El romanç balcànic és un terme col·lectiu per a les llengües romàniques parlades als Balcans (en un sentit més ampli) avui i en el passat. La classificació de les llengües romàniques, especialment en l'àrea tradicional de distribució oriental, continua sent controvertida. [^1][2] Segons el punt de vista, les llengües romàniques balcàniques representen només una divisió geogràfica o una relació més estreta. Les llengües romàniques balcàniques pertanyen a les anomenades llengües romàniques orientals segons diverses divisions, com a agrupació purament geogràfica, juntament amb l'italià al sud de la línia La Spezia-Rimini o com a part d'una divisió tripartida al costat de Romania occidental i Italoromania. En aquest últim cas, la posició de les llengües dàlmates entre el romanès i l'italo-romanç continua sent ambivalent. ^[3] En referència a l'erudit romànic Angelo Monteverdi, les llengües romàniques balcàniques també es poden anomenar Romania daco-il·líria. ^[4]

Pertinença

Llengües romàniques balcàniques en el sentit de a) 1. (idiomes romanesos)

Subgrup romànic dels Balcans en el sentit de 1.2.: Modismes dàlmates

Sud-est d'Europa a l'època dels romans

Relacions espacials i presumptes relacions etnolingüístiques a principis de l'edat mitjana.

La línia Jire�ek

La Romania balcànica inclou:

1. en el sentit més estret (cf. classificació de les llengües romàniques) com a llengües romàniques orientals:
   1. les llengües romaneses (els parlants de les quals també s'anomenen vlachs) amb les llengües següents, que es diu que s'han desenvolupat a partir d'una llengua proto-romanesa comuna:^[5]
      • Daco-romanès (estandarditzat: romanès, especialment a Moldàvia també anomenat moldau)
      • Aromanià (també anomenat "macedoni")
      • Istro-romanès
      • Megleno-romanès
   2. les llengües dàlmates (dàlmata-romànica) es van extingir al segle 19, inclosos els seus subgrups:
      • Dàlmata (molts investigadors l'utilitzen com a terme genèric per a tot el grup)
      • Ragusaic (majoritàriament subordinat al dàlmata com a dialecte de la ciutat de Dubrovnik/Ragusa)
      • Vegliòtic (majoritàriament subordinat al dàlmata com a dialecte insular de Krk/Veglia)
2. en un sentit més ampli, purament geogràfic:
   1. totes les llengües romàniques parlades als Balcans des de la caiguda de l'Imperi Romà, entre elles:
      • El venecià com a llengua cancellera a les possessions venecianes de la costa adriàtica, així com en part com a llengua col·loquial (avui encara com a dialecte istro-venecià) i llengua estàndard. És una llengua italo-romànica.
      • Istriatic, una forma de transició entre les llengües dalmato i italo-romàniques.
      • Judeo-espanyol o espanyol, llengua dels jueus que van emigrar d'Espanya en el període otomà, parlada abans de la Segona Guerra Mundial principalment a Valàquia, Tràcia i Macedònia (Tessalònica). És una llengua iberoromànica.

L'italià no es compta com a part de la Romania balcànica, les variants lingüístiques de la qual al sud de la línia La Spezia-Rimini es compten, però, entre les "llengües romàniques orientals" i comparteixen diverses característiques amb les llengües romàniques balcàniques. A més, el friülès, així com les llengües romàniques dels grups que van emigrar als països balcànics en el període modern posterior, com el francès o el való en assentaments individuals del Banat, així com els italians a Romania, no es compten entre les llengües romàniques balcàniques.

Exemple de text, comparació de text

Aquest article o secció posterior no està adequadament suportat per documents acreditatius (per exemple, referències). La informació sense proves suficients es podria eliminar en un futur proper. Si us plau, ajudeu la Viquipèdia investigant la informació i incloent bones proves.

Romania balcànica en el sentit més estret

Balkansprachbund (Associació de la Llengua Balcànica)

La Romania balcànica inclou llengües romàniques orientals que són més conservadores en moltes característiques que altres llengües romàniques (aquí amb les excepcions especials del portuguès i el sard). La Romania balcànica pertany als Balcansprachbund, és a dir, moltes similituds internes, així com similituds amb les llengües no romàniques circumdants en l'estructura de les oracions, l'idioma, l'ordre de les paraules i en part també el vocabulari, es poden remuntar a la influència històrica externa. – Els principals factors decisius aquí van ser:

• la influència de l'eslau com a llengua de la població eslava i camperola als Balcans, així com en la forma d'eslau de l'Església Vella, el primer s'aplica igualment al romanès i al dàlmata
• la influència del grec com a llengua estàndard teològica, així com una llengua de l'Imperi Bizantí, això s'aplica menys al dàlmata
• la influència del turc en la seva forma més antiga com a llengua dels turcs a l'Imperi Otomà, això és menys cert de Dàlmata

Història de la llengua

La història de la Romania balcànica comença amb el llatí. A partir del 2nd segle aC, en el curs de l'expansió romana als Balcans, a partir de la costa adriàtica, es van establir grups de població d'Itàlia, especialment del sud d'Itàlia. De fet, tant les llengües romaneses com les albaneses no romàniques encara mostren referències més properes als dialectes del sud de l'italià en el seu vocabulari.

Ja a l'època romana, aparentment hi havia la inclusió de paraules (aïllades) de les llengües autòctones de la població preromana, com ara de l'il·liri al dàlmata posterior i del daci o traci a les llengües romaneses (cf. romanesos, teoria de la continuïtat daco-romànica ). La immigració eslava als països balcànics del segle 4 al 6 va deixar rastres molt més duradors en les llengües de la Romania balcànica. Mentre que el dàlmata, com a llengua de la població romànica principalment urbana a la costa adriàtica i a les illes adriàtiques, estava sota la influència dels precursors del croat i el serbocroat, les llengües romaneses van ser influenciades per diversos idiomes eslaus als Balcans. L'aromanià és una excepció, ja que no hi ha influències eslaves, però hi ha nombroses influències gregues.

Vegeu també

• Balcanologia
• Vlachs

Literatura

• Filipi Goran: Situazione linguistica istro-quarnerina. A: Ricerche sociali. 1, 1989, ISSN 0353-474X, pp. 73–83.
• Thede Kahl (ed.): El romanès i els seus veïns. Contribucions de la secció "Canvi lingüístic i contacte lingüístic al sud-est de Romania" a la XXX Jornada d'Estudis Romànics Alemanys. Frank und Timme, Berlín 2009, ISBN 978-3-86596-195-2 (Fòrum: Rumänien 2).
• Johannes Kramer: Estructures gregues a la Romania balcànica. A: Balkan-Archiv. 17/18, 1992/1993, ISSN 0170-8007, pp. 71–80.
• Johannes Kramer: La romanità balcanica. A: Actes du XVIIIe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes. Banda 1: Secció 1. Romania submersa. Secció 2a. Romania nova. Niemeyer, Tübingen 1992, ISBN 3-484-50221-5, pp. 58–75.
• MiloÅ¡ Okuka (ed.): Lèxic de les llengües de l'Orient Europeu. Wieser Verlag, Klagenfurt et al. 2002, ISBN 3-85129-510-2 (Wieser Encyclopedia of the European East Volume 10), en línia.

Enllaços

• Lingüística en línia: Classificació de les llengües romàniques (pàgina ja no disponible, registrada a l'abril de 2020. Cerca en arxius web.) (Flash; 78 kB)
• Christian Lehmann: Estructura de les llengües romàniques (christianlehmann.eu)
• Elisabeth Burr: Classificació de les llengües romàniques. Universitat de Leipzig (uni-leipzig.de)

Referències

1. ↑ Elisabeth Burr: Classificació de les llengües romàniques. (uni-leipzig.de).
2. ↑ Arthur Beyrer, Klaus Bochmann, Siegfried Bronsert: Gramàtica de la llengua romanesa del present. VEB Verlag Enzyklopädie, Leipzig 1987, p. 15.
3. ↑ Esquema a Elisabeth Burr: Classificació de les llengües romàniques, (uni-leipzig.de). Punt 4 amb referència a Carlo Tagliavini.
4. ↑ Daco-Illiro-Romanzo segons Elisabeth Burr: Classificació de les llengües romàniques. (uni-leipzig.de). Punt 4.
5. ↑ Arthur Beyrer, Klaus Bochmann, Siegfried Bronsert: Gramàtica de la llengua romanesa del present. VEB Verlag Enzyklopädie, Leipzig 1987, p. 20.