27-10-2015  (19812 lectures) Categoria: Biografies

Caterina Llull i Sabastida

 

Caterina Llull i Sabastida
Biografia
Naixement 1440 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 1495 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Activitat
Ocupació Empresària Modifica el valor a Wikidata

Caterina Llull i Sabastida (o Saforcada) (vers 1440 Barcelona - 1495) va ser una mercadera que va viure entre Sicília i Catalunya durant la segona meitat del segle XV.

La senyora Catalina era filla d'Isabel de Gualbes i Pastor, i de Joan Llull, dues famílies que eren, des de feia generacions, ciutadans de la capital comtal. Caterina era germana de Romeu Joan, el qual va viure a Nàpols i a Siracusa cap al 1483, i de Pere, que també es va moure pel regne de Sicília. Del seu germà Franç en tenim poques notícies, i de la seva germana Joana sabem que es va casar amb Pere Llull i Tàrrega, el qual pertanyia a una família de mercaders i de gents de negocis barcelonins importants que varen participar activament en el bàndol del patriciat urbà, el partit de la Biga.[1]

Contingut

Biografia

Caterina Llull i Sabastida √©s una mercadera que es mou entre la realitat siciliana i la catalana, demostrant una obertura mental no gaire freq√ľent a l'√®poca: per a ella potser el centre del m√≥n, fou la Mediterr√†nia, on coneix els principals centres i √†rees mercantils: des de¬†Val√®ncia,¬†Mallorca,¬†N√†pols,¬†Creta, fins a¬†Alexandria, i a¬†L√≠bia. Mar que va travessar, des de Barcelona,¬†Siracusa o¬†Brucoli, les tres poblacions on va viure al llarg de la seva vida.[1]

Infància i formació

Sobre la inf√†ncia i la formaci√≥ de¬†Caterina Llull les fonts s√≥n molt avares. No sabem on apr√®n a llegir i escriure la petita Caterina, √©s possible que els seus pares, seguint les regles difoses a l'√®poca baixmedieval, i que es basaven en una variada s√®rie de tractats dedicats a l'educaci√≥ i formaci√≥ dels fills, escollissin ‚ÄĒcom preveien els manuals per les dones urbanes d'estaments i classes riques i/o poderoses‚ÄĒ, a m√©s de l'educaci√≥ religiosa i moral, la possibilitat d'ensenyar a llegir, escriure, comptar i algunes operacions aritm√®tiques, perqu√® eren eines que afavorien una bona organitzaci√≥ de la casa, la fam√≠lia, i tamb√© una bona gesti√≥ de la casa i dels b√©ns. Aquest aspecte √©s testimoniat pels llibres de comptabilitat dels quals Caterina √©s la titular, i tamb√© per les cartes que li enviaven a¬†Sic√≠lia, tant la seva germana, Joana, com d'altres membres de la fam√≠lia.

Entre aquestes cartes en conservem una que la mercadera va enviar, des de Brucoli, a la seva germana a Barcelona ‚ÄĒescrita pel seu secretari,¬†Andreu de Vera‚ÄĒ, per√≤ que conserva en les f√≥rmules de salutaci√≥ i en la subscripci√≥ la pr√†ctica de l'autografia, i permet apreciar que tenia un nivell no molt alt de domini de l'escriptura, compensat segurament amb un alt nivell de comprensi√≥ del l√®xic usat en el temps dels mercaders, un profund sentit de la responsabilitat i un gran coneixement de la realitat en qu√® vivia. Aquesta √ļnica carta aut√≤grafa √©s un veritable tractat de mentalitat mercantil, i de saber femen√≠ que es mou entre ‚Äúl'acci√≥ dels homes i l'acci√≥ de D√©u‚ÄĚ.[1]

Gestió des del Barri de Ribera

Caterina vivia al¬†Barri de la Ribera, zona on es concentraven bona part de les activitats econ√≤miques de la ciutat. Seguint el costum de contraure matrimoni dintre del propi grup, es casa, cap al¬†1460, amb el mercader i funcionari reial,¬†Joan Sabastida, ‚ÄĒtamb√© del barri de la Ribera‚ÄĒ, i poc despr√©s es traslladen a¬†Sic√≠lia, a la ciutat de¬†Siracusa, perqu√® el seu esp√≤s √©s nomenat per segona vegada president de la Cambra de la Reina a l'illa. Caterina tingu√© quatre fills:¬†Joan Hostalrich,¬†Joana Bastida, Elionor, i Cec√≠lia.[1]

Caterina com a mare, a més de transmetre els costums, gestos, comportaments i bones maneres, tria pels seus fills una educació que segueix la tradició familiar, i té cura que tots aprenguin a llegir i escriure, però a més vol que la seva filla Joana aprengui a gestionar i tenir els comptes de les despeses de la casa, preparant-la per la tasca que assumirà en els negocis familiars.[1]

Fins a la mort del seu home ‚ÄĒal final del¬†1471‚ÄĒ la vida d'aquesta mercadera sembla desenvolupar-se amb les preocupacions que pertocaven a la muller d'un cavaller, funcionari del reialme, i important operador econ√≤mic: l'administraci√≥ i organitzaci√≥ de la casa, l'educaci√≥ dels fills i de les filles, l'organitzaci√≥ dels esclaus i serfs dom√®stics, les pr√†ctiques religioses, la cura d'una xarxa de relacions amb altres membres de la col√≤nia catalana, no nom√©s a¬†Siracusa, sin√≥ en altres zones del regne sicili√†.[1]

Vídua empresària

D'una vida com a partícip de l'organització i gestió dels béns familiars, Caterina passà, a la mort del seu marit, a ser la veritable protagonista i administradora dels béns i de les activitats del marit, amb la responsabilitat de dirigir una gran hisenda i gestionar els béns immobles que tenien a Catalunya.[1]

No s'improvisa una mercadera i empres√†ria, la mort de¬†Joan Sabastida demostra ‚ÄĒamb la petici√≥ de diversos documents originals a¬†Barcelona per tal d'atendre els afers legals que se li presenten a l'illa, i l'enviament de c√≤pies aut√®ntiques d'assumptes sicilians a Barcelona‚ÄĒ que Caterina t√© un bon coneixement i una consci√®ncia plena de la realitat jur√≠dica en qu√® es mou. √Čs conscient tamb√© de l'estimaci√≥ i de la fe demostrada pel seu marit en vida, i tamb√© en el seu testament, en el qual disposava que ella pogu√©s actuar segons la pr√≤pia voluntat i albir. Per fer valer els seus drets i els dels seus fills i filles, Caterina empr√®n llargs plets que es dirimiren davant el¬†Consolat dels catalans de Siracusa, la gran cort judicial de¬†Palerm, o directament davant la reina per aconseguir el reconeixement dels b√©ns i t√≠tols confiats pel seu marit, i, si √©s possible, l'ampliaci√≥ de la riquesa familiar tant a Sic√≠lia com a Catalunya.[1]

Tenir la possibilitat de treure gratu√Įtament del port de Brucoli 2000 salmes de blat a l'any, i ser la v√≠dua del regent de la cambra de la reina, va facilitar la tasca de consolidaci√≥ de Caterina com una gran operadora econ√≤mica, igual o superior a altres comerciants de la Val di Noto. Com els seus competidors i competidores utilitzava tots els tipus d'operacions econ√≤miques del seu temps: lletres de canvi, contractes d'assegurances, contractes de noli o n√≤lit i comandes.[1]

Finalment Caterina organitzà la tornada a Barcelona de tota la família, mantenint la gestió d'alguns béns a Sicília, retornant amb tota la família a viure a Barcelona entre el 1482 i el 1483.[1]

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.