16-09-2020  (19775 lectures) Categoria: Catalunya

Pere Vicenç - Regent de la Generalitat (1367-1369)

 

Revista d'Estudis Històric-Jurídics

versió impresa Issn 0716-5455

Reverend estud. hist.-juríd. no.42 Fa Valparaíso. 2020

http://dx.doi.org/10.4067/S0716-54552020000100347

ESTUDIS - HISTÒRIA DEL DRET EUROPEU

La Generalitat de Catalunya sota el govern del regent Pere Vicenç (1367-1369)

La Generalitat de Catalunya sota el govern del regent Pere Vicenç (1367-1369)

Pere Ripoll Sastre1

1.1.1 Universitat Pompeu Fabra. Professor d'Hist√≤ria del Dret. Universitat Pompeu Fabra. Universitat Rovira i Virgili. Universitat Oberta de Catalunya. ESERP - Escola d'Empresa i Dret. Departament de Dret. Edifici Roger de Ll√ļria Ramon Trias Fargas, 25-27, 08005 Barcelona, Espanya. pere.ripoll@upf.edu

 

 

RESUM

Durant la segona meitat del segle XIV hi va haver el període de formació de la Generalitat de Catalunya, patint la seva estructura organitzativa diferents canvis com la substitució del seu òrgan de govern col·legiat de diputats estatals per un regent. La ubicació del manuscrit comunament conegut com "Llibre de Vuit Senyals" ens ha proporcionat noves dades sobre l'origen d'aquesta política pendent que duraria fins a 1375.

Paraules clau: Generalitat de Catalunya medieval; presidents; segles XIV i XV; dualisme polític; estades; compilació de la dreta

ABSTRACTE

La segona meitat del segle XIV va representar el per√≠ode de formaci√≥ de la Generalitat de Catalunya, amb una experi√®ncia organitzativa estructurant diferents canvis, ja que va ser la substituci√≥ del seu √≤rgan de govern col¬∑legiat per un √ļnic administrador. La identificaci√≥ del manuscrit conegut localment com "Vuit Senyals' Llibre" ha proporcionat nova informaci√≥ sobre els or√≠gens d'aquesta pol√≠tica pendent que duraria fins a 1375.

Paraules clau: Govern medieval català; presidents; segles XIV i XV; dualisme polític; Finques; compilació de la llei

INTRODUCCI√ď

El 16 de juliol de 1597 Pere Pau Vidal es va convertir en Major Scribe de la Diputaci√≥ de Catalunya o Generalitat.¬†1 Les seves actuacions en l'arxiu d'aquesta instituci√≥ van generar diverses obres, entre les quals destaca¬†el seu Repertori Gros que va inventar tota la documentaci√≥ custodiada en aquest arxiu i que es va comen√ßar a fer a partir de 1596; i d'altra banda el¬†seu manuscrit de capitals i actes de cort antichs (cap√≠tols antics i actes de tall) la preparaci√≥ del document datat el 1611. En el¬†Repertori Gros,un imponent llibre de 1100 folis actualment dividit en cinc volums i amb un √≠ndex diferent de 339folis 2,Vidal va enregistrar un manuscrit que en aquell moment era conegut com a Llibre Se de Vuit i que estava custodiat a la sala n√ļmero 4 de l'armari titulat Cap√≠tols de Cort3 (Cap√≠tols delTribunal), un lloc de l'arxiu on es trobaven els documents¬†d'especial rellev√†ncia per a la instituci√≥.¬†1.4 Els anys

Anys m√©s tard i segurament influenciats per la seva important tasca de catalogaci√≥ i gesti√≥, a m√©s de la possible intenci√≥ de promoure la comprensi√≥ del material custodiat en l'expedient de diputat, Vidal es va implicar en la composici√≥ del seu propi compendi d'est√†ndards antics, els esmentats capitals i actes de¬†cort antichs5,la qual cosa donaria lloc a una versi√≥ m√©s completa de¬†la LVS,un document que al seu torn sintetitzaria l'evoluci√≥ observada durant el proc√©s de catalogaci√≥ experimentat per l'escriba. En el segon foli va exposar les fonts del seu compendi: [...]¬†Es tracta de estat renovat i posat en tot son punt lo present llibre de cap√≠tols i actes de cort antichs, ab sa r√ļblica, t√≠tols y notes, i ab sos original comprovats trets dels llibres de vuyt senyals, i de l'Anima i lesseculacions de diputats i olors de comptes de dit General, recondits en l'arxiu del General per Pere Pau Vidal [...]¬†1.6.6.1

L'escriba coneixia el LVS i l'identificava com la principal font d'informació del conjunt d'antigues normes substantives i reguladors de l'oficina de diputat i hearer. Un marc normatiu, per tant, que Vidal considerava que s'havia d'actualitzar, complementant-lo amb els llibres de l'ànima de la Diputació juntament amb els de les insaculacions de Membres i Escoltes7,un conjunt documental que situava al mateix nivell d'importància i recursos d'informació.

Amb aquestes dades, Vidal no nom√©s va demostrar¬†l'exist√®ncia de la LVS sin√≥ que tamb√© va mostrar la import√†ncia que el document tenia per a ell en la comprensi√≥ de les bases normatives de la jurisdicci√≥ embrion√†ria de la Diputaci√≥ De Catalunya8,i amb ell, aportant les √ļltimes dades a l'exist√®ncia del manuscrit fins que Toms de Montagut reflexioni¬†sobre la LVS en el¬†seu estudi sobre el Llibre de Quatre Senyals, la recopilaci√≥ de normes que formalitzen la jurisdicci√≥ de la Generalitat i el r√®gim jur√≠dic sobre les compet√®ncies administratives i tribut√†ries que li concedeixen les reformes del per√≠ode 1413-1423, i que completarien les reformes posteriors de 1433, 1452 i 1455, donant com a resultat unper√≠ode de pleor institucional 9 caracteritzat per la seva reafirmaci√≥ com a organisme independent , permanent i central en la vida pol√≠tica del Principat. Montagut va relacionar¬†l'aparici√≥ de la LQS amb la influ√®ncia pr√®via d'un proc√©s que donaria lloc a¬†l'aparici√≥ de la LVS,que reuniria les normes de la Generalitat abans de 1413-1423 i el motiu de l'exist√®ncia hauria estat ordenar i legitimar l'antiga pr√†ctica judicial del General, q√ľesti√≥ sorgida durant les Corts de 1413 amb l'arribada de la Trast√°mara a Catalunya quan Ferran I va organitzar el turment de la jurisdicci√≥¬†als diputats ab certa salvedat (la concessi√≥ de jurisdicci√≥ als diputats amb alguna advert√®ncia), la qual cosa implicava que malgrat les importants reformes de les Corts, la jurisdicci√≥ inicial de la Generalitat o els seus membres no va ser abrogada, sin√≥ que estava en vigor en l'alternativa i, per tant, va servir de base addicional per a la pr√†ctica judicial fins que els nous Tribunals considerin el contrari. Els aspectes jurisdiccionals de la Generalitat van anar canviant durant les d√®cades posteriors a 1413 provocant que molta regulaci√≥ dels segles anteriors quedi obsoleta, m√©s encara¬†, el 1455 es va modificar la forma d'elecci√≥ de diputats i escoltes donant lloc a una nova forma de jurisdicci√≥ i abandonant aix√≠ l'antiga pr√†ctica judicial. Aix√≤ √©s el que hauria portat a la irrupci√≥¬†de la LQS i la recopilaci√≥ dels preceptes de la jurisdicci√≥ reformada de la Generalitat.¬†10 A partir d'aquest enfocament¬†que el LVS i el¬†LQS serien representatius dels dos per√≠odes hist√≤rics m√©s importants de la Generalitat, el primer mostrant un conjunt de regles anteriors a 1413 que ajudarien a respondre a certes inc√≤gnites com el que era el temps m√©s o menys prec√≠s de la instituci√≥ considerat fundacional.¬†11 de maig de 2011

El¬†LQS va presentar una difusi√≥ que va culminar amb la seva¬†impressi√≥ de princeps de 1634, que va fixar el text can√≤nic de l'obra que m√©s tard donaria lloc a reedicions posteriors de 1683 i 1698. Aix√≤ no va passar¬†amb el LVS,un manuscrit que Montagut no va poder localitzar perqu√® el seu enfocament era a trav√©s del que considerava "llibres de vuit signes", un conjunt documental que pel seu contingut hauria estat relacionat amb el manuscrit en q√ľesti√≥ transmetent la tradici√≥ del text i quins serien els¬†manuscrits ACA G-157,¬†ACA G-155/3 i¬†ACA G-154.¬†12 Cap d'aquests manuscrits √©s¬†el LVS, encara que dos d'ells contenen refer√®ncies directes que van ser fonamentals per identificar el manuscrit probablement¬†com el LVS,obres que van ocupar la tesi doctoral de l'autor d'aquest article, ja que tot aquest enfocament plantejava la q√ľesti√≥ del que podria haver passat amb aquest manuscrit, si encara seria possible que es conserv√©s, on i en quin estat de conservaci√≥ per tal de fer la seva transcripci√≥ i observar les particularitats dels seus continguts que ens ajudarien a respondre una s√®rie de preguntes relacionades amb aquesta jurisdicci√≥ embrion√†ria de la instituci√≥. Des¬†de la LVS no hi va haver estudis m√©s enll√† de les aproximacions a17 de Toms de Montagut. Alguns estudis s'han referit al manuscrit de manera indirecta i sense¬†vincular-lo a la LVS quan han analitzat el manuscrit del qual hem comprovat que en realitat¬†√©s el LVS. Segurament el que hauria provocat aquesta manca d'informaci√≥, estudis i not√≠cies sobre aquest document serien les poques dades existents fins que el treball de recerca de l'esmentada tesi doctoral, ja que un manuscrit titulat com a tal no apareix en cap fitxer, nom√©s es nomena sense cap descripci√≥ ni dades complement√†ries en els tres manuscrits esmentats anteriorment i en l'inventari de principis del segle XVII de Pere Pau Vidal.

No √©s l'objectiu d'aquest article detallar com va ser el proc√©s de recerca que va portar a¬†la ubicaci√≥ de la LVS, aix√≤es far√† a c√†rrec d'altres treballs m√©s extensos que sortiran m√©s endavant, per la qual cosa es recomana consultar per a tot el relacionat amb aquest tema, tamb√© s'espera que aparegui una obra espec√≠fica sobre Pere Pau Vidal i el seu compendi en el futur. Nom√©s es pot esmentar que la recopilaci√≥ d'un conjunt de dades va permetre trobar¬†el LVS i confirmar que el manuscrit de Pere Pau Vidal (G-154) en realitat contenia la c√≤pia exacta de¬†la LVS aix√≠ com quines parts del manuscrit eren espec√≠ficament, ja que Vidal no ho vaespecificar 13. Per tant, aquest article se centrar√† en analitzar les particularitats que apareixen en¬†el LVS respecte al nomenament de Pere Vicen√ß i que considerem una novetat fins ara in√®dita, ja que el manuscrit recollia tota la informaci√≥ del document notarial que registrava aquesta mat√®ria en el transcurs de les Corts de 1367-1368. El¬†LVS tamb√© transcriu el Tribunal de 1368-1369 des que va continuar desenvolupant el r√®gim legal del Regent14. Aquestes √ļltimes Corts havien estat fins ara la principal refer√®ncia sobre el nomenament m√©s immediat de Pere Vicen√ß, ja que nom√©s se li va presentar per donar compte de la Generalitat, i com els antepenultimates encara havien elegit diputats, es va inferir que hauria estat nomenat en les Corts de 1367-1368.

Jo.. El General de Catalunya i la seva Diputació o Generalitat

Al llarg d'aquest article ens referim constantment al "General de Catalunya" o simplement a "el General", pel qual entenem, seguint Paolo Grossi, que s√≥n¬†les universitas,i per tant, el titular del poder p√ļblic,¬†el populus; √©s la unitat¬†org√†nica, la institucionalitzaci√≥ del poder.¬†15 Seguint Toms de Montagut,¬†la Universitas Cathaloniae o General de Catalunya √©s el reconeixement de la dimensi√≥ pol√≠tica de la comunitat general i la seva institucionalitzaci√≥ a trav√©s del pactisme jur√≠dic, la qual cosa implica que la forma d'organitzaci√≥ pol√≠tica ser√† la monarquia dualista,¬†titular de la iurisdictio generalis de 1283. A partir d'aquest reconeixement, les lleis en general nom√©s es poden promulgar amb el consentiment de la Junta General, i per tant de la comunitat general, que, en estar representada al Tribunal Generalde Catalunya 16,participar√† en¬†aquesta iurisdictio generalis que no √©s m√©s que el poder p√ļblic de Catalunya.¬†17 Amb tot aix√≤ i a efectes fiscals, 1283 assumeix que la monarquia est√† deposada, mitjan√ßant un¬†"pacte constitucional", del seu iurisdicte complet original, i per tant el General de Catalunya (els tres estats reunits al Tribunal) segueix sent objecte actiu de la relaci√≥ jur√≠dica de tributaci√≥, ser√†, per tant, el t√≠tol de la facultat de tributaci√≥ i el dret a la tributaci√≥, mentre que la seva Diputaci√≥ o Generalitat tindr√† l'exercici d'aquest poder i dret perqu√® √©s l'√≤rgan permanent i representatiu de la Junta General, i per tant, com es veur√†, li ser√† fins a recollir i gestionar tots els impostos constitu√Įts i regulats pel Tribunal General.¬†18 de maig de 2018

II. Nomenament i facultats conferides a Pere Vicenç

Tant M.T. Ferrer Mallol com A. Estrada-Rius coincideixen que des dels Jutjats de Vilafranca del Pened√®s de 1367 es conserva molta documentaci√≥ i que per aix√≤ es conserva el nomenament de Pere Vicen√ß com a regent de la Diputaci√≥, en lloc dels membres, s'infereix de la informaci√≥ dels Jutjats i de la documentaci√≥ posterior emesa per la Generalitat, que s√≠ que mostra que les seves compet√®ncies haurien estat transferides a l'√ļnic regent de la instituci√≥ a causa del malestar que la gesti√≥ de la Generalitat per part dels membres hagu√©s causat dins de les armes.¬†19 El¬†LVS no va escapar d'aquesta decisi√≥ important, proporcionant tota la informaci√≥ relativa a l'origen d'aquesta figura (ff. 82-87¬†LVS / 166r-176v G-154), proporcionada per un document notarial em√®s per l'escriba Guillem de Montmany explicant com el rei va acceptar els cap√≠tols d'aquest Tribunal sense ser presentat a ell, possiblement perqu√® havia de sortir abans en els assumptes de guerra, que √©s una nova font d'informaci√≥ sobre aquest tema. De fet, el Tribunal va plantejar una nova administraci√≥ de la instituci√≥ a trav√©s de fortes mesures, en primer lloc els diputats i funcionaris de la Generalitat i per tant els responsables del professor es van quedar cecs en¬†considerar que no i s√≥n mester o necessaris (no s√≥n necessaris o s√≥n necessaris, previstos per al. 2)20. Aquesta diputaci√≥ cessada seria auditada per tres representants de cada bra√ß juntament amb Pere Vicen√ß, mentre que els¬†diputats per les estimacions i musts (els que revisaven soldats i cavalls per pagar salaris) serien substitu√Įts per Pere de M'rgens, escriba de raci√≥ (disp. 3)21. Pere Vicen√ß substituiria els membres en totes les seves funcions i compet√®ncies, amb la capacitat de nomenar i deposar qualsevol funcionari o funcionari que implement√©s les seves decisions, preses, per√≤, amb l'assessorament dels responsables (disp. 10)22.

L'origen d'aquesta figura, la del regent, es troba a les Corts Mons√≤niques de 1362-1363 quan es decideix confiar la comptabilitat de la Diputaci√≥ a alg√ļ especialitzat que seria conegut com a regent dels comptes(regent dels comptes). El 1365 els diputats dotats pels Jutjats de Tortosa van nomenar Pere Vicen√ß, que es veu pertanyent a la hisenda del rei i que va succeir Huguet Cardona en el c√†rrec. Tres anys m√©s tard Vicen√ß passaria de ser regent dels comptes a regent de la Diputaci√≥23.

L'administraci√≥ cessada lliuraria tots els diners restants, accions o b√©ns al nou regent (disp.11)24,al qual, a m√©s, haurien de certificar que les seves funcions havien estat necess√†ries i rendibles, i que en √ļltima inst√†ncia van ser remunerades per exercir correctament les seves tasques. Si es demostra el contrari, han de tornar els diners o no cobrar el que quedava pendent, una mesura tamb√© decretada per als audi√®ncies de comptes cessats (disp. 6)25. Les dues disposicions seg√ľents van prohibir la retribuci√≥ per delegaci√≥ de la seva pr√≤pia moci√≥ o per m√ļltiples tasques, nom√©s es podia pagar un salari.

El deute p√ļblic de la Generalitat, que es va fer mitjan√ßant la venda de morts i vulnerant censos i del qual parlarem m√©s endavant, es va convertir en un problema i la seva reducci√≥ va ser una de les tasques encomanades a Vicens que l'hauria d'executar amb els beneficis obtinguts de les generalitats (impostos espec√≠fics de la Generalitat). Se li va dir una s√®rie de directrius pol√≠tiques, ja que la depreciaci√≥ tindria un conjunt de prefer√®ncies i requisits: 1) El capital no es podia tornar sense haver generat els seus fruits; (2) Els salaris i les despeses dels col¬∑leccionistes s'haurien d'haver pagat; i 3) Qualsevol persona que hagu√©s prestat diners a la Diputaci√≥ hauria d'haver estat pagada no a trav√©s de censos i violacions sin√≥ per pr√©stec. D'altra banda, els beneficis del ceptre del gremi tamb√© s'utilitzarien per amortitzar els censos i violadors i, tant el cobrament d'aquests beneficis com els derivats de les generalitats no podien romandre en possessi√≥ de Pere Vicen√ß, sin√≥ que s'haurien de dipositar dins¬†d'un banc de Barcelona. Per amortitzar el m√©s aviat possible, tamb√© s'utilitzarien altres fonts d'ingressos per al que quedaria fora dels b√©ns de la Diputaci√≥ o dels beneficis deixats de la seva administraci√≥ (disp. 13 i 14)26. Els poders de Vicen√ß, sens dubte considerables, incloent el poder d'utilitzar la for√ßa p√ļblica contra els relucters per pagar (disp. 18)27,tamb√© estarien subjectes a l'estat de dret (disp. 12)28 i per tant les seves accions tindrien lloc en el coneixement i l'assessorament dels escoltadors de comptes, la qual cosa resoldria els dubtes que pogu√©s sorgir de la seva gesti√≥ (disp. 15)29 o qualsevol conflicte jurisdiccional, sense possibilitat de poder impugnar davant el rei o els seus funcionaris aquestes decisions, ja que eren en aquell moment els √≤rgans de representaci√≥ m√©s directes i plurals dels estats dins de la instituci√≥ (disp. 21)30.

Pere Vicenç i la seva administració haurien de ser responsables amb els escoltes dels comptes (disp. 19)31 i un cop acabats els comptes d'aquesta administració i les generalitzacions, els documents generats serien abolits i cremats per los dits òrdors (abolits i cremats per aquells escoltes, disp. 24)32 , una mesura que possiblement buscava evitar que aquesta privilegiada informació fiscal arribés a l'entorn real,així comque encara no hi hagués una consciència d'institució permanent, ja que ja haurien organitzat el seu propi expedient.

L'Audi√®ncia de Barcelona de l'any que ve ha donat fins ara indicis que l'any anterior Pere Vicen√ß ja havia substitu√Įt el sistema col¬∑legiat de diputats. El¬†LVS tamb√© incorpora en el seu text aquest Tribunal (1368-1369) donant dades interessants sobre el poder atorgat al regent, de la qual destaquo la cust√≤dia de l'√ļnic¬†cens oficial de focs (incendis/llars) que la comissi√≥ semental hauria encarregat, una mesura que hauria tendit a impedir que cada senyor i ciutat fes arbitr√†riament el seu propi, i que hauria de servir per corregir les antigues oracions sobre sal, a trav√©s de les quals va passar de l'homenatge personal al patrimoni per instar els senyors dels llocs que la col¬∑lecci√≥ sigui proporcional al consum que es va fer (disp. 3)33. Vicen√ß pot nomenar col¬∑leccionistes de les generalitats, que han de respondre a ell (disp. 9.1)34, aix√≠ com gu√†rdies de les generalitats (disp. 9.7)35, una figura que apareix per primera vegada en¬†el LVS al Tribunal de 1365, que va establir el nomenament¬†de persones i guardes qui puxen cullir e reebe (persones i gu√†rdies que poden prendre i rebre, disp. 5.65), i que no nom√©s podien ser substitu√Įts pels diputats, sin√≥ tamb√©¬†pels comissaris posats per la Cort en els casquets de vegueria (els Comissaris col¬∑locats pel Tribunal al capdavant de les vegueries, disp. 6). Es pot assegurar que aquests Comissaris s√≥n l'antecedent dels membres locals36,ja que apareixen, almenys¬†en el LVS,esmentats com a tals per primera vegada en el Tribunal de 1375 en el qual es va establir¬†que per tal que les generalitats sien mils e pus profitosament cullides e levades [...]¬†sia eleta e posada Ia bona persona la qual sia appellada deputat local, i a part de referir-se en termes¬†de compet√®ncies als diputats locals quien ordonats en la Cort de Barchinona que fou va celebrar davant la primera Cort de Tortosa (disp. 16)37, i per tant el Tribunal de 1365 en el qual els membres locals haurien estat aquests Comissaris (discutits a continuaci√≥), i que encara no eren funcionaris ordinaris sin√≥ delegats enviats pelJutjat 38. D'altra banda, diverses disposicions del Jutjat 2n de 1365 celebrades a Barcelona¬†parlen clarament de la diputaci√≥ o comissari¬†de la vegueria de la sua deputaci√≥ i de la seva submissi√≥ als membres residents a Barcelona, per la qual cosa no hi ha dubte que la base del debut local es troba en aquesta normativa (vegeu les disposicions 34.7 i per sota del Jutjat de 1365 (2)¬†del LVS). Tot aix√≤ √©s coherent amb una carta emesa per la Generalitat, en la qual els diputats acabats de restaurar residents a Barcelona de 1375 es dirigeixen a Pons Bosser com a diputat local de la Veguer√≠a de la Cerda√Īa, en una q√ľesti√≥ relativa al frau en una s√®rie d'impostos de la Generalitat a la zona, i per la qual se li recorden les instruccions que li havia donat l'alcalde de Pere Vicen√ß, Bernat Bussot, que el va dirigir com a comissari al poble i veger√≠a de la Cerda√Īa39,la qual cosa demostra que amb la restauraci√≥ del sistema de diputats residents a Barcelona, els Comissionats distribu√Įts en les diferents comissions del Principat es van convertir en diputats locals.

Pere Vicen√ß va ser substitu√Įt per l'a19√® Bernat Bussot. El¬†LVS no especifica quan es va nomenar Bussot (ho sabem per una altra documentaci√≥ analitzada en el seg√ľent punt), encara¬† que apareix en la segona disposici√≥ de 1373 realitzant les seves funcions. Com s'ha assenyalat anteriorment, el c√†rrec de regent de la Diputaci√≥ va ser abolit el 1375. En¬†el LVS es pot veure com la disposici√≥ 12 d'aquestes Corts passa a parlar de nou sobre els membres residents a Barcelona, amb la facultat de distribuir i gestionar els diners de la defessi√≥, aix√≠ com per¬†col¬∑lidir (cobrar) les generalitats, i en general, amb les compet√®ncies dels membres anteriors, podent nomenar diputats substituts, i rebre un √ļnic salari durant l'exercici de les seves funcions. El diputat eclesi√†stic cobraria quatre vegades m√©s que la resta. En la seg√ľent disposici√≥ el regent es converteix en subordinat dels Membres, ara¬†coneguts com a regent¬†o escriv s els comptes, encara¬† que una vegada cessin els diputats recuperar√† el nom de regent de la Diputaci√≥¬†pro tempore. La Generalitat va tornar a ser una instituci√≥ col¬∑legiada amb els membres de l'Estat, els escoltes dels comptes i amb el regent que es va convertir en un funcionari ordinari que pot ser destitu√Įt per unanimitat per diputats i escoltes.¬†40 de maig de 2018

III. L'activitat de Pere Vicenç a la Generalitat

Segons ha pogut saber M. T. Ferrer, l'activitat de Vicen√ß i el seu successor al capdavant de la instituci√≥ √©s visible a trav√©s del conjunt de documents que van servir per verificar que la Generalitat havia estat administrada pel seu nou regent juntament amb nous responsables.¬†41 L'autor va destacar que el regent va apar√®ixer fent transfer√®ncies al rei de diverses quantitats de la donaci√≥, aix√≠ com fent apropiacions de deute sobre la mateixa donaci√≥ i venda de censos morts per obtenir diners. Com a exemple d'aquestes activitats, una s√®rie de pergamins detallen com a l'octubre de 1368 Vicen√ß va transferir al rei 22.555 gremis de les 75.000 lliures promeses per la Cort per pagar Bertrand du Guesclin, un soldat franc√®s i conestable, per impedir el seu pas per Catalunya en el seu cam√≠ a Castella en la seva ajuda a Enric II de Trast√°mara contra el seu germ√† Pere I de Castella.¬†42 En aquests anys la corona tamb√© ha d'enfrontar-se a la revolta de l'Arborea a Sardenya, per aix√≤ aquests pergamins mostren la gesti√≥ de Vicen√ß en tots aquests assumptes com va ser l'autoritzaci√≥ al mar√ß de 1369 perqu√® pa√©s les 12.200 lliures de la donaci√≥ de les Corts de Socors que s'enviariena Sardenya 43, aix√≠com per pagar les tropes catalanes que estaven a la frontera del Rossell√≥ i Sardenya.¬†44 Al febrer de 1369 va ser autoritzat a compensar els comerciants de N√†pols, Xipre i Barcelona amb 7.089 lliures, 9 salaris i 1 diners per a les confiscacions de blat que havien patit per la necessitat de guerraa Sardenya 45. Al mar√ß de 1369 va ser autoritzat a pagar les 3.116 lliures, 11 salaris i 9 diners deguts al noble Olf de Proixida pels seus serveis prestats en la q√ľesti√≥ deSardenya 46, i tamb√©ha d'indemnitzar altres comerciants catalans que tamb√© haurien patit convulsions per les reclamacions de Bertrand du Guesclin a Montpeller47.

Per√≤ la documentaci√≥ que, sens dubte, aporta la millor informaci√≥ no nom√©s de l'activitat de Pere Vicen a la Generalitat, sin√≥ tamb√© de les compet√®ncies i el significat final de la instituci√≥ en aquest per√≠ode, √©s l'acta de cartes enviades per ella. Es tracta d'una s√®rie de manuscrits que pel seu contingut i extensi√≥ √©s impossible analitzar acuradament en aquesta obra, per√≤ que en futurs estudis podrien aportar informaci√≥ m√©s completa dels vuit anys de la figura del regent. Adherint-nos a Vicen√ß, tot el manuscrit N-61548 amb els seus folis de 193, juntament amb el primer del manuscrit N-61649,ens d√≥na una visi√≥ general dels esfor√ßos diaris desenvolupats pel regent, en qu√® la fiscalitat ocupa un lloc central. A trav√©s de la seva lectura podem col¬∑locar l'arribada de Vicen√ß a la instituci√≥, que hauria tingut lloc entre finals de febrer i principis de mar√ß de 1368, ja que l'√ļltima carta signada pels Diputats √©s a partir del 13 de febrerd'aquest any 50 i la primera carta signada per Vicen√ß √©s el 4 de mar√ß. En aix√≤ el regent es presenta¬†com: Jo, Pere Vicena, ordonat per reebre, distribuir i ministre les profertes fetes en les derreres Corts Generals de Munts√≥, De Tortosa e de Barchinona, e les generalitats de Cathalunya per reembre los censals e violaris venuts sobre aquelles, de voluntat e espr√©s consentiment dels honrats oydors dels comptes de la Deputaci√≥ de Cathalu. 51 de maig de 2011 Per tant, es tracta de dues facultats espec√≠fiques per assumir, d'una banda, la gesti√≥ dels professors (en particular¬†les restants dels professors, i per tant les quantitats que encara¬† no s'havien cobrat) que van ser encomanades als membres anteriors i acabats, i d'altra banda assumir la gesti√≥ dels impostos propis de la instituci√≥ sobre el rescat del deute p√ļblic. El regent, al seu torn, actuaria d'acord amb les ordres dels oidores dels comptes, reflectint aquesta carta i totes les del manuscrit N-615 la sensaci√≥ de les disposicions que el Tribunal de 1367 va dibuixar per a la figura del regent i que van ser recollides pel document notarial awed de Montmany. Vicen√ß signaria les cartes durant un any amb¬†la f√≥rmula Pere Vicen, ordonat a reebre les restes de les profertes e les generalitats de Cathalunya, i no √©s fins al gener de 1369 que¬†apareix com Pere Viens, regent de la Diputaci√≥ general de Cathalunya.¬†52 Ambdues f√≥rmules podrien reflectir l'evoluci√≥ de la naturalesa jur√≠dica de la figura del regent, que passaria de ser un delegat a un funcionari ordinari, perqu√® en la primera f√≥rmula es pot apreciar com es presenta el c√†rrec per delegaci√≥ de les Corts, i per tant la visi√≥ que els estudiants tindrien al principi √©s que √©s un funcionari delegat sense r√®gim jur√≠dic del qual es desprenen els seus propis drets, deures i compet√®ncies, i en conseq√ľ√®ncia, sense ser un funcionari de dret, sin√≥ per un altre despatx o instituci√≥ a la qual ha d'obeir. Aix√≤ no nom√©s s'observa en aquesta f√≥rmula, sin√≥ tamb√© en les compet√®ncies conferides en 1367-1368, que fan refer√®ncia a les ordicions de l'oficina de diputat, ja que √©s nomenat¬†en loch (en canvi) 53 d'aquests, i no √©s fins al Tribunal de 1368-1369 (ja en la primera disposici√≥) que apareix com a regent de la Diputaci√≥, sense insistir en la naturalesa substitutiva de l'oficina, per la qual cosa entendrien els estats que ja t√© les seves pr√≤pies ordicions que l'han configurat com a funcionari ordinari, amb compet√®ncies que confereixen drets i obligacions respecte a altres funcionaris que no podran interferir o estar subordinats a les compet√®ncies per a l'actuaci√≥ de les seves compet√®ncies. , fet que tamb√© es reflecteix en els desacomptades registrades per la instituci√≥.¬†54 de maig de 2018

Les cartes d'aquests manuscrits tamb√© mostren com es desplega la Generalitat en aquest moment a tot el territori. Com ja s'ha esmentat, un conjunt de comissions designades pel Tribunal General semblen que haurien estat l'antecedent dels ajuntaments de tot el Principat. Al capdavant d'aquestes comissions hi ha comissaris que reben ordres de Vicen√ß a trav√©s de "cartes de comissi√≥" personals(Comissio venerabilis Petri Franch),en les quals es pot veure en quines localitats o demarcacionss'han constitu√Įt aquestes comissions (Carta semblant de comissi√≥ fo feta a l'honrat a Ramon Piellier, comissari ordonat a la vila e vegueria de Vilafrancha Penedes i limitacions d'aquest [...])¬†55 anys.

Com es pot veure a continuació, aquests comissaris juntament amb el regent han de transmetre principalment als col·leccionistes i llogaters dels impostos de la Generalitat, per la qual cosa estem parlant d'una estructura jeràrquica i centralitzada a Barcelona56,en la qual encara no hi ha funcionaris oficials ordinaris amb ordicions que regulin les seves competències, i que per tant són delegats designats pel Tribunal General que utilitzen les competències conferides per delegació a Vicen, sempre que aquest ho autoritzi.

Pel que fa a les quantitats encara per cobrar(descansos) esmentatsanteriorment, aquestes correspondran als Jutjats de Monsó de 1362-63, les de Tortosa de 1364-65 (que també es van celebrar a Barcelona i Lleida) i a Barcelona des de 1365. La importància d'aquestes trobades és notòria, especialment les de 1365, no només per les quantitats pendents que els alumnes van donar al monarca per finançar l'anomenada Guerra dels Dos Pere, sinó també perquè van donar lloc a una nova fiscalitat que donaria lloc a la consolidació de l'òrgan encarregat de gestionar-lo, la Diputació Provincial del General.

L'arribada de Vicen√ß a la Generalitat entre 1365 i 1367 es produeix en un moment considerat per M. S√°nchez fiscalment com a "trienni negre", ja que hi ha la major pressi√≥ fiscal de tot el segle XIV al Principat com a conseq√ľ√®ncia de la concessi√≥ de la donaci√≥ m√©s gran que les Corts Catalanes mai concedirien a un monarca en aquest segle (amb motiu de la superioritat de Castella fins a aquest punt), i que empenyia el General a l'emissi√≥ de deute p√ļblic a llarg termini a partir de 1365 a trav√©s de la venda d'ingressos perpetus i vitals, les¬†esmentades censals morts i violais57, una pol√≠tica que transformaria per sempre la fiscalitat de l'Estat no nom√©s de Catalunya sin√≥ per extensi√≥ dels pa√Įsos de la Corona d'Arag√≥. Per entendre l'aparici√≥ del deute p√ļblic, primer s'ha d'entendre que durant les Corts de 1362-1363 s'inicia una important pol√≠tica fiscal amb la creaci√≥ d'un¬†nou tribut anomenat Generalitats,que s'encarregaria d'gravar la producci√≥ i venda de teixits de llana, aix√≠ com l'entrada i sortida d'alguns productes en determinats punts duaner situats a les fronteres de tots els estats de la Corona. A partir de 1365, i especialment a partir de 1368, les donacions es pagaran principalment amb aquests tributs, per√≤ la complexitat en el cobrament d'ells i la urg√®ncia de recollir la donaci√≥ far√† que el deute a llarg termini es pagui per un cobrament m√©s r√†pid, sent aquestes generalitats una garantia de pagament¬†d'interessos i amortitzaci√≥ del deute.¬†58 Els anys centrals de la guerra amb Castella destaquen per la seva capacitat transformadora, ja que el car√†cter temporal que guia la creaci√≥ d'aquestes pol√≠tiques financeres i les seves comissions mutar√† a permanent com a conseq√ľ√®ncia de la incapacitat per complir els objectius. El deute es va perllongar, i tamb√© ho va fer la instituci√≥.¬†59 Durant aquest per√≠ode, cal destacar, d'una banda, dos aspectes fonamentals, d'una banda, les quantitats importants esmentades que el Tribunal General oferir√† al monarca, i d'altra banda, els canvis administratius a patir per la Generalitat, el bra√ß executiu de tota aquesta maquin√†ria fiscal i financera. Juntament amb la creaci√≥ de¬†les generalitats el 1363, les armes de Catalunya i Mallorca van concedir una ajuda de 130.000 lliures anuals durant dos anys i set mesos, dividides entre les armes segons l'incendi de Cervera de 1359, i que seria gestionada per una vintena de persones. Al juliol de 1364, el Tribunal General concediria, a m√©s de mig any de foc ja concedit, 120.000 lliures durant un any repartit entre els bra√ßos tamb√© a trav√©s de fojage, ajudes que tamb√© serien administrades per vint persones. Una nova sessi√≥ continuada a Tortosa i graduada a l'abril de 136560 estaria d'acord en un professor anual de 325.000 lliures durant dos anys per obtenir de¬†les generalitats, imposicions,boira de bra√ßos, impost sobre la sal(gabella),venda de censos i violacions, i rendiments dels calamars del gremi de Perpiny√†. La vintena de persones encarregades de gestionar l'ajuda passaria a ser quinze, amb els tres membres residents a Barcelona amb especial rellev√†ncia. La insuficient actuaci√≥ d'aquesta √ļltima donaci√≥ va fer que el Tribunal General abord√©s aquesta q√ľesti√≥ a Barcelona el desembre del mateix any. A m√©s d'una nova regulaci√≥ sobre els terminis d'aquest √ļltim professor, els departaments van afegir una nova donaci√≥ de 100.000 lliures i 40.000 gremis que s'obtindr√† per boira o imposicions, aix√≠ com per la venda de censos. Els diputats residents a Barcelona van passar de tres a set.¬†61 de maig de 2018

Amb aquest panorama succinta podem imaginar que la recaptació i gestió d'aquestes quantitats no seria una tasca fàcil, requerint una estructura considerable a tot el territori, a l'espera d'una administració eficient de tots aquests fons per part del Consell; no semblava ser precisament la imatge projectada per la institució. A finals de 1367 l'Audiència General de Catalunya va iniciar les mesures de sanejament esmentades de l'organisme. A la llum de les cartes emeses per l'entitat, el que haurien observat les finques és que moltes localitats i particulars havien de pagar la seva part dels professors, ja que es pot observar que moltes d'aquestes missives ja no són requisits prement el pagament de la morositat i els interessos fora de termini, poders per a l'execució de béns o poders per recollir els comptes i els diners que ha de proporcionar algun col·leccionista o població. Per tant, és possible que amb tant de capital en moviment determinades posicions i funcionaris de la institució haguessin aprofitat la seva posició per afavorir determinats contribuents, de manera que podríem suposar que en alguns casos haurien acceptat una indemnització pels favors prestats, perjudicant a la General i a tercers. Com a resultat, la intervenció de Vicen de vegades implica la modificació dels termes establerts pels membres que han cessat.

El 14 de mar√ß de 1368, poc despr√©s d'estar al capdavant de la instituci√≥, el regent i els escoltes van corregir les mesures adoptades anteriorment en una q√ľesti√≥ que afectava el cens que el Tribunal General havia ordenat constituir a la comissi√≥ de Vic com a pr√©stec for√ß√≥s, i que va ser participat d'una banda pel comte d'Osona per una quantitat fixa(casa tributa),i de l'altra pels llocs de la comissi√≥ (no s'especifica quin) per quantitats no fixes en funci√≥ dels¬†focus (llars). Sembla que el comte d'Osona devia grans quantitats al cens, contr√†riament a la resta de llocs de la comissi√≥ que no nom√©s haurien complert amb les seves aportacions, sin√≥ que tamb√© haurien respost conjuntament i diverses vegades per les quantitats pendents. La resposta del Consell va deixar de ser suspendre el pagament d'interessos als censalistes en tota la comissi√≥ fins que¬†la casa tributada no satisf√† la seva contribuci√≥ al cens, una decisi√≥ injusta amb els censalistes que havien pagat i esperat que es paguessin els seus interessos. Vicen√ß va ordenar el recompte de tot el que s'havia pagat i el que es va deure, fent un mapa de la comissi√≥ i va decidir pagar alguns dels interessos moment√†niament fins arribar al fons de l'assumpte.¬†62 de maig de 2018

Altres cartes mostren la varietat de q√ľestions que el regent va haver de resoldre o donar algun tipus de resposta provisional. Tamb√© a mitjans de mar√ß de 1368, Vicen√ß va col¬∑locar els¬†col¬∑lisionadors de les generalitats de les localitats de Torroella de Montgr√≠ i Palam√≥s per renunciar als 3 diners per lliura a pagar per Ramon Bofill, comerciant de Barcelona, per embarcar-se en coca¬†d'en Rovira63 un enviamentd'ordi amb destinaci√≥ a Sardenya amb motiu de la guerra contra l'Arborea. Tamb√© els va instar a anul¬∑lar l'execuci√≥ de la garantia que Bofill havia lliurat com a garantia per al pagament de l'impost fins que es va estimar si finalment estava subjecte a aquest pagament.¬†64 Ens imagin√†vem que la suspensi√≥ de la recuperaci√≥ d'aquest impost es deia del fet que no era conegut amb certesa en aquell moment sobre qui era la responsabilitat fiscal, o que els l√≠mits de la llei imposable s'havien de definir amb m√©s claredat, ja que segurament era necessari determinar si Bofill actuava en aquesta situaci√≥ com a comerciant o com a prove√Įdor de subministraments a l'ex√®rcit. En qualsevol cas,¬†els col¬∑lisionadors van haver de certificar la quantitat de gra que portaria Bofill, que √©s el que m√©s interessava al regent a efectes fiscals. En¬†veure que els col¬∑lisionadors van fer cas parcialment de les seves instruccions (no van cobrar a Bofill res m√©s que no impedir l'execuci√≥ de la garantia), el regent insistiria que seria una q√ľesti√≥ que nom√©s ell hauria de resoldre.¬†65 de maig de 2018

Les cartes presenten personatges de l'√®poca com Pere des Caus, un comerciant i banquer barcelon√≠, que es va convertir en la principal instituci√≥ financera privada de la corona, patint el 1381 una fallida sonora i irrecuperable a causa de la delinq√ľ√®ncia del monarca.¬†66 Aquest mateix mes de mar√ß de 1368 Vicen√ß va ser dirigit a Pere de Montcomy, un factor (procurador) de Pere des Caus, mitjan√ßant una carta de convocat√≤ries que li va donar un termini de cinc dies per compar√®ixer davant la Diputaci√≥ per donar explicacions sobre els motius que haurien portat a des Caus a treure del Principat una certa quantitat de safr√† sense tributaci√≥. Si no es presentaria, la instituci√≥ procediria contra Montcomy i els seus b√©ns. En una altra carta, Vicen√ß va declarar al seu comissari al Rossell√≥ que entenia que Montcomy era en aquesta comarca, i que va tornar a donar¬†l'explicaci√≥ i el testimoni molt necessari una fer (molt necess√†ria per donar) que la Diputaci√≥ li havia preguntat sobre la q√ľesti√≥ del safr√† des Caus, una mercaderia que finalment havia estat interceptada a Cotlliure, per la qual cosa se li va tornar a donar un per√≠ode de cinc dies des de la recepci√≥ de la convocat√≤ria per compar√®ixer davant el regent i els escoltes. Sembla que des Caus no tenia m√©s remei que respondre, vuit dies despr√©s el banquer havia ordenat la rendici√≥ d'un aval per valor de mil lliures com a mesura de precauci√≥, ja que Vicen√ß i els escoltes ja havien iniciat el proc√©s de confiscaci√≥ de safr√†. A l'espera de la resoluci√≥, encara faltava el testimoni de Montcomy, el regent va indicar que la mercaderies seria pesada, estimada i dividida en tres parts que anirien a una al General, una a la delator del frau i l'√ļltima a l'executor del procediment en cas que finalment es declar√©s culpable del frau de des Caus, i per tant donant lloc a la confiscaci√≥ de la mercaderies. Sembla que el frau de safr√† va ser un delicte bastant greu. En el¬†LVS es pot veure com els Jutjats de 1378 van reafirmar aquesta idea decretant una forta acci√≥ contra qualsevol persona que estigu√©s directament o indirectament involucrada en aquest frau, i implicant en primer lloc l'excomuni√≥(sentiment de veterinari)de l'acusat nom√©s revocable a trav√©s de la devoluci√≥ dels danys causats al General, la qual cosa va suposar la p√®rdua total de la mercaderies (que es dividiria en tres parts com ja s'ha esmentat), el seu valor i una sanci√≥ addicional decent lliures de Barcelona 67. Davant d'aquest escenari, i si fos condemnat, des Caus nom√©s tindria dret a cobrar la part restant de la garantia si la garantia superava el valor total de la mercaderies. Si no n'hi ha prou, hauria d'aportar la part68 que falta. La q√ľesti√≥ del safr√† no va ser l'√ļnica per a la qual la Generalitat es va mostrar inc√≤moda, mesos despr√©s la instituci√≥ tamb√© el va¬†acusar d'haver extret del Principat bates o comerciants (alguna roba o b√©ns) sense impostos, mentre que Montcomy encara no apareixia, i per tant evitant satisfer el que va causar el General, i sobretot, evitant¬†informar clarament Vicen√ß i els escoltadors sobre les dades que la instituci√≥ necessitava per a les causes contra el seu representant. El regent hauria de dir-li que Montcomy hauria estat vist una altra vegada pel Manresa, de manera que va ordenar a Pasqual de Calamorxa, un porter reial, viatjar all√† per recordar a Montcomy que havia de compar√®ixer davant la Generalitat, i que si es resistia l'hauria d'obligar a fer-hoper captura (capturade persones) o d'una altra manera.¬†69 Els casos contra des Caus no es resoldria f√†cilment i transcendiria la gesti√≥ de Vicen√ß al capdavant de la instituci√≥.

La creaci√≥ de¬†les generalitats reflecteix la necessitat urgent de cobrament del General, una pol√≠tica que amb prou feines es podria haver implementat sense una √†mplia xarxa desplegada per tot el territori. Tot i que en els anys posteriors a la creaci√≥ d'aquests impostos la Generalitat ja sembla tenir una estructura considerable, la preocupaci√≥ que cap lloc estigui exempt de tributaci√≥ o que la gesti√≥ sigui correcta es manifesta de determinades maneres. El 20 de juliol de 1368, el regent Vicen√ß va declarar que, com ell entenia, alguns pelaires s'havien instal¬∑lat a Balsareny amb la intenci√≥ de produir i fer teixits, sorgeix la necessitat de nomenar alg√ļ en nom del General per segellar els teixits i recollir l'homenatge, per la qual cosa va instruir al seu comissari a la zona per nomenar el col¬∑leccionista de l'homenatge a la dansa d'aquesta poblaci√≥, a qui hauria de jurar que el recolliria b√© i lleialment d'acord amb les disposicions establertes pel Tribunal General70. En una altra ocasi√≥, el 14 de mar√ß de 1368, Vicen√ß estava de cam√≠ al ball de Moia sobre una q√ľesti√≥ tamb√© relacionada amb els pelaires d'aquesta poblaci√≥. El comprador del pa de plom i el segell de cera, √©s a dir, els que tenien la concessi√≥ per recaptar els impostos sobre determinats teixits, van informar a la Generalitat que els Pelaires eren reticents a pagar aquests impostos(no bollar els dits draps),per la qual cosa havia demanat al ball que revert√≠s aquesta situaci√≥ for√ßant-los a bollar els teixits, una mesura que aquest √ļltim hauria esquivat, resultant en la carta per la qual Vicen√ß el va instar a complir amb aquest requisit.¬†71 de maig de 2018

L'evasi√≥ fiscal √©s una q√ľesti√≥ omnipresent. El regent reconeix que el frau es comet en el pagament dels impostos de la Generalitat, i que sovint no es castiga per la manca de gu√†rdies del generalitats en determinats punts del Principat, q√ľesti√≥ que podem veure en una de les cartes en qu√® Vicen√ß nomena (d'acord amb les disposicions 5.65 i 9.7 de les Corts de 1367-1368 i 1368-1369 respectivament) un cert Tavascan de Tirvia a les escales de la comarca i¬†sotsvegueria del Pallars, Vescomte Castellb√≥ i la Vall d'Andorra; passos pels quals entren i surten els b√©ns, els portadors dels quals hauran de pagar els impostos corresponents als col¬∑leccionistes designats en aquestes demarcacions. En cas de detectar que els b√©ns realment passen sense tributaci√≥, el porter t√© plens poders per acusar i denunciar el frau, i per confiscar els b√©ns que posteriorment lliurar√† als col¬∑leccionistes, que executaran i dividiran en tres parts, una de les quals tamb√© ser√† lliurada al gu√†rdia per actuar com a delator del frau.¬†72 de maig de 2018

L'activitat, recollida i comptes d'agents desplegats per tot el territori tamb√© seria revisada per Vicen. El 16 de mar√ß de 1368 el regent va traslladar a Miquel Mulner, el seu comissari a la ciutat i veger√≠a de Lleida, una proposta que Bernat de Puigverd li havia presentat, el col¬∑leccionista de l'homenatge a la sal d'un marquesat del qual no s'especifica el nom per√≤ que estaria a c√†rrec de l'esmentat Mulner. Segons Puigverd, les generalitats del seu marqu√®s no eren suficients per pagar els interessos dels censos pagats per les¬†localitats de la seva demarcaci√≥, una q√ľesti√≥ que es podia resoldre amb els impostos recaptats en la comissi√≥ de Mulner. La tesi de Vicen no semblava afegir gaire a la tesi de Puigverd, ja que considerava que si¬†les generalitats esrecollien correctament (culletes diligentment),aquestes haurien de ser m√©s que suficients per al pagament dels interessos dels censos de la seva marquesa. A m√©s, el regent sospitava de Puigverd perqu√® en altres ocasions s'havia presentat a ell amb propostes similars que li haurien provocat desconfian√ßa, per la qual cosa exigia a Mulner que comprovi, d'una banda, si la insufici√®ncia de Puigvert era real, atribu√Įda a les generalitats recollides en el¬†marqu√®s, i de l'altra, a revisar els seus comptes i procedir en contra seusi fos necessari 73. Aquestes advert√®ncies contra determinats funcionaris s√≥n un recurs constant de Vicen√ß, en assenyalar que la Generalitat hauria dubtat de la gesti√≥ de determinats impostos sobre b√©ns especialment din√†mics com la sal. En una carta dirigida a les¬†salines de Cardona Pere d'Alta-riba i Guillem'a Curera el desembre de 1368, el regent els va informar que a causa d'alguns assumptes d'especial urg√®ncia relacionats amb la defessi√≥ de Catalunya(alscuns affers fort cuytats tocants el defensavadel General de Cathalunya) necessitava tota quantitat de moneda generada per l'homenatge a la sal, aix√≠ que els va requerir que el donin a Jaume Lled√≥, porter real, sense posar impediments de cap tipus(per res no laguets), ja que encas contrari haurien de compar√®ixer amb els comptes davant els escoltes i podrien ser processats per transgressi√≥ del jurament74.

Ja s'ha indicat que l'efici√®ncia econ√≤mica prescrita pel Tribunal General inclo√Įa la disposici√≥ de b√©ns de la Generalitat. El 28 de juny de 1368 Vicen√ß va donar poder a Antoni de Canelles, ciutad√† de Mallorca, per organitzar en el seu nom lasubhasta p√ļblica (encant publich)d'una galera propietat del General de Catalunya que havia estat presa de la marina genovesa en el conflicte de l'Alguer, i que, com se sabia, ja no estava en condicions de navegar, perqu√® en aquestes condicions era m√©s rendible al General vendre¬†la galea dita que retenir-la per tal com tot dia es consumeix (m√©s beneficiosa per al General vendre aquesta galera que retenir-la ja que cada dia es desgasta i es consumeix). Canelles vendria al licitador m√©salt (al m√©s donant) nom√©s elcasc(buch)sense la maniobra d'aparells i altres instruments que imagin√†vem que s'utilitzarien per als vaixells operatius de la Generalitat.¬†08001

Vicenç també es preocuparia per l'acompliment dels altres recursos productius del General. Tornant a la sal, el 23 de juny de 1368 el regent va instruir al seu comissari a Tortosa, Bernat de Mora, per no vendre a l'engròs (acaffies)la sal del General que tenia, sinó només aldetall (per menut) jaque el preu de la sal a Tortosa era inferior al de Barcelona(fort és poch lo for), demanant-li que li enviés el més aviat possible un enviament marítim de sal queserviria per comprovar que la vendaa Barcelona era prouòptima (bé e ajustadament)per poder enviarmés càrrega 76. En una altra carta, el regent va dir a Pere Franch, el seu comissari a la ciutat de Vic i osona comarcal, que l'experiència havia demostrat que era més rendible llogar els impostos de la Generalitat que crear un lloc de recaptació, és a dir, la creació d'un lloc de treball en els anys 200, de manera que li va donar poders per organitzar la subhasta d'impostos sobre els teixits fabricats i venuts al jutjat de Vic i la resta de llocs de la comissió. Franch fixaria un preu de sortida per a un lot de generalitats, iel licitador més alt oferiria una quantitat que pagaria durant un any, donant a Franch una quarta part d'aquesta quantitat a través de la qual començaria formalment la concessió anual. Aquesta quantitat oferta s'abonaria fraccionalment cada quatre mesos (al juny, setembre, desembre i març), i qualsevol cosa que s'elefissés més enllà de l'import ofert en la subhasta representaria el benefici que tindria l'inquilí d'aquests impostos. Aquesta política de recaptació d'impostos mitjançant arrendament o concessió, prèvia a la creació de funcionaris en secretari de la Generalitat com ja s'ha indicat, s'estengui a altres comissions del Principat. 77 de maig de 2018

Moltes de les cartes tenen poders per procedir contra els deutors, com ja s'ha indicat. Com que la Generalitat encara  no té certs funcionaris propis, l'aparell monàrquic es posa al servei de la institució especialment en l'àmbit de les execucions. Per tant, es pot veure com Vicençencarrega a diversos porters reals que es moguin personalment, a raó de sis salaris diaris, per fer determinades comissions dirigides a l'execució efectiva(excució realment e de fet) contra els deutors, que poden ser tant universitats locals com particulars i els seus béns, i per tant, contra persones físiques i jurídiques, podent procedir: A) a la captura de persones, al tancament de tallers, comerços, forns, molins; B) la confiscació, resta, venda i subhasta de béns; C) i qualsevol altra mesura que requereixi la intensitat, la força i la durada necessàries fins que els deutors s'han satisfet i pagat al Comissionat en l'àrea totes les quantitats i interessos sobre el pagament fora de termini degut al General. 08001, 200

El que s'ha discutit fins ara demostra clarament que les compet√®ncies de la instituci√≥ i del regent es basen en l'exercici de les compet√®ncies i drets fiscals i financers adquirits per la Junta General. Per√≤ a la llum d'altres cartes, tamb√© podem veure que la Generalitat participar√† en assumptes reservats al monarca com √©s l'organitzaci√≥ de l'ex√®rcit, i que es pot veure en un conflicte que la instituci√≥ va tenir amb dos cavallers. Al mar√ß de 1368, Pere Grimau i Joan Borr√≥, que havien estat contractats per la Generalitat per a tasques o finalitats militars, havien estat, no sabem per qu√®, suspesos d'ocupaci√≥ i salari. Anteriorment havien servit, per√≤ des de setembre de 1367 havien estat expulsats de l'ex√®rcit. No obstant aix√≤, tots dos, ja sigui per error o pel seu propi enginy, van presentar a Vicen√ß un certificat que Pere Alany, que havia de ser el tresorer delegat de la Generalitat en l'ex√®rcit que pagava els sous als homes d'armes, havia em√®s a Pere de M'rgens, aquest √ļltim que vam sentir ser l'estimador de les tropes, confirmant que els havia pagat la part de setembre que no els pertanyia. Es va sorprendre per aquesta actuaci√≥(meravell-me molt),ja que sabia de Bernat Bussot que Grimau i Borr√≥ havien estat expulsats, alhora que indicava que Alany tamb√© havia de saber que hi havia un reconeixement de recepci√≥(lletra sensible)de la carta informant al tresorer de Grimau i l'expulsi√≥ de Borr√≥. Per aquest motiu, el regent va informar a Alanya que la Generalitat no pagaria les quantitats que aquest √ļltim havia avan√ßat als dos senyors, demanant-li que prenguessin les mesures necess√†ries amb la carta del Sr. Muergens a m√†, ens imagin√†vem perseguir Grimau i Borr√≥ per retornar els diners ja que en cas contrari havia de fer front als seus b√©ns el que havia pagat injustament al compte del General als dos senyors.¬†79 de maig de 2018

El 17 de juliol de 1369 Pere Vicen√ß va prendre, juntament amb els oidores de comptes, les seves √ļltimes decisions al capdavant de la Generalitat sobre una q√ľesti√≥ que buscava l'estabilitzaci√≥ del preu dels teixits de llana (causada per l'augment del preu de la llana) modificant l'impost que els gravava Barcelona cana.¬†80 Cinc dies despr√©s, el 22 de juliol, els escoltes de comptes van notificar al bisbe de Barcelona la mort del regent(√©s passat d'aquesta vida), alhoraque l'informava que en virtut de la disposici√≥ 22 del Jutjat de 1367-1368 i a causa de la gran pressa i necessitat dels assumptes del rei i de la terra, era urgent procedir a l'elecci√≥ d'una persona qualificada per ocupar el c√†rrec de regent, per la qual cosa van sol¬∑licitar la seva pres√®ncia per con√®ixer i consentir aquestes eleccions.¬†81 de maig de 2018

A partir d'aquest moment, els comptadors van ser posats al capdavant de la instituci√≥, ja que totes les cartes emeses amb les decisions preses anteriorment per Vicen√ß van ser signadesnom√©s per ells (Els √≤ntdors dels comptes de la Deputaci√≥ de Cathalunya). Aix√≠ va ser fins a l'elecci√≥ de Bernat Bussot com a nou regent, que no va tenir lloc fins al primer de setembre, perqu√® aix√≤ s'indica en una carta en la qual els escoltes ho comunicaven al rei, i en la qual afirmaven que aquesta elecci√≥ havia tingut la voluntat i el consentiment del bisbe de Barcelona, els regidors i altres notables, i que tamb√© havia tingut l'acord complet dels escoltes, que eren els que realment tenien el poder d'escollir i nomenar el substitut de Vicen. Van destacar que Bussot, que provenia de l'entorn reial, havia estat escollit per la¬†seva bona reputaci√≥, ind√ļstria i sufici√®ncia, mentre pregava alrei que li orden√©s unir-se a la Generalitat el m√©s aviat possible. Una altra missiva i tenor del mateix dia es va dirigir al mateix Bussot li va notificar l'elecci√≥ i la gestaci√≥ subrogada de l'oficina en la seva persona, i el va instar a venirimmediatament (per res no tardets) a r√†ger i administrar la dita Deputaci√≥. 82 de maig de 2018

Podria ser que la posici√≥ de regent havia estat abolida abans que la majoria dels estudis sobre el tema, ja que l'√ļltima carta signada per Bussot √©s del 3 de setembre de 1374 i la seg√ľent carta, tres dies despr√©s, ja¬†est√† signada pels Diputats del General de Cathalunya [...]¬†83. Elseg√ľent registre de cartes no comen√ßa fins al 16 de juliol de 1375, i en la signatura d'aquestes cartes els membres afirmen que s√≥n els residents a Barcelona i que han estat elegits per l'√ļltim Jutjat General de Lleida84. Per√≤ aquests Jutjats van ser convocats l'1 de gener de 1375 i haurien comen√ßat el 25 del mateix mes, mentre que el 31 de maig de 137385no contenien cap disposici√≥ que afect√©s el nomenament i l'exercici del c√†rrec de regent, ni la seva substituci√≥ pel sistema de membres de representaci√≥ estatal residents a Barcelona, que es disposa en el cap√≠tol 13 dels Jutjats i Tribunals de 137586. Per tant, √©s possible que l'acomiadament i substituci√≥ de Bussot per part dels membres hagu√©s tingut lloc de facto al setembre de 1374, per√≤ no s'hauria formalitzat legalment fins als primers mesos de 1375. D'altra banda, podria ser que els diputats que signin les cartes des de setembre de 1374 fins a les Corts que restauren els nous diputats de 1375, fossin els membres del consell de representaci√≥ de l'Estat establerts pel cap√≠tol 5 de les Corts de 1373. Aquest cap√≠tol va consistir en la intervenci√≥ de la prerrogativa real dels¬†pr√≠nceps nord-americans namque,en un clar exemple de pactisme, per part del General, de manera que la convocat√≤ria i interpretaci√≥ estava reservada nom√©s al regent, que ho faria assessorat per aquest consell, durant tres anys i mig (fins a l'agost de 1376) i mentre duri la subvenci√≥ de les 130.000 lliures que s'havien concedit per a la defensa de Sardenya. El regent tamb√© ha de tenir en compte l'opini√≥ d'aquests consellers per a l'emissi√≥ de deute p√ļblic i per a l'obtenci√≥ de moneda per altres mitjans, sempre que fos necessari per a la convocat√≤ria i interpretaci√≥ de l'usatge, de manera que podria ser que tant els establiments¬†com els escoltes haguessin considerat oport√ļ que aquests consellers, a causa d'aquestes compet√®ncies fiscals i fiscals, actuin com a membres de l'abolici√≥ de facto de l'oficina del regent, fins a la restauraci√≥ de l'iure del sistema de membres residents a Barcelona.¬†87 de maig de 2018

CONCLUSIONS

La ubicaci√≥ de la¬†LVS quatre-cents anys despr√©s de la seva √ļltima not√≠cia ha contribu√Įt i continua aportant not√≠cies a l'estudi de la g√®nesi institucional i jur√≠dica de la Generalitat. L'edici√≥ del manuscrit ofereix una visi√≥ completa de les decisions preses entre 1367 i 1369 que van portar a la substituci√≥ col¬∑legiada de la instituci√≥ per una administraci√≥ liderada per Pere Vicen√ß juntament amb un nou equip de comptables.

L'experi√®ncia dels ajuntaments a partir dels anys trenta del segle XIV en l'emissi√≥ de deute, especialment a trav√©s de la venda d'anualitats garantides amb impostos propis, va servir d'exemple perqu√® els estudiants facin el mateix als anys seixanta en un moment de m√†xima necessitat financera al Principat de Catalunya. Sembla que nom√©s dos anys despr√©s de la seva consolidaci√≥ com a font de finan√ßament, aquest deute p√ļblic patrocinat per la General comen√ßava a alarmar els mateixos bra√ßos, al mateix temps que percebien males pr√†ctiques dins de la instituci√≥ per part de Membres i escoltes. Les fortes mesures adoptades per les Corts van donar lloc a una nova administraci√≥ despr√©s de la finalitzaci√≥ i auditoria de la Diputaci√≥. La Generalitat de Pere Vicen√ß, jer√†rquica i centralitzada a Barcelona, troba que moltes localitats i persones tenen pendent el pagament de la seva quota dels professors aprovats fins ara; i que el cobrament d'impostos, que √©s essencial per a l'amortitzaci√≥ del deute, de vegades √©s insuficient, mentre es produeix l'evasi√≥ fiscal. Per tant, el regent tindr√† la facultat de pressionar el pagament de la morositat i els interessos per demora, per a l'execuci√≥ de b√©ns i per auditar al mateix temps els comptes dels diferents funcionaris que l'entitat necessita per recaptar els impostos. D'altra banda, amb ella l'estructura de la Generalitat continuar√† estenent-se per tot el Principat amb el nomenament de nous funcionaris encarregats d'impostos, i amb una xarxa de comissions la import√†ncia de les quals comportar√† la seva conversi√≥ en socis locals, per la qual cosa entenem que la instituci√≥ s'est√† consolidant i que el car√†cter jur√≠dic d'alguns dels seus funcionaris , igual que el regent, evoluciona des d'oficials delegats fins a oficials ordinaris.

Podria ser que la intenci√≥ dels organismes en aquell moment era organitzar una instituci√≥ m√©s efica√ß a l'hora d'acabar amb el deute, i per tant encara no ho veia com un organisme que s'hauria de donar continu√Įtat. Per√≤ aix√≤ no vol dir que amb les compet√®ncies adquirides fins aquell moment no fos una instituci√≥ plenipotenciat√≤ria sota la figura del regent, ja que aquest substituiria els membres en totes les seves funcions i poders, sens dubte considerables poders, inclosa la for√ßa p√ļblica contra els que es resisteixen a pagar. D'altra banda, tot i que tant Vicen√ß com Bussot provenien de l'entorn reial, el primer va ser nomenat pel Tribunal General i el segon per la seva representaci√≥ m√©s directa i plural en aquell moment (els escoltes i altres notables); Per tant, van ser col¬∑locats per la comunitat general que els va transferir les mateixes compet√®ncies que els membres, mentre que la instituci√≥ va ser representada de manera stamental pels escoltadors, que van haver d'actuar juntament amb el regent i validar les seves decisions.

Per tant, considero que la figura del regent i de la Diputaci√≥ provincial en aquest per√≠ode no s'ha d'observar com si es tractava d'un gerent o cos de tecn√≤crates. La historiografia sobre els dirigents de la Generalitat ha considerat fins ara que el m√©s semblant a la presid√®ncia de la instituci√≥ era el paper desenvolupat pel membre eclesi√†stic, no perqu√® el r√®gim jur√≠dic de la Generalitat medieval i moderna ho pret√©s, sin√≥ perqu√® amb prou feines se li permetia exercir aquest paper. Per tant, la numeraci√≥ dels presidents de la Generalitat pr√®via a la instituci√≥ contempor√†nia ha generat controv√®rsia i √©s una q√ľesti√≥ que sempre ha de ser matisada.

El mateix no √©s el cas, en la meva opini√≥, amb la figura del regent de la Diputaci√≥ General, que unifica la representaci√≥ dels tres estats, i per tant de la comunitat en general, en una sola persona, laic i que t√© un consell de govern permanent (els escoltes de comptes) als quals no pot desorientar en determinades compet√®ncies espec√≠fiques de la instituci√≥, juntament amb altres assessors extraordinaris de compet√®ncies que excepcionalment seran assumides pel regent (com la reialesa de l'usatge¬†princes namque). √Čs la m√©s propera, doncs, a una presid√®ncia "constitucional" i "republicana" d'una instituci√≥ del R√®gim Vell, ja que compta amb un r√®gim jur√≠dic que, especialment des de les Corts de 1368-1369, la presentar√† com a funcionari ordinari i superior de l'Administraci√≥ central de la Diputaci√≥. Els comptables tamb√© expressaran la import√†ncia pol√≠tica i institucional del c√†rrec de regent(attesa la cuyta e gran necessitat dels affers del senyor rey e de tota la terra),quan notifiqui la mort de Vicen√ß i insinu a l'elecci√≥ d'un substitut que compleixi els criteris de professionalitzaci√≥ del c√†rrec.

√Čs cert que l'obra de refer√®ncia sobre la hist√≤ria dels presidents de la Generalitat88 t√© en compte la figura del regent, per√≤ perqu√® fins ara no ten√≠em la informaci√≥ i l'an√†lisi del document notari de Montmany recollit¬†a la LVS amb el nomenament i les compet√®ncies conferides a Vicen, i amb l'an√†lisi (superficial en el moment) de les cartes emeses per la instituci√≥ que detalla el dia a dia de l'administraci√≥ del regent, no ten√≠em una visi√≥ global d'aquesta oficina i el seu significat per a la instituci√≥, per la qual cosa la vam veure com un par√®ntesi en la hist√≤ria de la Diputaci√≥, tan excepcional en la forma en qu√® es va organitzar. Considero que Pere Vicen√ß i Bernat Bussot van exercir el m√©s semblant a una presid√®ncia tal com l'enten√≠em avui, i que aix√≤ s'hauria de reflectir en la numeraci√≥ que s'est√† celebrant actualment, ja que entre 1367 i 1375 no hi ha cap l√≠der, com si la instituci√≥ no hagu√©s existit i sobretot com si els dos regents, que ocuparien el 5√® i 6√® lloc (i que executarien dos n√ļmeros la numeraci√≥ actual), no haguessin existit i no haguessin dirigit, al meu parer, la instituci√≥ com ho feien sobre la base de poders i un r√®gim jur√≠dic establert.

El regent de la Diputació duraria gairebé una dècada. Després, a finals de 1374 i principis de 1375, els diputats tornarien a aparèixer i la institució va presentar a partir de 1376 una estructura orgànica representativa de la fase de consolidació, és a dir, una organització de representació estatal estable amb un govern col·legiat de diputats i comptables.

Podria ser que els estats estiguessin cautelosos de la concentraci√≥ de poder en una sola persona, en un moment en qu√® veuen que l'objectiu d'acabar amb el deute no es compleix, sin√≥ agreujat, una q√ľesti√≥ clau per entendre la continu√Įtat de la Generalitat i la seva progressiva import√†ncia institucional al Principat, per la qual cosa optarien per restaurar el sistema de Membres. L'oficina de regent, per√≤, no va ser completament eliminada, sin√≥ que es convertiria en regent dels comptes dels membres, sin√≥ recuperant la "presid√®ncia" interina de la instituci√≥ quan van ser cessats.

 

BIBLIOGRAFIA

 

Bergés, Carme y Sánchez, Manuel, El naixement de la Generalitat de Catalunya(Cervera, 2003). [ Enllaços ]

Comte i Delgado de Molina, Rafael, Hernández Calleja, Ana, Riera Viader, Sebastio i Rovira i Solo, Manuel, Fonts per a l'estudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catéleg dels processos de Corts i Parlaments, dins de Les Corts a Catalunya: Actes del Congrés d'Histária Institucional( Barcelona, 1991). [ Enllaços ]

de la Torre i el Turó, Antonio, Orígens de la Deputació del General de Catalunya,discurs llegit a RABLB, (Barcelona, 1923). [ Enllaços ]

per Montagut Estragués, Toms, La monarquia i les institucions dels territoris. Les diputacions del General, a Belenguer i Cebrio, Ernest (ed.), Ferran II i la Corona d'Aragó, (Barcelona, 2018). [ Enllaços ]

per Montagut Estragués, Toms , Sans i travé, J. M. i Viver i Pi-Sunyer, Carles (Coords.), L'autogovern de Catalunya, (Barcelona, 2004). [ Enllaços ]

Montagut Estragués, Toms , Les institucions fiscals de la Generalitat de Catalunya (Des dels seus orígens fins a la reforma de 1413),(Barcelona, 1996). [ Enllaços ]

per Montagut Estragués, Toms , Llibre dels Quatre Senyals, Estudi introductori, (Barcelona, 2006). [ Enllaços ]

Estrada-Rius, Albert, Apunts per a l'estudi dels Diputats Locals del General de Catalunya: (des dels primers testimonis a la Cort de Barcelona de 1413) a El territori i les seves institucions, Vol. 2, (Barcelona 1999), pp. 703-746. [ Enllaços ]

Estrada-Rius, Albert, Els orígens de la Generalitat de Catalunya (2001). [ Enllaços ]

Estrada Rius, Albert, La Deputació del General de Catalunya i el territori del principat: notes per al seu estudi,Ivs Fvgit, 8-9, (1999-2000), pp. 75-94. [ Enllaços ]

Estrada Rius, Albert,¬†La iurisdictio atribu√Įda a la Deputaci√≥ del General de Catalunya i al seu exercici,Legal Rudiimentos. Revista d'Hist√≤ria del Dret, 1, (1999), pp. 131-164. [¬†Enlla√ßos ]

Feliu, Gaspar, Els primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona(Barcelona, 2016). [ Enllaços ]

Feliu, Gaspar, La disputa sobre els llibretes en la¬†fallida de la Taula de Canvi de Pere des Caus i Andreu d'Olivella (1381),REFC, vol. XXXIII, n√ļm. [¬†Enlla√ßos ]

Feliu, Gaspar, Mercaders-banquers barcelonins: l'habitatge de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu d'Olivella el 1381, (2007). [ Enllaços ]

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, El naixement de la Generalitat de Catalunya (1359-1413) a hist'ria de la Generalitat de Catalunya, dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, (Barcelona, 2011). [ Enllaços ]

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412),(Barcelona, 1984). [ Enllaços ]

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Les Corts de Catalunya i la van crear des de la Diputació del General o Generalitat en la marca de la guerra amb Castella (1359-1369), AEM, 34/2, (2004). [ Enllaços ]

Ferro, V√≠ctor,¬†El dret p√ļblic catala: institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta (Barcelona, 2015). [¬†Enlla√ßos ]

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Origen i evolució de la Diputació del General de Catalunya(Barcelona, 1991). [ Enllaços ]

Garc√≠a Mar√≠n, Jos√© Mar√≠a, Oficina P√ļblica de¬†Castella durant la Baixa Edat Mitjana( Alcal√° de Henares, 1987). [¬†Enlla√ßos ]

Grossi, Paolo, L'Ordre Jurídic Medieval, (Madrid, 1996). [ Enllaços ]

Ripoll Sastre, Pere, Llibre de Vuit Senyals (segle XV): edició, estudi jurídic i comparatiu,tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra, (Barcelona, 2018). [ Enllaços ]

Sánchez Martínez, Manuel i Ortí Gost, Pere, Corts, Parlaments, i fiscalitat a Catalunya: Els capítols del donatiu (1288-1384),(Barcelona, 1997). [ Enllaços ]

S√°nchez Mart√≠nez, Manuel (ed.),¬†Deute p√ļblic a la Catalunya Bajomedieval( Barcelona, 2009). [¬†Enlla√ßos ]

Sánchez Martínez, Manuel, Paga el Rei a la Corona d'Aragó durant el segle XIV: estudis sobre fiscalitat i finances reals i urbanes ,(Barcelona, 2003). [ Enllaços ]

Sánchez de Movellán Torent, Isabel,La Diputació del General de Catalunya (1413-1479),(Barcelona, 2004). [ Enllaços ]

Sans i Travé, Josep Maria, Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. II-V, (Barcelona, 1994). [ Enllaços ]

Sans i Travé, Josep Maria , El Catéleg de Diputats i Ordors de Comptes de la Generalitat (1359 - 1710) de Pere Serra i Postius, (Barcelona, 1980). [ Enllaços ]

Serra i Puig, Eva, coord., Els llibres de l'Anima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714),vol. I, (Barcelona, 2015). [ Enllaços ]

Solé i Sabaté, Josep Maria (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents, Vol. 1, (Barcelona, 2003). [ Enllaços ]

 

MANUSCRITS

 

ACA, Col·leccions, Manuscrits, Generalitat, 4. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Pergamins, Carpeta, 4, Perg. 92. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Pergamins, Carpeta, 4, Perg. 96. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Pergamins, Carpeta, 4, Perg. 97. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Pergamins, Carpeta, 4, Perg. 98. [ Enllaços ]

ACA, Generalitat, Sèrie G, 154. [ Enllaços ]

ACA, Generalitat, Sèrie G, 234/1-11. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 614. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 615. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 616. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 618. [ Enllaços ]

ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 619. [ Enllaços ]

ACA, Inventaris, Generalitat, G, 4. [ Enllaços ]

1.1.1 Vidal est√† vinculat a la Generalitat des del 29 d'octubre de 1573, quan els diputats el van nomenar assistent com√ļ al regent¬†dels comptes i el¬†racional (regent dels comptes i racional). Anys m√©s tard, concretament des del 13 de gener de 1578, apareix com a¬†ajudant ordinari de la major escriv√†nia i mereixedora de scrivs major (assistent ordinari de l'escriba i desencaiment d'aquest c√†rrec com a escriba major) i per tant, amb una posici√≥ auxiliar encara que realitzant les funcions d'escriba s√®nior segurament en abs√®ncia del titular. Aix√≤ va ser fins dimecres, 16 de juliol de 1597, Llu√≠s Rufet, l'escriba s√®nior del General de Catalunya, va dimitir del c√†rrec, passant Vidal a ser el titular del comer√ß. Sembla que va ocupar el c√†rrec fins al juliol de 1618, ja que encara apareix com a titular per√≤ va ser substitu√Įt temporalment pel notari Francesc Colber√≥. Finalment va ser rellevat per Antoni Thi√≥ al setembre d'aquest mateix any, qui va recon√®ixer que li havia comprat el comer√ß en la seva ren√ļncia formal al c√†rrec el 29 de novembre de 1635. Sans i Trav√©, Josep Maria,¬†Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. II, (Barcelona, 1994), pp. 423-424;¬†vol. III, pp. 199 i 305;¬†vol. IV, pp. 368 i 373;¬†Vol. V, p√†g.

1.2 Els anys Actualment es conserva a l'ACA,comprèn les signatures ACA, Generalitat, Serie G-234/1-11.

3ACA, G-234/6, f. 1075.

4ACA, Inventaris Generalitat G-4, pp. 3.4 i 26.

1.5 Els anys Manuscrit actualment conservat a l'ACA sota la signatura ACA,Generalitat, Sèrie G, 154 (G-154).

6 "Moltbona habitaci√≥. el present llibre de cap√≠tols antics i actes de tall ha estat renovat i finalitzat, amb la seva r√ļbrica, t√≠tols i notes, i amb els originals provats extrets dels llibres de vuit r√®tols, i de l'Anima i les insaculcions de diputats i comptables de l'aquest General, amagats en l'arxiu general de Pere Pau Vidal [...]".

1.7 Els anys Es tracta d'un conjunt de manuscrits que van registrar el cens i els nomenaments que a partir de 1493 estableixen el sistema d'insaculaci√≥ per a l'elecci√≥ dels c√†rrecs de la Generalitat, i que permeten tenir una idea de persones i fam√≠lies amb drets electorals des d'aquesta data fins a 1714. Durant l'Edat Mitjana hi va haver diferents sistemes per a l'elecci√≥ de jutges i autoritats p√ļbliques a Catalunya i Europa, sent la cooptaci√≥ m√©s utilitzada. A finals de l'edat mitjana comen√ßa a implementar-se la insaculaci√≥, un sistema considerat especialment caracter√≠stic de la Corona d'Arag√≥, un mecanisme vinculat a la voluntat d'aclarir i eliminar els conflictes o interessos que puguin sorgir en el moment de l'elecci√≥ de posicions. Els divuit cap√≠tols de 1493 regulaven detalladament el procediment a seguir per a¬†l'elecci√≥ dels c√†rrecs de la Generalitat pel conegut sistema de sac e sort (sac i sort), en el qual una comissi√≥ especial formada pels¬†divans (comissi√≥ de divuit persones) de cada estat portaria a terme el proc√©s que triaria, nomenaria i insaculria diputats i escoltes. La mateixa normativa sempre que s'habilitaria un llibre de pergam√≠ per registrar el cens elaborat¬†per cada biblioteca. Aquest llibre de pergam√≠ es coneixeria a partir de 1503¬†com llibres de l'Anima, que detallava els candidats a diputats i escoltes, aix√≠ com altres aspectes relacionats, com ara insaculacions, dimissions, modificacions de dades o conflictes d'insaculcions per incompatibilitats, entre altres coses. Aproximadament un cens de m√©s de cinc-centes persones formaven part de l'Elit Pol√≠tica del Principat que van poder liderar el seu govern en l'√®poca moderna. Serra i Puig, Eva, coord.,¬†Els llibres de l'Anima de la Diputaci√≥ del General de Catalunya (1493-1714), vol. I, (Barcelona, 2015), pp. 7, 16, 17, 30, 55 i 59.

8 de maig de 20 Per a una visi√≥ m√©s detallada sobre aquest tema vegeu, entre altres estudis del mateix autor, Estrada Rius, Albert,¬†La iurisdictio atribu√Įtsa la Deputaci√≥ del General de Catalunya i el seu exercici, Rudimentos legales. Revista d'Hist√≤ria del Dret, 1, (1999), pp. 131-164.

9de Montagut Estragués, Toms, Llibre dels Quatre Senyals, Estudi introductori, (Barcelona, 2006), p. 16.

10 de maig de 2018 Ibid., pp. 26, 28 i 29.

11 de maig de 2011 Les aportacions d'Antonio de la Torre han servit de guia per investigar l'origen m√©s o menys aproximat de la Generalitat. L'an√†lisi de diferents te√≤rics i la documentaci√≥ principal coneguda fins aquell moment el van portar a concloure que la instituci√≥ amb prou feines hauria existit abans del final del regnat d'Alfons el Benigno (1327-1336) a partir de les seg√ľents dades: 1)¬†l'auxilium de tres anys sol¬∑licitat a Mons√≥ el 1289 amb el nomenament de destinataris i conservadors, juntament¬†amb els petitores i levadors locals; 2) la cisa de dos anys sol¬∑licitada a Barcelona el 1292 amb¬†el nomenament dels ordenadors, distribu√Įdors i consiliarii; 3) la recaptaci√≥ de 1.300 de cinc anys per pagar dues-centes mil lliures per rescatar el bovage¬†mitjan√ßant el nomenament de levatores i¬†congregadors; i 4) el servei de dos anys requerit a Barcelona el 1323¬†i amb la recaptaci√≥ assedificada als col¬∑lisionadors de vegueria amb notari i¬†els col¬∑lisionadors subrogats, la despesa a quatre distribu√Įdors i pagadors, i el compte de sis comptables o comptables; tots aquests exemples van mostrar que aquests organismes de recaptaci√≥ temporal mai haurien estat anomenats Diputats o Diputacions. Segons A. de la Torre, les necessitats econ√≤miques de Pere el Cerimonial (1336-1387) haurien donat lloc a la concessi√≥ de noves ajudes quan encara no s'havien recollit les anteriors, la que fa que aquests organismes deixin de ser temporals. Els autors contemporanis de refer√®ncia tamb√© coincideixen que el per√≠ode de Pere el Cerimonial s√≥n els anys centrals del desenvolupament de la instituci√≥, aix√≠ com que els primers s√≠mptomes de l'autonomia financera s√≥n els descrits per A. de la Torre, aix√≠ com analitzats per Maria Teresa Ferrer i Mallol, Albert Estrada-Rius, que parla de les comissions de 1289 i 1292 "fundadors" de la Diputaci√≥; o Manuel S√°nchez i Pere Ort√≠ que fins i tot col¬∑caben els primers indicadors d'autonomia fiscal en la cisa de 1288. de la Torre i el Tur√≥, Antonio,¬†Or√≠gens de la Deputaci√≥ del General de Catalunya,discurs llegit a¬†RABLB, (Barcelona, 1923), pp. 51-52.; Ferrer i Mallol, Maria Teresa,¬†El naixement de la Generalitat de Catalunya (1359-1413) a¬†Hist'ria de la Generalitat de Catalunya, dels or√≠gens medievals a l'actualitat, 650 anys, (Barcelona, 2011), pp. 20.; Estrada-Rius, Albert,¬†Els or√≠gens de la Generalitat de Catalunya (2001),p. 205 i ss.; S√°nchez Mart√≠nez, Manuel i Ort√≠ Gost, Pere,¬†Corts, Parlaments, i fiscalitat a Catalunya: Els cap√≠tols del donatiu (1288-1384),(Barcelona, 1997), pp. 3-4; Berg√©s, Carme y S√°nchez, Manuel,¬†El naixement de la Generalitat de Catalunya(Cervera, 2003); i Montagut Estragu√©s, Toms, Sans i trav√©, J. M. i Viver i Pi-Sunyer, Carles (Coords.),¬†L'autogovern de Catalunya, (Barcelona, 2004), especialment la introducci√≥ i els dos primers cap√≠tols dedicats a la fase de formaci√≥ de la instituci√≥.

12Montagut Estragués, Toms, cit. (n. 9), pp. 29, 32 i 33.

13 de maig de 2011 Un conjunt de 18 manuscrits anteriors a 1422 van ser seleccionats com a possibles fonts de la LVS,per tal d'establir l'afiliació entre els manuscrits de l'ACA G-4(LVS)i el G-154 (la LVS copia del segle XVII) identificant els errors significatius que es van cometre durant el procés de recopilació de la LVS i que Pere Pau Vidal va ser difícil de detectar, finalment copiant-los de manera fiable, que es va confirmar després de la col·lecció de tots els manuscrits esmentats.

14 de maig de 2018 Vegeu transcripció completa a Ripoll Sastre, Pere, Llibre de Vuit Senyals (segle XV): edició, estudi jurídic i comparatiu,tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra, (Barcelona, 2018), pp. 361-389, accessible a www.tdx.cat

15 de maig de 2011 Grossi, Paolo, L'Ordre Legal Medieval, (Madrid, 1996), p. 199.

16 de maig de 2018 Per a una visi√≥ exhaustiva de tot el teixit pol√≠tic i institucional i la creaci√≥ de la llei de Catalunya abans de la seva abolici√≥ borb√≤nica, vegeu Ferro, V√≠ctor,¬†El dret p√ļblic catala: institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta (Barcelona, 2015).

17de Montagut Estragués, Toms, la monarquia, i les institucions dels territoris. Les diputacions del General, p. 368, a Belenguer i Cebrio, Ernest (ed.), Ferran II i la Corona d'Aragó, (Barcelona, 2018).

18Montagut Estragués, Toms, Les institucions fiscalsitzadores de la Generalitat de Catalunya (Des dels seus orígens fins a una reforma de 1413),(Barcelona, 1996), p. 52.

19 de maig de 2018 Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412),(Barcelona, 1984), pp. 240-241; i Estrada-Rius, Albert, cit. (n. 11), pp. 548 i 552.

20Amb l'administraci√≥ o regiment del regal o profertes fetes in defensi√≥ del Principat de Cathalunya a les Corts Generals del dit principat derrerament celebrades en les'iutats de Tortosa e de Barchinona, sie en tal estament que no i √©s mester o necess√†riament o diputats o administradors sobre l'administraci√≥ dels dits dons o profertes ordonats en les dites Corts, ans sie expedient e profit√≥s al dit principat e a la lo p√ļblica que'ls dits deputats e administradors sobre administraci√≥ dels dits dons o profertes ordonats en les dites Corts e tots els funcionaris e altres persones qui sien en la deputaci√≥ y administraci√≥ de les dites profertes, sien remoguts per cessar messions a General deAlu Cathnya. Percao, la Cort General de Cathalunya qui de present se celebra a l'Iutat de Barcelona, ha acordat i deliberar que els diputats i administradors i funcionaris i altres persones qui sien en la deputaci√≥ y administra de les dites profertes sien de present remoguts e remogudes, e aquells e aquelles de present remou ab los cap√≠tols seg'ets e forma seg-ent. Plau al senyor rey, segons els cap√≠tols devall scrits e de les respostes en la fi de cascun cap√≠tol contengudes e scrites. LVS,ff. 82rb-82va.

21Primerament, la Cort General remou e foragita de la offici de la Deputaci√≥ tots los deputats en les dites Corts de Tortosa e de Barchinona, ordonats ax√≠ los residents en Barchinona com encara¬† aquells de les estimes e mostres e tots els funcionaris e altres persones qui sien e c'pien en qualque way in the dita Deputaci√≥, ax√≠ que d'aqu√≠ avant de l'ofici a ells comanat no utilitzen ne puxen √ļs en res e del present dia avant no hajen ne prenguen salari alg√ļ, ne'ls sia pres en compte ni fet compte, exceptats emper, III dels dits deputats residents a Barchinona, I de cascun brao, 'o'√©s, aquells de que ells vendran, e la dits III deputats romanguen solament per retre compte de l'administraci√≥ de la dita deputaci√≥ ensemps ab en Pere Vi'ens , regidor dels comptes de la dita Deputaci√≥, els diputats de la III ensemps ab lo dit Pere Vi'ens puxen, fan i deixen retre lo dit compte per si, e los altres codeputats lurs e haver fi d'aquell; empero, al loch dels dits deputats e mostres, assigna la Cort dita a exercir en nom de la Cort lo offi'i a ells comanat en Pere de M'rgens, scriv√© de raci√≥ de la cort del senyor rey, sens, empero, salari que no fa e al dit en Pere Vicen'hajen a liurar els dits deputats de les dites estimes e mostres lo sagell del ditifica. Plau al senyor rei. LVS,ff. 83vb-83ra.

22Article, lapetita Cort attenent √©sser necessari i expedient que en loch dels dits diputats i administradors sia diputat i cessar alguna persona apte e suficient qui regescha i administrar la diputada i administrada damunt dites, e faca e exeguescha e complescha tot 'o qui hi roman a fer complir e exeguir ax√≠ e en that way i form that poguers dits deputats i administradors si romanguts no fossen, per'o, la dita Cort, confiant de la leyaltat, ind√ļstria e suffici'ncia del dit Pere Vicen√ß, regidor dels dits deputats e administradors, assigne e ordona lo dit en Pere Vicen' en loch dels dits deputats i administradors en el govern i administraci√≥ de la diputaci√≥ i administraci√≥ de demunt dites, i en reebre tots els comensals e altres b√©ns a les dites deputaci√≥ y administraci√≥ e a cascuna d'elles elles , deguts e pertanyents ara o de here avant, de tot'o encara¬† qui pertany al General de Cathalunya segons ordinaci√≥ de la dita Cort de Barchinona, a la secha dels florins qui's beat Perpeny, e en fer exeguir e complir totes e sengles coses qui hi romanguen a fer exeguir e complir, ax√≠ e d'aquesta manera i forma que poden ser combatuts pels diputats i administradors; i cara, en reembre i administrar les dites generalitats, i en tornar a emetre els censos i violaris qui venuts hi s√≥n, i pagar-los pensions i messions d'aquells e en fer e fer fer e requereixen totes e sengles altres coses pertanyents a les coses demunt dites e dependents o emergents d'aquelles o aquelles tocants en qualque way, comanant al dit en Pere Vi'en' sobre les demunt dites coses, ax√≠ in the deputaci√≥ y administraci√≥ demunt dites, com en lo fet de les generalitats e secha, i en compondre i exeguir les diteses aquell e semblant poder que els diputats i administradors e les dites III persones assignades a les dites generalitats, e a reebe 'o qui pertan al ditgua General en la dita secha , quin √©s el poder de sia ac√≠ ha't per expressat e per repetit, lo qual encara¬† Pere Vinsens ha de retenir e remoure ab volentat e consentiment dels dits oydors les persones assignades a cullir les dites generalitats, com en altres coses demunt dites puxa metre, posar i ordonar aquestes persones qui viares li ser que y sien bones, necess-ries e profitoses; e a fer ab consell e volentat dels oydors dels dits comptes. Plau al senyor rey en ax√≠ que'l dit Pere Vicens, ab consell dels dits III o dos d'aquells haja en totes les coses que poder queses deputats e administradors o el millor joc d'aquells. LVS,ff. 83rb-85ra.

23 de maig de 2018 Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Origen i evolució de la Diputació del General de Catalunya( Barcelona, 1991), p. 154.

24Article, vol e ordona la dita Cort que'ls dits deputats e administradors e les dites III persones assigna a les dites generalitats tot'o e quant apparr' que sobres en la diputació i administració de dites demunt e de les dites generalitats sie, sien restes de comensals o d'altres béns o escriptures hajen e sien tenguts de responderre e liurar-ho al dit en Pere Vicen', sens tot embarch e constrast. Plau al senyor rei. LVS,ff. 84vb-85ra.

25Article, ordones la Cort dita que en lo retiment del dit compte dels dits administradors sie vist e regonegut per los dits oydors del dit compte si la dits administradors e lurs officials e altres persones qui hajen cabut en la dita administració necess-riament e profitosa sien romases tro en lo present dia en la dita administració o no; (e) si es troba que el benefici o necessária no ho fa i si són gitanos o no i fossen mester segons lur conexenca, en aquest cas, els dits oydors de comptes per aquell temps que trobar les dites persones no'eser necess-ries e profitoses en la dita administració, no es re-eben en compte a ells uns salaris o salaris ne altres despeses o messions van w o no profitoses que fetes agen ans administradors e altres persones qui los dits salaris haguessen preses o fetes les dites despeses ho hajen a tornar e redre encontinent que per los oydors del dit compte peticions ne seran. Ditto. LVS,ff. 83rb-83va.

26Article, que, a Pere Vicenç haje e sie tengut los diners qui exiran de les dites generalitats, converteixen e metre en tot cas a coneguda dels dits oydors en reembre los censals e violar són són estats venuts sobre les generalitats pagades solament d'aquestes pensions dels dits 'ensals e violais, e dedu'ts salaris e messions per ajustar les dites generalitats pagadores e fahedores; e en el pagament dels interessos a aquells qui per altra manera han pagat'o que han pagat per via de censals morts e violaris, i cares en reemen dels dits'ensals morts e violaris e en pagar les pensions e messions d'aquells sie tengut tot 'o qui's pertany al General de Cathalunya en la dita secha dels dits florins aytant , empero, com se'n deu convertir els dits censals en reforma i violar les pensions i messions d'aquells segons els capitals de la cort derrera didita de Barchinona, no s'han-a' de tal manera que els comensals qui exiran de les dites generalitats e de la dita secha en son cas no romanguen en poder seu o d'altre, ans encontinent ne reema that censal o violari que porr per poch que fos; i percao, que les dites reem'ons se fa'en pus clarament e spatxada tots els comensals qui exiran de les dites generalitats e de la dita secha e en son cas sien posats en una taula de canvi de Barchinona elegidora per lo dit Pere Vi'ens, ab consell dels dits oydors de comptes convertidors Plau al senyor rey, axí empero, que exirá de la secha no s convertescha to re-embre the dits'ensals e violaris ne altres coses contengudes en lo capítol, si no aytant e axí com deu segons els capítols fets a la Cort de Barchinona. Element, vol e ordona la dita Cort que tot'o qui sobrar dels béns de la dita deputació, en els quals no són ne sien enteses les dites generalitats e tot'o qui sobrar' dels béns de la dita administració pagats primerament sou e stimes e altres coses legudament deguts e degudes, e salaris e messions fetes e fahedores LEDesvament lo dit en Pere Vicen'sia tengut en cas, empero, que les capitals de la cort derrera de Barchinona dita converteixen els dits censals morts e violars per oo que abans de la censura dits i violais per o que abans de la censura dits i violais sien reemuts. Plau al senyor rey es troba a les capitals de les Corts de Tortosa i de Barchinona, excepte en o que poden prejutzar l'actual capital. LVS,ff. 85ra-85vb.

27 Article,que tots i sengles funcionaris axí del senyor rei e de la senyora reyna e del senyor duch, com de totes e sengles altres persones de qualque stament, o condicionats si eren de tres brats, sien tenguts donar la dita en Pere Vicen' e a comissaris o cullidors seus o per ell posat e als oydors dels comptes favor, e consell ajuda tota vegada que per ells e cascun d'ells peticions seran ne, e de fer execucions realment e de fet contra aquells lochs, universitats e persones qui al dit en Pere Vicen' e oydors de comptes o cullidors seus en les dites co o alguns d'aquelles contrastes farien o no paguen volrien a messió, empero, d'aquells qui lo dit contrast farien o no volrien pagar; , axí com ho foren tenguts per los dits deputats i administradors per virtut del sagrament e homenatge que ja han fets. E si les sol·licituds per lo dit Pere Vicen' o comissaris o cullidors seus o per los oydors dels comptes les dites execucions fer no volien e aquelles dilataven de fer, en aquell cas lo dit en Pere Vicen' e los comissaris e cullidors seus e els dits oydors de comptes puxen fer les dites execucions contra les dites persones, universitats e lochs, i s'enfronta als funcionaris e ordinaris qui en a'negligents seran o les dites execucions fer no volran. Plau al senyor rei. LVS,ff. 86ra-86rb.

28Article, que diu a Pere Viens sia tengut de govern, administrar i exeguir totes e sengles coses damunt dites e davall scrites, bé e diligentment e leyalment e servar les ordinacions e capítols de les dites coses o Corts, axí com los deputats e administradors eren tenguts de servar aquests servats empero els capítols demunt e davall scrits. Regi de dòmino col·locar. LVS,f. 85ra.

29I que sien fer execucions en o per les coses demunt dites o en alcuna de aquelles exia o havia alcun dupte o dubtes, que dit en Pere Vicens haja e puxe aquell dubte o dubtes declarar, det[er]menar e exenir ab consell dels dits oydors dels dits comptes. Plau al senyor rei. LVS, f. 85vb.

30I que sien fer execucions en o per les coses demunt dites o en alcuna de aquelles exia o havia alcun dupte o dubtes, que dit en Pere Vicens haja e puxe que dubtes o dubtes declaren, det[er]menar e exenir ab consell dels dits oydors dels dits comtes. Plau al senyor rei. LVS, f. 85vb.

31Article, que és dit en Pere Vi'ens e totes altres persones qui res cullen, regesquen o administren en els dits affers, sien tenguts de retre bé e leyalment compte de tot'o que culliran, reged and admin als dits oydors dels dits comptes, les quals tenen el poder de desafiar, examinar, diffinir i posar fi als dits comptes als quals oydors la dita Cort fetes aquestes e semblant poder sobre a' qui en les dites Corts lus estat donat, qual poder conferma ells, approva e ratiffica la dita Cort. Plau al senyor rei. LVS,f. 86va.

32Article, vol e ordona la cort expressament que finits los comptes de les dites deputació y de les generalitats, encontinent la dits comptes sien abolits e cremats per los dits oydors. Plau al senyor rei. LVS,f. 87ra.

33I amb els dits III sous per quartera de sal sien ordonats de pagar per relevaci√≥ de la dita imposici√≥ de la dita sal, que va ser genial c'rach, si era rahonaable que qui m√©s sal despenia o menys deixar-me pagar m√©s dits dels tres sous o menys. Per'o, ordonen les dites persona que a'sie carregad a conscincia dels senyors dels lochs quant als bra√©es de la Esgleya e dels richs h'mes e cavallers. E quant al brao de les'iutats e viles reyals, consciance delsellers, pahers, c√≥nsols¬† e jurats e procuradors o altres regidors d'aquells, ordonen encara¬†, que les quantitats dess√ļs dites estan fetes per compartir per los fochs de cascun bra'per en Pere Vicen's segons el nom dels fochs que ell t√©. I que el juheus e Moros qui compreses no sien en lo dit nombre que t√© dit en Pere Vicen' qui s√≥n poblats a Cathalunya, pagar i ajuden en l'actual ajuda ab aquell brao de qui se la lochs hon poblats seran. LVS,ff. 91vb-92ra.

34En primer lloc, que entot loch, vila o castell on lo senyor rey haje jurdicció o al menys mer imperi sia que sia de Esgleya, baró, cavaller o altre de later que en aquest loch, puga posar per cullir les generalitats tota persona que sia viares an Pere Vi'en' o atre diputat a cullir les cutes generalitats. LVS, f. 92rb.

35Article, que als llacs de l'Esgleya e dels barons e cavallers no puxa haver guardes de les generalitats, sinó de lochs de lur braa on hajen jurisdictionció alta, i entendre que en els llacs dels barons puxen ésser posats per guardes persones dels lochs d'Esgleya e contra e que y puxen ésser posats e remoguts per en Pere Vi'en' o per altre a'a'deputat. LVS, f. 93ra.

36 de maig de 2018 Podria ser que l'origen d'aquests comissaris sigui tant en el grup de canvi de diners que van actuar com a advocats de Berenguer Bertran, un canviador de diners de Barcelona escollit per l'Audi√®ncia General per centralitzar la recepci√≥ de tots els beneficis de la donaci√≥ a partir d'abril de 1365. Ho vam inferir perqu√® Miquel Mulner apareix com a advocat de Bertran a la veger√≠a de Lleida i Pallars el mateix any, tal com detalla Manuel S√°nchez Mart√≠nez en Les primeres emissions de deute p√ļblic per part¬†de la Diputaci√≥ de Catalunya (1365-1369),pp. 225, a S√°nchez Mart√≠nez, Manuel (ed.), El deute p√ļblic a la Catalunya¬†Bajomedieval, (Barcelona, 2009); i perqu√® en la documentaci√≥ que analitzem des del seg√ľent punt Mulner apareix com a Comissionat de la Generalitat a Lleida tres anys despr√©s.

37 "El[...] perquè les generalitats siguin millors i més rendibles recollides i traslladades ... una bona persona és elegida i col·locada, que es diu diputat local [...] diputats locals que van ser assignats a l'Audiència de Barcelona que es va celebrar després del primer Jutjat de Tortosa".

38 de maig de 2018 Les disposicions que van des de les 5.57 fins a les 5.65 dibuixen quina serà l'estructura territorial de la Generalitat a través de les localitats que acullen les taules on es recolliran les generalitats. Es descriuen d'est a oest i de nord a sud començant per les terres del Rosselló i el Vallespir i acabant a Tortosa. També s'insta els membres del Regne de Mallorca a triar llocs i carregadors a metre metre i plantejar concursos de persones i guardes qui puxen cullir e reebe tot'o que eximiran de les coses demunt dites o vendre les dites taxes generals (posar i designar certes persones i guàrdies que puguin prendre i rebre tot el que sortirà de les coses esmentades o vendre aquestes imposicions generals).

39ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 619, f. 1v.

40 de maig de 2018 Toms de Montagut tamb√© mant√© aquesta idea¬†a Les institucions fiscalitzadores, cit. (n. 18), p. 108; No obstant aix√≤,¬†la disposici√≥ LVS parla de la destituci√≥ un√†nime del regent de diputats i audi√®ncies que segueixen el rei, el tribunal itinerant, per tant els que formarien el tribunal marcial. Es dedueix de la disposici√≥ 19 i la seg√ľent que en aquest moment hi ha una duplicaci√≥ de diputats i escoltes, els de Barcelona i els del jutjat marcial que s√≥n temporals i que cessaran al final de la guerra.

41 de maig de 2018 Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Les Corts de Catalunya i la van crear des de la Diputació del General o Generalitat en la marxa de la guerra amb Castella (1359-1369), AEM, 34/2, (2004), p. 931. El mateix autor també tracta aquest tema a La Diputació de Catalunya governat per un regent, a Solé i Sabaté, Josep Maria (dir.), Histéria de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents, Vol. 1, (Barcelona, 2003).

42ACA, Generalitat, Pergamins, Carpeta, 4, Perg. 92.

43 de maig de 2018 Ibid., Perg. 98.

44 de maig de 2018 Ferrer i Mallol, Maria Teresa, cit. (n. 41), p. 936.

45ACA, Generalitat, Pergamins, Carpeta, 4, Perg. 96.

46 de maig de 2018 Ibid., Perg. 97.

Aeroport de 47 Ferrer i Mallol, Maria Teresa, cit. (n. 41), p. 936.

48ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 615.

Aeroport de 49 Ibid., 616.

50 de maig de 2018 Ibid., 614, f. 41v.

51"Jo, Pere Vicen√ß, autoritzat a rebre, distribuir i gestionar les restes (quantitats pendents de cobrament) dels professors realitzats en els √ļltims Jutjats Generals de Monz√≥n, Tortosa i Barcelona, i les generalitats de Catalunya per rescatar els censos i violadors venuts sobre aquests, de voluntat i consentiment expr√©s dels escoltes honestos dels comptes de la Diputaci√≥ de Catalunya ...". ACA, Generalitat, S√®ries Generals (N), 615, f. 2r.

52ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 615, f. 52v.

08001, 53, Vegeu disposició judicial 10 1367-1368.

54 de maig de 2018 Per obtenir una visi√≥ m√©s completa de les classes de jurisdicci√≥ ordin√†ria i delegada, vegeu Garc√≠a Mar√≠n, Jos√© Mar√≠a,¬†Oficina P√ļblicade Castella durant la baixa Edat Mitjana , (Alcal√° de Henares, 1987), p. 36 y ss.

55"Aquesta carta de comissió es va fer a l'homenatjat Don Ramon Piellier, Comissionat nomenat al poble i vegería de Vilafranca del Penedès i limitacions d'això [...]". Algunes de les comissions també detallades en aquesta carta, com a curiositat, són les de Bernat de Mora, comissionat a la ciutat i vegería de Tortosa i a la Castellanía d'Amposta; Pons Bosser, comissari del poble de Puigcerdà i veguería de la Cerdanya; o Bernat Luques, comissari del poble de Perpinyà i comtat del Rosselló. Ibid., 20v - 21è.

56 de maig de 2018 Una visió general del desplegament territorial i l'estructura jeràrquica de la Diputació Provincial de les Generals i els seus diputats locals es troba a Estrada Rius, Albert, La Deputació del General de Catalunya i el territori del principat: notes per al seu estudi, Ivs Fvgit, 8-9, (1999-2000), pp. 75-94; i del mateix autor Apunts per a l'estudi dels Diputats Locals del General de Catalunya: (des dels primers testimonis a la Cort de Barcelona de 1413) a El territori i les seves institucions historiques, Vol. 2, (Barcelona 1999), pp. 703-746. Per a una anàlisi més detallada de la diputació del segle XV, vegeu el capítol 5.2.3 dedicat a aquesta institució a Sánchez de Movellán Torent, Isabel,La Diputació del General de Catalunya (1413-1479), (Barcelona, 2004), pp. 215 i ss.

57 de maig de 2018 Per a una visió completa sobre aquest tema i en particular el període que centra aquesta obra, entre molts altres estudis del mateix autor, Sánchez Martínez, Manuel, cit. (n. 36), pp. 219-259. Vegeu també el mateix autor per a l'anàlisi de les orgines de la creació de la fiscalitat general de l'Estat Pagar el Rei a la Corona d'Aragó durant el segle XIV: estudis sobre fiscalitat i finances reals i urbanes,(Barcelona, 2003).

58 d'agost de 201 El pas de la renda perp√®tua a tota la vida i la seva remesa als¬†tributs municipals coneguts com a impostos es convertir√† en la columna vertebral del sistema tributari municipal a partir dels anys 1330-1340. √Čs a partir d'aquest per√≠ode que les fonts documentals comencen a ser m√©s freq√ľents, i en qu√® els ajuntaments adquireixen quotes m√©s altes d'autonomia. Aquesta experi√®ncia serviria al General per emetre el seu propi deute consignat als seus propis impostos, i tamb√© s'utilitzaria perqu√® els ajuntaments col¬∑loquessin; posteriorment experimentat per la Generalitat, un proc√©s similar al dels ajuntaments ja que la perpetuaci√≥ del deute tamb√© ho faria amb impostos, la qual cosa va portar a la continu√Įtat de la instituci√≥ i a nivells m√©s alts d'autonomia. Ibid., pp. 12, 222, 223, 224, 229, 234 i 254.

59 de maig de 2018 Ferrer i Mallol, Maria Teresa, cit. (n. 11), pp. 21-25.

60 de maig de 2018 Em refereixo de nou a l'estudi de Manuel Sánchez Martínez, que destaca que concretament els capítols de la gran subvenció aprovada el 21 d'abril de 1365 a Tortosa donarien un retorn decisiu al sistema tributari estatal a Catalunya. Sánchez Martínez, Manuel, cit. (n. 36) p. 223.

61 de maig de 2018 Sánchez Martínez, Manuel i Ortí Gost, Pere, cit. (n. 11), pp. 229, 263, 283 i 331.

62ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 615, ff. 6v-7r.

08001, 63, Per una carta posterior indu√Įm que la mercaderies es carregava als ports dels pobles descrits, i despr√©s es dirigia a Barcelona on finalment es carregaria en altres vaixells (propietat de Bernat Garau i n.? Toxonera) que finalment salparia cap a Sardenya.¬†Ibid., f. 6r.

64 de maig de 2018 Ibid., ff. 5v-6r.

65 de maig de 2018 Ibid., f. 6r.

66 de maig de 2018 Vegeu sobre aquest tema, entre altres obres del mateix autor, Feliu, Gaspar, La disputa sobre els llibres¬†comptables en la fallida de la Taula de Canvi de Pere des Caus i Andreu d'Olivella (1381),REFC, vol. XXXIII, n√ļm.¬†Mercaders-banquers barcelonins: l'enrevament de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu d'Olivella el 1381, (2007) i¬†Els primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona(Barcelona, 2016).

67LVS, ff. 42ra-42va.

68ACA,Generalitat, Sèries Generals (N), 615, ff. 11r-11v.

Aeroport de 69 Ibid., ff. 24v-25r.

70 de maig de 2018 Ibid., ff. 56v-57r.

71 de maig de 2018 Ibid., f. 9r.

72 de maig de 2018 Ibid., f. 25v.

08001, 73, Ibid., f. 9v.

08001 Ibid., f. 100r.

08001 Ibid., f. 45v.

76 de maig de 2018 Ibid., ff. 104v-105r.

77 de maig de 2018 Ibid., ff. 20v i ss.

08001, 200 Ibid., ff. 105r i 128r.

79 de maig de 2018 Ibid., f. 6v.

80 de maig de 2018 A l'abat de Banyoles, la Generalitat va moderar la imposició inicial que havia establert sobre els teixits de llana. Com que el valor de la llana havia augmentat, havia provocat que el preu final dels teixits hagués augmentat de 4 a 5 salaris per llana de Barcelona (una mesura que equivalria a 1.555 metres, segons el DIEC). Els escoltes van deliberar que els teixits per valor de més de 5 salaris per cana de Barcelona pagarien 2 sous per lliura de diners, mentre que les ordiacions inicials establien un valor imposable de 4 salaris per cana a Barcelona. Ibid., f. 191.

81 de maig de 2018 Ibid., ff. 192v i 193r.

82 de maig de 2018 Ibid., 616, ff. 4v. i 5r.

83 de maig de 2018 Ibid., 618, f. 197.

84Els diputats de Cathalunya residents a Barchinona ordonats a la Cort General de La Leyda celebrats. Ibid., 619, f. 1v.

85 de maig de 2011 Comte i Delgado de Molina, Rafael, Hernández Calleja, Ana, Riera Viader, Sebastio i Rovira i Solo, Manuel, Fonts per a l'estudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catéleg dels processos de Corts i Parlaments, dins de Les Corts a Catalunya: Actes del Congrés d'Histária Institucional, (Barcelona, 1991), p. 33.

86LVS, ff. 110ra -110rb.

87LVS, ff. 95vb -96va.

88 de maig de 2018 Solé i Sabaté, Josep Maria (dir.), cit. (n. 41). L'altra obra de referència sobre aquest tema és Sans Travé, Josep Maria, El catéleg de Diputats i Ordors de Comptes de la Generalitat (1359 - 1710) de Pere Serra i Postius( Barcelona, 1980).

ACA. ‚ÄĘ Arxiu de la Corona d'Arag√≥.¬†AEM. ‚ÄĘ Anuari d'Estudis Medievals.¬†El 1997, el govern de La Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.¬†LQS. ‚ÄĘ Llibre dels Quatre Senyals.¬†LVS. Llibre de Vuit Senyals.¬†RABLB. Reial Acadsmia de les Bones Lletres de Barcelona.¬†ReFC. Revista Espanyola de Finan√ßament i Comptabilitat.

Rebut: 23 de març de 2020; Acceptat: 13 de juliol de 2020

Creative Commons License Aquest és un article publicat en accés obert sota una llicència Creative Commons




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.