La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
Per Manel Capdevila
La història oficial sovint amaga més del que revela. Un exemple paradigmà tic és el cas de Gutierre de Cárdenas, presentat habitualment com a noble castellà , però que Salvador de Madariaga anomena Gutierre de Cardona en relatar la rendició de Granada (1492). Aquesta divergència no és trivial: Cardona és un llinatge català amb profundes arrels a la Corona Catalana, mentre que Cárdenas sembla una castellanització convenient.
El mateix patró es repeteix amb Bartolomé Bermejo, pintor del segle XV documentat com a Bartholomeus de Cardenas a Xà tiva (1464). Estudis recents qüestionen la inscripció Cordubensis (cordovès) al marc de la Pietat Desplà , suggerint que podria haver estat Cardonensis (de Cardona). La transformació de Cardona a Cárdenas —i després a Cordubensis— obeeix a un mecanisme de supressió identità ria recurrent en la historiografia espanyola, com han investigatels membres de l'INH, P. Mayolas, M. Montesinos i F. Rodriguez.
La peça clau d’aquest trencaclosques és el TrÃptic de la Verge de Montserrat, pintat per Bermejo per a la catedral d’Acqui Terme (prop d’Alessandria, Piemont). Aquesta ubicació no és casual: la zona és part del Camà dels Espanyols, ruta medieval que connectava la Corona Catalana amb Llombardia. La presència d’una obra montserratina aquà evidencia els llaços culturals i religiosos entre Catalunya i aquest eix.
El trÃptic conté un detall revelador: a la part inferior esquerra, s’hi veu Sant Francesc d’AssÃs resant davant la Mare de Déu de Montserrat, amb Barcelona al fons. Aquesta iconografia no és arbitrà ria:
Sant Francesc va visitar Montserrat a peu des de Barcelona abans de continuar cap a Santiago de Compostela.
Segons la tradició, amb permÃs del bisbe Melcior de Palau, va iniciar la construcció del Convent de Sant Francesc (final de la Rambla), destruït durant la desamortització de Mendizábal.
La inclusió d’aquesta escena per part de Bermejo —possible membre del llinatge Cardona— reforça la hipòtesi d’una xarxa espiritual i polÃtica catalana estesa per Europa.
El trÃptic es troba a pocs quilòmetres de Marengo, on Napoleó va obtenir una victòria decisiva (1800). Curiosament:
Napoleó parlava català (la seva famÃlia tenia possibles arrels mallorquines el nom Bonapart és català ).
Napoleó era molt catòlic, la seva cita: "Le jour le plus heureux de ma vie a été le jour de ma première communion."
Era devot de la "Vierge", sÃmbol de protecció i victòria, li profesava devoció de joveja que anava a resar cada dia a la "Vierge" a una església al costat del cuartel amb el seu germà quan era tinent. Encara es ven avui dÃa "la Vierge de Napoleon"
Quan el van consagrar emperador va fer una gran pregà ria/ofrena a la "Vierge"
L'única catedral que tenia prop de Marengo perdonar graà cies a Dèu per la victòria definitiva de Marengo era la catedral d’Acqui on només podia pregar "per força" davant el trÃptic de La Verge de Montserrar, unint aixà la seva trajectòria amb la dels Cardona/Cárdenas i la tradició montserratina.
La manipulació de Cardonensis a Cordubensis, la transformació de Cardona a Cárdenas, i la presència del trÃptic a Alessandria formen un mosaic que apunta a una realitat deliberadament esborrada:
Els Cardona van tenir un paper clau en la Corona Catalana, però el seu llegat es va castellanitzar.
Montserrat va ser un punt nodal en les rutes espirituals europees, vinculant Sant Francesc, Bermejo i fins i tot Napoleó.
El Camà dels Espanyols no era només una ruta comercial, sinó un corredor cultural català .
Com diu la llei de Chapman-Kolmogorov: quan múltiples fets independents apunten en la mateixa direcció, hi ha una causa comuna. En aquest cas, la causa és la identitat catalana reescripta per les narratives dominants.
Fonts i enllaços:
INH: Bartolomé Bermejo, ¿pintor de Castella o de la Corona Catalana?
Estudis de Montse Montesinos i Jordi Bilbeny sobre la falsificació de Cordubensis.
Afegeix-hi un comentari: