El manuscrit Voynich és un famós text medieval escrit en un llenguatge misteriós que fins ara ha demostrat ser indesxifrable. Ara, Gerard Cheshire, acadèmic de la Universitat de Bristol, ha anunciat la seva pròpia solució al problema en un nou article de la revista Romance Studies . Cheshire identifica l'escriptura misteriosa com una llengua "proto-romanç cal·ligràfica" i creu que el manuscrit va ser creat per una religiosa dominicana com a font de referència per part de María de... [+]

La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català"[1](la mateixa llengua que el valencià, que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer), entre 1477 i 1478, i és la tercera del món en una llengua moderna, per davant de la llengua francesa, de l'anglesa i de la castellana entre d'altres (les primeres, després de traduïda la Bíblia al llatí (1456), van ésser l'alemany (1466) i l'italià... [+]

En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat "2". És un tret gramatical propi de les llengües flexives; contrasta gairebé sempre amb el singular i el plural, i de vegades amb altres variants com el trial. Semànticament fa referència o bé a dos elements en general (p.e.:designa a dos individus), o bé a un parell d'elements, dues entitats que constitueixen una parella natural (els ulls, les... [+]

L’Ivan Giménez fa un viatge en el temps i ens exposa algunes de les teories i opinions més rellevants respecte a l’origen del nom Aragó. L’objectiu d’aquest escrit és posar en ordre cronològic gran part de les diferents teories i opinions que hem anat recopilant respecte a l’origen del nom Aragó. No farem àmplies biografies dels autors, ni entrarem a valorar la documentació diplomàtica, ni la numismàtica, etc... Aquesta feina la deixem per un estudi més ampli i detallat,... [+]

Los juraments d'Estrasborg (en latin Sacramenta Argentariae), son de manuscrits que foguèron redigit per oficializar una aliança signada lo 14 de febrièr de 842, entre dos felens de Carlesmanhe, Carles lo Calvet e Loís lo Germanic, contra las ambicions de son fraire ainat, Lotari Ièr. Los juraments son redigits dins las doas lengas dels sobeirans: lenga alemanda (germanica) per Loís lo Germanic e lenga romanica per Carles lo Calvet. Aquesta llengua és lo provençal o llemosí -LA... [+]

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per Cortez =>italià antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues germanes del mateix tronc de les llengües indoeuropees. La gramàtica és diferent.. No és casual que el llatí tingui declinacions i que cap de les seves llengües filles en tingui; que mentre que en el llatí hi ha tres gèneres: masculí, femení, neutre, en totes les... [+]

1672. Don Ioseph Pellicer de Ossau y Tovar Demuestra que la Lengua Castellana No Deriva del Latín. En 1672, un figura del Siglo de Oro del que hasta hace poco nada se sabía en España, Don Ioseph Pellicer de Ossau y Tovar, demostró con contundencia que la Lengua Castellana no deriva del Latín, en su trabajo “POBLACIÓN Y LENGUA PRIMITIVA DE... [+]

Durant més de 200 anys el "Tirant lo blanc" en català no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'únic del que hi havien còpies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser difícil d'obtenir per raó de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!).... [+]

s.XVIII - Quatre cents aforismes catalans del doctor Joan Carles Amat - dirigits al lector o Quatre cents aphorismes cathalans del doctor Ioan Carlos Amat - Barcelona: En la Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, Any... [+]

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." És de tots conegut que els avis -sobretot a pagès- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"... [+]