papegay
Bleu, per, gris, jaune, incarnat et vert-gay.
A l'Edat Mitjana, es practicava cada any, generalment a la primavera, un joc anomenat, del «Tir a l'ocell ». Una diana, que representava un ocell, es penjava a la part superior d'un màstil, un pal llarg, la copa d'un arbre o el cim d'una torre, o fins i tot als fossats dels castells i a les fossades de les muralles. El joc del papegai o papegault consistia, per a aquells que ho podien fer, a disparar a una diana amb un arc o una ballesta. Aquest joc va ser organitzat pels gremis d'arquers, ballesters i més tard arcabussers, que van establir l'ordre de tir. : primer l'emperador (si n'hi havia un l'any passat), el rei de la partida anterior, el capità, els oficials, després els cavallers per ordre d'antiguitat, finalment els arquers, ballesters i després els arcabussers per ordre d'antiguitat.
El guanyador del torneig, considerat un heroi, rebia el títol de " Rei o Emperador",.[1][2] Tenia dret a representar la confraria durant l'any següent i rebre tots els honors. Ell estava rebent el " "Joia del rei", sovint una copa gravada amb el seu nom. També es va beneficiar d'exempcions, sobretot pel que fa als impostos, sobretot sobre el vi. el dret de papagall.
Els orígens d'aquest joc medieval es troben entre les guàrdies protectores que els habitants de les ciutats i pobles tenien des del XIIIXIII . segle . Es van formar milícies burgeses per protegir els habitants de les incursions de soldats de senyors rivals o bandes armades, i aquest exercici de tir constituïa un entrenament.
Des del XV XV segle, es troba en ús a la majoria de províncies de França, a Anjou, a Alvèrnia,[3] a Bresse,[4] a Bretanya, al Dofinat, al Franc Comtat,[5] a Gascunya, a Lorena, a Lió,[6] a Normandia, a Picardia, a Provença i a Savoia . Les ordenances ducals emeses el 1407 i el 1471, així com les cartes patents del rei Carles IX de França del desembre de 1573 relatives als drets al joc de l'arcabús i la ballesta, havien atorgat a qui abatés el papegault (un tipus de diana) l'exempció d'impostos, gravàmens, donacions, préstecs, etc. El joc del papegault també es practicava en altres països europeus, en particular a Alemanya, Anglaterra, els Països Baixos, Itàlia i Suïssa .
Durant el Renaixement, aquestes milícies, organitzades militarment en batallons i companyies, estaven dirigides per oficials. El poder reial hi va trobar tiradors hàbils, entrenats per als seus exèrcits i la defensa del territori, particularment prop de les fronteres.
El papegault de Pontivy es descriu de la següent manera :
| « | El *papegault* —o *papegai*— consisteix en un «ocell de fusta, pintat de verd com un lloro o de blanc com un colom». Aquest emblema serveix de blanc per als tiradors; les recompenses que s'ofereixen als més destres ajuden a «instruir el jovent en exercicis militars». Tanmateix, no n'hi ha prou amb fer caure una ala, una pota o una cuixa per guanyar. El premi només s'atorga a qui aconsegueix abatre l'ocell sencer, peça per peça. A més de la recompensa i de diversos privilegis promesos, el vencedor obté el títol de «Rei del Papegault».[7]. | » |
El joc de papegai o papegault va desaparèixer durant el XVIII XVIII segle . Hi va haver diverses raons per a això, com ara la fi dels conflictes entre senyors i les incursions de bandes armades. ; així com l'establiment de companyies de policia formades per homes d'armes anomenats, sota l'Ancien Régime, gendarmes. Finalment, la fi dels privilegis atorgats al guanyador d'aquest joc d'habilitat. Durant la Revolució Francesa, aquest joc ja no es jugava.
Durant XX segle XX segle, les associacions de tir han reviscut la pràctica d'aquest joc, notablement a Alvèrnia, Bretanya, Picardia, al Loira amb el tir amb sarbatana, a Bèlgica a la província de Lieja, etc.
Segons el lloc web d'un club que practica aquest esport, un arquer que abat l'ocell tres anys seguits a 50 o 60 metres s'anomena Emperador. El seu títol es conserva de per vida.[8]
Torres sobre les quals s'erigia un màstil del qual es penjava un papagall o papegault. Aquestes torres han conservat aquest nom des de llavors.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: