L'Agal de Xeic, o també ‘agal de príncep’ ja que és portat sovint per dignitaris i prínceps, rep el nom d'al-muqàssab (en àrab عقال المقصب), i es diu així perquè duu trenats fils d'or o de plata. És diu a Aswan, Egipte, que cada banda d'un Agal representa 1000 membres familiars de qui el

La moreneta és del segle XII, és per tant la 1ª de les verges trobades , seguint-la la de Núria i no oblidem la mare de déu negre de la Mercé, que jo defenso que portava l'espelma de la presentació al temple (tradició jueva al presentar les verges al temple), com les seves derivades que va portar a Bonaria-Cagliari el mercedari fra catalano: La Mare de deu de Bonaire-Buenos Ayres, la Candelària que va convertir el guanches des de l'aire, i totes les que porten una espelma a la mà (de

Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography,[1] (on a Ramón Llull el defineix com "català de Mallorca"), al parlar dels portolans catalans i dels seus autors, part important de la ciència medieval catalana: "un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart

Felipe Guamán Poma d'Ayala, ocasionalment escrit també com Felipe Huamán Poma d'Ayala (San Cristóbal de Suntuntu, actualment conegut com la Vall de Sondondo, Ayacucho , 1534 - Lima , 1615 ), va anar un cronista amerindi d'ascendència incaica de l'època del virregnat del Perú . Guamán Poma es va dedicar a recórrer durant diversos anys tot el virregnat i a escriure el seu Primer nova corónica [sic] i bon govern , un dels llibres més originals de la historiografia