L'origen del llenguatge (o glotogènia) és controvertit i no hi una teoria satisfactòria que l'expliqui. Es creu que el llenguatge és una de les característiques distintives de l'ésser humà i per això el tema ha ocupat diversos pensadors al llarg de la història. Els Homo sapiens tenen una configuració anatòmica i una mida de cervell que els va permetre biològicament desenvolupar el llenguatge fa 2 milions d'anys, a diferència d'altres espècies com els Neandertal. Aquests trets haurien estat seleccionats per l'evolució com a més aptes per a la supervivència (ja que permeten la comunicació entre membres del grup).

Teories no lingüístiques

L'origen del llenguatge ocupa nombrosos mites a l'Antiguitat. La cultura judeocristiana pensa que Déu va insuflar la capacitat de parlar a l'ésser humà al mateix temps que l'ànima, perquè pogués comunicar-se amb el seu Creador. La Torre de Babel hauria provocat la confusió lingüística com a càstig per la supèrbia dels homes.

L'intent per recuperar la llengua d'Adam (anomenada llengua perfecta) neix d'aquesta concepció mítica. L'hebreu va ser considerada llengua perfecta. Les llengües artificials com l'esperanto van néixer per intentar tornar a un idioma comú per a tota la humanitat i també tenen en la seva gramàtica la vocació de ser perfectes.

Teories lingüístiques

La lingüística històrica pensa que totes les llengües han evolucionat d'unes altres, però no és evident si hi havia una única llengua mare o si el llenguatge va sorgir alhora en diferents indrets de la Terra, creant grups de superfamílies lingüístiques que es van influenciar mútuament en entrar en contacte. Els partidaris de la monogènesi han intentat establir alguna arrel universal, com "tik" o "aka". No obstant això, el canvi lingüístic ha estat tan gran i continuat que és pràcticament impossible reconstruir llengües tan antigues (més enllà de les superfamílies, com l'antecessor de l'indoeuropeu) mitjançant el comparatisme.

Alguns antropòlegs pensen que el llenguatge va néixer a partir de la imitació dels sorolls naturals: l'onomatopeia hauria estat la primera paraula. Però això no pot explicar el sorgiment de paraules gramaticals o referents a realitats no empíriques, per tant és una hipòtesi incompleta. Altres estudiosos creuen que les paraules van néixer com a signes d'emoció que recolzaven els gestos primitius que usaven els homes per comunicar-se, com passa amb determinats primats; però aquesta teoria té les mateixes mancances que l'anterior i no és evident que les paraules hagin sorgit per recolzar els gestos i no a la inversa.