De Vajay
Segons l'historiador Szabolcs de Vajay, especialment pel tipus de nom, Garsenda era filla del comte d'Albi, comte de Rouergue, comte de Tolosa i duc de Septimà nia, Oddó[2] i segons la Histoire générale de Llenguadoc de Garsenda, filla del comte d'Albi,Ebi.
Contra-argument
El genealogista hongarès Szabolcs de Vajay va proposar, en un article aparegut el 1980, que l'esposa del comte Guifré II de Barcelona era filla del comte Eudes I de Tolosa i de Garsenda d'Albi. Es basava en arguments onomà stics: la coincidència del nom Garsenda, entre l'esposa de Guifré Borrell i el de la seva pretesa mare, l'esposa d'Odó; a més el nom de Riquilda que la parella comtal li va posar a la seva única filla no era conegut fins aquell moment dins el casal de Barcelona. Vajay li atribuïa a aquest nom un origen albigense, la lÃnia materna.(de Vajay 1980, p. 601-603) Però aquesta tesi sobre l'origen tolosà de la comtessa Garsenda ha estat rebutjada per Martin Aurell i Christian Settipani que argumenten que el nom Riquilda ja havia estat utilitzat per una de les germanes del comte Guifré.(Aurell 1997, p. 358),(Settipani 2004)
Biografia
Abans del 28 de novembre de 898 (l'historiador català Pròsper de Bofarull i Mascarell afirma que en un document de venda del 28 de novembre de 898, de l'arxiu de Ripoll Garsenda és citada com l'esposa del Comte de Barcelona[4]) Garsenda de Tolosa s'havia casat amb Guifré II Borrell (26 d'abril de 911) fill del Segon Fill del Comte d'Urgell, Cerdanya, Girona, Conflent,Osona, i Barcelona, Guifré el Plòs i Guinidilda (abans del 904), que, segons l'historiador brità nic Alison Weir era filla de Baldui I deFlandes [5], també segons el Cr'anica de San Juan de la Pea, capÃtol XXIII[6] i la crònica Ex Gestis Comitum Barcinonensium[7] i Judith, filla del rei dels francs occidentals, Carles el Calb[8].
Garsenda apareix, amb el seu marit, Guifré Borrell en dos documents de la venda, un, de 905, el document MMXXXVII de la Col·lisió diplomà tica del Comtat de Besalù, Tomo XV-IV,[9], i un altre, de 908[2].
Garsenda va ser vÃdua el 911,el seu marit havia estat assassinat amb verÃ[7], sense deixar hereus mascles.
Segons la crònica Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, Garsenda, l'1 de desembre de 911, va ser executora del testament del seu marit, GuifréBorrell.
El 9 de setembre de 916, Garsenda va fer una donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses, juntament amb el seu cunyat el Comte, Sunyer, en memòria del seu marit[2] i, el 926, s'esmenta en una altre venda[ 2].
Es desconeix l'any exacte de la mort de Garsenda, però el testament de la seva filla Richilda, del 13 de maig de 962, esmenta la seva mare, Garsenda, encara viva.
Descendència
Garsenda va donar a Guifré Borrell una filla
- Richilda (?- abans del 13 de maig de 962, data del seutestament [2]), que s'havia casat, al voltant del 924, amb el vescomte de Narbona,Oddone (?-936), fill del vescomte Francone. Richilde s'esmenta com a vescomtessa en tres documents de la Histoire Générale de Languedoc (50[12], 52[13] i 58[14].), i un de la marca hispana sive Limes Hispanicus (LXXII).
Notes
- ^ En el seu llibre:Comtesses of origin occitane dans la Marche d'Espagne aux 10e and 11e siècles. Essai sur le rattachement de Richilde, de Garsende et de Letgardis, comtesses de Barcelone, et de Thietberge comtesse d'Urgel au contexte généalogique occitan, Hidalgu'a 28 (1980)
- ^ Salta a:Un b c d e ( EN) #ES Fundació per a la Genealogia Medieval
- ^ ( Fr) Histoire générale de Languedoc, tomus II, Document XIV pà gina 321
- ^ ( EN) #ES Fundació per a la Genealogia Medieval
- ^ En el seu llibre: Britain's Royal Families: The Complete Genealogy (última edició, 2002)
- ^ ( CA) Cr'nica de San Juan de la Pea, CapÃtol XXIII
- ^ Salta a:Un b c ( El) Rerum Gallicarum et Francicarum Scriptores, Tomus IX, Ex Gestis Comitum Barcinonensium, pà gina 69
- ^ ( EN) #ES Genealogia : Flanders-Guinidilde Arxivat 28 octubre 2007 a l'Arxiu d'Internet.
- ^ ( El) Col·lisió diplomà tica del Contado de Besalù, Tomo XV-IV, Document MMXXXVII, pà gina 44 i 45
- ^ ( El)Â Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, LXIV Document, columnes 838 i 839
- ^ ( EN)Â #ES Genealogia : Bellonides-Wifredo II Borell
- ^ ( El) Histoire générale de Languedoc, tomus V, Document 50 columnes 147-150
- ^ ( El) Histoire générale de Languedoc, tomus V, Document 52 columnes 151-153
- ^ ( El) Histoire générale de Languedoc, tomus V, Document 98 columnes 222-223
- ^ ( El)Â Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, Document LXXII, columna 847
Bibliografia
Fonts primà ries
Literatura Històrica
- Rafael Altamira, El Califat Occidental, a "Història del Món Medieval", vol. II, 1999, pp. 477–515.
- René Poupardin, Els Regnes Carolingis (840-918), a "Història del Món Medieval", vol. II, 1999, pp. 583–635.
- ( Fr) Histoire générale de Llenguadoc, tomus II.
- ( El)Â Colecci'n diplomatica del Condado de Besal, tomus XV.
- ( El)Â Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, 1688.
- ( EN)Â El desenvolupament de la Societat Francesa i Catalana del Sud, 718-1050, el libro.uca.edu.
- ( CA) Cr'ana de San Juan de la Pea.
Entrades relacionades
Enllaços externs
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: