El sensacional robatori marítim que va fer descobrir la brúixola juliol de 2003 - Pippo Dalla

-El DRAE diu que Quijote és la traducció del català CUIXOT-, algú va traduïr la paraula al castellà... per tant al dir Quixot (o Cuixot) nomès estem restituïnt la paraula original reconeguda per tothom. Passa el mateix que amb Mèxic i Texas (al emprar-los no traduïm), en castellà fins el segle XIX no es va canviar la "x" per "j" De "Vida y hechos del ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha", la 1ª traducció al francès va donar: "Les advantures du fameux chevalier Dom

Sent un llibre imprès en català a Venècia el 1482 pel valencià Joan Esteve, quan no hi havia cap perill de què el prohibís la Inquisició, implica que aquest llibre, que ensenya regles gramaticals amb frases fetes, tenia un gran interès a Venècia. no solament a Catalunya, i la raó només pot ser una, que als venecians els hi interessava ja que A VENÈCIA PARLAVEN LA MATEIXA LLENGUA, com ja he explicat a la meva web des del 2013, teoria que va en contra d'un que deia que el català no

«Jo. Stephani. Liber elegantiarum seu vocabularius latine et in catalan». Amb aquest sintètic registre a la Biblioteca Colombina de Sevilla,1 trobem una de les primeres referències, pocs anys després de l’única impressió a Venècia el 1489, d’una de les produccions més originals del segle XV en llengua catalana, el

L’occità no té esdrúixols: oc. musica, agla (amb tractament de reducció); cat. música, àguila (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità transforma paraules planes en agudes: oc. catolic [catulic]; cat. catòlic (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità no palatalitza el is, sc, cs llatins: oc. caissa, lessiu; cat. caixa, lleixiu (mes sí a gascunya i allondre: caisha, leshiu) La intervocàlica llatina d s'esborra