26-04-2023  (355 lectures) Categoria: Llengua

ca-Valacs

Si cercau els habitants de la regió de Romania, vegeu Valàquia
Infotaula de grup humàValacs

Pastor valac del Banat (1837)
Tipus terme Modifica el valor a Wikidata

Els¬†valacs[1] (en¬†serbocroat i¬†b√ļlgar –≤–Ľ–į—Ā–ł,¬†vlasi; en¬†grec:¬†ő≤őĽő¨ŌáőŅőĻ; en¬†alban√®s:¬†vlleh√ęt; en¬†turc:¬†ulahlar; en¬†hongar√®s:¬†vlachok i olasz; en¬†ucra√Įn√®s:¬†–≤–ĺ–Ľ–ĺ—Ö–ł) s√≥n els parlants de¬†lleng√ľes balcorom√†niques: principalment¬†romanesos, per√≤ tamb√©¬†aromanesos,¬†meglenoromanesos,¬†istroromanesos i, de vegades,¬†d√†lmates i¬†istriots.

El nom és un exònim usat de l'edat mitjana ençà per anomenar aquests grups. En general, és un terme originat i emprat principalment per pobles eslaus, i, per la tendència al pastoralisme dels valacs, de vegades s'ha emprat com a sinònim per la categoria social dels pastors.[2] En aquest sentit, sovint ha esdevengut un genèric vàlid per referir-se també a grups ètnics de pastors de llengua no romànica, i també de manera derogatòria.[3]

D'entre els valacs, els romanesos s√≥n els √ļnics que tenen un¬†estat naci√≥ propi; la resta conformen¬†minories √®tniques dins d'altres estats¬†balc√†nics, i les seves lleng√ľes estan amena√ßades.

Contingut

Història

Al nord de la¬†l√≠nia Jireńćek, pobles de llengua llatina

El terme¬†valac prov√© del¬†germ√†nic antic *walhaz, un adjectiu referit als estrangers i, particularment, als estrangers de¬†parla romana o¬†celtes romanitzats (en comparaci√≥ amb els germ√†nics, en general els celtes eren un poble m√©s romanitzat). Al seu torn, *walhaz ve del nom de la tribu celta dels¬†volques (llat√≠:¬†Volcae), que feien frontera amb els¬†romans i els pobles germ√†nics.[4] El terme es generalitz√† i esdevengu√© habitual per referir-se a poblacions de parla romana en els diversos parlars germ√†nics.[a] M√©s tard, durant el¬†per√≠ode de les migracions (segles¬†v -¬†vii) els eslaus manllevaren aquest terme (potser del¬†g√≤tic), que empraren per referir-se igualment als¬†romans o pobles llatins.[5] Aix√≠, de la mateixa manera que en les¬†lleng√ľes eslaves balc√†niques s'empr√† per fer refer√®ncia als romans dels Balcans, l'equivalent en¬†polon√®s (wŇāoch) significa¬†itali√†.[b]

Rutes de transumància dels pastors valacs

Amb la caiguda del m√≥n antic i l'arribada dels pobles eslaus, els habitants de la regi√≥ dels Balcans al nord de la¬†l√≠nia Jireńćek, de¬†parla roman√ß, es veieren obligats a despla√ßar-se; uns fugiren al nord-est (avantpassats dels futurs¬†romanesos), altres a l'oest (que esdevindrien els¬†d√†lmates) i altres es dedicaren a la ramaderia muntanyenca (els futurs¬†aromanesos). Aquest conjunt de pobles conform√† all√≤ que els eslaus anomenaren¬†valacs (posteriorment manllevat tamb√© en¬†grec,¬†alban√®s i¬†turc). Cal fer notar, per√≤, que¬†valac √©s un¬†ex√≤nim, i que, ells mateixos, tots s'anomenen amb un derivat del llat√≠¬†Romanus, 'rom√†'[c] (d'aqu√≠ el nom dels¬†romanesos, que √©s un end√≤nim manllevat del¬†roman√®s).[6]

Entre les primeres documentacions escrites del mot valac destaquen les fonts àrabs (Ibn an-Nadim, al Kitab al-Fihrist,[7] i Al-Muqaddassí,[8] segle x) i les gregues (Joan Escilitze i Jordi Cedrè, segle xi).[9] En eslau, la primera menció és de la Crònica de Nèstor (segle xii), i la primera font hongaresa és la Gesta Hungarorum, escrita en llatí (ca. 1200). Nombrosos territoris porten o han portat el nom de Valàquia, en referència als seus habitants; el més conegut de tots és la Valàquia romanesa, una de les tres regions del país juntament amb Moldàvia i Transilvània.[10]

D'entre tots els valacs, els m√©s nombrosos foren els del nord del¬†Danubi, que eren majoria al seu territori, desenvoluparen una consci√®ncia com a poble i un relat nacional propi, i el segle¬†xix erigiren l'estat roman√®s.[11] La resta, en canvi, romangueren en minoria entre altres pobles, i avui en dia malden per no ser totalment assimilats als pobles ve√Įns i per no perdre la llengua.

Branques

Actualment, el terme¬†valac est√† m√©s o menys en des√ļs en els √†mbits acad√®mics no historiogr√†fics, i se sol distingir en diversos grups anomenats segons els seus propis¬†end√≤nims (cal recordar que el terme¬†valac √©s un¬†ex√≤nim, √©s a dir, que no el fan servir per referir-se a ells mateixos).

Les lleng√ľes balcanorom√†niques o els pobles valacs

Addicionalment, els dàlmates i els istriots han estat ocasionalment considerat valacs.

Notes i referències

Notes

  1. ‚ÜĎ Les manifestacions d'aquest terme s√≥n molt nombroses en les lleng√ľes germ√†niques. Aix√≠, en¬†n√≤rdic antic Vallanden fa refer√®ncia a l'Europa celta i romana, i¬†valskr significa 'franc', 'franc√®s'; a¬†Su√Įssa i el¬†Tirol del Sud,¬†welsch fa refer√®ncia als parlants de lleng√ľes rom√†niques; el nom dels¬†valons √©s un¬†ex√≤nim germ√†nic de la mateixa arrel (en¬†neerland√®s,¬†waals); en¬†angl√®s,¬†welsh fa refer√®ncia als¬†gal¬∑lesos. Tamb√© √©s present en top√≤nims fronterers del m√≥n germ√†nic, com¬†Waalwijk i¬†Walchensee.
  2. ‚ÜĎ En¬†hongar√®s, el manlleu¬†olasz significa 'itali√†', i¬†ol√°h, 'valac' o 'roman√®s'.
  3. ‚ÜĎ Curiosament, fins al segle¬†xviii els grecs tamb√© s'anomenaven a ells mateixos¬†romans (grec:¬†ŠŅ¨ŌČőľőĪŠŅ∂őĻőŅőĻ), en tant que hereus de l'imperi¬†Rom√† d'Orient.

Referències

  1. ‚ÜĎ ¬ęValac -a¬Ľ.¬†Termcat. [Consulta: 10 gener 2023].
  2. ‚ÜĎ Sugar, Peter F.¬†Southeastern Europe under Ottoman Rule, 1354‚Äď1804. University of Washington Press, 1996, p.¬†39.¬†ISBN 0-295-96033-7.
  3. ‚ÜĎ Tanner, Arno.¬† . East-West Books, 2004, p.¬†203.¬†ISBN 978-952-91-6808-8.
  4. ‚ÜĎ Schrijver, Peter.¬†Language Contact And The Origins Of The Germanic Languages, p.¬†20.
  5. ‚ÜĎ Skok, Petar. ¬ęVl√§h¬Ľ. A:¬†Etimologijski rjeńćnik hrvatskoga ili srpskoga jezika. Zagreb: JAZU, 1971‚Äď1974, p.¬†606.
  6. ‚ÜĎ Darby, H. C.. ¬ęThe face of Europe on the eve of the great discoveries¬Ľ. A:¬†The New Cambridge Modern History. Vol. 1, 1957, p.¬†34.
  7. ‚ÜĎ Spinei, Victor.¬†The Romanians and the Turkic Nomads North of the Danube Delta from the Tenth to the Mid-Thirteenth Century. Brill, 2009, p.¬†83.
  8. ‚ÜĎ Decei, A;¬†Cioc√ģltan, V ¬ęLa mention des Roumains (Walah) chez Al-Maqdisi¬Ľ.¬†Romano-arabica [Bucharest], I, 1974, p√†g.¬†49‚Äď54.
  9. ‚ÜĎ FHDR =¬†Fontes Historiae Daco-Romaniae ‚ÄĒ Izvoarele istoriei Rom√Ęniei, vol. III, p. 141.
  10. ‚ÜĎ ¬ęVal√†quia¬Ľ.¬†Gran Enciclop√®dia Catalana. Barcelona:¬†Grup Enciclop√®dia Catalana.
  11. ‚ÜĎ ¬ęRomania¬Ľ.¬†Gran Enciclop√®dia Catalana. Barcelona:¬†Grup Enciclop√®dia Catalana.


_________________________________________________________________________________

Una versió revisada d'aquesta pàgina, aprovada el 26 d'abril de 2023, es va basar en aquesta revisió.

Valacs
Assentaments Com a poblaci√≥ majorit√†ria a¬†Romania i la¬†Rep√ļblica de Mold√†via
com a minoria a¬†Ucra√Įna,¬†Bulg√†ria,¬†Hongria,¬†Gr√®cia,¬†S√®rbia,¬†Maced√≤nia del Nord,¬†Alb√†nia i¬†Cro√†cia
Llengua Romanès en el sentit més ampli: daco-romanès, aromanià / macedoni-romanès, megleno-romanès, istro-romanès
Religió Cristià (principalment ortodox, en part també grec catòlic))
√ątnies Romanesos en el sentit m√©s ampli:¬†dacorumans,¬†aromanians/macedonis,¬†istro-romanesos i¬†megleno-romanesos
L'√†rea de distribuci√≥ de les 4 lleng√ľes rom√†niques balc√†niques (valaquies). A les zones fora de Romania i la Rep√ļblica de Mold√†via, la poblaci√≥ de parla romanx sovint √©s menys nombrosa que la poblaci√≥ de majoria no rom√†nica

Valaquis (altres noms: Val√†quia, Vlachen,¬†Vlachen, Wlachi,¬†Vlax,¬†Valachos,¬†Vlachos,¬†Olah,¬†roman√®s Vlahi o¬† Valahi,¬†eflaki otom√†,¬†turc Ulah,¬†grec őíőĽő¨ŌáőŅőĻ Blahoi,¬† Serbocroat cir√≠l¬∑lic Vlasi) √©s un nom col¬∑lectiu per a grups √®tnics¬†de parla rom√†nica del sud-est d'Europa que parlen diverses¬†lleng√ľes rom√†niques balc√†niques estretament relacionades.

Normalment s'utilitza per referir-se als¬†romans en el sentit m√©s ampli del terme:¬†Dakorum√§nen (la poblaci√≥ de parla romanesa a¬†Romania,¬†Mold√†via,¬†nord de Bulg√†ria, S√®rbia (centre-est de S√®rbia i¬†Vojvodina),¬†Ucra√Įna i¬†Hongria),¬†aromanians (macedonis), megleno-romanesos i¬†istro-romanesos.

Hist√≤ricament, els colons en la colonitzaci√≥ dels Carpats tamb√© van ser esmentats en els documents segons la¬†llei valaca, inclosos els avantpassats dels¬†russos dels¬†Carpats i els¬†Gorals. Van difondre un¬†estil de vida espec√≠fic, aix√≠ com un vocabulari rom√†nic fins a¬†Mor√†via Val√†quia a¬†la Rep√ļblica Txeca.

Contingut

Desambiguació

El terme valaquis sempre ha estat un¬†ex√≤nim:¬†els valaquis es refereixen a si mateixos per noms derivats del¬†llat√≠ Romanus (en alemany "rom√†" o "rom√†"), per exemple com Rom√Ęn (Pl. Rom√Ęni), Rum√Ęn (Pl. Rum√Ęni), Rum√Ęr (Pl.¬†Rum√Ęri), RńÉmńÉn (Pl.¬†RńÉmńÉni) o Arm√Ęn/Makedonarm√£n (Pl. Arm√Ęnji/Makedonarm√£nji).

El terme¬†valaquis prov√© originalment del¬†germ√†nic i va ser utilitzat per¬†eslaus del sud i despr√©s en part¬†per mediaci√≥ llatina i¬†grega en diverses √†rees per designar principalment grups √®tnics¬†romanitzats o¬†rom√†nics. La paraula germ√†nica subjacent "Walchen" (adjectiu "welsch"), l'alt alemany antic¬†walha (adjectiu¬†walhisk), √©s molt probablement manllevada de l'etn√≤nim¬†celta (nom popular) dels¬†pobles (canviat pel¬†Primer canvi de so). Quan els ve√Įns celtes de les tribus germ√†niques van ser romanitzats, les tribus germ√†niques van continuar utilitzant el terme "gal¬∑l√®s" per als seus ve√Įns, donant-li el significat de "rom√†nic". Altres exemples de l'√ļs de la paraula germ√†nica en diferents parts d'Europa s√≥n¬†Gal¬∑les a l'illa de¬†Gran Bretanya i¬†Val√≤nia, en ambd√≥s casos com a designaci√≥ de zones d'assentament celta. El nom del cant√≥ de¬†Valais a Su√Įssa, en canvi, probablement deriva del llat√≠¬†vallis,[1] el paisatge de Gal√≠cia a l'Europa oriental-central de la seu principesca de¬†Halitsch i de la regi√≥ aut√≤noma de¬†Gal√≠cia a Espanya a partir del nom dels¬†antics gallaeans.

Altres pobles roman√ßos tamb√© tenen¬†ex√≤nims que es van originar a partir del terme "gal¬∑l√®s".¬†Els italians, per exemple, s'anomenen¬†olasz en hongar√®s, mentre que el terme hongar√®s m√©s antic per als romanesos √©s¬†ol√°h. Els alemanys del Tirol del Sud anomenen els seus conciutadans italians "Walsche", tot i que ara la paraula ha pres un significat despectiu. A la Su√Įssa de parla alemanya, la gent de la part franc√≤fona del pa√≠s encara es coneix avui com a "gal¬∑l√®s". En¬†polon√®s, el nom WŇāosi √©s com√ļ per als italians i¬†WŇāochy per a It√†lia, mentre que l'antic nom dels romanesos √©s¬†WoŇāoch. En els¬†dialectes eslovens occidentals, els¬†fri√ľlians es coneixen com¬†Lah. A¬†Transsilv√†nia, els¬†saxons de Transsilv√†nia van anomenar la poblaci√≥ romanesa "Blochen" o "Blechen".

Història

Els habitants de¬†Val√†quia eren anomenats "Vlachs" pels desconeguts. El¬†principat de Mold√†via de vegades era anomenat "Moldo-Valahia" pels estrangers. Les cr√≤niques poloneses i russes del segle 12, inclosa la¬†Cr√≤nica de N√©stor, es refereixen als romanesos a l'est dels Carpats com a "Bolohovenes". El principat roman√®s, que va sorgir al sud dels Carpats al segle 14, va ser anomenat "Val√†quia" pels estrangers, per√≤ aquest estat es va anomenar a si mateix "»öara Rom√ĘneascńÉ" o "»öeara Rum√ĘneascńÉ", √©s a dir, "Terra romanesa". Des de mitjan segle 19, els romanesos eren cada vegada menys referits per l'ex√≤nim "Val√†quies". Avui en dia, nom√©s petits grups de romanesos de¬†l'est de S√®rbia i el nord de Bulg√†ria tenen aquest nom estranger, per√≤ s'anomenen "rom√Ęni" o "rum√Ęni" (= "romanesos") en la seva llengua materna romanesa.

Hi va haver assentaments valaquis al nord dels¬†Carpats (Carpats Ucra√Įna,¬†Eslov√†quia,¬†Pol√≤nia, Rep√ļblica Txeca/Mor√†via Val√†quia) i a la pen√≠nsula dels Balcans occidentals (Morlaken a Cro√†cia, B√≤snia, Montenegro, sud de S√®rbia). S√≥n romans que van ser esclavitzats durant tota l'edat mitjana, per√≤ van conservar els seus costums i ocupaci√≥ com a pastors (inclosa la transhum√†ncia, una forma de cultiu ov√≠ molt estesa entre els vlachs). Els vlachs dels Carpats del nord eren romanesos que van emigrar dels¬†maramures, mentre que als Balcans occidentals eren morlaks (Maurowalachen).¬†[2]

Alguns grups gitanos que van viure com a serfs a¬†Val√†quia durant l'edat mitjana i encara viuen a Romania i pa√Įsos ve√Įns tamb√© es coneixen de vegades com a vlachs, per√≤ el nom correcte √©s "Vlax¬†Roma".

Herència

Tamb√© s'est√† considerant la possibilitat que els¬†Steńáci siguin un patrimoni cultural de l'√®tnia rom√†nica dels Maurowalachen. [3][4][5]

Steńáci en "forma de bloc" prop del jezero Blidinjsko

Enllaços

Referències

  1. ‚ÜĎ C√≤pia arxivada (Record de¬†l'original del 17 d'octubre de 2013 a¬†l'Internet Archive)¬† Info: L'enlla√ß de l'arxiu s'ha inserit autom√†ticament i encara no s'ha comprovat. Comproveu l'enlla√ß original i l'arxiu segons les¬†instruccions i, a continuaci√≥, elimineu aquest av√≠s.
  2. ‚ÜĎ Noel Malcolm:¬†Una breu hist√≤ria de B√≤snia. Pan Books, Londres 2002,¬†ISBN 0-330-41244-2, p. 70 ff.
  3. ‚ÜĎ Marian Wenzel, tombstobes bosnians i hercegovins: qui els va fer i per qu√®?" S√ľdost-Forschungen 21(1962): 102-143
  4. ‚ÜĎ John V. A. Fine, Els Balcans medievals tardans: una enquesta cr√≠tica de finals del segle XII Century, University of Michigan Press, 1994, p.19
  5. ‚ÜĎ MiloŇ°evic, Ante (1991). Stecci i Vlasi: Stecci i vlaŇ°ke migracije 14. i 15. stoljeca u Dalmaciji i jugozapadnoj Bosni [Stecci i Vlachs: Migracions stecci i vlach al 14 i Segle 15 a Dalm√†cia i sud-oest de B√≤snia] (en croat). Divisi√≥: Regionalni zavod za ZaŇ°titu spomenika kulture, p.8

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.