26-07-2019  (238 lectures) Categoria: Inguanez

Desguanesch - Inguanez

Marcel Dingli-Attard - 1979 - ‚ÄéCap previsualitza

 

1937 - ‎Visualització de fragments - ‎Més edicions
Nel settembre 1429 (54) un'armata di 7o fuste, tra AlpHoNsUs ARAGONIA E ET SICILIA E REX IU BEBAT ARMA ANtoNii DE INGUANEz MILITIS ET DINASTAE CATELAUNI DUCIS ARMORUM A

Ac√≠ teniu la documentaci√≥ on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres bra√ßos (militar, clerical, gremis) com la Generalitat ,havent "revocat" per tant la REGIAM OBED√ŹENTIAM..

_______________________

______________________
Els catalans van governar Malta durant més de cent anys, des del 1412 fins al 1530. Durant aquest temps, Malta va ser objecte d’un augment d'incursions per part dels pirates àrabs. El 1416, van sol·licitar a  fill de Fernando d'Antequera , el virrei de Sicília, per millorar les defenses de les illes.Juan es mostrava simpàtic i va estar d’acord amb les millores, a més d’afavorir una reducció dels drets sobre les importacions de Sicília, però els seus esforços es van veure frustrats quan el seu germà es va convertir en el nou rei aquell mateix any, com Alfons V. 51 No només es van cancel·lar les millores, sinò que els maltesos  pagaven molts tributs per recolzar les guerres d'Alfons contra els Angevins, Pisa i Gènova.

La necessitat de diners d’Alfons el va portar el 1420 a utilitzar les illes malteses com a garantia per agafar en préstec 30.000 florins d’or de Don Antonio Cardona. A més, Cardona es va convertir en governador de les illes amb jurisdicció completa sobre els habitants, inclòs el dret a cobrar impostos. Els maltesos van veure això com una violació de les promeses de Martí I. Poc després, Cardona va transferir els seus drets a un altre noble, Don Gonsalvo de Monroy. Mentre que els maltesos eren tractats com a propietats i es comerciaven d'anada i tornada, les illes van patir dues incursions devastadores pels corsaris àrabs, així com un fracàs del cultiu de cotó. La situació era més que la que podien suportar els malteses i el 1425 es van revoltar, prenent les possessions de Monroy. L'esposa de Monroy, que hi era present en aquell moment, va fugir a les fortificacions del port, que van ser assetjades.52 Els maltesos controlaven les illes, però això no va serla fi dels seus problemes. Les autoritats de Sicília van donar suport a Monroy i van prohibir als vaixells maltesos entrar a cap dels seus ports, eliminant-los de la majoria de les importacions d'aliments. Els illencs van reconèixer que no era possible que Malta fos independent, però es va determinar que no havien de ser tractats com a materia d'intercanvi.

Es va decidir recuperar les illes del domini reial mitjan√ßant el pagament del pr√©stec original. Amb el suport de gaireb√© 25.000 habitants, es va recollir la suma de 20.000 florins d'or i el noble malt√®s Antonio Inguanez va oferir als seus dos fills com a penyora pels 10.000 restants.¬†Alfons V ho va acceptar i el 1428 Malta va ser lliure. Si b√© podia haver-hi qui cregu√©s que Malta conservaria la seva independ√®ncia, aquesta idea es va eliminar l'any seg√ľent quan els saracens hafsid de Tun√≠sia van envair les illes malteses amb una for√ßa de 18.000 homes. Es va produir un llarg setge. Tres mil maltesos van ser capturats i esclavitzats, i molts altres van ser assassinats, per√≤ els defensors van aconseguir rebutjar l'atac. Per substituir la poblaci√≥ disminu√Įda, els governants de Sic√≠lia van animar la immigraci√≥. Llavors els maltesos van demanar retornar a l'obediencia reial,¬† van exigir que Alfons i els seus successors acceptessin no cedir mai m√©s les illes.

El rei Alfons va quedar impressionat per les accions malteses. Va reconfirmar els drets de la Universitat i els decrets de Martí I. Va donar als maltesos el poder de defensar els seus drets "fins i tot per la força de les armes". El 1428, el rei Alfons va posar el govern de l’illa en mans dels habitants. El 1429 va decretar que tots els funcionaris del govern fossin elegits exclusivament entre els maltesos. Sota Alfons va augmentar el poder del Consell Popular. Les illes es dividien en casals i cada casal havia de triar un representant al consell. Els drets del  Consell Popular eren: elegir els jurats, que componien la Universitat i altres funcionaris del govern, sotmetre al rei totes les necessitats de la gent, denunciar els abusos dels representants del rei, proporcionar a les illes suficient blat de moro? (el 1428?) i aliments, i amb l’autoritat del rei, per cobrar impostos i fer préstecs si calia. El govern local estava encapçalat per un governador, un consell de quatre membres per a assumptes financers, un consell de dos membres en matèria alimentària, una persona per tenir cura dels drets d'importació i una altra per supervisar el port. El poble estava representat per una assemblea que es reunia anualment. Es dividia en nobles, clergues i plebeus. Aquesta assemblea presentava llistes de candidats per a diversos càrrecs al governador, i el virrei de Sicília nomenava els càrrecs a partir d'aquesta llista.

La promesa reial de no cedir Malta va ser reafirmada per Ferran II d’Catalunya i Sicília el 22 de maig de 1507, proclamació conservada al Museu de la Catedral a Mdina: "Reconeixem el dret de el poble maltès es mantindrà unit a la nostra Corona per sempre i declara que qualsevol acte de alienació o cessió futura serà nul i no serà vàlid. " Així, els afers van estar al dia de l'arribada dels cavallers de Sant Joan el 1530
_______________________________________________________




Placa de la porta de Mdina dedicada a Antoni d'inguanez a la seva mort el 1447
La traducci√≥ correcta de la placa de l'Inguanez √©s "retornar" com deia en Magriny√† en lloc del meu "renunciar, OK!, nom√®s calia trobar quan van marxar de l'obedi√®ncia que ho he trobat, per√≤ hi ha una "cagada Sine Qua Non", jo penso que imperdonable en un llatinista: al haver-hi la conjunci√≥ ET¬† a "MILITE ET DINASTAE CATELAUNI" no es poden separar i de fet √ļnicament poden qualificar o al subjecte o al predicat, no meitat i meitat com ha fet el llatinista (de l√≤gica, qualifiquen a Inguanez)!!! El meu llat√≠ √©s nom√©s de Matricula d'Honor a 4rt de Batxillerat per√≤ qualsevol llatinista dir√† que ac√≠ el "traduttore=tradittore" tot fent catal√† a Alfons, cosa √≤bvia, ha acabat amagant l'Inguanez catal√†", fet que un nen de 4rt pot veure, com diria en Despuig..
  • UT ARMA ANTONII DE INGUANEZ, MILITIS ET DINASTAE CATELAUNI, DVCIS ARMORVM AD BELLUM
  • que les armes d‚ÄôAntoni d‚ÄôInguanez, soldat i cap d'armes de guerra "del rei catal√†"
  • que l'arma d'Antoni d'Iguanez militar i de dinastia catalana, l√≠der de les armades de guerra

Traducció de llatinista
Alfons, rei d’Aragònia i de Sicília
ordenà
que les armes d’Antoni d’Inguanez,
soldat i cap d'armes de guerra del rei català,
fossin col·locades aquí,
perquè havia fet tornar la ciutat i illa de Malta
a l’obediència reial.
AD 1447
Text original
ALPHONSVS
ARAGONIAE ET SICILIAE REX
IVBEBAT
UT ARMA ANTONII DE INGUANEZ
MILITIS ET DINASTAE CATELAUNI
DVCIS ARMORVM AD BELLUM
HEIC COLLOCARENTVR
QVOD
CIVITATEM MELITAMQVE INSVLAM
AD REGIAM OBED√ŹENTIAM
REVOCAVERAT
A. D. MCCCCXLVII
Trad. Manolet:
¬óALFONS
¬óREI D'ARAGONIE I SIC√ćLIA
—ORDENÀ
—QUE L’ARMA D’ANTONI D'INGUANEZ
¬óMILITAR I DE DINASTIA CATALANA
¬óL√ćDER¬† DE LES ARMADES DE GUERRA
¬óAC√ć FOS COLOCADA
¬óPERQU√ą
¬óLA CIUTAT I L'ILLA DE MALTA
¬óA LA OBEDIENCIA REIAL
¬óVA FER TORNAR
¬óA.D. MCCCCXLVII
__________________________________________________________
Ac√≠ teniu la captura de la p√†gina i la traducci√≥ del text de la cessi√≥ del govern al poble de Malta que em va fer pensar que¬† AD REGIAM OBED√ŹENTIAM REVOCAVERAT volia dir¬† " a l'obedi√®ncia reial. havia renunciat " -puc estar equivocat en Francesc sap molt m√©s llat√≠ que jo, I mean... jo NPI de llat√≠.. em baso en els fets, el tipus de govern que Alfons va donar a l'Illa (despr√©s de la lluita amb els moros) posant Antoni Desguanechs com Capit√† General, primer amb poder absolut del rei i a partir de 1429 d'un tipus semblant a la nostra Generalitat, Us recordo la frase d'Isabel a Ferran "tenemos que ir a conquistar Catalu√Īa que no es nuestra" i com es feia el jurament¬† ‚ÄúN√≥s que valem tant com v√≥s, jurem davant v√≥s que no sou millor que n√≥s, que junts valem m√©s que v√≥s, i que us acceptem com rei i sobir√† sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, per√≤ si no, no‚ÄĚ. :

El rei Alfons va quedar impressionat per les accions malteses. Va reconfirmar els drets de la Universitat i els decrets de Martí I. Va donar als maltesos el poder de defensar els seus drets "fins i tot per la força de les armes". El 1428, el rei Alfons va posar el govern de l’illa en mans dels habitants. El 1429 va decretar que tots els funcionaris del govern fossin elegits exclusivament entre els maltesos. Sota Alfons va augmentar el poder del Consell Popular. Les illes es dividien en casals i cada casal havia de triar un representant al consell. Els drets del  Consell Popular eren: elegir els jurats, que componien la Universitat i altres funcionaris del govern, sotmetre al rei totes les necessitats de la gent, denunciar els abusos dels representants del rei, proporcionar a les illes suficient blat de moro? (el 1428) i aliments, i amb l’autoritat del rei, per cobrar impostos i fer préstecs si calia. El govern local estava encapçalat per un governador, un consell de quatre membres per a assumptes financers, un consell de dos membres en matèria alimentària, una persona per tenir cura dels drets d'importació i una altra per supervisar el port. El poble estava representat per una assemblea que es reunia anualment. Es dividia en nobles, clergues i plebeus. Aquesta assemblea presentava llistes de candidats per a diversos càrrecs al governador, i el virrei de Sicília nomenava els càrrecs a partir d'aquesta llista.


King Alfonso was impressed by the Maltese actions. He reconfirmed the rights of the Universita and the decrees of Martin I. He gave the Maltese the power to defend their rights "even by force of arms."  In 1428, King Alphonso placed the government of the island in the hands of the inhabitants. In 1429 he decreed that all government officials be elected exclusively from among the Maltese. Under Alphonso the power of the Consiglio Popolare increased. The islands were divided into casales and each casale was to elect a representative to the council. The rights of the Consiglio Popolare were: to elect the giurati, who composed the Universita and other officials of the government, to submit to the king all the needs of the people,  to report the abuses of the king's representatives,  to provide the islands with enough corn and foodstuffs, and  with the authority of the king, to levy taxes and make loans if necessary. The local government was headed by a governor, a four-member council for financial matters, a two-member council for food matters, one person to take care of import duties, and another to oversee the harbor.  The people were represented by an assembly that met annually. This was divided into nobles, clergy, and commoners. This assembly prepared lists of candidates for various positions beneath the governor, and the viceroy in Sicily made appointments from this list.

********************************************
********************************************
Històric en temps real i amb testimonis..
de la identificació de l'Antoni Inguanez
de la placa commemorativa com un corsari català
de nom Desguanesch per part d'en Manolet..
*********************************************

26/7/19 12:21 a. m. - Xavier Llobet: Inguanez es un cognom
26/7/19 7:56 a. m. - Fortuny Albert Mv: Lo de 1447 es fàcil, hehe
26/7/19 8:26 a. m. - Montesinos Montse Mv: Em sembla que es refereix a Alfons el Magnanim, rei d'Arago i Sicilia.
Facil tambe! Ha, ha, ha!!!
26/7/19 8:29 a. m. - Montesinos Montse Mv: Parla d'un tal Antoni Inguanez, si, militar.
26/7/19 9:32 a. m. - Xavier Llobet: Hahaha es veritat allò que el català i el llatí no s'assemblen en res ??
26/7/19 9:52 a. m. - Montesinos Montse Mv: No en se gaire de llati, pero mentre no trobes algu que tho tradueixi millor et faig una aproximacio:
El rei Alfons, ordena a Antoni de Incuanez, militar i (dinastic o de la dinastia) dels catalans, conductor de l'armada cap a la guerra...
Parla de l'illa de Malta (militamque insulam) i reclama altre cop obediencia.
Ho sento. No ho puc lligar mes.
(Collocantur es disposar, posar...)
26/7/19 9:57 a. m. - Montesinos Montse Mv: K
26/7/19 10:01 a. m. - Montesinos Montse Mv: Ho he tornat a intentar, per intuicio:
Alfons, rei...(etc) va ordenar a Antoni....militar i descendent de catalans, que havia disposat conduir l'armada cap a la guerra a l'illa de Malta, reclama altre cop obediencia.
Al 1447.
26/7/19 10:04 a. m. - Montesinos Montse Mv: Que en Francesc Magrinya ho revisi, sisplau!
26/7/19 10:24 a. m. - Xavier Llobet: Moltes gràcies Montse
Far√© servir la teva traducci√≥. √Čs per a la xerrada de la UNH.
Al Jordi Magrinyà li van robar el mòbil fa temps i va demanar que el treguessin del xat
26/7/19 10:33 a. m. - Montesinos Montse Mv: Doncs a veure si algu t'ho pot corroborar. Jo no hi posaria la ma al foc.
26/7/19 10:35 a. m. - Montesinos Montse Mv: Els traductors de Google son un desastre. Un seguit de tonteries que no lliguen. No es pot fer cas. Ni per aproximacio!
26/7/19 10:40 a. m. - Manolet: embaixador de Malta a Russia         https://en.wikipedia.org/wiki/Carmel_Inguanez
26/7/19 10:46 a. m. - Montesinos Montse Mv: Carai, Manel!
Que oport√ļ!
O sigui que es d'una familia de Malta, secular, pel que es veu.
26/7/19 12:33 p. m. - Xavier Llobet: Ok, a veure si puc contactar amb en Magrinyà. Gràcies Montse
26/7/19 12:34 p. m. - Xavier Llobet: Gràcies Manel??
26/7/19 12:34 p. m. - Xavier Llobet: Aquest deu ser un descendent
26/7/19 12:43 p. m. - Manolet: una familia de rancio abolengo ..n'he fet article d'una noia  t'agradarà                      https://www.histo.cat/sabies/preview/simone-inguanez
26/7/19 12:46 p. m. - Manolet: Alfons                        
REI D'ARAGONIE I SICILIA      
ordenà                        
l'armada d'Antoni d'Iguanez   
militar i de dinastia catalana
líder de les armades en guerra
la seva colocació             
perquè                        
la ciutat de l'illa de Malta  
sota obediencia reial.        
va renunciar                  
A.D. MCCCCXLVII
27/7/19 12:01 a. m. - Manolet: Simone Inguanez
IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALT√ąS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - POETESSA => POETESA!!!¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† https://www.histo.cat/principal/simone-inguanez
27/7/19 12:07 a. m. - Xavier Llobet: Caram, la família aguanta bé. Maca la foto de la noia....
27/7/19 10:24 a. m. - Manolet: Be ja l'he trobat era un corsari català assentat a Malta Antonio Inguanez (Desguanechs)
Birthdate:
circa 1395
Birthplace:
Catalonia, Spain
Death:
circa 1457 (54-70)
Immediate Family:
Son of Don Angeraldo Desguanechs and Donna Geratina d'Alagona
Husband of Imperia Gatto, Baron of Ghariexem e Tabia, Signor di Saccaja; 1st Lord of Mugia
Father of Angeraldo Inguanez; Agnese Inguanez; Francesco Gatt' Inguanez; 2nd Baron of Hemsija; Don Lanza Inguanez, Vicaire Général de Malte; Chiara Inguanez and 2 others
Half brother of Isabella Calimera
27/7/19 10:25 a. m. - Manolet: Antonio Inguanez's Timeline
1395
1395
Birth of Antonio Inguanez
Catalonia, Spain
1431
1431
Age 36
Birth of Angeraldo Inguanez
1433
1433
Age 38
Birth of Agnese Inguanez
1457
1457
Age 62
Death of Antonio
Birth of Goffredo Inguanez, Barone di Saccaja
Birth of Guglielmo Inguanez
Birth of Francesco Gatt' Inguanez; 2nd Baron of ...
Birth of Don Lanza Inguanez, Vicaire Général de Malte
Birth of Chiara Inguanez




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.