Laca Xina: Precursora dels actuals recobriments
La laca xinesa es coneix des de fa 1.000 anys, es va observar que una resina (secreció orgà nica que produeixen algunes plantes) dels arbres, aplicada sobre una superfÃcie s'enduria amb el temps, protegint la fusta i altres objectes; va ser el primer polÃmer natural que es va descobrir.
resina natural
Aquesta goma natural tenia un gran poder adhesiu i un acabat molt brillant, el que la cap molt útil per preservar i embellir la fusta.
La resina natural, extreta de diferents arbres, tractada, filtrada i barrejada amb colorants (òxids de ferro) i aplicada sobre la fusta, produïa una capa que la preservava de ratllades i cops.
Aquestes secrecions, sortien de plantes subtropical d'origen asià tic, com el Rhus verniciflua amb número CAS 225234-38-8 i denominació IUPAC per a les substà ncies quÃmiques de Rhus verniciflua Anacardiaceae.
Aquest polÃmer és un sistema col·loïdal format per aigua en emulsió, amb un hidrocarbur el principal component és el Urushiol.
Mitjançant l'oxidació per un enzim l'hidrocarbur, polimeritza en presència d'humitat, consegint el polÃmer.
La fórmula quÃmica de l'Urushiol és una barreja de fenols amb diferents restes Per, les cadenes consten entre 15-17 carbonis.
 urushiol
|
R = (CHÂ 2) 14 CHÂ 3
R = (CHÂ 2) juliol CH = CH (CHÂ 2) 5 CHÂ 3
R = (CHÂ 2) juliol CH = CHCHÂ 2 CH = CH (CHÂ 2) 2CHÂ 3
R = (CHÂ 2) juliol CH = CHCHÂ 2 CH = CHCH = CHCHÂ 3
R = (CHÂ 2) juliol CH = CHCHÂ 2 CH = CHCHÂ 2 CH = CHÂ 2
|
Â
L'hidrocarbur Urushiol, té diferents restes de cadenes saturats i insaturats (algunes conjugades) produint-se la polimerització per reaccions de Diels Alder.
L'assecat per evaporació i posterior curat, donarà l'aspecte caracterÃstic de la laca, dur i brillant.
Podem dir que aquesta resina natural seria la precursora dels plà stics o resines modificades actuals.
CaracterÃstiques principals de la resina natural
-
És molt adhesiva
-
Moldejable per pressió o temperatura (termoplà stic actual).
-
Excel·lent segelladora i protectora de la fusta.
-
Gran duresa.
-
Durabilitat en el temps.
-
Poden tenir brillant o no.
Amb aquesta resina natural es va desenvolupar una tècnica per a l'embelliment i ressalt de la fusta: la laca Xina, on es barreja el recobriment com protecció superficial i la decoració, mitjançant un producte que donava transparència, textura i color a la fusta.
Al segle XVIII s'introdueix aquesta resina natural a occident: Mitjançant Filippo Bonanni que va escriure un tractat sobre les tècniques de la laca Xina.
Mecanisme de polimerització
Si ens fixem en els actuals olis que s'usen en recobriments o en la fabricació de resines modificades, estan compostos d'à cids grassos i principalment de: à cid Oleic (un cop insaturat), à cid Linoleic (dues vegades insaturat) i à cid Linolènic (tres vegades insaturat), tots en diferents proporcions ja sigui: oli de Llinosa, RicÃ, Soja Colza, Tung, etc.
Mitjançant la calor, els dobles enllaços aïllats presents en les cadenes dels à cids grassos comencen a moure al llarg de la cadena de carboni produint-se la conjugació, si a això hi afegim l'oxidació mitjançant l'enzim es produeix una reacció de Diels Alder, formant un ciclohexé com a enllaç entre dues cadenes d'à cids grassos.
Exemple de sÃntesi de Diels-Alder entre dues à cids grassos
Aquesta reacció es porta a terme en tots els olis naturals que tinguin els à cids: oleic, linoleic i linolènic.
Depenent de l'extensió de les cadenes insaturades i del nombre de dobles enllaços, el procés de polimerització es realitza a més o menys velocitat aconseguint segons el temps i la velocitat de reacció, una viscositat determinada, molt important per a l'assecat final.
El nombre d'enllaços intermoleculars decideix la viscositat del producte acabat.
Si comparem la composició d'olis naturals amb à cids grassos insaturats i la resina base Urushiol (laca). Per aquest motiu el Urushiol polimeritza mitjançant una reacció de Diels Alder, com els à cids grassos insaturats:
| Fórmules dels à cids grassos insaturats |
Àtoms de carboni |
| Àcid Oleic: HCOO- (CH 2) juliol -CH = CH- (CH 2) juliol -CH 3 |
18 |
| Àcid Linoleic: HCOO- (CH 2) juliol -CH = CH-CH 2 -CH = CH- (CH 2) 4 -CH 3 |
18 |
| Àcid linolènic: HCOO- (CH 2) juliol -CH = CH-CH 2 -CH = CH-CH 2 -CH = CH-CH 2 - CH 3 |
18 |
| Fórmules de les restes en la posició Per del fenol |
Total d'carbonis |
| R - (CHÂ 2) 14 CHÂ 3 |
15 |
| R2 - (CHÂ 2) juliol -CH = CH- (CHÂ 2) 5 -CHÂ 3 |
15 |
| R3 - (CHÂ 2) juliol -CH = CH-CHÂ 2 -CH = CH- (CHÂ 2) 2 -CHÂ 3 |
15 |
| R4 - (CHÂ 2) juliol -CH = CH-CHÂ 2 -CH = CH-CH = CH- CHÂ 3 |
15 |
| R5 - (CHÂ 2) juliol -CH = CH-CHÂ 2 -CH = CH - CHÂ 2 -CH = CHÂ 2 |
15 |
Podem comprovar que hi ha molta similitud entre les fórmules dels à cids grassos i la composició de les restes R del fenol.
Evolució en el sector dels recobriments
La laca xinesa és un producte bastant costós, per la seva procedència, al principi es va usar principalment per a la decoració de mobles i cerà miques.
Anys després per a protecció de la fusta es ús directament l'oli de Llinosa pel seu color caracterÃstic causa de l'alt contingut en à cid linolènic.
Amb l'arribada dels mobles de Teka, es desenvolupament: l'oli de Teka, que era una barreja al 50% d'oli de Tung (fusta) amb un contingut en à cid Elaeosteárico (C18: 3 conjugat) el 82% i Llinosa amb un contingut en à cid Linolènic (C18: 3 conjugat) el 65%.
En aquest cas el procés de polimerització és més fà cil, a causa de la gran quantitat d'à cids grassos amb tres enllaços conjugats, el que redueix el temps de curat i augmenta la duresa de la polimerització. Per aquest motiu i pel color marró fosc que tenia la barreja es ús per a conservació de la fusta per a exteriors.
Els descendents de la laca Xina
Amb el pas dels anys es van anar trobant nous productes que donaven gran resistència a la fusta com van ser la nitrocel·lulosa; Christian Schönbein en 1845 la sintetitzo per primera vegada i en 1920 es va utilitzar com a pintura protectora per a cotxes, poliuretans: Otto Bayer el 1937 va aconseguir la primera sÃntesi, resines modificades: i els lasurs que van aparèixer en els anys 60.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: