Marcel Dingli-Attard - 1979 - Cap previsualitza
Nel settembre 1429 (54) un'armata di 7o fuste, tra AlpHoNsUs ARAGONIA E ET SICILIA E REX IU BEBAT ARMA ANtoNii DE INGUANEz MILITIS ET DINASTAE CATELAUNI DUCIS ARMORUM A
Ací teniu la documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat ,havent "revocat" per tant la REGIAM OBEDÏENTIAM..
_______________________
______________________
Els catalans van governar Malta durant més de cent anys, des del 1412 fins al 1530. Durant aquest temps, Malta va ser objecte d’un augment d'incursions per part dels pirates àrabs. El 1416, van sol·licitar a fill de Fernando d'Antequera , el virrei de Sicília, per millorar les defenses de les illes.Juan es mostrava simpàtic i va estar d’acord amb les millores, a més d’afavorir una reducció dels drets sobre les importacions de Sicília, però els seus esforços es van veure frustrats quan el seu germà es va convertir en el nou rei aquell mateix any, com Alfons V. 51 No només es van cancel·lar les millores, sinò que els maltesos pagaven molts tributs per recolzar les guerres d'Alfons contra els Angevins, Pisa i Gènova.
La necessitat de diners d’Alfons el va portar el 1420 a utilitzar les illes malteses com a garantia per agafar en préstec 30.000 florins d’or de Don Antonio Cardona. A més, Cardona es va convertir en governador de les illes amb jurisdicció completa sobre els habitants, inclòs el dret a cobrar impostos. Els maltesos van veure això com una violació de les promeses de Martí I. Poc després, Cardona va transferir els seus drets a un altre noble, Don Gonsalvo de Monroy. Mentre que els maltesos eren tractats com a propietats i es comerciaven d'anada i tornada, les illes van patir dues incursions devastadores pels corsaris àrabs, així com un fracàs del cultiu de cotó. La situació era més que la que podien suportar els malteses i el 1425 es van revoltar, prenent les possessions de Monroy. L'esposa de Monroy, que hi era present en aquell moment, va fugir a les fortificacions del port, que van ser assetjades.52 Els maltesos controlaven les illes, però això no va serla fi dels seus problemes. Les autoritats de Sicília van donar suport a Monroy i van prohibir als vaixells maltesos entrar a cap dels seus ports, eliminant-los de la majoria de les importacions d'aliments. Els illencs van reconèixer que no era possible que Malta fos independent, però es va determinar que no havien de ser tractats com a materia d'intercanvi.
Es va decidir recuperar les illes del domini reial mitjançant el pagament del préstec original. Amb el suport de gairebé 25.000 habitants, es va recollir la suma de 20.000 florins d'or i el noble maltès Antonio Inguanez va oferir als seus dos fills com a penyora pels 10.000 restants. Alfons V ho va acceptar i el 1428 Malta va ser lliure. Si bé podia haver-hi qui cregués que Malta conservaria la seva independència, aquesta idea es va eliminar l'any següent quan els saracens hafsid de Tunísia van envair les illes malteses amb una força de 18.000 homes. Es va produir un llarg setge. Tres mil maltesos van ser capturats i esclavitzats, i molts altres van ser assassinats, però els defensors van aconseguir rebutjar l'atac. Per substituir la població disminuïda, els governants de Sicília van animar la immigració. Llavors els maltesos van demanar retornar a l'obediencia reial, van exigir que Alfons i els seus successors acceptessin no cedir mai més les illes.
El rei Alfons va quedar impressionat per les accions malteses. Va reconfirmar els drets de la Universitat i els decrets de Martí I. Va donar als maltesos el poder de defensar els seus drets "fins i tot per la força de les armes". El 1428, el rei Alfons va posar el govern de l’illa en mans dels habitants. El 1429 va decretar que tots els funcionaris del govern fossin elegits exclusivament entre els maltesos. Sota Alfons va augmentar el poder del Consell Popular. Les illes es dividien en casals i cada casal havia de triar un representant al consell. Els drets del Consell Popular eren: elegir els jurats, que componien la Universitat i altres funcionaris del govern, sotmetre al rei totes les necessitats de la gent, denunciar els abusos dels representants del rei, proporcionar a les illes suficient blat de moro? (el 1428?) i aliments, i amb l’autoritat del rei, per cobrar impostos i fer préstecs si calia. El govern local estava encapçalat per un governador, un consell de quatre membres per a assumptes financers, un consell de dos membres en matèria alimentària, una persona per tenir cura dels drets d'importació i una altra per supervisar el port. El poble estava representat per una assemblea que es reunia anualment. Es dividia en nobles, clergues i plebeus. Aquesta assemblea presentava llistes de candidats per a diversos càrrecs al governador, i el virrei de Sicília nomenava els càrrecs a partir d'aquesta llista.
La promesa reial de no cedir Malta va ser reafirmada per Ferran II d’Catalunya i Sicília el 22 de maig de 1507, proclamació conservada al Museu de la Catedral a Mdina: "Reconeixem el dret de el poble maltès es mantindrà unit a la nostra Corona per sempre i declara que qualsevol acte de alienació o cessió futura serà nul i no serà vàlid. " Així, els afers van estar al dia de l'arribada dels cavallers de Sant Joan el 1530
_______________________________________________________
Placa de la porta de Mdina dedicada a Antoni d'inguanez a la seva mort el 1447
La traducció correcta de la placa de l'Inguanez és "retornar" com deia en Magrinyà en lloc del meu "renunciar, OK!, nomès calia trobar quan van marxar de l'obediència que ho he trobat, però hi ha una "cagada Sine Qua Non", jo penso que imperdonable en un llatinista: al haver-hi la conjunció ET a "MILITE ET DINASTAE CATELAUNI" no es poden separar i de fet únicament poden qualificar o al subjecte o al predicat, no meitat i meitat com ha fet el llatinista (de lògica, qualifiquen a Inguanez)!!! El meu llatí és només de Matricula d'Honor a 4rt de Batxillerat però qualsevol llatinista dirà que ací el "traduttore=tradittore" tot fent català a Alfons, cosa òbvia, ha acabat amagant l'Inguanez català", fet que un nen de 4rt pot veure, com diria en Despuig..
- UT ARMA ANTONII DE INGUANEZ, MILITIS ET DINASTAE CATELAUNI, DVCIS ARMORVM AD BELLUM
- que les armes d’Antoni d’Inguanez, soldat i cap d'armes de guerra "del rei català"
- que l'arma d'Antoni d'Iguanez militar i de dinastia catalana, líder de les armades de guerra
Traducció de llatinista
Alfons, rei d’Aragònia i de Sicília
ordenà
que les armes d’Antoni d’Inguanez,
soldat i cap d'armes de guerra del rei català,
fossin col·locades aquí,
perquè havia fet tornar la ciutat i illa de Malta
a l’obediència reial.
AD 1447
Text original
ALPHONSVS
ARAGONIAE ET SICILIAE REX
IVBEBAT
UT ARMA ANTONII DE INGUANEZ
MILITIS ET DINASTAE CATELAUNI
DVCIS ARMORVM AD BELLUM
HEIC COLLOCARENTVR
QVOD
CIVITATEM MELITAMQVE INSVLAM
AD REGIAM OBEDÏENTIAM
REVOCAVERAT
A. D. MCCCCXLVII
Trad. Manolet:
ALFONS
REI D'ARAGONIE I SICÍLIA
ORDENÀ
QUE L’ARMA D’ANTONI D'INGUANEZ
MILITAR I DE DINASTIA CATALANA
LÍDER DE LES ARMADES DE GUERRA
ACÍ FOS COLOCADA
PERQUÈ
LA CIUTAT I L'ILLA DE MALTA
A LA OBEDIENCIA REIAL
VA FER TORNAR
A.D. MCCCCXLVII
__________________________________________________________
Ací teniu la captura de la pàgina i la traducció del text de la cessió del govern al poble de Malta que em va fer pensar que AD REGIAM OBEDÏENTIAM REVOCAVERAT volia dir " a l'obediència reial. havia renunciat " -puc estar equivocat en Francesc sap molt més llatí que jo, I mean... jo NPI de llatí.. em baso en els fets, el tipus de govern que Alfons va donar a l'Illa (després de la lluita amb els moros) posant Antoni Desguanechs com Capità General, primer amb poder absolut del rei i a partir de 1429 d'un tipus semblant a la nostra Generalitat, Us recordo la frase d'Isabel a Ferran "tenemos que ir a conquistar Cataluña que no es nuestra" i com es feia el jurament “Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, no”. :
El rei Alfons va quedar impressionat per les accions malteses. Va reconfirmar els drets de la Universitat i els decrets de Martí I. Va donar als maltesos el poder de defensar els seus drets "fins i tot per la força de les armes". El 1428, el rei Alfons va posar el govern de l’illa en mans dels habitants. El 1429 va decretar que tots els funcionaris del govern fossin elegits exclusivament entre els maltesos. Sota Alfons va augmentar el poder del Consell Popular. Les illes es dividien en casals i cada casal havia de triar un representant al consell. Els drets del Consell Popular eren: elegir els jurats, que componien la Universitat i altres funcionaris del govern, sotmetre al rei totes les necessitats de la gent, denunciar els abusos dels representants del rei, proporcionar a les illes suficient blat de moro? (el 1428) i aliments, i amb l’autoritat del rei, per cobrar impostos i fer préstecs si calia. El govern local estava encapçalat per un governador, un consell de quatre membres per a assumptes financers, un consell de dos membres en matèria alimentària, una persona per tenir cura dels drets d'importació i una altra per supervisar el port. El poble estava representat per una assemblea que es reunia anualment. Es dividia en nobles, clergues i plebeus. Aquesta assemblea presentava llistes de candidats per a diversos càrrecs al governador, i el virrei de Sicília nomenava els càrrecs a partir d'aquesta llista.
King Alfonso was impressed by the Maltese actions. He reconfirmed the rights of the Universita and the decrees of Martin I. He gave the Maltese the power to defend their rights "even by force of arms." In 1428, King Alphonso placed the government of the island in the hands of the inhabitants. In 1429 he decreed that all government officials be elected exclusively from among the Maltese. Under Alphonso the power of the Consiglio Popolare increased. The islands were divided into casales and each casale was to elect a representative to the council. The rights of the Consiglio Popolare were: to elect the giurati, who composed the Universita and other officials of the government, to submit to the king all the needs of the people, to report the abuses of the king's representatives, to provide the islands with enough corn and foodstuffs, and with the authority of the king, to levy taxes and make loans if necessary. The local government was headed by a governor, a four-member council for financial matters, a two-member council for food matters, one person to take care of import duties, and another to oversee the harbor. The people were represented by an assembly that met annually. This was divided into nobles, clergy, and commoners. This assembly prepared lists of candidates for various positions beneath the governor, and the viceroy in Sicily made appointments from this list.
********************************************
********************************************
Històric en temps real i amb testimonis..
de la identificació de l'Antoni Inguanez
de la placa commemorativa com un corsari català
de nom Desguanesch per part d'en Manolet..
*********************************************
26/7/19 12:21 a. m. - Xavier Llobet: Inguanez es un cognom
26/7/19 7:56 a. m. - Fortuny Albert Mv: Lo de 1447 es fàcil, hehe
26/7/19 8:26 a. m. - Montesinos Montse Mv: Em sembla que es refereix a Alfons el Magnanim, rei d'Arago i Sicilia.
Facil tambe! Ha, ha, ha!!!
26/7/19 8:29 a. m. - Montesinos Montse Mv: Parla d'un tal Antoni Inguanez, si, militar.
26/7/19 9:32 a. m. - Xavier Llobet: Hahaha es veritat allò que el català i el llatí no s'assemblen en res ??
26/7/19 9:52 a. m. - Montesinos Montse Mv: No en se gaire de llati, pero mentre no trobes algu que tho tradueixi millor et faig una aproximacio:
El rei Alfons, ordena a Antoni de Incuanez, militar i (dinastic o de la dinastia) dels catalans, conductor de l'armada cap a la guerra...
Parla de l'illa de Malta (militamque insulam) i reclama altre cop obediencia.
Ho sento. No ho puc lligar mes.
(Collocantur es disposar, posar...)
26/7/19 9:57 a. m. - Montesinos Montse Mv: K
26/7/19 10:01 a. m. - Montesinos Montse Mv: Ho he tornat a intentar, per intuicio:
Alfons, rei...(etc) va ordenar a Antoni....militar i descendent de catalans, que havia disposat conduir l'armada cap a la guerra a l'illa de Malta, reclama altre cop obediencia.
Al 1447.
26/7/19 10:04 a. m. - Montesinos Montse Mv: Que en Francesc Magrinya ho revisi, sisplau!
26/7/19 10:24 a. m. - Xavier Llobet: Moltes gràcies Montse
Faré servir la teva traducció. És per a la xerrada de la UNH.
Al Jordi Magrinyà li van robar el mòbil fa temps i va demanar que el treguessin del xat
26/7/19 10:33 a. m. - Montesinos Montse Mv: Doncs a veure si algu t'ho pot corroborar. Jo no hi posaria la ma al foc.
26/7/19 10:35 a. m. - Montesinos Montse Mv: Els traductors de Google son un desastre. Un seguit de tonteries que no lliguen. No es pot fer cas. Ni per aproximacio!
26/7/19 10:40 a. m. - Manolet: embaixador de Malta a Russia https://en.wikipedia.org/wiki/Carmel_Inguanez
26/7/19 10:46 a. m. - Montesinos Montse Mv: Carai, Manel!
Que oportú!
O sigui que es d'una familia de Malta, secular, pel que es veu.
26/7/19 12:33 p. m. - Xavier Llobet: Ok, a veure si puc contactar amb en Magrinyà. Gràcies Montse
26/7/19 12:34 p. m. - Xavier Llobet: Gràcies Manel??
26/7/19 12:34 p. m. - Xavier Llobet: Aquest deu ser un descendent
26/7/19 12:43 p. m. - Manolet: una familia de rancio abolengo ..n'he fet article d'una noia t'agradarà https://www.histo.cat/sabies/preview/simone-inguanez
26/7/19 12:46 p. m. - Manolet: Alfons
REI D'ARAGONIE I SICILIA
ordenà
l'armada d'Antoni d'Iguanez
militar i de dinastia catalana
líder de les armades en guerra
la seva colocació
perquè
la ciutat de l'illa de Malta
sota obediencia reial.
va renunciar
A.D. MCCCCXLVII
27/7/19 12:01 a. m. - Manolet: Simone Inguanez
IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - POETESSA => POETESA!!! https://www.histo.cat/principal/simone-inguanez
27/7/19 12:07 a. m. - Xavier Llobet: Caram, la família aguanta bé. Maca la foto de la noia....
27/7/19 10:24 a. m. - Manolet: Be ja l'he trobat era un corsari català assentat a Malta Antonio Inguanez (Desguanechs)
Birthdate:
circa 1395
Birthplace:
Catalonia, Spain
Death:
circa 1457 (54-70)
Immediate Family:
Son of Don Angeraldo Desguanechs and Donna Geratina d'Alagona
Husband of Imperia Gatto, Baron of Ghariexem e Tabia, Signor di Saccaja; 1st Lord of Mugia
Father of Angeraldo Inguanez; Agnese Inguanez; Francesco Gatt' Inguanez; 2nd Baron of Hemsija; Don Lanza Inguanez, Vicaire Général de Malte; Chiara Inguanez and 2 others
Half brother of Isabella Calimera
27/7/19 10:25 a. m. - Manolet: Antonio Inguanez's Timeline
1395
1395
Birth of Antonio Inguanez
Catalonia, Spain
1431
1431
Age 36
Birth of Angeraldo Inguanez
1433
1433
Age 38
Birth of Agnese Inguanez
1457
1457
Age 62
Death of Antonio
Birth of Goffredo Inguanez, Barone di Saccaja
Birth of Guglielmo Inguanez
Birth of Francesco Gatt' Inguanez; 2nd Baron of ...
Birth of Don Lanza Inguanez, Vicaire Général de Malte
Birth of Chiara Inguanez
Afegeix-hi un comentari: