22-07-2022  (2407 lectures) Categoria: Mundus Novus

Globus Da vinci

El¬†Globus Da Vinci √©s un globus terraq√ľi que data¬†de 1504 atribu√Įt a¬†Leonardo da Vinci. El m√≥n Da Vinci √©s el m√≥n m√©s antic que mostra el nou m√≥n.

El juny de 2012, a la fira de la¬†International Map Collectors' Society, celebrada a la¬†Royal Geographical Society de¬†Londres, el globus Da Vinci va ser catalogat err√≤niament com a¬†escrima, √©s a dir, una de les artesanies tradicionalment produ√Įdes pels mariners mitjan√ßant gravat i processament d'ivoris, ossos, petxines, etc., que es remunten al segle XIX. En aquella ocasi√≥ va ser descobert per l'investigador belga Stefaan Missine.

√Čs el primer globus on¬†es graven els noms de pa√Įsos com¬†Brasil,¬†Alemanya,¬†G√†l¬∑lia,¬†R√ļssia,¬†√Änglia,¬†Esc√≤cia,¬†Arm√®nia, Judea, etc.

Descripció i origen

El globus Da Vinci és una esfera buida obtinguda de dos hemisferis obtinguda de la part inferior dels ous d'estruç[4] procedent de l'estruç del castell de Visconti de Pavia, com a suport de la investigació sobre isòtops d'estronci.

A l'hemisferi inferior hi ha un contrapès, compost de calci, barrejat amb clara d'ou, la finalitat de la qual és mantenir el globus en la posició correcta, ja que no té cap tipus de marc. El color dels gravats a la superfície del globus varia segons la llum, les ombres i els reflexos. De vegades és fosc, iridescent entre negre i blau.

L'origen del m√≥n (durant d√®cades forma part d'una important col¬∑lecci√≥ europea) ha estat reconstru√Įt en la mesura del possible: la dataci√≥ centen√†ria de closques d'ou d'estru√ß ha estat verificada en laboratoris certificats a Mannheim, Zuric i Viena.¬†[5]

Artefactes similars

El globus terraq√ľi √©s el¬†prototip, o model, del¬†globus Hunt-Lenox, fet per fosa de coure i conservat a la¬†Biblioteca P√ļblica de Nova York.

A diferència del globus behaim, que data de 1492 i es conserva al Museu Nacional Alemany de Nuremberg, el diàmetre del qual és de 51 cm, el globus Da Vinci testifica la representació més antiga del Nou Món, en la seva part centre-sud, sobre un objecte que es pot sostenir al palmell d'una mà.

El globus est√† fet en una escala d'1:80000 000 i el seu di√†metre √©s d'uns 11,2 cm. El seu pes √©s de 134 grams. L'eix nord-sud √©s vertical, segons l'antiga teoria¬†aristot√®lica. El seu bess√≥, el globus Lenox, el fulcre d'una¬†esfera armil¬∑lar ara perduda, es va obtenir mitjan√ßant fosa i est√† fet de coure. A la part inferior del globus Da Vinci es va trobar una gota de coure vermell que contenia traces¬†d'ars√®nic, una subst√†ncia de la qual parla Leonardo, descrivint la seva propietat, si s'afegeix al coure, per mantenir el color vermell d'aquest √ļltim. De fet, en el C√≤dex Atl√†ntic, f 1103v, escriu textualment:¬†"Posa a la barreja el coure cremat, √©s a dir, el corrompes amb coll d'ars√®nic, per√≤ ser√† trencable". [6] L'an√†lisi visual del globus Lenox mostra clarament l'abs√®ncia de corrosi√≥ o p√†tina, verda o fosca: no es coneix cap altra evid√®ncia de l'√ļs d'ars√®nic com a inhibidor dels fen√≤mens de corrosi√≥ del coure a la Flor√®ncia del segle XVI.

El globus jagell√≤nic, d'origen franc√®s, fet de llaut√≥, t√© un di√†metre de 7,35 cm i va ser originalment part d'un¬†rellotge astron√≤mic constru√Įt a Fran√ßa al voltant de 1509. Sembla que deriva, des d'un punt de vista cartogr√†fic, del Globe Lenox.

La similitud entre el globus Da Vinci, anteriorment presentat com el Globus de l'Ou d'Estruç (OEG), i el globus Lenox va ser confirmada el 2012 pel professor Rudolf Schmidt, expresident de la Societat Coronelli, i l'expert en art Arxiduc Géza von Habsburg el 2013. El mateix any, es va publicar un article sobre ell en anglès, "A Newly Discovered Early Sixteen-Century Globe Gravat en un ou d'estruç. El globus supervivent més antic que mostra el nou món". [7] El descobriment va tenir ressonància internacional a través del Washington Post[8].

Autenticació a Leonardo da Vinci

Al¬†C√≤dex Arundel, conservat a la¬†Biblioteca Brit√†nica, Stefaan Missinne va descobrir un dibuix preparatori per al m√≥n, que es remunta a 1503, un mapa fins ara desconegut del m√≥n que representa la costa¬†del Brasil. √Čs una prova del fet que Leonardo da Vinci va ser informat sobre el¬†descobriment d'Am√®rica per¬†Crist√≤for Colom i especialment pel seu conciutada¬†amerig√† Amerigo Vespucci, com sembla evident i tamb√© reiterat, en els punts brillants -probablement estrelles- que es remunta a la constel¬∑laci√≥ d'Arcturus, en el globus √≤ptic del¬†Salvator Mundi. En el passat, el dibuix en q√ľesti√≥ es va malinterpretar com una representaci√≥ de la superf√≠cie de la¬†Lluna.¬†[11] Durant la seva estada a Flor√®ncia el 1504, da Vinci va escriure sobre el seu globus terraq√ľi al¬†C√≤dex Atl√†ntic, esmentant el desig que l'objecte li fos retornat pel seu amic¬†Giovanni Benci, que el tenia amb ell.

Leonardo da Vinci va calcular que el diàmetre de la Terra era de 7.000 milles nàutiques renaixentistes italianes (amb un valor d'uns 1.280metres per milla): aquest valor es reflecteix en el diàmetre i el factor d'escala del globus Da Vinci. Amèrica del Nord i gran part d'Amèrica Central, encara no descobertes el 1504, estan cobertes per l'oceà, però al centre trobem destacat un corredor que es pot transformar en una ruta comercial cap a l'Est, un passatge cap a l'oest.

El globus Da Vinci, fet per un artista esquerrà, com sabem Leonardo, està esquitxat d'imatges: trobem vaixells, un volcà, mariners, un monstre marí, penediments, representacions d'ones, muntanyes, rius, costes, bromes, la línia del Tractat de Tordesillas (que data de 1494) i un anagrama amb una estructura triangular. La varietat de representacions de serres inclou perfils afilats i irregulars i perfils cònics. Hi ha escotilles destinades a donar la sensació de profunditat, per als diferents tipus de muntanyes. Varietats similars en les escotilles es poden detectar en la representació d'ones i vaixells. Els vaixells es representen amb precisió i gran detall.

Leonardo posse√Įa un manuscrit de¬†Francesco di Giorgio Martini, conegut com¬†el C√≤dex Ashburnham: en el foli 25v hi ha una representaci√≥ d'un¬†carro de vel quadrat, representat a vista d'ocell mentre navegava per un riu, id√®ntic al del globus Da Vinci. Leonardo va deixar la seva pr√≤pia m√† sobre el c√≤dex de Francesco di Giorgio, que, a m√©s, √©s l'√ļnic volum supervivent entre els que van conformar la biblioteca personal del geni de Vinci.¬†[12] L'experta italiana Elisabetta Gnignera ha dut a terme una an√†lisi precisa del complex pentinat del mariner a punt d'ofegar-se, confirmant la compatibilitat del mateix tant amb la data (1504) com amb l'origen geogr√†fic (Flor√®ncia) del m√≥n. A la superf√≠cie del mar les ones estan gravades amb un tret distintiu, extremadament complex i intricat, completament sense proves en la hist√≤ria de la cartografia.¬†(13)

El 5 d'abril de 2014, el professor Carlo Pedretti, el principal expert italià en Leonardo da Vinci, va examinar tota la investigació, felicitant el professor Missinne sobre com s'havia dut a terme. L'1 d'octubre de 2017, els resultats de l'estudi plurianeny sobre el món es van presentar a la conferència internacional de l'IMCOS (International Maps Collectors' Society) a Hamburg. Això va ser seguit per una conferència per als membres de la Societat Austríaca d'Història de la Ciència a l'abril de 2018, una presentació a la conferència ISHMap[14] al juny de 2018, una altra a la Conferència Internacional de Cartografia a Oxford al setembre de 2018 i una altra a la Universitat de Viena el 3 d'abril de 2019.

Llocs esmentats

Al món de Da Vinci es graven els noms del Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer, però no els seus paral·lelismes. No hi ha cap indicació de l'equador, ni dels oceans, ni del Tròpic de Capricorn ni de l'Antàrtida.

Al continent sud-americà hi ha una traça (una línia creuada dues vegades) del que podria haver estat el Tròpic de Capricorn. La inscripció ANFVROIN està coberta per l'Equador. El pol nord eclíptic, conegut des de l'antiguitat, està indicat. L'equador no està explícitament marcat, però es troba a la línia d'unió dels dos hemisferis, d'acord amb el concepte de terra esfèrica suportada, entre d'altres, per Sacrobosco. (15)

El l√®xic i els trets decoratius dels portolans renaixentistes, en els quals apareixen reis, ins√≠gnies nacionals sobre els territoris descoberts, indicacions de les principals ciutats, flora, fauna, s√≠mbols religiosos, roses de vent, escenes b√≠bliques, etc., estan absents. En el seu lloc, trobem illes m√©s petites, de√Įtats fluvials i serralades an√≤nimes al llarg de les costes, com a Sud-am√®rica, amb la representaci√≥ d'algunes muntanyes c√≤niques espec√≠fiques. En cap dels top√≤nims apareix la lletra Y, com mai en els mapes de Leonardo.

Les costes dels territoris encara no descoberts, com les occidentals d'Am√®rica del Sud, es dibuixen amb una l√≠nia gaireb√© recta, sense els retorns habituals. S'ometen paral¬∑lels i meridians, amb l'√ļnica excepci√≥ d'uns pocs rastres de perspectiva i proporci√≥, com a la part sud del Nou M√≥n. L'examen dels pocs rastres supervivents de paral¬∑lels i meridians mostra que els paral¬∑lelismes "invisibles" al globus es dividien entre 10 i 10 graus, mentre que els meridians tenien subdivisions de 5 a 5. Aquest tipus de subdivisi√≥ indica un excel¬∑lent grau de precisi√≥ i proporciona proves que Leonardo tenia acc√©s als mapes ptolemaics, que estaven presents a la seva biblioteca personal.

En aquest sentit, cal destacar la representació de la muntanya de diamants a la regió de l'extrem oriental, prop de l'equador, del portolan de Girolamo da Verrazzano, germà del més famós Giovanni (1485-1528), datat el 1529 i conservat als Museus Vaticans. Per a Leonardo, Prudence assumeix les característiques d'un drac. [16] El posicionament de l'expressió a les costes orientals d'Àsia, accessible només després d'un llarg i perillós viatge, necessàriament per dur-se a terme amb prudència, no és el resultat de la coincidència. En el globus Da Vinci s'indica un pas per mar a l'oest, entre les grans illes del Carib, cap a les costes orientals d'Àsia. Verrazzano, que estava a sou de Francesc I de França, va ser l'encarregat de descobrir un possible pas a la Xina. Leonardo també va treballar per a Francesc I, fins a la seva mort el 1519. Només sis anys separen la seva mort del càrrec assignat pel rei a Verrazzano.

Al globus es mostren, en gravat, els noms de 73 llocs i una frase. La majoria d'aquests noms es refereixen al continent asiàtic, seguit d'Europa, el continent africà i alguns situats a ZIPANCRI (Japó), l'àrea del Carib i Amèrica del Sud.

Àsia

Els llocs del continent as√≠tic esmentats al m√≥n s√≥n: SARMATIA TRA IMAVM ASIATICA (Font: Taula XI de¬†Ptolemeu), SARMATIA (Font: Taula II de Ptolemeu), ALB√ÄNIA (Azerbaidjan), ARM√ąNIA (Arm√®nia), √ÄSIA MENOR (Turquia), IVDAE (Israel / Jord√†nia), S√ćRIA (S√≠ria), P√ąRSIA (P√®rsia, Iran), AR√ÄBIA FELIX (Pen√≠nsula Ar√†biga), MESOPOT√ÄMIA (Mesopot√†mia, Iraq et al.), PARTHIA ARIA (Iran Oriental, Turquia central-oriental, Iraq et al.), BABVLONIA, BACTRIANA, SCHITIAIN ESPESIL, TRAIMAVM, SACHARVM REGIO (Regi√≥ de Sacae, o sucre, esmentat per Ptolemeu i Plini), CARMRNIA (Carmania, regi√≥ vin√≠cola esmentada per¬†Marco Polo, a l'est de P√®rsia), CALIQVT (Ciutat Portu√†ria √≠ndia, no s'ha de confondre amb Calcuta), TROPICVS CANCRI (Tropicus Cancri en lloc del¬†tr√≤pic correcte de Capricorn). , referint-se a una edici√≥ de 1482 o 1486 de Ptolemeu), INDVS (riu Indus), √ćNDIA INTRA CANGEM (dins del Ganges), SCHITIA EXTRA IAMVM (Esc√≠tia m√©s enll√† de l'Imaun, l'him√†laia actual), CIRCVLVS ARTICVS (Cercle Polar √Ärtic), SERICA REGIO (de Ptolemeu, Pa√≠s dels Seri, relacionat amb la seda, nord-est de la Xina et al., la regi√≥ m√©s oriental del m√≥n segons Ptolemeu), GARIENI (derivat de Garinai, Lat. Garinei, prop de la regi√≥ dels Seri i les muntanyes Anubii a la taula VIII de Ptolemeu, √Äsia), √ćNDIA EXTRA (√ćndia m√©s enll√† del Ganges), ASSIA (Combinaci√≥ de CASHGAR a la Ruta de la Seda i √ÄSIA, nom del continent asi√†tic)

.

L'ortografia de la paraula ASSIA amb doble¬†S √©s inusual. El trobem nom√©s en¬†el mapa de Cantino de 1502, que esmenta un¬†PVNTO DE ASSIA per√≤ el gravat no sembla ser coincident. La posici√≥ de la paraula ASSIA al globus, al centre d'√Äsia, sembla indicar la zona muntanyosa caracteritzada per oses i √†rees d'intercanvi de Cascar (Caixgar) a la Xina occidental (Xinjiang), SINARVM REGIO (primera representaci√≥ hist√≤rica del nom de la Xina en un globus), CACOBATE (derivat de Cacobae, poblaci√≥ del nord de l'√ćndia, Kakobai, Ptolemeu VIII Tabula Asiae), √ćNDIA SVPERIOR, GENGEM FLVVIVM (riu Ganges), SIMARVM SITVS (√©s a dir, regi√≥ de Simi), DESERT √ćNDIA (Carmania Deserta), √ćNDIA ORIENTAL (est de l'√ćndia), HC SVNT DRACONES, REGNE MOABIO (Maabar, Regne malai), VARP R (√©s a dir, regne Varr, vegeu Marco Polo), PROV√ćNCIA DE LOAC (Terra de Locac de la qual tamb√© parla Marco Polo, costat oriental de la pen√≠nsula malaia). Pel que fa a ANFVROIN (mig amagat just a sobre de HC SVNT DRACONES, nom√©s es pot albirar la lletra inicial A i les dues √ļltimes lletres IN), IRCINIA.

Illes

Hi ha diverses illes esmentades al món: MADAGASCAR (probable font Marco Polo), CIRTENA (derivada de Sarraceni esmentada per Marco Polo i Circobena, una illa propera a Madagascar, també reportada al globus d'Apiano), i TAPROBANA (Sri Lanka), SEILAN (Illes).

Europa

A Europa: GAUL (Fran√ßa), ALEMANYA (Alemanya), ESC√íCIA (Esc√≤cia), ANGLIA (Anglaterra), IT√ÄLIA (It√†lia), HISPANIS (Font: Mapa Ptolemaic HISPANIAE, TABVLA EVROPA II). EN GRON ELPIE APE (Groenl√†ndia es creia que formava part d'√Äsia. De vegades citat com¬†Pilapelant com en el mapa ptolemaic d'Ulm de 1482 basat en el mapa de¬†Claudi de 1427 d'Escandin√†via), DATIE (Dinamarca), RVSIEA TANAIS (Font: Plini), EVROPA (Europa), CRECIA (Gr√®cia), SARMATIA (Pol√≤nia, Liv√≤nia, Litu√†nia, √†rees de R√ļssia i Crimea).

Àfrica

Per a Àfrica: ZAMOR, MACVSI (Machusier a Mauritània), GETVLIA (Getulia), DESERTA LIBIA (Desert libi), AFERICA (Àfrica), C VERDE (Cap Verd), R GRADE (Rio Grande), LIBIA INTEROIR (Líbia Interior), PALVDES NILI, MEROVE INSVLA (Meroe, important centre comercial del Nil), EGIPTVS (Aegyptus, és a dir, Egipte), C DEBONE HOPE. (Cap de Bona Esperança, és a dir, Cap de Bona Esperança, descobert per Bartolomeo Díaz el 1487).

Amèrica del Sud i el Carib

A Amèrica del Sud: TERRA DE BRASIL es refereix a la regió esmentada per Colom durant el seu tercer viatge, en el qual es van carregar 3.000 lliures de fusta brasilera a bord, tal com va descriure Grynäus el 1499. MVNDVS NOVVS, (vegeu Amerigo Vespucci i el seu missatge a Lorenzo di Pierfrancesco dei Medici datat el 7 de setembre de 1502, al final del seu tercer viatge, a més de l'opereta impresa del mateix títol publicada el 1504), TERRA SANCTAE CRVCIS (derivada d'Ilha de Sanctae Crucis, és a dir, Illa de la Santa Creu, tan batejada per Cabral el 1500). Trobem una anomalia de forma circular i color fosc en correspondència del continent sud-americà. A través de l'anàlisi de laboratori, es van detectar traces de coure i arsènic.

Al Carib: ISABEL (Cuba), SPAGNOLLA (Santo Domingo/Haití) i ZIPANCRI (Japó). ZIPANCRI és una deformació de Canpa Gu, al seu torn derivada del xinès jih-pen-kuo. Martellus escriu Zipangu, mentre que Behaim l'anomena Cipangu.

Notes

  1. ^ Missinne, p. 220. https://www.labrujulaverde.com/2021/10/leonardo-da-vinci-creo-el-primer-globo-terraqueo-que-muestra-america-usando-cascaras-de-huevo-de-avestruz
  2. ^ El primer globus de Leonardo amb Amèrica del Sud, el arte.it, 7 de novembre de 2018. [Consulta: 20 setembre 2020'.
  3. ^ El globus Da Vinci, de Stefaan Missinne, el cambridgescholars.com. [Consulta: 22 setembre 2020.2020.2020.2020.2020.
  4. ^ Rombai, L., El globus d'ou d'estruç d'aproximadament 1504 descobert i estudiat per Stefaan Missinne, "Geostorie", XXII, 1 (2014), pp. 71-80.
  5. ^ Missinne, pp 246-252.
  6. ^ Còdex Atlanticus pàgina 1103.
  7. ^ Stefaan Missinne,¬†un globus terraq√ľi recentment descobert de principis del segle XVI gravat en un ou d'estru√ß: el globus supervivent m√©s antic que mostra el nou m√≥n, a¬†The Portolan, diari de la Washington Map Society, vol. 87, 2013, pp. 8-24.
  8. ^ Premsa: Globus d'Ou d'Estruç, a washmapsociety.org, Washington Map Society. [Consulta: 6 agost 2019.2019.2019.2019.2019
  9. ^ Missinne Stefaan, Verhoeven Geert, Leonardo va representar Am√®rica: Malinterpretat com la Lluna, Aven√ßos en Estudis Hist√≤rics, Vol. 8 n¬ļ 4, 2019.
  10. ^ Salvatelli - Constable, pp 12-16.
  11. ^ C. Maçons i g. Paganini, Els primers filòsofs moderns i el llegat renaixentista, Cham, Springer International Publishing, 2016.
  12. ^ Missinne, pp. 158-159.
  13. ^ Missinne, pp. 139-141.
  14. ^ Matthew Edney, ISHMap: Societat Internacional per a la Història del Mapa, en mappingasprocess.net, ISHMap, 13 de desembre de 2017. [Consulta: 6 agost 2019.2019.2019.2019.2019
  15. ^ Missinne, pp. 61-81.
  16. ^ Missinne, pp 71-74.

Bibliografia




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.