06-05-2018  (1671 ) Categoria: Articles

Laca de la Xina

Laca Xina: Precursora dels actuals recobriments

La laca xinesa es coneix des de fa 1.000 anys, es va observar que una resina (secreció orgànica que produeixen algunes plantes) dels arbres, aplicada sobre una superfície s'enduria amb el temps, protegint la fusta i altres objectes; va ser el primer polímer natural que es va descobrir.

resina natural
Aquesta goma natural tenia un gran poder adhesiu i un acabat molt brillant, el que la cap molt útil per preservar i embellir la fusta.
La resina natural, extreta de diferents arbres, tractada, filtrada i barrejada amb colorants (òxids de ferro) i aplicada sobre la fusta, produïa una capa que la preservava de ratllades i cops.
Aquestes secrecions, sortien de plantes subtropical d'origen asiàtic, com el Rhus verniciflua amb número CAS 225234-38-8 i denominació IUPAC per a les substàncies químiques de Rhus verniciflua Anacardiaceae.

lacachina1
Aquest polímer és un sistema col·loïdal format per aigua en emulsió, amb un hidrocarbur el principal component és el Urushiol.
Mitjançant l'oxidació per un enzim l'hidrocarbur, polimeritza en presència d'humitat, consegint el polímer.


La fórmula química de l'Urushiol és una barreja de fenols amb diferents restes Per, les cadenes consten entre 15-17 carbonis.

lacachina2urushiol
R = (CH 2) 14 CH 3
R = (CH 2) juliol CH = CH (CH 2) 5 CH 3
R = (CH 2) juliol CH = CHCH 2 CH = CH (CH 2) 2CH 3
R = (CH 2) juliol CH = CHCH 2 CH = CHCH = CHCH 3
R = (CH 2) juliol CH = CHCH 2 CH = CHCH 2 CH = CH 2

 

L'hidrocarbur Urushiol, té diferents restes de cadenes saturats i insaturats (algunes conjugades) produint-se la polimerització per reaccions de Diels Alder.
L'assecat per evaporació i posterior curat, donarà l'aspecte característic de la laca, dur i brillant.
Podem dir que aquesta resina natural seria la precursora dels plàstics o resines modificades actuals.
Característiques principals de la resina natural
  1. És molt adhesiva
  2. Moldejable per pressió o temperatura (termoplàstic actual).
  3. Excel·lent segelladora i protectora de la fusta.
  4. Gran duresa.
  5. Durabilitat en el temps.
  6. Poden tenir brillant o no.
lacachina3Amb aquesta resina natural es va desenvolupar una tècnica per a l'embelliment i ressalt de la fusta: la laca Xina, on es barreja el recobriment com protecció superficial i la decoració, mitjançant un producte que donava transparència, textura i color a la fusta.
Al segle XVIII s'introdueix aquesta resina natural a occident: Mitjançant Filippo Bonanni que va escriure un tractat sobre les tècniques de la laca Xina.

Mecanisme de polimerització

Si ens fixem en els actuals olis que s'usen en recobriments o en la fabricació de resines modificades, estan compostos d'àcids grassos i principalment de: àcid Oleic (un cop insaturat), àcid Linoleic (dues vegades insaturat) i àcid Linolènic (tres vegades insaturat), tots en diferents proporcions ja sigui: oli de Llinosa, Ricí, Soja Colza, Tung, etc.

Mitjançant la calor, els dobles enllaços aïllats presents en les cadenes dels àcids grassos comencen a moure al llarg de la cadena de carboni produint-se la conjugació, si a això hi afegim l'oxidació mitjançant l'enzim es produeix una reacció de Diels Alder, formant un ciclohexé com a enllaç entre dues cadenes d'àcids grassos.

Exemple de síntesi de Diels-Alder entre dues àcids grassos

Exemple del producte de Diets-Alder entre dues àcids grassos
Aquesta reacció es porta a terme en tots els olis naturals que tinguin els àcids: oleic, linoleic i linolènic.
Depenent de l'extensió de les cadenes insaturades i del nombre de dobles enllaços, el procés de polimerització es realitza a més o menys velocitat aconseguint segons el temps i la velocitat de reacció, una viscositat determinada, molt important per a l'assecat final.
El nombre d'enllaços intermoleculars decideix la viscositat del producte acabat.

Si comparem la composició d'olis naturals amb àcids grassos insaturats i la resina base Urushiol (laca). Per aquest motiu el Urushiol polimeritza mitjançant una reacció de Diels Alder, com els àcids grassos insaturats:

Fórmules dels àcids grassos insaturats Àtoms de carboni
Àcid Oleic: HCOO- (CH 2) juliol -CH = CH- (CH 2) juliol -CH 3 18
Àcid Linoleic: HCOO- (CH 2) juliol -CH = CH-CH 2 -CH = CH- (CH 2) 4 -CH 3 18
Àcid linolènic: HCOO- (CH 2) juliol -CH = CH-CH 2 -CH = CH-CH 2 -CH = CH-CH 2 - CH 3 18
Fórmules de les restes en la posició Per del fenol Total d'carbonis
R - (CH 2) 14 CH 3 15
R2 - (CH 2) juliol -CH = CH- (CH 2) 5 -CH 3 15
R3 - (CH 2) juliol -CH = CH-CH 2 -CH = CH- (CH 2) 2 -CH 3 15
R4 - (CH 2) juliol -CH = CH-CH 2 -CH = CH-CH = CH- CH 3 15
R5 - (CH 2) juliol -CH = CH-CH 2 -CH = CH - CH 2 -CH = CH 2 15
Podem comprovar que hi ha molta similitud entre les fórmules dels àcids grassos i la composició de les restes R del fenol.
Evolució en el sector dels recobriments

La laca xinesa és un producte bastant costós, per la seva procedència, al principi es va usar principalment per a la decoració de mobles i ceràmiques.

Anys després per a protecció de la fusta es ús directament l'oli de Llinosa pel seu color característic causa de l'alt contingut en àcid linolènic.

Amb l'arribada dels mobles de Teka, es desenvolupament: l'oli de Teka, que era una barreja al 50% d'oli de Tung (fusta) amb un contingut en àcid Elaeosteárico (C18: 3 conjugat) el 82% i Llinosa amb un contingut en àcid Linolènic (C18: 3 conjugat) el 65%.
En aquest cas el procés de polimerització és més fàcil, a causa de la gran quantitat d'àcids grassos amb tres enllaços conjugats, el que redueix el temps de curat i augmenta la duresa de la polimerització. Per aquest motiu i pel color marró fosc que tenia la barreja es ús per a conservació de la fusta per a exteriors.

Els descendents de la laca Xina

Amb el pas dels anys es van anar trobant nous productes que donaven gran resistència a la fusta com van ser la nitrocel·lulosa; Christian Schönbein en 1845 la sintetitzo per primera vegada i en 1920 es va utilitzar com a pintura protectora per a cotxes, poliuretans: Otto Bayer el 1937 va aconseguir la primera síntesi, resines modificades: i els lasurs que van aparèixer en els anys 60.



versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    		E-mail:
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE


    DARRERS ARTICLES COMENTATS
    1. Moltes cordes per a un sol violí
    2. Història del llibre
    3. Faiança
    4. Mal d'ull
    5. EL PROGRESO CATALAN EN AMERICA
    6. Corona d'Aragó o Corona de Catalunya
    7. Els 20 millors invents de tots els temps
    8. La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret
    9. Conferència: 'LA CARTA DE COLOM I L'ADN'
    10. El gascó-borgonyó-català Llengua universal a Europa i Navarra-Basconia del s.XIII al s.XV
    EL MÉS COMENTAT
    1. Flat Earth Society
    2. Cat_Colom: quatre viatges
    3. Mal d'ull
    4. Els 20 millors invents de tots els temps
    5. Corona d'Aragó o Corona de Catalunya
    6. Efecte Coanda
    7. FRANCESC ALBÓ DE RODAS - PRIMER EN EMPRAR UNA 'CATENA A POPA'
    8. La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret
    9. Corsaris barbarescs
    10. Faiança
    EL MÉS LLEGIT
    1. Història de les armes de foc
    2. Rathaus -Ulm -Catalonia
    3. Mapes de Dieppe
    4. La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica
    5. Pany de Miquelet
    6. Comte Charles d'Espagnac - Destrucció de Ripoll
    7. Història del llibre
    8. Catalan roof
    9. Intel·ligència humana - HI
    10. Catalan Discovery of Australia
    © 2025 Manel Capdevila  |  INTERGRID Web hosting - Blog fet amb KMS Sites