No va existir una "dinastia d'eunucs" a la Xina. Els eunucs no eren una família governant, sinó una classe de servidors castrats que va existir al llarg de gairebé totes les dinasties xineses, assolint a vegades un poder immens des de darrere del tron.
El sistema, de fet, és encara més interessant que una dinastia pròpiament dita.
Origen i Propòsit
-
Origen: Els eunucs apareixen ja a la dinastia Zhou (1046-256 aC), i el sistema es va formalitzar durant la dinastia Qin (221-206 aC), amb la unificació de la Xina.
-
Raó d'ésser: La seva funció principal era servir dins del palau imperial, l'harem i les residències privades de l'emperador i la seva família. La castració garantia que no poguessin engendrar descendència i, teòricament, no constituirien una amenaça per a la línia successòria imperial. A més, podien custodiar i interactuar amb les concubines de l'emperador sense sospita.
Duració
El sistema eunuc va durar més de 2000 anys, des de les primeres dinasties fins a la caiguda de la dinastia Qing (i de l'Imperi) el 1912. Va ser abolida formalment amb la creació de la República de la Xina.
Com es "successeien"? Si no podien tenir fills...
Aquesta és la clau. Els eunucs no tenien una successió hereditària (no podien passar el càrrec als seus fills), però van crear sistemes de poder i influència alternatius:
-
Nomenament per l'Emperador o la Cort: Els eunucs arribaven a posicions de poder per designació directa de l'emperador, que confiava en ells com a homes sense aliances familiars externes. Sovint es guanyaven aquesta confiança servint l'emperador des de la seva infància.
-
Adopció de Nebots o Parents Joves: Tot i ser castrats, molts eunucs es casaven cerimonialment i adoptaven fills o nebots (a vegades també castrats) per crear "línies familiars" i passar la seva riquesa i connexions dins del sistema palatí. Això creava veritables dinasties de poder eunuc dins del palau.
-
Xarxes de Clientelisme i Aliances: Creaven xarxes complexes de lleialtats, reclutant i protegint nous eunucs, i aliant-se amb funcionaris civils, generals i fins i tot amb membres de la família imperial (emperadrius vídues, concubines amb aspiracions).
-
Control de la Informació: Com eren els únals homes amb accés constant a l'emperador i a les dones de l'harem, controlaven el flux d'informació, filtrant o distorsionant els missatges que arribaven al governant. Això els donava un poder descomunal.
Per què es parla tant d'ells? Els períodes de màxim poder
Els eunucs assoliren un poder comparable al d'un primer ministre o més en certs moments:
-
Dinastia Han (202 aC - 220 dC): Van arribar a controlar l'exèrcit i la successió imperial, provocant grans conflictes.
-
Dinastia Tang (618-907): El seu poder va ser enorme, sobretot després de la Rebel·lió d'An Lushan. L'eunuc Gao Lishi era el confident proper de l'emperador Xuanzong.
-
Dinastia Ming (1368-1644): L'apogeu del poder eunuc. Van controlar una policia secreta temible (la Guàrdia de Roba Brodada de Dongchang) i van dirigir expedicions marítimes colossals (l'eunuc Zheng He). L'eunuc Wei Zhongxian, a principis del segle XVII, va tenir més poder que l'emperador mateix, amb funcionaris que l'anomenaven "nou mil anys" (una al·lusió al "deu mil anys" reservat a l'emperador).
Fi del sistema
El sistema va desaparèixer amb l'última dinastia, la Qing (1644-1912), que el va mantenir però limitant-ne el poder polític. La figura de Li Lianying, l'eunuc cap de l'emperadriu vídua Cixí, és l'últim exemple de gran influència. El sistema fou abolida juntament amb la monarquia el 1912.
En resum: No va haver-hi una "dinastia eunuc", sinó una institució permanent que, com un estat paral·lel dins del palau, va acumular un poder polític, econòmic i militar colossal al llarg de la història xinesa, basant la seva successió en l'adopció i les xarxes de clientelisme, no en l'herència sanguínia.
Afegeix-hi un comentari: