25-02-2019  (888 lectures) Categoria: Llengua

Nombre dual

En morfologia ling√ľ√≠stica el nombre dual (o simplement dual), √©s una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat "2". √Čs un tret gramatical propi de les lleng√ľes flexives; contrasta gaireb√© sempre amb el singular i el plural, i de vegades amb altres variants com el trial. Sem√†nticament fa refer√®ncia o b√© a dos elements en general (p.e.:designa a dos individus), o b√© a un parell d'elements, dues entitats que constitueixen una parella natural (els ulls, les mans ...), cultural ( "ambdues deesses" ) o circumstancial ( "ambd√≥s anaven de la m√†"). Per fer coherents les oracions en qu√® es fa servir, en algunes lleng√ľes el dual pot afectar la flexi√≥ de substantius, pronoms, adjectius i/o verbs, segons les regles de cada llengua. El dual est√† present per exemple en les lleng√ľes Khoisan.[1]

Orígens

El nombre dual existia en protoindoeuropeu, i es va conservar en alguns dels idiomes indoeuropeus ara extints com el s√†nscrit, el grec antic i el g√≤tic entre d'altres. Encara es pot trobar en algunes lleng√ľes indoeuropees modernes com el fris√≥, el chakavi√† (dialecte croata), l'eslov√® i el serbi . Hi ha alguns altres exemples moderns que mostren traces residuals del nombre dual, com la distinci√≥ entre ambd√≥s i tots, o, en angl√®s entre either (un dels dos) i any (algun) o neither (cap dels dos) i none (cap) etc.

Moltes lleng√ľes sem√≠tiques tamb√© posseeixen un nombre dual. Per exemple, en √†rab est√†ndard tots els noms poden declinar-se en singular, plural o dual. Tamb√© ho mantenen el eslov√®, el s√≤rab etc., encara que en certes lleng√ľes nom√©s s'aplica en coses que naturalment s√≥n parells, com les mans o els ulls: per exemple, en bret√≥, l'lagad ( "l'ull", singular), an daoulagad ( "els [2] ulls [d'una persona, mam√≠fer, amfibi, peix, au o r√®ptil]", dual) i lagado√Ļ ( "ulls" [taques de greix formades sobre un l√≠quid], plural) o skouarn ( "orella ", singular), an skouarn o an divskouarn (" les [2] orelles [d'una persona] ", dual) i skouarno√Ļ (" ansas d'un vas ", plural).

Característiques comparatives

La categoria dual es pot reconstruir per als proto-indoeuropeus, avantpassats de totes les lleng√ľes indoeuropees, i s'ha conservat com una categoria plenament funcional en les primeres lleng√ľes fecundades. La millor evid√®ncia per al dual entre les antigues lleng√ľes indoeuropees es pot trobar al vell indo-irani√† (s√†nscrit v√©dic i avestan), el grec hom√®ric i La llengua eslava antiga, on el seu √ļs era obligatori per a totes les categories flexibles incloent verbs, substantius, adjectius, pronoms i alguns n√ļmeros. Tamb√© es poden trobar diverses empremtes de Nombre dual en el g√≤tic i el vell irland√®s, i en alguns termes fossilitzats en llat√≠.[2]

Moltes lleng√ľes fan distinci√≥ entre el singular i el plural. En altres idiomes apart d'aquests dos casos, hi ha una forma de dual que √©s usada, exactament, quan es fa esment de dues persones. En alguns d'ells el seu √ļs est√† exigit per la gram√†tica, i el plural nom√©s s'usa per esmentar grups de m√©s de dues persones o objectes. La categoria de dualitat proto-indoeuropea no nom√©s designava dues unitats d'alguna cosa: tamb√© es podia utilitzar com a marcador associatiu, l'anomenat dual el¬∑l√≠ptic.[3]

No obstant aix√≤, en altres lleng√ľes l'√ļs del dual √©s opcional, com en diversos dels moderns dialectes de l'√†rab, per exemple, en el √†rab egipci . En altres idiomes, com l' hebreu, nom√©s s'usa per a espais de temps (dies, setmanes ...), algunes paraules de mesura i de paraules que naturalment s√≥n una parella, per√≤ no s'usa per referir-se a m√©s de dos excepte en ret√≤rica¬†: els ulls, les orelles ... en eslov√®, el seu √ļs √©s obligatori, excepte en noms que s√≥n parelles naturals com els pantalons o els ulls, en aquest cas es pot fer servir el plural. A causa de l'escassetat d'evid√®ncies, la reconstrucci√≥ de les terminacions duals per als proto-indoeuropeus √©s dif√≠cil, per√≤ almenys formalment, d'acord amb el m√®tode comparatiu, es pot comprovar que no m√©s de tres terminacions duals es poden reconstruir per a la inflexi√≥ nominal.[4]

Encara que relativament poques lleng√ľes tenen la forma de nombre dual i la majoria no tenen nombre o nom√©s singular i plural, l'√ļs de paraules diferents per grups de dos, o grups de m√©s de dos no √©s rara. Un exemple √©s la paraula ¬ęambd√≥s¬Ľ en catal√† o en el idioma japon√®s, que no t√© nombre gramatical, tamb√© existeixen les paraules dochira (quin dels dos) i dore (quin de tots) etc.

Lleng√ľes amb el nombre dual

El dual s'oposa a diferents nombres segons la llengua que es tracti. Aix√≠, pot ser el contrari de singular, per√≤ tamb√© el del plural, nul (zero elements) o paucal (pocs elements, essent per√≤ el plural per a molts elements). Moltes lleng√ľes sem√≠tiques tamb√© tenen un nombre dual. Per exemple, en √†rab, ōßŔÜ-√Ī, s'afegeix al final de qualsevol nom per a indicar que √©s dual (independentment de com s'estigui formant el plural). Tamb√© est√† present en aquelles lleng√ľes Khoisan que tenen una rica morfologia inflexional, particularment les lleng√ľes Khoe.[5]

Alguns dels idiomes que tenen el nombre dual són

√ös en lleng√ľes modernes

Entre les lleng√ľes modernes, el √†rab est√†ndard modern exigeix l'√ļs del nombre dual marcat en noms, verbs, adjectius i pronoms (la primera persona de les formes de dual no existeixen, es pot comparar aquesta manca amb la de la tercera persona del dual amb les lleng√ľes del germ√†nic antic ). Molts dels dialectes √†rabs parlats tenen una marca de dual per noms (i nom√©s per a noms), per√≤ el seu √ļs no √©s obligatori. De qualsevol manera, en l'acadi existia un nombre dual, encara que el seu √ļs estava restringit a formes determinades com "les dues mans", "els ulls" o "els bra√ßos". El dual en l'hebreu est√† tamb√© atrofiat, i generalment nom√©s s'utilitza per al temps, pels n√ļmeros i les parelles.[6]

Referències

  • G√ľldemann, Tom. Beyond ‚ÄėKhoisan‚Äô: Historical Relations in the Kalahari Basin. 1st. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 2014, p.¬†17. ISBN 978 90 272 6992 8.
  • Per exemple: ambŇć "ambd√≥s", i duo "dos".
  • Clackson (2007, p.¬†101)
  • Ringe (2006, p√†g.¬†42)
  • Vossen, Rainer. The Khoesan Languages. 1st. New York: Routledge, 2013, p.¬†58. ISBN 978-0-203-08446-5.
    1. Gary Rendsburg ¬ęDual Personal Pronouns and Dual Verbs in Hebrew¬Ľ. The Jewish Quarterly Review: New Series, vol. 73, 1, July 1982, p√†g.¬†38‚Äď58. DOI: 10.2307/1454459.

    Bibliografia

    • Wilhelm von Humboldt (1828). √úber den Dualis. Berlin
    • Charles Fontinoy. Le duel dans les langues s√©mitiques. Paris: Les Belles Lettres, 1969.
    • Ringe, Donald. From Proto-Indo-European to Proto-Germanic. New York: Oxford University Press, 2006.
    • Mallory, James Patrick; Adams, Douglas Q. The Oxford Introduction to Proto-Indo-European and the Proto-Indo-European World. New York: Oxford University Press, 2006.
    • Clackson, James. Indo-European Linguistics: An Introduction. New York: Cambridge University Press, 2007.
    • Fritz, Matthias. Der Dual im Indogermanischen. Heidelberg: Universit√§tsverlag Winter, 2011.

    Vegeu també




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.