Bartomeu Bermejo, dit també Bartomeu de Cárdenas i l'itinerant (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola

Bartomeu Bermejo, dit també Bartomeu de Cárdenas i l'itinerant (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa, actiu a la fi del segle XV. L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola

Colom suposava l'illa de Cipango davant d'un nou continent meridional enganxat al continent del Nord a Catay (Xina) .. Colom al arribar a l'Orinoco diu "no puede haber isla que contenga montañas tan grandes para alimentar este rio tan

Seshat, sota diverses grafies, [6] era l'antiga deessa egípcia de la saviesa, del coneixement i de l'escriptura. Va ser vista com a escriba i guardià del rècord, i el seu nom significa qui escrivia (és a dir, qui és l'escriba ), i se li acredita inventar l'escriptura. També va ser identificada com la deessa de la comptabilitat, l'arquitectura, l'astronomia, l'astrologia, l'edificació, les matemàtiques i la

Jordi Barre (Argelers de la Marenda, Rosselló, 7 d'abril del 1920[1] - Pontellà, 16 de febrer del 2011)[2] fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova cançó a Catalunya del Nord. Estudià al conservatori de Perpinyà i actuà en formacions simfòniques i de música lleugera amb una orquestra pròpia. Des del 1963 interpretà i enregistrà sempre en

L'ocupació de Malta per part de les hosts napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que la Valeta, la ciutat més gran i important de l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies. L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en compte que va ser inútil com a base militar ja que l'1 d'agost de 1798, la Royal Navy va iniciar un bloqueig sobre l'illa que va durar fins la seva capitulació el 4 setembre de

El 1504 Cristóbal Colón , qui havia encallat a Jamaica durant el seu quart viatge, va enviar en canoes a Diego de Méndez ja Bartolomeo Fieschi juntament amb indígenes a l'illa de l'Espanyola a la recerca d'ajuda. Van passar per una illa que no tenia aigua a la qual van cridar Navassa, nom que li van donar en al·lusió a les navas de Espanya . La descripció del seu descobriment es troba en el llibre Història de l'Almirall, escrit pel seu fill Ferran

Maria Gertrudis "Tules" Barceló (c. 1800, Tolosa - 17 de gener de 1852, Santa Fe), coneguda com "La Tules", va ser propietària d'un saló i mestre del joc al Territori de Nou Mèxic en el moment de la guerra dels Estats Units-Mèxic . Barceló va aconseguir una petita fortuna aprofitant el flux de comerciants nord-americans i mexicans que participaven en la ruta del Santa Fe de al s.XIX . Es va fer famosa als Estats Units com la "Reina del pecat" mexicana a través d'una sèrie d'articles de

El fusell doble, també conegut com fusell de dos canons, és un fusell amb dos canons paral·lels. Sinònim amb la caça major a l'Àfrica i l' Índia , el fusell doble és una arma destinada únicament per caçar i no té orígens

Després del descobriment i la conquesta d'Amèrica, la península va adoptar molts vocables procedents de les llengües que parlaven els natius d'aquest continent. Aquests vocablos són coneguts com americanismes, i en el DRAE se n'han recollit 26.299, inclosos els procedents de Filipines. El país que més americanismes aporta és Mèxic, amb 2.895, i el que menys Panamà, amb 253. Si bé, encara són menys els que procedeixen de Filipines:

Un travois (del francès canadenc com els mots obsolets travoy i travoise) és una estructura amb forma de bastiment, feta amb uns pals encreuats, utilitzada històricament pels pobles indígenes, principalment els indis de les planures d'Amèrica del Nord, per a transportar càrregues arrossegant el cap dels pals per