La cristianització dels vikings va tenir lloc entre els segles VIII i XII , quan els regnes escandinaus , Dinamarca , Noruega i Suècia , van establir les seves pròpies arxidiòcesis , dependents directament del Papa, en 1103, 1154 i 1164, respectivament. El poble lapó es va mantenir fora d'aquest procés fins al segle XVIII . La conversió al' cristianisme dels vikings va requerir més temps que a la resta d'Europa. Hi ha evidències que va ser un procés lent i van caldre almenys 150-200

La Flat Earth Society (lit. Societat de la Terra Plana, també anomenada International Flat Earth Society o la International Flat Earth Research Society) és una organització que promou la idea que la Terra és plana , en comptes d'un esferoide oblat . Va ser fundada per Samuel Shenton el 1956 i després dirigida per Charles K. Johnson , qui va donar seu a l'organització a casa a Lancaster . La societat va estar inactiva després de la mort de Johnson en 2001, però va ser restaurada el 2004

Hermes Trismegist és el nom grec d'un personatge històric que es va associar a un sincretisme del déu egipci Dyehuty (Tot en grec) i el déu grec Hermes . Hermes Trismegist significa en grec 'Hermes, el tres vegades gran', Ἑρμῆς ὁ Τρισμέγιστος. En llatí és: Mercurius ter Maximus. Hermes Trismegist és esmentat primordialment en la literatura ocultista com el savi egipci, paral·lel al déu Tot , també egipci, que va crear l'alquímia i va desenvolupar un sistema

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser

La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar al segle xiii copiant un document originari més vell avui dia perdut, que es va realitzar segurament en temps de l'Imperi Romà entre els segles i i iii. El mapa és una còpia de pergamí, que data d'aproximadament 1200, d'un original de l'Antiguitat tardana. [3] Cobreix Europa (sense la península Ibèrica i les illes britàniques), el nord d'Àfrica i

El mapa mostra la part habitada d'una terra rodona, que segons Ptolomeu abastava 180º de l'esfera terrestre, a l'altre meitat, no representada, se li deia les antípodes i es considerava que era tot oceà. El mapa està orientat de tal manera que l'est està a la part superior. També hi ha la representació pictòrica del paradís. Al centre del mapa hi ha la ciutat santa de Jerusalem. Europa es mostra a la cantonada inferior esquerra. De forma semblant a la Taula peutingeriana, que només

El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella,

Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan Portada Tipus diccionari Fitxa Autor Joan Rosembach Llengua Català i alemany Publicació 1502 Característiques Gènere Diccionari

La navalla d'Ockham (de vegades escrit Occam o Ockam), principi d'economia o principi de parsimònia (lex parsimoniae) és un principi filosòfic i metodològic atribuït al frare franciscà, filòsof i lògic escolàstic Guillem d'Ockham (1285-1347) (tot i que investigacions més profundes suggereixen que aquest es pot rastrejar més enrere, almenys fins a Aristòtil),[1][2][3][4] segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable». Això implica

En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat "2". És un tret gramatical propi de les llengües flexives; contrasta gairebé sempre amb el singular i el plural, i de vegades amb altres variants com el trial. Semànticament fa referència o bé a dos elements en general (p.e.:designa a dos individus), o bé a un parell d'elements, dues entitats que constitueixen una parella natural (els ulls, les