La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
 Pastor valac del Banat (1837) |
|
| Tipus | terme  |
|---|---|
Els valacs[1] (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en grec: βλάχοι; en albanès: vllehët; en turc: ulahlar; en hongarès: vlachok i olasz; en ucraïnès: волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.
El nom és un exònim usat de l'edat mitjana ençà per anomenar aquests grups. En general, és un terme originat i emprat principalment per pobles eslaus, i, per la tendència al pastoralisme dels valacs, de vegades s'ha emprat com a sinònim per la categoria social dels pastors.[2] En aquest sentit, sovint ha esdevengut un genèric vàlid per referir-se també a grups ètnics de pastors de llengua no romànica, i també de manera derogatòria.[3]
D'entre els valacs, els romanesos són els únics que tenen un estat nació propi; la resta conformen minories ètniques dins d'altres estats balcànics, i les seves llengües estan amenaçades.
Al nord de la línia Jireček, pobles de llengua llatina
El terme valac prové del germànic antic *walhaz, un adjectiu referit als estrangers i, particularment, als estrangers de parla romana o celtes romanitzats (en comparació amb els germànics, en general els celtes eren un poble més romanitzat). Al seu torn, *walhaz ve del nom de la tribu celta dels volques (llatí: Volcae), que feien frontera amb els romans i els pobles germànics.[4] El terme es generalitzà i esdevengué habitual per referir-se a poblacions de parla romana en els diversos parlars germànics.[a] Més tard, durant el període de les migracions (segles v - vii) els eslaus manllevaren aquest terme (potser del gòtic), que empraren per referir-se igualment als romans o pobles llatins.[5] Així, de la mateixa manera que en les llengües eslaves balcàniques s'emprà per fer referència als romans dels Balcans, l'equivalent en polonès (włoch) significa italià.[b]
Rutes de transumància dels pastors valacs
Amb la caiguda del món antic i l'arribada dels pobles eslaus, els habitants de la regió dels Balcans al nord de la línia Jireček, de parla romanç, es veieren obligats a desplaçar-se; uns fugiren al nord-est (avantpassats dels futurs romanesos), altres a l'oest (que esdevindrien els dàlmates) i altres es dedicaren a la ramaderia muntanyenca (els futurs aromanesos). Aquest conjunt de pobles conformà allò que els eslaus anomenaren valacs (posteriorment manllevat també en grec, albanès i turc). Cal fer notar, però, que valac és un exònim, i que, ells mateixos, tots s'anomenen amb un derivat del llatí Romanus, 'romà'[c] (d'aquí el nom dels romanesos, que és un endònim manllevat del romanès).[6]
Entre les primeres documentacions escrites del mot valac destaquen les fonts àrabs (Ibn an-Nadim, al Kitab al-Fihrist,[7] i Al-Muqaddassí,[8] segle x) i les gregues (Joan Escilitze i Jordi Cedrè, segle xi).[9] En eslau, la primera menció és de la Crònica de Nèstor (segle xii), i la primera font hongaresa és la Gesta Hungarorum, escrita en llatí (ca. 1200). Nombrosos territoris porten o han portat el nom de Valàquia, en referència als seus habitants; el més conegut de tots és la Valàquia romanesa, una de les tres regions del país juntament amb Moldàvia i Transilvània.[10]
D'entre tots els valacs, els més nombrosos foren els del nord del Danubi, que eren majoria al seu territori, desenvoluparen una consciència com a poble i un relat nacional propi, i el segle xix erigiren l'estat romanès.[11] La resta, en canvi, romangueren en minoria entre altres pobles, i avui en dia malden per no ser totalment assimilats als pobles veïns i per no perdre la llengua.
Actualment, el terme valac està més o menys en desús en els àmbits acadèmics no historiogràfics, i se sol distingir en diversos grups anomenats segons els seus propis endònims (cal recordar que el terme valac és un exònim, és a dir, que no el fan servir per referir-se a ells mateixos).
Les llengües balcanoromàniques o els pobles valacs
Addicionalment, els dàlmates i els istriots han estat ocasionalment considerat valacs.
_________________________________________________________________________________
Una versió revisada d'aquesta pàgina, aprovada el 26 d'abril de 2023, es va basar en aquesta revisió.
| Valacs | |
|---|---|
| Assentaments | Com a població majoritària a Romania i la República de Moldàvia com a minoria a Ucraïna, Bulgària, Hongria, Grècia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Albània i Croàcia |
| Llengua | Romanès en el sentit més ampli: daco-romanès, aromanià / macedoni-romanès, megleno-romanès, istro-romanès |
| Religió | Cristià (principalment ortodox, en part també grec catòlic)) |
| Ètnies | Romanesos en el sentit més ampli: dacorumans, aromanians/macedonis, istro-romanesos i megleno-romanesos |
Valaquis (altres noms: Valàquia, Vlachen, Vlachen, Wlachi, Vlax, Valachos, Vlachos, Olah, romanès Vlahi o Valahi, eflaki otomà, turc Ulah, grec Βλάχοι Blahoi, Serbocroat ciríl·lic Vlasi) és un nom col·lectiu per a grups ètnics de parla romànica del sud-est d'Europa que parlen diverses llengües romàniques balcàniques estretament relacionades.
Normalment s'utilitza per referir-se als romans en el sentit més ampli del terme: Dakorumänen (la població de parla romanesa a Romania, Moldàvia, nord de Bulgària, Sèrbia (centre-est de Sèrbia i Vojvodina), Ucraïna i Hongria), aromanians (macedonis), megleno-romanesos i istro-romanesos.
Històricament, els colons en la colonització dels Carpats també van ser esmentats en els documents segons la llei valaca, inclosos els avantpassats dels russos dels Carpats i els Gorals. Van difondre un estil de vida específic, així com un vocabulari romànic fins a Moràvia Valàquia a la República Txeca.
El terme valaquis sempre ha estat un exònim: els valaquis es refereixen a si mateixos per noms derivats del llatí Romanus (en alemany "romà" o "romà"), per exemple com Român (Pl. Români), Rumân (Pl. Rumâni), Rumâr (Pl. Rumâri), Rămăn (Pl. Rămăni) o Armân/Makedonarmãn (Pl. Armânji/Makedonarmãnji).
El terme valaquis prové originalment del germànic i va ser utilitzat per eslaus del sud i després en part per mediació llatina i grega en diverses àrees per designar principalment grups ètnics romanitzats o romànics. La paraula germànica subjacent "Walchen" (adjectiu "welsch"), l'alt alemany antic walha (adjectiu walhisk), és molt probablement manllevada de l'etnònim celta (nom popular) dels pobles (canviat pel Primer canvi de so). Quan els veïns celtes de les tribus germàniques van ser romanitzats, les tribus germàniques van continuar utilitzant el terme "gal·lès" per als seus veïns, donant-li el significat de "romànic". Altres exemples de l'ús de la paraula germànica en diferents parts d'Europa són Gal·les a l'illa de Gran Bretanya i Valònia, en ambdós casos com a designació de zones d'assentament celta. El nom del cantó de Valais a Suïssa, en canvi, probablement deriva del llatí vallis,[1] el paisatge de Galícia a l'Europa oriental-central de la seu principesca de Halitsch i de la regió autònoma de Galícia a Espanya a partir del nom dels antics gallaeans.
Altres pobles romanços també tenen exònims que es van originar a partir del terme "gal·lès". Els italians, per exemple, s'anomenen olasz en hongarès, mentre que el terme hongarès més antic per als romanesos és oláh. Els alemanys del Tirol del Sud anomenen els seus conciutadans italians "Walsche", tot i que ara la paraula ha pres un significat despectiu. A la Suïssa de parla alemanya, la gent de la part francòfona del país encara es coneix avui com a "gal·lès". En polonès, el nom Włosi és comú per als italians i Włochy per a Itàlia, mentre que l'antic nom dels romanesos és Wołoch. En els dialectes eslovens occidentals, els friülians es coneixen com Lah. A Transsilvània, els saxons de Transsilvània van anomenar la població romanesa "Blochen" o "Blechen".
Els habitants de Valàquia eren anomenats "Vlachs" pels desconeguts. El principat de Moldàvia de vegades era anomenat "Moldo-Valahia" pels estrangers. Les cròniques poloneses i russes del segle 12, inclosa la Crònica de Néstor, es refereixen als romanesos a l'est dels Carpats com a "Bolohovenes". El principat romanès, que va sorgir al sud dels Carpats al segle 14, va ser anomenat "Valàquia" pels estrangers, però aquest estat es va anomenar a si mateix "Țara Românească" o "Țeara Rumânească", és a dir, "Terra romanesa". Des de mitjan segle 19, els romanesos eren cada vegada menys referits per l'exònim "Valàquies". Avui en dia, només petits grups de romanesos de l'est de Sèrbia i el nord de Bulgària tenen aquest nom estranger, però s'anomenen "români" o "rumâni" (= "romanesos") en la seva llengua materna romanesa.
Hi va haver assentaments valaquis al nord dels Carpats (Carpats Ucraïna, Eslovàquia, Polònia, República Txeca/Moràvia Valàquia) i a la península dels Balcans occidentals (Morlaken a Croàcia, Bòsnia, Montenegro, sud de Sèrbia). Són romans que van ser esclavitzats durant tota l'edat mitjana, però van conservar els seus costums i ocupació com a pastors (inclosa la transhumància, una forma de cultiu oví molt estesa entre els vlachs). Els vlachs dels Carpats del nord eren romanesos que van emigrar dels maramures, mentre que als Balcans occidentals eren morlaks (Maurowalachen). [2]
Alguns grups gitanos que van viure com a serfs a Valàquia durant l'edat mitjana i encara viuen a Romania i països veïns també es coneixen de vegades com a vlachs, però el nom correcte és "Vlax Roma".
També s'està considerant la possibilitat que els Stećci siguin un patrimoni cultural de l'ètnia romànica dels Maurowalachen. [3][4][5]
Info: L'enllaç de l'arxiu s'ha inserit automàticament i encara no s'ha comprovat. Comproveu l'enllaç original i l'arxiu segons les instruccions i, a continuació, elimineu aquest avís.
 |
Arnold Colom |
 |
La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret |
 |
Pedrenyaler |
 |
Maltese National Regatta |
 |
Creu celta |
 |
BIRD'S SONG vs. A Yiddishe Momme |
 |
Guanahaní - Guanaham - Guanabam |
 |
La ciutat on es desenvolupa l'acció de La Celestina |
 |
Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques antiga Catalaunia, origen de Catalunya? |
| |
Jacob Aertsz Colom |
Afegeix-hi un comentari: