Una classificació estructuralista de lexemes.

El lexema o arrel és el morfema o part d' una paraula que porta el significat referencial, és a dir, aporta a la paraula una idea o concepte interpretable fàcilment pels parlants, això el distingeix d'altres morfemes gramaticals abstractes o gramemes el significat dels quals és més difícil de precisar per als parlants. Diverses paraules poden compartir el mateix lexema. Per tant, els lexemes contrasten amb els gramemes, que són components gramaticals que no tenen un significat per si mateixos, sinó que són interpretables com a elements relacionals, que modifiquen o complementen la significació de la paraula en una frase; és a dir, els gramemes no tenen una referència extralingüística clara. El lexema és la part fonamental d' una paraula, té significat lèxic definit per conceptes i entitats tant reals com imaginàries que es recullen al diccionari, que explica a què es refereixen aquestes arrels.¹En ocasions l'arrel constitueix la paraula sencera, però en d'altres apareix algun morfema més. :3

Classificació de lexemes

• Independents: És aquell que no va al costat d'un altre monema: blau, arbre, llet (alguns lingüistes insisteixen, de tota manera, en què aquestes paraules també tenen sufix buit o sufix -i en alguns casos). Exemples més clars de lexemes sense afixos són: les preposicions en espanyol com per i amb, les conjuncions com i i que, i els números com dos i cinc. Per exemple, fleca; el lexema de fleca és pa.
• Dependents: És aquell que va necessàriament unit a un altre monema. La primera part de les següents paraules és el lexema (arrel): pat-o, am-a-r, cali-graf-ía, cam-a.

El lexema conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió). Les paraules poden contenir un lexema si són simples (mot primitiu) o derivades i més d'un si són compostes. En les llengües aglutinants les paraules compostes són molt més freqüents, ja que la majoria de mots tenen un significat composicional, format afegint diferents lexemes. Les paraules anomenades buides, com les preposicions, per exemple, es consideren sense lexema, ja que no poden funcionar de manera independent.

Totes les paraules que comparteixen un mateix lexema formen una família lèxica, és a dir, aquells mots que mitjançant la derivació, la composició o un mateix origen etimològic han sorgit d'una paraula concreta. Així per exemple «tauleta» i «entaular-se»" formen part de la família lèxica de «taula».

Diferència entre mot primitiu, lexema i lema

• El mot primitiu és la part de la paraula que mai canvia, ni tan sols quan està flexionada morfològicament.
• El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic. Les paraules poden contenir un lexema si són simples (mot primitiu) o derivades i més d'un si són compostes.
• Un lema és la forma base de la paraula, que coincideix amb l'entrada al diccionari.

Per exemple, de "produït", el lema és "produir", que coincideix amb l'entrada al diccionari, però el mot primitiu és "produ-". Això és perquè hi ha paraules com producció, produir o productivitat. En l'anàlisi lingüística, el mot primitiu es defineix de manera més general com la forma base analitzada a partir de la qual es poden formar totes les formes flexionades.