16-09-2017  (19355 lectures) Categoria: Pseudohistoria

Pero Tafur

Infotaula de personaPedro Tafur
Biografia
Naixement 1410 (Gregorià) modifica
Còrdova modifica
Mort 1490 (Gregorià) modifica (79/80 anys)
Còrdova modifica




Activitat
Ocupació Explorador, autor i escriptor modifica
Signatura
Firma.JPG modifica
Mapa de Constantinoble de 1422.

Pedro Tafur (Sevilla, circa 1405/1409-c. 1480) va ser un viatger i escriptor castell√†, va ostentar el c√†rrec de veinticuatro de la seva ciutat natal, conegut per la seva obra Aventures i viatges, escrita cap a 1454, en la que relata un periple realitzat entre 1436 i 1439 per gran part d'Europa (Estrasburg, Brussel¬∑les, Mag√ļncia, Boh√®mia, Viena, Ven√®cia, Su√Įssa, Hongria) i altres llocs del Mediterrani, com Creta, Rodes, Xipre, Qu√≠os, Egipte i Orient Pr√≤xim (de Terra Santa fins a Esmirna, Trebisonda i Crimea, entrevistant-se amb el sult√† de l'Imperi otom√† Murat II), incloent Roma i Constantinoble (Bizanzi), poc abans de la seva caiguda en mans isl√†miques, on va entaular contacte amb Joan VIII Pale√≤leg, de qui Tafur es considerava parent.[1][2][3][4][5][6]

Biografia

Segons el propi Pedro Tafur, ell era ¬ęcastell√† natural de Sevilla¬Ľ, i tot i que els seus primers editors el van considerar cordov√®s, √©s la tesi m√©s acceptada pels estudiosos segons declara P√©rez Priego en la seva edici√≥ cr√≠tica de 2009.

Bruixes va ser una de les ciutats que va visitar Pedro Tafur en 1438.[7] Pocs anys abans (1434) havia pintat allí Jan Van Eyck el seu conegut Retrato dels esposos Arnolfini.

La seva vida es va desenvolupar entre l'alta noblesa del segle XV. Va ser criat a la casa de Luis González de Guzmán, nét del rei Enric II de Castella i maestre de l'Orde de Calatrava, relacionant-se personalment amb Joan II de Castella. Allí va mantenir relació amb Fernando de Guzmán, futur comanador de Calatrava a qui va dedicar les seves Aventures i viajes. Sota les banderes del rei castellà va combatre cap el 1430 a la frontera de Jaén contra el Regne de Granada. Va arribar a ser nomenat veinticuatro de la ciutat de Sevilla.

Va començar el seu viatge a la tardor de 1436, després de lluitar en el setge de Gibraltar a les ordres del comte de Niebla Enrique Pérez de Guzmán i va tornar en la primavera de 1439, després de la seva trobada a Florència amb el papa Eugeni IV a començaments d'aquest any. Va recórrer tres continents desitjós de conèixer món i viure aventures, segons ell mateix explica. Pel camí va participar en batalles, va conèixer els sants llocs i fins i tot va realitzar labors diplomàtiques.[8] Al seu retorn es va casar amb Juana de Horozco amb la que va tenir tres fills, i potser n'havia tingut d'altres d'un anterior matrimoni amb Francisca de Aguayo, entre els quals es coneix a Constança Tafur. Va fixar la seva residència a Còrdova, amb tres esclaus portats de Caffa al seu servei.[9][10][11]

Més d'una dècada més tard, cap el 1454, va escriure un llibre titulat Tractado de las andanças e viajes[12] (inèdit fins al 1874), que és un dels pocs exemples de llibre de viatges medievals que es coneixen a Espanya al costat del de Ruy González de Clavijo. D'aquesta obra la historiografia ha destacat fonamentalment el valor documental de la seva descripció de la ciutat de Roma o Bizanci així com els detalls de la seva trobada amb el viatger italià Niccolò de Conti.

En 1469 es va comprometre amb el senyor d'Aguilar Alfonso Fernández de Còrdova (probablement germà major del Gran Capità) a mantenir la ciutat pel partit d'Enric IV enfront dels atacs dels seus enemics, en ple conflicte successori a la mort de l'infant Alfonso pels drets al tron disputats entre les infantes Juana i Isabel, que aquest mateix any es casava amb Fernando II d'Aragó. Possiblement en aquesta època fos nomenat vint-i-quatre, càrrec que va ostentar fins a 1480. En 1476 seria un dels veinticuatro que van ocupar Fuente Obejuna per a Còrdova, després dels disturbis ocasionats pel comanador de Calatrava Fernán Pérez de Guzmán, esdeveniments històrics que són la base de la comèdia sobre el cas de Lope de Vega. Fins a 1479 hi ha constància documental de la seva activitat , però el 1480 desapareix el seu nom dels registres de les actes capitulars de Còrdova en les que figurava assíduament fins a aquest moment i el 1484 testimoniatges de la seva dona confirmen que ja havia mort.

Les Aventures i viatges

L'any en qu√® Pedro Tafur va comen√ßar el seu viatge pel m√≥n, fixant el seu centre neur√†lgic a Ven√®cia, a Flor√®ncia, que tamb√© va visitar Tafur, s'acabava la c√ļpula de la catedral de Santa Mar√≠a del Fiore, una de les obres clau del Renaixement que es va enllestir el 1436 i fou consagrada pel papa Eugeni IV el 25 de mar√ß.. Segons el seu testimoniatge a Flor√®ncia va trobar al papa i a l'emperador [13]

L'obra per la que Pedro Tafur va adquirir anomenada √©s un llibre de viatges titulat Andan√ßas √© viajes de Pero Tafur por diversas partes del mundo avidos , dut a terme de 1435 a 1439 i escrit cap el 1454. En ell relata el seu recorregut realitzat quinze anys abans a trav√©s dels tres continents coneguts en la seva √®poca, i va descriure tant les poblacions (de les quals li van interessar especialment les ciutats) com els costums dels seus habitants. Tamb√© va observar la naturalesa i la fauna, en moltes ocasions ex√≤tica per a un europeu. No deixa de ressenyar la pol√≠tica, la societat, la ind√ļstria i el comer√ß de les terres que va rec√≥rrer, contextualitzant hist√≤ricament aquests aspectes en la mesura dels seus coneixements i de la informaci√≥ que rebia.[14]

Segons assenyala Francisco Javier Villalba el llibre de viatges o aventures de Tafur manca de qualitat literària i no està escrit per un veritable historiador.[15] Relata els seus viatges utilitzant una prosa simple, primitiva i ingènua, freturosa de l'ambició i la cultura de la gran literatura, però que lluny de ser tosca i monòtona, deixa veure una intel·ligència viva i un agut sentit de l'observació, fets que aporten frescor al seu estil, plagat de detalls curiosos. En resum, la seva obra és considerada generalment com un llibre de viatges, interessant per ser dels pocs medievals que s'han conservat a Espanya, però atípic, entre altres raons per la distància temporal transcorreguda entre la realització de l'itinerari i la seva redacció.[16]

Contradiccions

L‚Äôobra de Pedro Tafur √©s considerada com una obra aut√®ntica, transcrita d‚Äôuna √ļnica c√≤pia conservada del segle XVIII. El llibre, per√≤, t√© algunes contradiccions importants la causa i origen de les quals √©s impossible d‚Äôesbrinar.

L’almirall de Xipre

Segons Pedro Tafur, l’almirall de Xipre (mossen Suarez) era castellà.[17]

¬ę √Č aquella ora mosen Suarez, Almiralle de Chypre, estava presente, √© se

lleg√≥ √° m√≠ muy dom√©sticamente mostr√°ndose ser castellano como yo, √© suplic√≥ al Rey √© al Cardenal √© √° la se√Īora madama In√©s, que me dexasen yr por su huesped, ...

¬Ľ
‚ÄĒ Tractado de las andan√ßas e viajes de Pero Tafur. P√†gina 68, 101/357.

Aquesta afirmaci√≥ rotunda √©s molt diferent de la realitat. Moss√®n Galzeran Suaris era d‚Äôorigen valenci√† (diversos cops esmentat com a catal√† pels forasters, segons un costum freq√ľent de l‚Äô√®poca).

  • Segons la cr√≤nica d'Enguerrand de Monstrelet es tractava d‚Äôun cavaller catal√†. La seva transcripci√≥ del nom era ‚ÄúGasserant Savari‚ÄĚ.[18]

Tafur català ?

Algunes referències indiquen que Pero Tafur era català. Es tracta d'un error groller dels autors que ho afirmen o la afirmació està basada en cròniques de Xipre poc divulgades?[19][20][21][22][23][24][25][26]

Vegeu també

Referències

  • ¬ęEl mismo viajero espa√Īol declara ser un "castellano natural de Sevilla".
  • ¬ęDel testamento de su mujer se desprende que Tafur hubo de morir antes de 1484, ya que se refiere a √©l en esa fecha ya como difunto¬Ľ.
  • Hasta 1480 figuraba frecuentemente en las actas capitulares de C√≥rdoba como veinticuatro de la ciudad, y despu√©s de ese a√Īo deja de aparecer su nombre.
  • Castro Hern√°ndez, art. cit., 2013.
  • Villalba Ruiz de Toledo, ¬ęEl viaje de Don Pero Tafur (1436-1439)¬Ľ, 2005, p√°gs. 541-545
  • P√©rez Priego, ¬ęEncuentro del viajero Pero Tafur con el humanismo florentino del primer cuatrocientos¬Ľ, Revista de Literatura, 2011, enero-junio, vol.
  • Oliver y Esteller, ¬ęViaje de Pedro Tafur por el imperio germ√°nico en los a√Īos 1438 y 1439.
  • ¬ęAtlas de los exploradores espa√Īoles¬Ľ, 2009. [Consulta: 30 novembre 2018].
  • Jim√©nez de la Espada, ¬ęIntroducci√≥n¬Ľ a su ed.
  • Miguel √Āngel P√©rez Priego, ¬ęPero Tafur y sus Andan√ßas e viajes¬Ľ, estudio a su ed.
  • Pablo Castro Hern√°ndez, ¬ęUn estado de la cuesti√≥n sobre las Andan√ßas e viajes de Pero Tafur: discusiones historiogr√°ficas y problem√°ticas de estudio¬Ľ, Revista Electr√≥nica Historias del Orbis Terrarum, 26 de noviembre de 2013.
  • Sof√≠a Carrizo Rueda, ¬ęTractado de las andan√ßas e viajes de Pero Tafur¬Ľ, en Jos√© Manuel Luc√≠a Mej√≠as y Carlos Alvar Ezquerra, Diccionario filol√≥gico de literatura medieval espa√Īola: textos y transmisi√≥n, Madrid, Castalia, 2002.
  • Andanzas y viajes de Pedro Tafur, apud P√©rez Priego, ¬ęEncuentro del viajero Pero Tafur con el humanismo florentino del primer cuatrocientos¬Ľ, p√°g. 136.
  • Pablo Castro Hern√°ndez, ¬ęUn estado de la cuesti√≥n sobre las Andan√ßas e viajes de Pero Tafur: discusiones historiogr√°ficas y problem√°ticas de estudio¬Ľ, Revista Electr√≥nica Historias del Orbis Terrarum, 26 de noviembre de 2013.
  • Francisco Javier Villalba Ruiz de Toledo, ¬ęEl viaje de Don Pero Tafur (1436-1439)¬Ľ, Arbor, n.¬ļ 711-712, 2005, p√°g. 541; apud Castro Hern√°ndez, ¬ęUn estado de la cuesti√≥n...¬Ľ, 2013.
  • Castro Hern√°ndez, art. cit., 2013.
  • Pero Tafur. Andan√ßas e viajes de un hidalgo espa√Īol. Miraguano Ediciones, 1995. ISBN 978-84-7813-134-1.
  • Enguerrand de Monstrelet; Dou√ęt d'Arcq La chronique d'Enguerran de Monstrelet: en deux livres, avec pi√®ces justificatives. Renouard, 1860, p.¬†263‚Äď.
  • Ronald Jennings. Christians and Muslims in Ottoman Cyprus and the Mediterranean World, 1571-1640. NYU Press, 1993, p.¬†189‚Äď. ISBN 978-0-8147-4181-8.
  • Art gothique et la r, 1899.
  • Cesare De Seta. L' arte del viaggio: Citt√†, paesaggi e divagazioni tra passato e futuro. Rizzoli, 2016-06-16T00:00:00+02:00, p.¬†45‚Äď. ISBN 978-88-586-8511-2.
  • Jacques Rossiaud. Amori venali: La prostituzione nell'Europa medievale. Gius.Laterza & Figli Spa, 2014-01-10T00:00:00+01:00, p.¬†82‚Äď. ISBN 978-88-581-1122-2.
  • Giuseppe Cassio. Arte sacra nell'Umbria meridionale: sguardo d'insieme. Ufficio per i beni culturali ecclesiastici, Diocesi Terni-Narni-Amelia, 2007.
  • Cesare De Seta. Luoghi e architetture perdute. Laterza, 1986. ISBN 978-88-420-2777-5.
  • Robert Sabatino Lopez. Storia delle colonie genovesi nel Mediterraneo. Zanichelli, 1996. ISBN 978-88-211-6605-1.
  • Bibliografia

    Obres

    Estudis

    Enllaços externs




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.